Sempre hi ha hagut nens orfes o abandonats i les institucions de beneficència i l’Església, des de ben antic, n’han tingut cura. Se n’han fet càrrec, alimentant-los, vestint-los i preparant-los per a integrar-se a la societat.

A Barcelona els hospitals del segle XIII i XIV ja acollien els nens abandonats i orfes. A partir de 1401, quan es va fundar l’Hospital de la Santa Creu, aquest va continuar la tasca assistencial. El primer llibre de registre d’infants que es conserva a l’arxiu de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu és de 1411-1413.

El funcionament de l’Hospital va estar reglamentat, des de ben aviat, amb les Ordinacions de 1417. Posteriorment, en les Constitucions que deuhen observarse en la Iglesia y Hospital General de Santa Creu de Barcelona, s’expliquen de forma detallada les funcions del personal de l’Hospital, que ens permeten fer-nos una idea de la gestió i organització dels infants. Per altra banda, els llibres de registre de l’Arxiu de l’Hospital —especialment els llibres d’expòsits i d’afermaments— són una font d’informació imprescindible per saber el nombre d’infants, la seva procedència, què portaven quan entraven a l’Hospital, quant de temps vivien  —molt poc, la gran majoria—i a on anaven a parar quan es feien grans.

L’Hospital acollia els infants des que naixien fins que començaven a treballar. Encara que a les Constitucions s’indica que els nens s’hi estaven fins als 7 anys o més, a partir dels llibres de registre de l’Arxiu es veu que molts d’ells marxaven ben aviat; habitualment l’Hospital signava un contracte (afermament) amb la persona que els acollia, com a aprenent, criada o a vegades en qualitat d’afillat. Tanmateix, es donen casos que els nens marxen amb poc més de 2 anys, el que fa pensar que la família que l’acollia, encara que el volgués com a aprenent o criada, estaria un temps tenint-ne cura com a nadó que era. 

Aquí tenim tres exemples d'afermaments, dos nois de 10 anys i una noia de 2, que al final del temps de contracte rebrà la quantitat de 30 lliures com a dot.

Ítem te lo sènyer en Bernat Çacarrera un infant appellat Miquelet del Hospital de adat de deu anys lo qual li mes mossèn Baró, prior llevors del dit Hospital, ab carta feta an poder den Johan Torró, notari; ell té lo canellari (de canelar: calendari) del temps e de la soldada. E lo dit Miquelet és bon fadrí, e va ben calsat e ben vestit e és ben sa, que li fan tant com propiement a sos infants, e estan devant lo Carme. (una altra mà:)E ara està prop lo portal del Temple en l.alberch de madona Rigo. Viu és

Claramunda. Ítem aquell mateix dia ab carta en poder del dit notari, lo dit prior aferma ab en Berthomeu de Liger na Claramunda de adat de .ii. anys e mig e fou-li masa  a xiiii anys e promès li dar a la fi del temps xxx lliures. Viva és

Barnadó. Ítem a v de abril de dit any, los honorables n.Anthoni Bussot e Johan Boschà, administradors del dit Hospital, afermaren ab en Jordi Miquell qui està al palau de la regina Margalida, en Barnadó, infant, a .x.  anys. e promès de provehir-lo e mostrar-li letres.  E lo demunt dit Barnadó és bon fadrí e és sa e viu. E aprèn bé de letres, e està ab lo dit Jordi Miquell qui és mestre de le escola maior. Així bé pot ésser bo que lo mestre [lo] té en casse e lo té axí con si fos son fill. Viu és

Els nens de l’Hospital estaven organitzats en diferents departaments, segons l’edat i el sexe: dides, govern, expòsits i donzelles. Al departament de dides hi havia els infants que encara s’havien d’alletar. Tanmateix, la majoria dels nadons s’enviaven fora, a casa de les dides que se’n feien càrrec a canvi d’un sou. Segons el Kalendario y guía de forasteros en Barcelona,  el 1805 hi havia fora de l’Hospital 934 infants. A l’Hospital, en canvi, només 40 nadons, a càrrec de 16 dides. No sabem fins a quin punt són correctes les xifres del Kalendario, però no deixen de ser impressionants.

Els nens s’estaven a casa de les dides fins al voltant dels dos anys, i llavors els podien tornar a l’Hospital, tal com es veu al llibre de registre, que indica quan torna cada nen. Si volien, però, podien quedar-se’ls fins més endavant. A partir dels dos anys passaven al departament de govern. Quan els nens tenien entre 5 i 7 anys (varia segons la font i l’època de l’Hospital) les noies passaven al convent de les donzelles i els nois al departament d’expòsits.

