Enguany es compleix el 50è aniversari de la mort del metge i bibliòfil barceloní Agustí Pedro i Pons (1898-1971). Es compleixen també els 50 anys de l’ingrés a la Biblioteca de Catalunya de part de la seva biblioteca, llegada per ell mateix a aquesta institució per voluntat testamentària.

Agustí Pedro i Pons era el petit de cinc germans. El seus pares regentaven una taverna al carrer Pau Claris de Barcelona, entre els carrers de la Diputació i del Consell de Cent, “a trenta passes del passatge Permanyer”, en paraules del mateix Pedro i Pons transcrites per Gonçal Lloveras a Doctor A. Pedro Pons. La família vivia al pis superior del negoci. El futur metge va viure en ella l’amor per les arts, especialment per la música, i el gust per la lectura i els llibres. Ell mateix comenta que viure en aquell veïnat el va influenciar molt de petit per les personalitats del món de les arts que hi vivien, Apel·les Mestres entre elles. Agustí Pedro i Pons va fer una brillant carrera mèdica, essent catedràtic de patologia i clínica mèdiques i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Abans d’acabar la carrera, Pedro i Pons va entrar com a metge resident a l’Hospital de la Santa Creu, on més endavant va treballar-hi dirigint algun curs. Tenia un gran record d’aquesta institució:

“L’antic Hospital de la Santa Creu  es feia estimar. Enfront del to més oficial de la Facultat, Santa Creu era una vertadera institució ciutadana. A mi, tan amic de la Rambla i dels barris antics de Barcelona, fins i tot la situació m’atreia”.

Va ser membre de diverses institucions mèdiques i al llarg de la seva vida se li van atorgar nombrosos títols i distincions.

Tenia moltes inquietuds artístiques i va participar activament en la vida cultural de la ciutat. La seva gran passió fora de la seva professió, però, van ser els llibres. Pedro i Pons va confegir la seva biblioteca sabent molt bé el que comprava. En paraules seves: 

“Que me’l portin a casa, el llibre no m’agrada. El meu afany és sortir de cacera. Amb el temps he après tots els racons, sobretot de Barcelona i París. He après de localitzar la peça i a “cobrar-la” (millor dir: “pagar-la”) en les condicions més favorables. Però, tot i això, de tant en tant hom té un disgust: la peça ha volat”.

Lloveras explica que a la biblioteca hi havia entre 8.000 i 10.000 volums “amb predomini de les relligadures originals o “editorials”. Hi predomina el llibre francès, el castellà i el català”. Diu també que s’hi comptaven uns 800 primers números i un bon nombre de col·leccions completes de publicacions periòdiques.  

Agustí Pedro i Pons va morir el 17 de març de 1971. En el seu testament, l’insigne metge barceloní llegava a la Biblioteca de Catalunya (llavors Biblioteca Central) la part dels llibres de temàtica humanística de la seva biblioteca. Els tràmits per tal de complir la seva voluntat van ser molt ràpids: en una carta datada el 10 de novembre de 1971 el llavors director de la Biblioteca, Felip Mateu i Llopis, comunicava al president de la Diputació de Barcelona que els llibres ja eren a la seu de la BC.

Els llibres mèdics els va llegar a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Actualment es troben a la secció de reserva de la Biblioteca de Medicina de la Universitat de Barcelona.

La major part dels gairebé 2.500 volums del llegat es van ubicar en un espai propi, la Sala Pedro Pons, a l’altell de l’actual Sala de Llevant, que es va inaugurar l’abril de 1972. Segons la documentació de l’arxiu de la BC, altres llibres van romandre a l’Auditori, actual Sala de Consulta de Reserva. Més endavant es van traslladar als magatzems de reserva, on es conserven actualment. Les publicacions periòdiques, en un nombre original d’unes 800 capçaleres, són l’origen de la Col·lecció de Premsa Agustí Pedro i Pons .

Els llibres d’aquest llegat formen una col·lecció especial a la Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials que duu el nom del metge barceloní i que es distingeix pel topogràfic “P.P.”, inicials dels seus cognoms.

La col·lecció, vista a la prestatgeria, fa la sensació de brillar, tan pel bon estat de conservació com per les enquadernacions, moltes d’elles en pell amb daurats. I és que Agustí Pedro i Pons, com ja hem comentat, escollia els llibres amb cura i afany.

La peça més antiga de la col·lecció és una edició de 1592 de l’obra Aduersus Valentinos et quosdam alios nostri temporis medicos De ratione mittendi sanguinem in febribus putridis libri III, del metge Bernat Queixanes.

Els segles XVII i XVIII hi són representats, però el gruix de la col·lecció el formen els llibres publicats els segles XIX i, majoritàriament, el XX, amb força edicions numerades. Quant als llocs de publicació, s’hi troben molts peu d’impremta de Barcelona i París i, en menor mesura, de Madrid. Temàticament, hi predomina la literatura, amb autors majoritàriament francesos i catalans, seguida de la història i la biografia, les arts i les ciències socials. Quant a les llengües, predomina el català, seguit del francès i el castellà. La il·lustració és una constant a tota la col·lecció. Valguin com a mostra aquestes peces:

.

Agustí Pedro i Pons ha estat un dels grans bibliòfils catalans del segle XX. Com altres que el van precedir i també seguir (Santiago Espona, Isidre Bonsoms, Eduard Toda, Manuel Perdigó, Hermenegildo Miralles, Frederic Marés...), va tenir la generositat de donar a la Biblioteca de Catalunya la seva magnífica col·lecció, posant-la a disposició de la ciutadania i contribuint a engrandir el patrimoni bibliogràfic de Catalunya.

Acabem aquesta breu commemoració amb un petit tresor: l’Album de dibujo de Agustin Pedro Pons. Curso de 1911-1912, conservat a la Secció de Manuscrits, on un joveníssim Pedro i Pons ens mostra les seves habilitats en el dibuix lineal.

Marta Navarro Nogueras
Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials

Per saber-ne més:

Calbet i Camarasa, Josep M., Corbella i Corbella, Jacint. Diccionari biogràfic de metges catalans. Barcelona: Rafael Dalmau: Fundació Salvador Vives Casajuana: Seminari Pere Mata, Universitat de Barcelona, 1981-1983. 3 v.

Catalunya 1969: homenatge al doctor Agustí Pedro i Pons. Barcelona: [Estampa de Josep Mª Benet], 1969. Exemplar numerat 60/100.

Dr. Pedro Pons (1898-1971), en homenatge: deu aportacions al voltant de la vida i obra del Dr. Pedro Pons. [Coordinació: Jacint Corbella, Jaume Roigé i Solé]. [Barcelona]: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, DL 2000

Duran Alcaraz, Victoriano. El doctor Agustí Pedro i Pons com a icona social i cultural (1898-1971). [Barcelona]: Universitat de Barcelona, 2017. Tesi doctoral.

Exposició La bibliofília a Catalunya

Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons

Lloveras, Gonçal. Doctor A. Pedro Pons. [Barcelona]: Alcides, 1964.