La Biblioteca de Catalunya és dipositària de tres exemplars en edició facsímil d’una obra cartogràfica excepcional, la Carta de Juan de la Cosa (1500), l’original dels quals, en full de pergamí ovalat i il·luminat a mà, es troba al Museu Naval de Madrid. La seva importància rau en que és el primer mapa on veiem una representació cartogràfica del món conegut que inclou la costa est americana. 

La carta original mesura 183 cm d’alçada i 93 d’amplada i està confeccionada sobre dos fulls de pergamí enllaçats i cosits a una tela resistent, i per a la seva il·luminació s’usaren tintes i aquarel·les. Una cartel·la a la part superior inclou informació de l’autoria, lloc i data (‘Juan de la Cosa la fizo en el puerto de S: mâ en año de 1500’). El mapa va ser concebut de manera vertical, és a dir, l’occident correspon a la part superior i l’orient és la part inferior. 

Aquest facsímil es publicà com a acompanyament del llibre d’Antonio Vascano, també als fons de la BC, amb motiu del quart centenari del descobriment d’Amèrica que varen celebrar aquell 1892. Se’n varen fer tres edicions: la de caire popular, amb un nombre d’estampacions indeterminat, una en paper vitel·la de cent exemplars, i una altra de luxe en pergamí i il·luminada a mà de vint-i-cinc exemplars. A la BC tenim dos exemplars de la popular i un altre d’entelat i emmarcat, potser de l’edició amb suport de vitel·la; cap, però, de l’edició més luxosa. La procedència d’aquests exemplars de la BC és, segons consta als llibre de registre, d’una tal Sra. Ferrer.

Aquestes reproduccions daten d’una època en que ja començava a estendre’s la reproducció seriada de grans formats litogràfics acolorits amb l’impuls, sobretot, del cartellisme, especialment a la darrera dècada del segle XIX. La raó d’ésser dels facsímils d’aquesta carta, com la d’altres documents importants de la història, respon tant a la necessitat de difondre el seu contingut, com de dotar al continu de la historiografia de més còpies que ajuden a sostenir la seva durabilitat en el futur, o bé de substituir l’original de la seva exposició per a allargar la seva vida. Aquests facsímils de 1892 tenen una importància cabdal en aquell sentit, ja que també aleshores s’usaren les tècniques de reproducció seriada més avançades a l’època per aconseguir els resultats cromàtics i d’escala més aproximats. La intenció primera de les còpies populars i les de l’edició en paper vitel·la era difondre el mapa a molts nivells i a la mateixa escala que l’original. Les còpies de l’edició de luxe sobre pergamí ja tendien a les fetes amb posterioritat amb materials similars a l’original, com la de 1992. Recentment, al Museu Naval de Madrid, s’ha fet una nova còpia única facsímil digital i en 3D –gairebé clònica- d’aquesta carta, utilitzant les tecnologies de la imatge i dels materials més avançats.^[1]

Aproximació a Juan de la Cosa

De Juan de la Cosa no se sap res del cert d’abans d’entrar en contacte amb Cristòfol Colom. Va néixer, aproximadament, a la segona meitat del segle XV a Santoña (Cantàbria), i el nom li vindria donat per un barri d’aquesta ciutat, tot i que per part d’alguns cronistes, segons recorda el Diccionario Biogràfico Español (DBE), se l’ha referit com a biscaí que, diuen, també incloïa ser càntabre per aquella època. 

De la Cosa fou un marí (o mariner) i cartògraf que acompanyà Colom en els seus viatges. Hi ha cert consens en que potser embarcà al primer viatge de Colom com a maestre o capità tècnic, però no és del tot segur. El DBE, però, diu que Colom requerí dels seus serveis com a armador, aportant ell la nau ‘La Gallega’, que seria rebatejada com a ‘Santa Maria’ (recordem, ‘la Pinta’, ‘la Niña’, ...). Al segon viatge de 1493-1494 sí que hi anà com a cartògraf, segons diuen a l’enciclopèdia Espasa. Quan va tornar, formà part d’una tercera expedició d’Alonso de Ojeda, ara com a primer pilot, al costat d’Amerigo Vespucci, on explorarien el litoral de Veneçuela (1499-1500). El 1500-1501 faria un altre viatge amb Rodrigo de Bastidas. De la Cosa fou captiu dels portuguesos probablement arran d’aquest viatge i, en ser alliberat el 1504, es tornà a embarcar a una nova expedició a Terra Ferma que s’allargarà fins al 1507. Morí en combat al costat d’Ojeda el 28 de febrer de 1510 (el 1509 segons el DBE). 