Segons les Constitucions, hi havia una clara diferència entre nois i noies. Els nois aprenien a llegir, escriure i a fer operacions aritmètiques bàsiques, mentre que les noies, des de ben petites, “se instruyen en las labores de su sexo hasta que toman estado”. Quan les noies es casaven, l’Hospital els donava 25 lliures catalanes com a dot, 14 per fer-se un vestit, i una arca amb 24 canes de llenç nou llis, cinc canes sis pams per a tovallons i dues canes per al que volguessin, i tota la roba que utilitzaven.

Els infants es llevaven ben aviat, generalment al voltant de les 6. Les nenes més grandetes s’havien d’ocupar de les petites, cuidar que es vestissin, es rentessin i pentinessin, i de seguida es posaven a fer feina. Les noies feien torns per treballar a la cuina, i aprendre a cuinar i rentar. A més, aprenien a filar, cosir, fer mitja, crespar, planxar i fer puntes.

Els nois tenien un mestre que els havia d’ensenyar a llegir, escriure, comptar i els primers rudiments o regles de la gramàtica. Feien classe tres hores de matí i tres de tarda, en horari diferent segons fos estiu o hivern.  El mateix mestre era l’encarregat de cuidar-se d’ells fora de l’horari de classe, que no sortissin al pati ni al carrer, perquè no “demanen caritat als que passen, suposant los màtan de fam”.

Els nois entraven d’aprenents als tallers dels mestres de diferents gremis de la ciutat. Els mestres dels tallers tenien certs avantatges pel fet  d’acceptar expòsits com a aprenents. A l’arxiu de l’Hospital es conserven causes i suplicacions de l’Hospital a les diverses confraries, al llarg del segle XVIII, demanant-los que eximissin els mestres del pagament del dret de mestria quan acceptessin expòsits de l’Hospital com a aprenents. Apareixen causes i suplicacions contra les confraries de velers, sabaters, i courers, teixidors de lli, assaonadors, etc. Per altra banda, també estaven exempts de pagament del dret de mestria els aprenents que es casessin amb noies expòsites de l’Hospital.

El 1853 es va construir, al carrer Ramalleres, la casa de Maternitat i Expòsits, i a partir de llavors l’entrada de nens a l’Hospital, que havia estat una constant durant més de 400 anys, va minvar fins a desaparèixer del tot. Amb tot, ens queden les històries dels centenars d’infants que hi van passar, registrades en els llibres de l’Arxiu de l’Hospital.

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents
 

Bibliografia

Hospital de la Santa Creu (Barcelona) (1756 o post.). Constitucions que deuhen observarse en la Iglesia y Hospital General de Santa Creu de Barcelona . Barcelona : en la estampa de Francisco Suriá .

Hospital de la Santa Creu (Barcelona). Llibre de afermaments dels expòsits y expòsitas del Hospital General de Santa Creu de Barcelona que comensa en lo any 1401 y acaba en lo any 1446

Illanes Zubieta, Ximena (2013). “Aprendiendo a vivir. Trabajo y servicio de niñas y niños acogidos en el Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1401-1510)”. Revista de Historia Iberoamericana [en línea], 2. http://revistahistoria.universia.net/pdfs_revistas/articulo_219_1387395189049.pdf (consultat 1/12/2014)

Roca, Josep Maria (1920). Ordinacions de l’hospital general de la Santa Creu de Barcelona: any MCCCCXVII, Barcelona: Associació General de Metges de Llengua Catalana.

Vinyoles,Teresa; Illanes, Ximena (2012). “Tratados como hijos e hijas” dins Mélanges  de l’École française de Rome. Italie et Méditerranée.  Roma: École française de Rome. pp. 209-222 http://mefrim.revues.org/253#tocto1n4 (consultat 1/12/2014)

Vinyoles, Teresa; González, Margarida (1982). “Els infants abandonats a les portes de l’hospital de Barcelona (1326-1439)”  La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña Medieval.  Barcelona: CSIC. vol. II, p. 278.

Vinyoles, Teresa (2013). “L’esperança de vida dels infants de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona”, Anuario de Estudios Medievales, 43, 1, p.291-321. http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/viewArticle/442 (consultat 22/11/2014)