Segons la Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya¹, com a biblioteca nacional, té com a missió «recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l’àmbit lingüístic català». Per poder complir amb aquesta missió, la Biblioteca és perceptora del Dipòsit Legal, o sigui, que ha de rebre un exemplar de totes les obres editades a Catalunya.

Així, cada any acostumen a entrar per Dipòsit Legal entre 34.000 i 40.000 documents nous, dels quals la major part —23.000 i 27.000— corresponen a llibres. Uns llibres de continguts, característiques i interès molt variats, que han de servir tant per als usuaris de la Biblioteca actuals com per als futurs.

La producció editorial reflecteix, en bona manera, els interessos més o menys duradors de la societat o els temes que es posen de moda durant una temporada. Si bé la presència dels mitjans digitals en la nostra vida diària cada vegada és més intensa, la publicació tradicional del llibre imprès manté uns percentatges prou elevats (74% a nivell espanyol, segons dades del 2014²). Això permet obtenir-ne algunes dades per valorar l’evolució de l’interès que la societat catalana mostra per a determinats temes. Vegem-ne dos exemples.
 

El «Procés», un tema de moda

 
La publicació de monografies sobre l’autodeterminació i la possible independència de Catalunya (305 per a tot el període 2000-2015) s’havia mogut sempre en uns nivells modestos, que, en els primers anys d’aquest segle amb prou feines arriben a la mitja dotzena de novetats³. Així, n’apareixen 5 l’any 2000 —entre ells, Desenvolupar l’autogovern, d’Enric Argullol (Empúries)—, 5 l’any 2001 —La hipòtesi de la independència, d’Albert Branchadell (Empúries)—, altres 5 el 2002 —Espanyols per força, de Josep Dalmau (Proa)—, 6 el 2003 —Memòries d’un rebel, de l’exmilitant de Terra Lliure Frederic Bentanachs (Llibres de l’Índex)—, 5 el 2004 —Adéu Espanya!, de Genís Sinca (Columna)— o 5 el 2005 —El gran llibre per la independència, de Francesc Ferrer i Gironès (Columna)—. I tot això, tenint en compte que ja ens trobem en els anys del primer tripartit, encapçalat per Pasqual Maragall, que va posar fi a les dècades de govern de Jordi Pujol. És quan s’enprèn la reforma de l’Estatut que dóna lloc, a la vegada, a la recollida de firmes en contra per part del PP. És el moment en què hom considera que s’inicia l’eufemístic «procés».

Així, els anys següents, del 2006 al 2011, se succeeixen esdeveniments com, per exemple, la primera gran manifestació pel dret a decidir (18 febrer 2006), el referèndum de l’Estatut (18 juny 2006), l’inici a Arenys de Munt de les campanyes per la independència i, sobretot, la sentència del Tribunal Constitucional que decapitava l’Estatut (28 juny 2010) i la manifestació que va expressar «Som una nació. Nosaltres decidim» (10 juliol 2010). Tot això es reflecteix en el món editorial per un interès creixent, però encara moderat pel tema (entre 7 i 16 publicacions anuals). Per citar només alguns títols: L’endemà de la independència (Francesc-Marc Álvaro, L’Esfera dels Llibres, 2006), El Pla B: l’estratègia cap a la sobirania (Joan Ridao, L’Arquer, 2007), 2014 (Josep-Lluís Carod-Rovira, Mina, 2008), Ara és l’hora catalans (Enric Vila Casas, Viena, 2009), El camí de la independència (Salvador Cardús, La Campana, 2010), Un país, un estat (Jaume Vallcorba i Lluís Llopis, Fundació Catalunya Estat, 2011)...

Amb la manifestació multitudinària del 2010, i les de les Diades següents, s’accelera el «procés» i també ho fa la seva repercussió a les llibreries. Amb dos anys els llibres publicats gairebé es tripliquen: si l’any 2010 havien estat 16, el 2012 són 26, i el 2013 62, xifra que encara arriba al màxim de 71 monografies l’any 2014. La llista de títols és llarga; només per esmentar-ne alguns de mostra, de tendències ben oposades: Cop de CUP (Julià de Jòdar, L’Arquer, 2012), Quatre vies per a la independència (Martí Anglada, Pòrtic, 2013), Cinc minuts abans de decidir (Lluís Bassets, RBA La Magrana, 2013), Catalonia, next brand in Europe (Albert Castellón, Ara Llibres, 2013), La reconstrucció nacional de Catalunya (Andrew Dowling, Pasado & Presente, 2013), The moral polity of the nationalist (Jaime Lluch, Institut d’Estudis Autonòmics, 2013), A un pam de la independència (Vicent Partal, RBA, 2013), Escucha, Sefarad: los motivos que llevaron a la independencia de Cataluña (Albert Pont, Cercle Català de Negocis, 2013), Crònica del catalanisme (Antoni Segura, Angle, 2013), Cap a la llibertat (Jaume Sobrequés, Base, 2013), No, no y no (Alfonso Ussía, B de Bolsillo, 2013), Paciencia e independencia: la agenda oculta del catalanismo (Francesc de Carreras, Ariel, 2014), La independencia de Cataluña explicada a mis amigos españoles (Jaume López, RBA, 2014), Cataluña y las demás Españas (Santiago Muñoz Machado, Crítica, 2014), ¿Adónde vas, Cataluña? (Ramón Tamames, Península, 2014), ¿España sin Cataluña? (Joan Tàpia, Península, 2014)...

Finalment, durant aquest any 2015, i si bé les dades són provisionals (perquè encara no s’ha finalitzat el procés de catalogació dels llibres de l’any en curs), sembla detectar-se una desacceleració del ritme de novetats bibliogràfiques. I això malgrat ser l’any de la celebració de les eleccions «plebiscitàries» i de l’inici de la «desconnexió». Entre els 26 llibres que, de moment, consten en el catàleg de la Biblioteca de Catalunya s’hi troben, per exemple: El catalanismo, del éxito al éxtasis (Martín Alonso, El Viejo Topo), Catalunya al laberint del Minotaure (Jordi de Juan, Diëresis), Mil i una raons per l’estat propi (Jordi Mercader, La Magrana), El libro negro de la independencia (Juan Carlos Segura, Reseda), Let Catalonia vote (Ramon Tremosa, Pòrtic)...

El Barça, un tema sempre de moda

 
Una cerca semblant en el catàleg de la Biblioteca de Catalunya de llibres que parlin del Futbol Club Barcelona dóna que des de l’any 2000 s’han publicat 276 llibres sobre aquest tema. Una quantitat que, com es desprèn, del gràfic anterior, si bé també presenta alguns alt-i-baixos i una tendència al creixement, ho fa en menor mesura que els detectats en el procés independentista. La raó sembla evident: el Barça sempre està de moda.

Els primers anys del segle el nombre d’edicions és, però, relativament reduïda (entre 2 i 5), amb títols com FC Barcelona: crònica d’un centenari (Ramon Fusté i Mercè Morales, Base, 2000), La meva gent, el meu futbol (Pep Guardiola, EDECASA, 2001), La màgia del Dream Team, 1988-1996 (Mercè Morales, Dicur, 2002) o El Barça vist per dins (Josep Mussons, Pagès, 2003).

A partir del 2004, després que l’any anterior arribés Joan Laporta a la presidència del club, el nombre d’edicions augmenta i se situa la major part dels anys entre les 13 i les 19. En són exemples: Barça! (Jordi Finestres, FC Barcelona-Angle, 2004), El Barça a Europa (David Salinas, Meteora, 2005), El Barça i el franquisme (Carles Santacana, Mina, 2005), Futbol, metàfora d’una guerra freda: estudi antropològic del Barça (Jordi Salvador Duch, Proa, 2005), 50 años Camp Nou (Mercè Morales, Dicur, 2007), El Barça del canvi (Jordi Basté, L’Esfera dels Llibres, 2007), Van Barça: el Futbol Club Barcelona i Holanda, més que una relació (Josep Riera, Cossetània, 2007) o L’entorn: Joan Laporta en la lluita pel poder (Àlex Santos, Cossetània, 2008).

