Espriu, Salvador, 1913-1985

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913-Barcelona, 1985). Poeta, dramaturg i novel·lista. Estudià Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. La Guerra Civil estroncà els seus estudis de Llengües Clàssiques. Durant uns anys hagué de treballar com a advocat en una notaria sense abandonar mai, però, la vocació literària.  Les seves primeres novel·les ja mostren l’obra d’un autor que s’aparta dels corrents noucentistes.  Les mitologies clàssica i bíblica, de les quals Espriu en tingué un profund coneixement, influenciaren la seva obra, on aparegueren temes recurrents com ara la mort o el futur del país. Mantingué una estreta relació amb la població d’Arenys de Mar, d’on provenien els seus pares, reconvertida en el topònim literari Sinera, molt present en la seva poesia.  

Entre la seva nombrosa producció literària, destaquen: Laia (1932), Ariadna al laberint grotesc (1935), Cementiri de Sinera (1946), Primera història d’Esther (1948), La pell de brau (1960), Ronda de mort a Sinera (1966), Una altra Fedra, si us plau (1978) o Les roques i el mar, el blau (1981).

Rebé nombrosos premis i distincions, d’entre els quals el Premi Montaigne (1971), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1972), el Premi Ignasi Iglésias (1978) per Primera història d’Esther, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i fou investit doctor honoris causa per les Universitats de Tolosa i Barcelona. Fou candidat al Premi Nobel del Literatura els anys 1971 i 1983. El 1982, rebutjà la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio. La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües.

Viquipèdia

Centre Salvador Espriu d’Arenys de Mar

Fons Salvador Espriu a la Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar

Fons Salvador Espriu-Lola Solà a la Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar

Fons Salvador Espriu a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Monestir de Poblet)

Guia temàtica sobre Salvador Espriu al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques