Enguany es complirà el cent cinquantè aniversari del naixement del pintor Anglada-Camarasa, i el recordarem a partir de les peces d’ell que podem trobar a la Biblioteca de Catalunya.

Hermen Anglada Camarasa (Barcelona 1871 – el Port de Pollença 1959), després d’uns inicis a Catalunya marcats pel naturalisme paisatgístic més detallista, durant els quals no assolí un relleu públic especial, marxà a París el 1894, i allà, no sense passar al començament moltes dificultats, arribaria a ser, al tombant del segle, un dels pintors més destacats de la modernitat artística més audaç, la derivada del món dels Nabis, que ell interpretà però a la seva manera, amb una lluminositat detonant i un colorisme basat en la il·luminació artificial nocturna. Els temes en principi a Anglada no l’interessaven més que com a pretextos per donar forma a les seves pintures.

La seva exposició individual a la Sala Parés de Barcelona, el maig del 1900, va ser el primer tast vist a Catalunya de la modernitat artística més extrema del moment. Entre aquell any i la primera Guerra Mundial l’artista va fer-se molt famós a Europa, de París a Rússia, passant per Bèlgica, Itàlia, Alemanya, Gran Bretanya o Suècia, igual com anys després la seva fama s’escamparia per les dues Amèriques.

Bàsicament Anglada es manifestava a través de la pintura a l’oli. Els seus dibuixos eren només exercicis –que tanmateix exposava per demostrar que dominava la tècnica- o apunts del natural per desenvolupar en quadres. Però la seva coneixença amb Albert de Belleroche (Swansea, Gal·les 1864 – Southwell 1944), l’abocà a experimentar amb la litografia els primers anys del segle XX. Aquest era un pintor i litògraf gal·lès, comte, de família descendent d’hugonots, instal·lat aleshores a París, que estava molt relacionat amb el món artístic més viu d’allà. Era amic íntim de John S.Sargent i de Lily Grénier, una de les figures principals dels quadres de Toulouse-Lautrec, amb qui també Belleroche tenia amistat. 

Anglada arribà a la litografia doncs, de la ma de Belleroche, i va fer un conjunt bellíssim d’estampes litogràfiques centrades en la figura, majoritàriament la femenina, que mostren amb molta personalitat la típica elegància indumentària urbana de l’època de fi de segle, i una factura suau relacionada amb l’estil dels pintors del Simbolisme i el postimpressionisme. Són estampes d’altíssima qualitat, amb tot l’estil de l’Anglada-Camarasa parisenc més genuí. 

La datació d’aquestes litografies ha de situar-se entre 1900 o 1901 i 1909, època en la que consta que els dos artistes estaven en contacte a París. Alguns exemplars d’aquestes litografies –no pas però els que hi ha a la Biblioteca de Catalunya- porten signatura i data autògrafes d’Anglada del 1902, 1903 o 1907, escrites a ma damunt l’estampació.

Anglada no enfocà la seva producció de litografies en un sentit comercial, ja que no sembla que les posés a la venda. Més aviat va abordar la que era una tècnica nova per a ell com una descoberta. Però el fet és que de les seves litografies no se’n varen fer tiratges numerats –en l’època això encara no s’estilava-, i els exemples que se’n coneixen no son gaires. Els tiratges d’aquestes obres segurament no varen ser gens alts, tot i que d’algunes es coneix més d’un exemplar repartits entre les escasses institucions que les posseeixen.

La col·lecció de catorze estampes que hi ha a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya és, sens dubte, la més completa que es coneix. Prové d’una compra feta el 2009 a l’hereu de William de Belleroche, el fill d’Albert, radicat a Brighton, que tenia proves d’estat procedents del taller de l’artista gal·lès, entre les quals una vintena llarga d’Anglada, i també de Belleroche retratant Anglada o la seva dona. La compra va ser assequible ja que al propietari, ja gran, li compensava més saber que les estampes anaven a parar al lloc idoni que no pas fer un bon negoci amb elles. A part de les proves de la ma d’Anglada també hi havia retrats del pintor i la seva dona fets pel gal·lès, si bé l’adquisició es limità a les estampes fetes per l’artista català.

Fins aleshores les litografies d’Anglada de les que es tenia notícia es limitaven a unes poques estampes existents al British Museum de Londres, al Museu Comarcal de la Garrotxa d’Olot, a la Fundació La Caixa, i a algunes col·leccions particulars, ben poques.

A la col·lecció de la Biblioteca hi ha, des d’aleshores, almenys set litografies d’Anglada no catalogades enlloc abans. Alguna d’elles, en no estar signada, tanmateix pot ser obra de Belleroche mateix, tot i que el fill de l’artista les tenia totes atribuïdes a Anglada i no al seu pare. Lògicament Anglada, en endinsar-se en la tècnica de la litografia a través de Belleroche, va adoptar el traç d’ell en dibuixar sobre la pedra litogràfica, i per això els estils dels dos artistes, en aquest camp, són molt propers i es poden confondre, com durant molt de temps es va confondre un retrat litogràfic molt conegut del pintor català fet per Belleroche, que passava per ser un autoretrat. El gal·lès, a part d’aquest, va fer un altre retrat d’Anglada, com a mínim, i al seu arxiu els tenia datats respectivament el 1907 i el 1909. També retratà, en 1904 i 1905, com a mínim quatre cops, la pintora Isabelle Beaubois, aleshores esposa d’Anglada (1905-09).