Ens trobem, doncs, amb un personatge que potser fou mariner, cartògraf, primer pilot i/o armador -potser un individu que prosperà en la seva carrera nàutica i anà pujant tant en l’escalafó mariner com en el social-, o potser eren quatre, tres o dues persones diferents.^[2] En tot cas, com a cartògraf, va confeccionar -o dirigir la confecció- d’aquest portolà i/o mapamundi, una carta pionera sobretot pel què hi surt representat per primera vegada: la costa est americana. 

Les cartes portolanes: de l’escola nord-italiana a l’escola mallorquina

Les cartes portolanes són mapes destinats a orientar la navegació pels diferents ports. Es fixa el límit de la seva producció en l’any 1500; fins aquesta data, tota la tradició cartogràfica s’orienta sobretot a facilitar el coneixement del territori, dels vents i de la mar, principalment la Mediterrània i el món conegut a la Edat Mitjana. Aquests primers portolans es poden considerar la llavor a partir de la qual s’anirà gestant la gran cartografia nàutica de navegació pels nous mons, de les quals la carta de Juan de la Cosa en serà un dels primers exemples. 

Aquestes cartes serien, així, les primeres representacions realistes o almenys recognoscibles del perímetre del litoral de la Mediterrània i de la costa est de l’Oceà Atlàntic, i algunes d’elles, les més antigues, han esdevingut obres d’art per si mateixes, ja que eren realitzades com a obra única, anant més enllà de la seva funció utilitària com a instruments tècnics de navegació. Les que s’han conservat fins a l’actualitat solen ser cartes luxoses que es custodiaven a palaus, centres oficials del govern, de la marina, etc.

Varen aparèixer al segle XIII al nord d’Itàlia, especialment a la portuària Gènova, i eren fetes per a ús dels navegants amb les dades compilades en els seus viatges pels cartògrafs.  Apareixen també perquè es donen una sèrie de circumstàncies i necessitats que ho varen propiciar, com que al segle XIII els regnes cristians van anar arrabassant als musulmans el seu domini de la mediterrània, cosa que els permeté obrir i augmentar les seves rutes de navegació, tornant a ser aquesta una mar navegable i molt especialment propícia per a l’intercanvi comercial. El terme és d’origen italià, portulano, i serà adoptat per les diverses llengües romàniques. 

Probablement fou un cartògraf genovès, Petrus Vesconte, qui va donar lloc a l’anomenada Escola Mallorquina dels segles XIV i XV. Vesconte fou un pioner en el camp de les cartes portulanes i dels mapamundis, incorporant gran precisió en els seus traçats. De la tradició nord italiana neix, doncs, l’escola mallorquina que esdevindrà els segles XIV i XV l’epicentre de la cartografia del món conegut. Moltes de les seves produccions s’exportaven arreu, esdevenint, sens dubte, un referent o inspiració per a la carta portolana de Juan de la Cosa. Si bé les primeres obres cartogràfiques de l’escola mallorquina tenen encara trets molt italianitzants i certa austeritat formal, altres ja presenten unes característiques pròpies. Per altra banda, les cartes ordinàries d’aquella època, en general, s’han perdut, i les poques que ens han arribat ha estat gràcies a què es reutilitzaven els seus fulls per a reescriure altres mapes posteriors. 

Característiques o elements comuns i particulars de la carta de Juan de la Cosa amb als portolans de tradició mallorquina

Com a tipologia cartogràfica la carta de Juan de la Cosa és una carta portolana o portolà, i també mapamundi. Les característiques formals bàsiques d’aquests portolans són: que eren traçats sota una xarxa de vents, que contenen gran quantitat de topònims retolats sobre la línia de la costa i/o sobre terra ferma -en el que es coneix com a línia de ports (portolans)-, o que en elles sovint es barregen les coordenades geogràfiques i les dades tècniques amb representacions de mites fantàstics indicant llocs i històries de vegades inversemblants o llegendaris, elements potser menys recurrents a les més sòbries i tècniques cartes de tradició nord-italiana.

La carta de Juan de la Cosa si bé s’allunya cronològicament de l’època d’esplendor de la cartografia medieval mallorquina, hem d’assenyalar que reitera elements comuns que ja establiren aquelles cartes, com son les roses dels vents (la primera apareix a la ben coneguda obra d’Abraham Cresques), representacions d’embarcacions diverses, de personatges peculiars o monstres de l’infern -en la tradició de les pintures de Hyeronimus Bosch o de les marginàlies de molts manuscrits il·luminats a mà-, reis exòtics de l’Àfrica, representacions de tradició cristiana, elements informatius, però també amb un marcat accent decoratiu, que poc a poc aniran desapareixent de les zones cartografiades per anar a concentrar-se a les cartel·les marginals dels mapes posteriors.

Inicialment els portolans són representacions més o menys figuratives i simbòliques, on magnifiquen el que els interessa destacar, poc a poc la Bíblia anirà tenint cada vegada més presència i influència en la confecció d’aquestes petites imatges. La carta de Juan de la Cosa també n’és un clar exemple al respecte, feta en una època d’expansió de la corona i l’església, en ella hi trobem  símbols i iconografia cristiana, com els reis mags i la representació de la Verge Maria amb el nen a una de les roses dels vents. Pel que fa als tres reis de l’Orient, apareixen en un moment en que encara no s’ha establert la iconografia del rei negre, que serà una incorporació bíblica dels segles XVII i XVIII. A la Bíblia tampoc no es diu que siguin mags, de fet es creu que, i aquest portolà ho corrobora, són astrònoms que segueixen l’estrella polar per a guiar-se. Aquí curiosament tampoc es representen a lloms de camells, sinó de cavalls. També hi ha un sant Cristòfol al·lusiu al descobridor d’Amèrica, del qual s’ha parlat que podria tractar-se d’un retrat del mateix Colom.

Pel que fa al seu procés bàsic de creació, eren els mariners alfabetitzats els que prenien  anotacions quan navegaven i configuraven els portolans parcials. En un moment donat s’adonen que si s’unien aquestes fonts parcials, formaven un portolà més evolucionat que abastava grans superfícies marines i costes, i amb molta més informació. Tanmateix, serà el sistema decimal el que els ajudarà a calcular les distàncies i a fer les representacions a una escala homogènia. Probablement fou aquest el mètode usat per De la Cosa per a integrar les informacions compilades per diversos cartògrafs entre 1492 i 1500 durant els diferents viatges, aconseguint una més vasta aproximació del món conegut vuit anys després de la primera descoberta colombina de 1492. Així, hi veiem representada amb èmfasi cromàtic destacable la costa atlàntica americana, amb un poderós i continu color verd, el continent africà, la costa occidental europea, la mediterrània fins a la Índia, per orient, sense arribar, però, al mar del Japó ni a l’Oceà Pacífic.

Per a poder abastar tota aquesta superfície del nou continent va haver d’integrar també a la costa americana, les cartografies d’altres expedicions castellanes, angleses i portugueses, com les descobertes de Vasco da Gama de 1498 a les Índies orientals, i que també apareixen representades i integrades. Aquesta tasca de compilació i d’integració de dades cartogràfiques no deuria ser ni fàcil ni barata, ja que requeria de moltes adaptacions i consensos entre diferents cartògrafs, i probablement fos sufragada per la l’església i la reialesa.

Concepció Isern i Xavier Soler
Unitat Gràfica

Bibliografia

AAVV, Diccionario Biográfico Español. Madrid: Real Academia de la Historia, 2013. 

AAVV, Enciclopèdia universal il·lustrada europeo-americana. Barcelona: Editorial  Espasa, 1905-1930. 

Moreno Martín, José María, De puertas para dentro: la nueva dimensión de la Carta de Juan de la Cosa (Museo Naval). Presentació feta el 27 de maig de 2021 a la Jornada de experiencias 2021: Visibilidad de las cartotecas en tiempos de pandèmia. Organitzat pel Grupo de trabajo de cartotecas públicas hispano-luso (Ibercarto) . 

Pujades i Bataller, Ramon J. Les Cartes portolanes: la representació medieval d’una mar solcada. Barcelona: ICC, Institut d’Estudis Catalans, 2007.

Tooley, Ronald Vere. Tooley's dictionary of mapmakers. Tring: Map Collector Publications in association with Richard Arkway, 1999.

Vascano, Antonio. Ensayo biográfico del célebre navegante y consumado cosmógrafo Juan de la Cosa y descripción é historia de una famosa carta geográfica. Madrid: V. Fauré, 1892.

—————————————

[1]. Un procés que podem veure resumit al següent enllaç: https://www.factumfoundation.org/pag/juan-de-la-cosa-chart

[2]. Alguns cronistes anglosaxons consideren la possibilitat que es tractés de dues persones diferents: un de cartògraf i un altre navegant; a la qual cosa hauríem d’afegir -sabent delimitar les atribucions de cadascú en el rol d’un vaixell de l’època- que potser fou també primer pilot i armador. Tanmateix algun historiador, també anglès, va posar en dubte que la carta dati de 1500, ja que segons ell, Cuba, no fou circumnavegada fins el 1509, i aquí hi surt. Fora possible, però, que la illa fos, en principi, un esbós que seria completat, posteriorment a 1509, per algú altre.