Menu más alto





Estás en: Inicio / El Blog de la BC / Què diuen els murs de la BC (II): els escuts


Right menu

Archivo

Lu Ma Mi Ju Vi Do
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

Etiquetas



Què diuen els murs de la BC (II): els escuts

Fa dies us explicàvem el significat de les inscripcions dels murs de les naus gòtiques de la Biblioteca de Catalunya. Avui intentarem fer el mateix amb els escuts. D’alguns no hem trobat gaire informació, així que totes les aportacions i puntualitzacions seran molt benvingudes per completar la història d’aquest edifici singular.

El nostre recorregut comença a la sala de reserva. A la llinda de la porta hi ha un escut amb una creu semblant a la dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem. Aquesta sala la va fer construir, com a casa de Convalescència, el prior de Catalunya d’aquest orde, Fra Adrià Maimó, i va voler que les seves armes fossin a la nau i es digués de “Sant Joan”.

Foto: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

A l’anterior apunt us explicàvem que a la nau de Llevant havíem trobat una inscripció i l’escut dels franciscans, que indicava l’entrada a una infermeria que acollia malalts d’aquesta confraria. A la mateixa nau descobrim tres portes més —una de tapiada— amb escuts a la llinda, que assenyalarien també l’accés a diferents infermeries.

El primer, a la porta que va cap a l’edifici de Gardunya, amb l’anagrama coronat de Maria, potser perquè aquesta sala estava sota la seva advocació. 

Foto: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

El segon, amb l’emblema del gremi dels carders de la llana i amb la data de la seva construcció, 1667. S’aprecia la flor de cardo que s’emprava com a pinta de cardar.

Foto: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

El tercer, a la llinda de la porta que va cap als lavabos, amb sos bator moros —els quatre moros en sard—, l’escut de Sardenya. Sembla que aquest escut és de factura moderna, quan el recinte era ja biblioteca, i s’hauria fet perquè aquesta porta donava entrada a la sala sarda on s’hi custodiava la col·lecció especialitzada que el maig de 1969 el govern sard va donar a la Biblioteca Central, juntament amb mobiliari “de estilo regional sardo” (Arxiu Administratiu BC 35/4). 

Foto: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

Si sortim a les terrasses, en localitzem tres més. Un d’estil barroc, a la façana a sobre de l’escala de sant Roc, al mig de dues finestres, i que seria l’escut d’armes de Maria Anna de Pinós i de Centelles, comtessa de Quirra i de Centelles, que va ser la promotora d’aquesta estança, coneguda com el “Quarto de la comtessa”. La noble hauria establert les condicions de construcció d’aquesta cambra, entre les quals, que les seves armes hi fossin esculpides.

Foto: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

A la llinda d’una de les portes d’accés a les sales, un altre amb un castell amb tres torres merletades, la del mig més alta, coronat amb capel eclesiàstic de tres borles i que correspondria al que va ser prior de l’Hospital, a començaments del segle xv, Pere Cardona.

Foto: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

I per acabar, aquest altre d’estil renaixentista, amb motius típics de l’època com eren les osseres animals. O potser la inclusió del cap de bou va ser perquè els mestres d’obres del XVII ja sabien que l’hospital hauria d’acollir molts anys després el Buffalo Bill i dos dels seus indis? Chi lo sa? Misteris i més misteris.

Foto: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

 

Marta Riera
Servei d'Accés i Obtenció de Documents 

Comentarios

El Bloc de la BC. Inscripciones

El anagrama coronado de María creo yo corresponde a la Congregación de la Natividad de Ntra. Sra. (1599-1868) que tenían un cuarto y aposento en el hospital para guardar los enseres necesario en el servicio a los enfermos. El anagrama de María es el que llevaban las Darderas fundadas en 1731 para servicio de las enfermas del Hospital. Al ser expulsados los jesuitas ubicados en Belén en las Ramblas (a.1767), la Congregación de la Natividad y sus Administraciones fueron aprobadas por el Rey Carlos III (a. 1781) Desde esa fecha la corona se sitúa sobre el anagrama de María.
Las Hermanas Franciscanas Misioneras de la Natividad de Ntra. Sra. (Darderas), continuadoras de esas instituciones, lo seguimos conservando en nuestro escudo.

Interessant

Molt interessant! Amb què més ens sorprendreu que no sapiguem de l'edifici?

La comtessa

Per cert, si vols més informació sobre el "quarto", et recomano la lectura dels capítols d'execució de les obres d'aquesta estança. Ja veuràs que la comtessa ho deixava tot lligat i ben lligat!

Sardenya!

... i jo no m'havia fixat mai en els dels quatre moros! A partir d'ara, en comptes de mirar on poso els peus, pararé atenció a les parets, sostres, dintells i qualsevol altre element arquitectònic o artístic d'aquesta casa plena de misteris.... Gràcies, Marta!

Quarto de la comtessa

No he pogut deixar de sortir ràpidament al balcó per a contemplar de ben a prop l'escut d'armes de Maria Anna de Pinós i de Centelles!
Tants anys treballant al "Quarto de la comtessa" i en desconeixia tot d'ella, fins i tot el seu nom.
Gràcies per la info!