La influència que Ramon Llull ha exercit al llarg dels segles s’observa especialment en els fons bibliogràfics que ens n’han arribat. En localitzem més enllà, no ja del domini lingüístic català, sinó de la geografia europea. París, Roma, evidentment Palma, Munic, Berlín, Florència, Milà, Madrid, Londres, però també Nova York, Filadèlfia o El Caire, es troben entre les més de cent cinquanta ciutats d’arreu del món que acullen fons lul·lians a les seves biblioteques. Sovint el nombre de testimonis manuscrits o impresos que s’hi preserven és reduït, però en algunes ocasions —sobretot en les quatre primeres ciutats citades— el llegat lul·lià hi té unes dimensions certament notables.
La Biblioteca de Catalunya, amb una quarantena de manuscrits i una rica col·lecció d’incunables i impresos, amb obres de Llull i de seguidors seus, situa Barcelona en un lloc destacat del rànquing de ciutats que custodien obres lul·lianes. Els fons de la Biblioteca són representatius de diverses etapes i facetes de la biografia intel·lectual del beat, i així mateix de la seva posteritat, especialment a partir de mitjan segle xiv.
Entre els manuscrits medievals, s’hi compten obres escrites en català destinades principalment a lectors laics, com el Llibre de contemplació, el Llibre de l’orde de cavalleria o la Doctrina pueril, i també obres poètiques i sermons; hi ha així mateix títols en llatí sobre qüestions científiques i vinculades a la seva Art, el sistema que va idear per argumentar la fe cristiana, com l’Ars compendiosa inveniendi veritatem o bé la Taula general.
La circulació de l’obra autèntica de Ramon Llull és indeslligable de la d’una extensa col·lecció de llibres apòcrifs. A la Biblioteca de Catalunya se’n conserven diversos exemples, sobretot de tema alquímic, una disciplina que Llull rebutjava explícitament. Durant molts segles, però, centenars de lectors van llegir el corpus lul·lià, compost per obres seves i per d’altres de falsament atribuïdes, com si d’un únic tot es tractés.
La riquesa dels fons impresos lul·lians que es custodien a la Biblioteca és innegable. Hi trobem des d’un incunable de l’Ars generalis ultima publicat a Venècia l’any 1480 fins a les investigacions més recents sobre l’obra del beat Ramon, amb algunes fites remarcables, com el Blaquerna aparegut a València l’any 1521, o bé els vuit volums de l’edició de l’obra llatina del beat impresa a Magúncia entre 1721 i 1743.
Contràriament a l’interès pel seu pensament, indiscutible al llarg dels segles, la influència literària de Llull és menys evident. Això no ha impedit que alguns autors destacats, de Joanot Martorell a Jacint Verdaguer, s’hi hagin inspirat en compondre la pròpia obra.
Joan Santanach
Universitat de Barcelona