La Flaca : revista liberal i anticarlina

En els primers anys La Flaca va fer una aferrissada oposició al General Prim. A partir de 1872, en iniciar-se la 3a guerra carlina, es mostra clarament anticarlina, fins al punt que aquest es converteix en el motiu únic de la seva existència; va deixar de publicar-se en acabar la guerra, amb el número La Paz ¡bienvenida seas!

La Flaca va tenir gran difusió i èxit dins de l'Estat; d'alguns números es van arribar a fer quatre tiratges.
Està considerada com la publicació més incisiva i crítica de la realitat del seu temps. Tenia bons col·laboradors; els textos apareixien sense signar o amb pseudònim, però el més destacable és la qualitat de les il·lustracions, realitzades en quadricromia per Tomàs Padró. Les caricatures, que van marcar època, van fixar l'estil i els tipus del caricaturisme polític de l'Estat espanyol del segle XIX.

Cronologia i col·leccions

El fet que es fessin grans tiratges justifica que La Flaca , sobretot els primers anys, es trobi en moltes biblioteques. Editada en paper de bona qualitat, ens ha arribat en molt bon estat de conservació.
 

La publicació comença amb el títol La Flaca; apareix el 27 de març de 1869, data deduïda, ja que s'hi pot llegir 'marzo del primer año del último entorchado de D. Juan Prim', i acaba amb el núm. 100, publicat el 3 de setembre de 1871.
A la Biblioteca de Catalunya, BC, hi ha cinc col·leccions completes.

Continua amb el títol La Carcajada, que veu la llum el 17 de gener de 1872.
Els núm. 17-19 es publiquen, però són retirats i substituïts per les capçaleres La Risotada, que publica dos números, l'1 i el 6 de juny de 1872; i per La Risa, que publica un número el 15 de juny del mateix any.

La publicació es reprèn novament amb el títol La Carcajada , el núm. 20, del 22 de juny de 1872. Acaba amb el núm. 37, del 31 d'octubre de 1872.
A la BC hi ha cinc col·leccions completes, quatre amb els títols alternatius i una, de gran raresa, que conté els núm. censurats; el contingut d'ambdós és idèntic, només varia la capçalera.
Recupera el títol primitiu de La Flaca. Comença amb el núm. 38, el 7 de novembre de 1872. Acaba amb el núm. 84, el 4 d'octubre de 1873. Continua la numeració de La Carcajada. A la BC hi ha cinc col·leccions completes

Segueix amb el títol La Madeja política, l'1 de novembre de 1873.
Els núm. 15-21 són substituïts per El Lío, que publica 7 números, del 7 de febrer al 18 d'abril de 1874.

Reprèn amb el núm. 22, el 2 de maig de 1874. Acaba amb el núm. 50, el 19 desembre de 1874. A la BC hi ha dues col·leccions completes amb la capçalera alternativa.
El títol La Madeja comença el 2 de gener de 1875. Acaba amb el núm. 22, el 3 de març de 1876. A la BC hi ha dues col·leccions completes.

Tomàs Padró i Pedret (Barcelona 1840-1877)

Autor de la totalitat de les il·lustracions que apareixen a La Flaca i els títols que la continuen, on signava amb el pseudònim Aº Wº.
Fill i germà d'artistes. Va estudiar amb Claudi Lorenzale, Ribera i Madrazo. Company d'estudis de Marià Fortuny, a través del qual va conèixer els dibuixos de 'Paul Gavarni', de tipus i escenes costumistes, els quals el van influir molt i li van servir de font d'inspiració. Pintor i il·lustrador excel·lent i de gran personalitat, que sap copsar la psicologia dels personatges que interpreta.

Va ser cronista gràfic de L'Illustration, Illustrierte Zeitung, La Ilustración española y americana, Le Monde illustré,etc.

Va ser caricaturista i dibuixant costumista de les revistes La Campana de Gràcia, El Cañón Krupp, L'Esquella de la Torratxa, La Llumanera de Nova York, Lo Noy de la mare, La Pubilla, La Rambla, El Solfeo, Un Tros de paper, etc. I també als anuaris humorístics L'Any nou, El Tiburón i Lo Xanguet.

Igualment col·laborà en moltes monografies il·lustrades, dibuixà diversos cartells i làmines; i, de manera més esporàdica, es dedicà a la pintura. Diu Salvador Bori: 'Tenemos, pues, ante nosotros, un pintor que fue mediocre; un gran ilustrador de libros y un caricaturista genial'.
 

D'entre les seves caricatures, la més famosa és la que va fer per a l'actor Ernesto Rossi, publicada a Lo Noy de la mare; revista on, a més, introduí per primera vegada la historieta còmica amb la sèrie Las Delícias de la torre.

El punt àlgid de la seva producció es produeix amb la col·laboració a La Flaca, i els títols que la segueixen; aquest setmanari és considerat com un dels millors de l'època gràcies, segons Conrad Roure, a les pàgines a color de Tomàs Padró. L'enorme treball que realitzava el va obligar a muntar un estudi amb col·laboradors que cooperaven en la recerca documental.

Val a dir, amb tot, que no hem de valorar Padró únicament com a artista, sinó també com a periodista; tal com diu Ivan Tubau a Treballs de comunicació...:'Em penso que la caricatura de premsa és, molt més que no pas un subgènere pictòric o gràfic, un gènere periodístic. I un gènere periodístic d’opinió, equiparable a la crítica cultural o a l’article, fins i tot quan és utilitzada com a mera il·lustració'

Enllaços relacionats

Revistes d'humorisme gràfic a la BC.
Tomàs Padró a la BC.