La temàtica principal d’aquest conjunt és la típica de l’Anglada d’aleshores: figures femenines amb grans barrets de plomes, característiques de la vida mundana del París nocturn, i protagonistes també de les pintures a l’oli d’ell al tombant de segle. Una de les estampes, però, és una dona del poble, semblant a la portera parisenca d’una de les cases on visqué el pintor i que Anglada retratà a l’oli en alguna ocasió, i una altra un retrat masculí, el del pianista empordanès actiu a París Enric Monturiol Tarrés, que després esdevindria marit de la primera esposa del mateix Anglada-Camarasa.

Les estampes litogràfiques d’Anglada a la Unitat Gràfica són les següents:

♠ Dona amb barret  https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/6105 . N’hi ha altres exemplars a una col·lecció particular de Barcelona i a l’antiga col·lecció d’Eusebi Güell i López, segon comte de Güell (a no ser que es tracti del mateix).

♠ Retrat de dona  https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/6108  

♠ Cap de dona, de fronthttps://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/6106 

♠ Dona https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/6097 

♠ Dona amb mocador blanc al caphttps://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/6099 

♠ Dona amb barret  https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/6107 

♠ Dona amb barret  https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/6102 

♠ Dona amb còfia blanca  https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/6100 

♠ Enric Monturiol Tarrés  https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/6109 . Hi ha altres exemplars al British Museum i a la Fundació La Caixa, a Palma de Mallorca.

♠ Dona amb barret  https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/6103 . N ‘hi ha un altre exemplar al British Museum.

♠ Dona amb barret  https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/6092  (al dors, hi ha l’estampació de la mateixa imatge invertida lateralment). N’hi ha un altre exemplar al Museu Comarcal de la Garrotxa, d’Olot, i a la Hispanic Society of America de Nova York. 

♠ Retrat femení  https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/6104  . Hi ha un altre exemplar al Museu Comarcal de la Garrotxa, d’Olot.

♠ Retrat femení  https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/6098 . N’hi ha altres exemplars al British Museum, i a dues col·leccions particulars de Barcelona.

Molt probablement una estampa de la mateixa procedència, Nu a la finestra https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/6101, sigui una litografia de Belleroche, perquè no sembla correspondre del tot al traç i l’estil d’Anglada-Camarasa.

El fons d’estampes litogràfiques d’Anglada fou descobert a Brighton pel matrimoni anglo-català Matt Staton i Núria Barrachina, i a través d’ells la Biblioteca adquirí el conjunt. Ells dos, després, donaren a conèixer, per encàrrec meu, les circumstàncies de la seva descoberta i de l’entorn on es trobava el conjunt, a l’article Un misteri artístic mínim però prou interessant: com arriba una nova col·lecció de litografies d’Anglada-Camarasa a la Biblioteca de Catalunya, publicat a la “Revista de Catalunya” el setembre del 2010.

A part de les estampes que té la Unitat Gràfica només conec quatre litografies més d’Anglada-Camarasa. Són una Dama amb barret, de perfil, de la que hi ha dos exemplars un mirant a la dreta i un altre a l’esquerra[1] , tots dos a col·leccions particulars de Barcelona; un retrat de Lily Grénier, que és a la Fundació la Caixa, a Palma; un retrat de Lix Nasseau, que és al British Museum; i una Dona asseguda, que també és al British Museum.

L’exposició més completa que s’ha fet fins ara de les litografies d’Anglada-Camarasa va ser en la inaugural del Caixaforum de Sevilla, monogràfica sobre Anglada, el març del 2017, comissariada per mi mateix, en un àmbit independent de la qual es reuniren el nombre més alt d’estampes de l’artista, procedents de la col·lecció de la Biblioteca i altres que provenien de la Fundació La Caixa.

Actualment la doctora Roser Sindreu, especialista en estampa del tombant de segle XIX-XX, està elaborant un catàleg d’aquestes litografies i de totes les proves conegudes que hi ha de cada una.

Als fons de la Biblioteca hi ha també diverses de les monografies i catàlegs consagrats al pintor. Especialment cal subratllar el llibre de S. Hutchinson Harris: The art of Anglada-Camarasa (Londres 1929), primera monografia dedicada a l’artista, que encara es llegeix amb profit, i el de Gabriel Fuster Mayans: Anglada-Camarasa (Mallorca 1958), en edició limitada. El més interessant d’aquest exemplar tanmateix és que cada un d’ells anava acompanyat d’un dibuix original signat del pintor, i que ara en conseqüència forma part de la col·lecció de la Biblioteca de Catalunya.

Francesc Fontbona
Membre de l’IEC. Antic director de la Unitat Gràfica

NOTES

[1]  Segurament aquestes impressions invertides lateralment s’obtenien utilitzant el paper report.

BIBLIOGRAFIA

-Matt Staton i Núria Barrachina: Un misteri artístic mínim però prou interessant: com arriba una nova col·lecció de litografies d’Anglada-Camarasa a la Biblioteca de Catalunya, “Revista de Catalunya” (Barcelona), 264  (setembre 2010), pp. 65-88. 

 -Francesc Fontbona & Francesc Miralles. Anglada-Camarasa. Dibujos. Catálogo razonado, Editorial Mediterrània, Barcelona 2006, pp. 467-473.

-Francesc Fontbona & Francesc Miralles: Anglada Camarasa. Barcelona: Polígrafa, 1981, pp. 32-33.