El futbol és, sense cap mena de dubte, l’esport més popular del nostre país, tant pel que fa a la seva pràctica com, sobretot, a nivell d’espectadors. El futbol d’elit (en especial el Barça, tot i que ara passi per hores baixes) convoca als estadis i davant de les pantalles milers d’aficionats. Des de fa un temps, a més, també s’ha popularitzat el futbol femení si bé encara està lluny d’assolir el mateix nivell que el masculí en tots els aspectes (i pensem sobretot en els astronòmics sous dels jugadors). 

L’esport modern, considerat tant des del punt de vista de constituir una eina per a millorar la salut com simplement des del vessant de la competició i de l’espectacle, va molt lligat al procés d'industrialització que vivia l’Anglaterra de mitjans de segle XIX i a la consolidació de la societat burgesa. Allà sorgiren la major part dels esports –de fet, la paraula que els engloba es manlleva directament de l’anglès sport–, es redactaren els primers reglaments, s’implementaren els cronòmetres, es fundaren els primers clubs... El fenomen s’estengué ràpidament per Europa i Amèrica i el 1896 es celebraven a Atenes els primers Jocs Olímpics de l’era moderna, que pretenien enllaçar el moviment contemporani amb el prestigi de l’antiguitat clàssica.

En el context d’aquesta Anglaterra de la dinovena centúria sorgeix el futbol, tot i que hi ha diversos jocs arreu del món que se’n podrien considerar precedents. Cap a finals d’aquell segle la seva pràctica ja havia arribat a Catalunya: a la ciutat de Barcelona però també a les zones costaneres o en alguns nuclis fabrils més relacionats amb Anglaterra. Daten de llavors els primers equips catalans: es considera que el primer és el Palamós (1898), però serà la fundació del Barça de Joan Gamper (1899) el que marcarà un important pas endavant. L’any 1900 naixerà també el seu rival local, l’Espanyol.

A partir d’aquells moments Catalunya viurà el progressiu eixamplament de l’afició a l’esport, que s’anirà escampant com una taca d’oli per tot el territori. Primer, durant la dècada de 1900 encara a poc a poc, però a partir de la meitat de la segona dècada del segle passat el ritme s’incrementarà fins a arribar a la gran eclosió dels anys vint en què ja es practicarà aquest en la major part de pobles de Catalunya, on es constituiran els respectius equips de futbol.

Cent anys després el futbol, i molts d’aquests equips, arriben al seu centenari i entre els actes de celebració que s’organitzen trobem l’edició de llibres dedicats a la història d’un club o a la pràctica del futbol en un lloc específic. De fet, a vegades l’inici de clubs concrets es confon amb els primers xuts a la pilota que es van fer en aquell indret.

Després de publicar-se diverses monografies amb motiu dels cinquantenaris, i algunes més en ocasió de celebrar els setanta-cinc anys, els centenaris han menat a una explosió de la producció bibliogràfica sobre el futbol català. La Biblioteca de Catalunya ha recollit un gran volum d’aquesta producció, sobretot com a receptora de la producció editorial del nostre país a través del dipòsit legal. I, encara que no tots els pobles, viles o ciutats han publicat el seu llibre, sí que els que ho han fet són representatius dels ritmes de l’extensió del futbol fa cent anys i, per tant, de la seva celebració un segle després.

Entre les primeres commemoracions hi ha la del pioner Palamós (centenari el 1998, però amb història ja publicada el 1992), l’abundant producció al voltant del centenari del Barça (1999) i la més modesta de l’Espanyol (2000). Enginyers anglesos van portar el futbol a la Pobla de Lillet el 1900 (llibre del centenari publicat el 2001) i també fan remuntar els orígens fins al 1900 a Sant Jaume de Llierca (en un llibre publicat el 2021). Val a dir que altres clubs, com el Gimnàstic de Tarragona, ja havien celebrat el centenari abans (1986), però en aquest cas pel fet d’haver sorgit el club amb altres pràctiques esportives a les quals més endavant s’hi afegiria la futbolística.

Durant la primera dècada del segle XXI han vist la llum els llibres dels centenaris del futbol a Terrassa (2002), Vilafranca del Penedès (2004), Manresa (2005, però publicat el 2006), Sant Feliu de Llobregat (2006, amb actualització el 2016 als cent deu anys), Ripoll (2007), Sant Boi de Llobregat (2008), Barcelona amb el C.E. Europa (2007, però publicat el 2009), Fortià (2009, si bé en el títol ja reconeixen que ha estat una “història intermitent”), Palafrugell (2009) i Reus (2009).

En la primera meitat dels anys deu trobem Sant Vicenç dels Horts (2012, publicat en 2015), Tàrrega (2012), Granollers (2013), Navarcles (2013), Hostalric (2014), Tremp (2014, però publicat el 2017), Santpedor (2015). Fundats a primers dels anys 1910 però amb publicació relacionada amb l’efemèride més tardana hi ha els casos d’Ulldecona (l’any 2022 celebren els 107 anys) i de Cassà de la Selva (111 anys el 2023).

En la segona meitat de la mateixa dècada dels deu van celebrar el seu centenari Balaguer (2016), Cardona (2016), Cervera (2016, publicat el 2019), les Borges Blanques (2017, publicat el 2018), la Selva del Camp (2017), Torelló (2017, publicat el 2018), Juneda (2018, publicat el 2019), Vilafant (2018), Campdevànol (2019), la Cellera de Ter (2019, publicat el 2023), Llançà (2019) i Miralcamp (2019). A Espolla l’any 2017 van publicar Ens acostem al centenari del CE Espolla, que no s’havia de celebrar fins al 2023, i l’any 2019 ja apareixia el de La Jonquera (a celebrar el 2022).

Finalment són dels primers anys de la dècada actual els volums commemoratius del centenari del futbol a Capellades (2020), la Llacuna (2020, publicat en 2021), la Granada (2021), Aiguafreda (2022), la Fuliola (2022), Horta de Sant Joan (2022, publicat en 2023), Moià (2022), Sant Sadurní d’Anoia (2022), Artés (2023) i Soses (2023).

Tots aquests llibres –i d’altres que ens podem haver deixat o que encara no han estat incorporats al catàleg de la Biblioteca– tenen com a objectiu commemorar i recordar el sorgiment i el desenvolupament de la pràctica de l’esport en un segle que ha viscut nombroses transformacions socials a la vegada que ha estat condicionat pel devenir de la situació política del moment. En tots ells la part gràfica acostuma a ser-hi predominant, amb alguns que posen l’èmfasi en l’anàlisi històrica, mentre en d’altres pesa més el component memorialístic, les entrevistes o els apèndixs amb dades estadístiques.

Fotografies: Ricard Marco. Biblioteca de Catalunya

Jaume Clarà
Secció de Col·leccions Generals