BAUDRAND, Michel Antoine. La Principauté de Catalogne et Le Comté de Roussillon / suivant les nouvelles observations par les sieur abbé Baudrand, dediez a monseigneur le marechal duc de Noailles, pair de France, chevalier des ordres du roy, premier capitaine de ses gardes, gouverneur du Roussillon, etc. Par son tres humble serviteur I.B. Nolin, geographe ord. du roy ; dressé sur les memoires de monseigr. le marechal duc de Noaïlles ; P. Le Pautre inv. ; gravé par C. Roussel. A Paris : chez I. B. Nolin geographe ordinaire du roy, surle Quay de l’Horloge du Palais à l’Enseigne de la place des Victoires vers le Pont Neuf..., 1703. 1 mapa : col. ; 59 x 85 cm    

Aquest mapa del principat de Catalunya forma part del fons de la Biblioteca de Catalunya, amb la particularitat que fins ara només se’n conservava la part dreta corresponent a l’est del territori català i que es va mostrar darrerament a l’exposició “Les Fronteres de Catalunya. Segles XVII i XVIII” a la Biblioteca. Gràcies a la informació del professor Agustín Hernando de la Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona, es va adquirir la part esquerra corresponent a l’oest del territori català, a la casa de subhastes alemanya Reiss & Sohn, i d’aquesta manera la biblioteca ja disposa de l’exemplar complet.

Els segles XVII i XVIII no hi havia molta producció cartogràfica a Catalunya. L’escola francesa de cartografia comença a la segona meitat del segle XVIII, coincidint amb el predomini de França com a potència europea, i es va perllongar fins a finals del segle. Entre 1650 i 1800 es produeixen importants canvis i descobriments en el món de la ciència, en el sentit modern de la paraula, i es pot parlar de reforma cartogràfica amb la invenció de nous instruments i noves metodologies. Els mapes francesos d’aquest període, com aquest de Michel Antoine Baudrand, són brillants de disseny i clars de presentació.

El panorama històrico-polític de Catalunya a la segona meitat del segle XVII i primers anys del segle XVIII el determina la seva condició d’escenari freqüent de guerres entre les monarquies francesa i hispànica. El territori de Catalunya és successivament ocupat per uns o altres exèrcits seguint l’evolució dels fets bèl·lics. Tot això justificava clarament la necessitat de disposar d’una cartografia adequada, per poder disposar la col·locació de les tropes, assenyalar fortificacions, rutes, etc. Aquest mapa de Baudrand n’és un clar exemple, i fou publicat el 1695 en primera edició, dues edicions el 1697, el 1703 (l’edició que tenim a la biblioteca) i l’edició de 1762.

Els plànols de les places fortes de Barcelona, Roses, Palamós, Castellfollit de la Roca, Tarragona, Lleida, Tortosa, Hostalric, Girona, Cotlliure, Mont-Lluís i Perpinyà amb els perfils de les fortificacions i la seva àrea influència, atorguen un valor afegit al mapa.

Parlem dels autors:

L’autor d’aquest mapa, Michel Antoine Baudrand, (1633-1700), historiador i geògraf francès, que ocupà el càrrec de secretari del cardenal Barberini, fou un reconegut autor d’obres de contingut geogràfic: el Dictionaire géographique et historique, de 1705, revisat per Dom Gelé; i de l’Atlas d’Espagne et de Portugal, que signà juntament amb Jean Nicolas de Tralage, 1762. La seva participació en aquest mapa de Catalunya fou probablement l’autoria geogràfica.  

El mapa estava dedicat al duc de Noailles (1650-1708), aristòcrata i militar al servei de Lluís XIV de França. Adrien-Maurice de Noailles (París 1678-1766) fou el tercer duc d’aquesta dinastia. Lluità a Catalunya des del 1694 com assistent del seu pare, només tenia 14 anys i ja participà a la batalla del Ter i a l’ocupació de Girona (1694), i als setges de Palamós (1695) i Barcelona (1697). En retirar-se el seu pare, ell continuà les incursions per Catalunya. Participà al setge de Barcelona de 1705, en plena Guerra de Successió i també a la campanya de la Cerdanya. La concepció estètica del mapa, amb un seguit de places fortes de Catalunya, posa de manifest el seu principal propòsit de destacar aspectes militars de les campanyes mantingudes a Catalunya pel mariscal duc de Noailles.

J. Baptiste Nolin (1657-1725) era geògraf, editor i gravador. L’any 1701 fou nomenat geògraf del rei. Fou l’editor d’aquest mapa de Catalunya, en la seva quarta edició. Les tres primeres i la quarta foren publicades en altres tallers.

Pierre Le Pautre (París 1659-1744) era gravador i escultor. La seva participació en el mapa podria haver estat com a dibuixant  o únicament de la cartel·la.

Concepció Isern

Unitat Gràfica