Farà falta, però, arribar als grans èxits esportius de l’era Guardiola perquè les xifres s’incrementin amb força: 29 llibres l’any 2009 (primera lliga i triplet), 28 el 2010 (segona lliga) i 40 el 2011 (tercera lliga consecutiva). El ritme es mantindrà els dos anys següents, amb 38 i 28 monografies. Entre la varietat de títols que hi podem trobar citem a tall d’exemple: Memòries d’un president blaugrana en temps difícils (Agustí Montal, Proa, 2009), La pilota no entra per atzar (Ferran Soriano, Ara Llibres, 2009), El rei de copes: cent anys del FC Barcelona a la Copa d’Espanya (David Salinas, Meteora, 2009), Barça, 110 anys fent història (Carles Santacana, dir., Angle-FC Barcelona, 2010), Diccionario de jugadores del FC Barcelona (Ángel Iturriaga, Base, 2010), El camí dels campions (Martí Perarnau, Columna, 2011), Escoltant Guardiola: el pensament futbolístic i vital de l’entrenador del Barça (Josep Riera, Cossetània, 2011), Barcelona blaugrana (Carles Viñas, Angle, 2012).

Els dos darrers anys sembla que l’efervescència editorial ha disminuït una mica, però, tot i això, els títols publicats han estat 15 l’any 2014 i 11 (xifra provisional) l’any que ara tanquem, amb obres com El Barça segrestat (Xavier G. Luque i Jordi Finestres, Ara Llibres, 2014) o Gran diccionari dels jugadors del Barça (Toni Closa et al., Base, 2015).

Entre els llibres que parlen del Barça hi ha un subgènere ben específic: les biografies de jugadors i entrenadors (actuals o antics) i de directius. Entre els jugadors i entrenadors actuals o que en el moment de la publicació del llibre jugaven al Barça trobem: Luis Figo, en les darreries de la seva etapa blaugrana (escrit per Toni Frieros, EDECASA, 2000), Ronaldinho (Toni Frieros, EDECASA, 2004; Juan José Castillo, Mundo Deportivo, 2005; Luca Caioli, Proa, 2006), Deco (Sérgio Alves, Mundo Deportivo, 2007), Messi (Luca Caioli, Columna, 2008; Guillem Balagué, Libros Cúpula, 2013; Ramiro Martín, Lectio, 2013; Manolo G. Crespo et al., Sport, 2015), Xavi (Javier Miguel, EDECASA, 2009), Pep Guardiola (Jaume Collell, Labutxaca, 2011; Guillem Balagué, Córner, 2013), Cesc Fàbregas (Jordi Gil, EDECASA, 2012), Iniesta (Michel Platini et al., Sport, 2013), Neymar (Joaquim Piera, EDECASA, 2013; Joan Tejedor, Base, 2013; Peter Banke, Libros Cúpula, 2014), Piqué (Ivan San Antonio, Sport, 2013), Puyol (Lluís Lainz, Córner, 2013). Entre els jugadors més antics: Josep Seguer (Toni López, Ajuntament de Parets del Vallès, 2000), Kubala (Frederic Porta, Saldonar, 2012), Paulino Alcántara (Ángel Iturriaga, Saldonar, 2013), Luis Suárez (Gil Carrasco, Saldonar, 2015). I, finalment, entre els directius de tots els temps: Joan Gamper (Agustí Rodés, Joica, 2001), Nicolau Casaus (Alberto Sanchis, Mundo Deportivo, 2003; Manuel Tomás, Dicur, 2008), Joan Laporta (Anton M. Espadaler, Dau, 2009; Patrícia Gabancho, Columna, 2010), Josep Sunyol (Carles Llorens, Pòrtic, 2011).

Com es pot comprovar, un tema que mai passa de moda.

Jaume Clarà

Unitat Bibliogràfica. Secció de Col·leccions Generals

1. http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?documentId=86277&action=fitxa

2. http://www.mcu.es/libro/docs/MC/Observatorio/pdf/Sectorlibro_abril2014.pdf

3. Cerca en el catàleg de la Biblioteca de Catalunya de llibres sobre independència o moviments independentistes de Catalunya, publicats entre els anys 2000 i 2016. Entre aquests resultats s’obtenen alguns documents que fan referència al moviment independentista en altres moments de la història; el resultat, però, no es veu excessivament alterat.