Retaule de Joan Desí: taula i gravat amb el retaule sencer

Aquesta imatge de Ramon Llull és una taula lateral del retaule de la Trinitat, procedent de l’Església del Sant Esperit de Palma. La va pintar Joan Desí no gaire més tard de l’any 1503, per bé que també havia estat atribuïda a Pere Terrencs. El retaule va ser retirat del seu lloc original el 1825 i posteriorment es van disgregar les diverses taules que el componien. Al Museu de Mallorca se’n conserven algunes altres taules, procedents de la predel·la. Aquesta peça forma part del Museu del Llibre Frederic Marès.

Jean Baptiste du Sollier. Acta B. Raymundi Lulli ... Collecta, digesta et illustrata a Joanne Baptista Sollerio ... Antuerpiae : typis Viduae Petri Jacobs, 1708  
Top.: Mar. 184-Fol. 

El jesuïta belga Jean-Baptiste du Sollier (1665-1740), president de la Congregació dels Bol·landistes i editor de les Acta Sanctorum, va preparar aquestes Acta B. Raymundi Lulli..., publicades a Anvers el 1708. El volum inclou un gravat calcogràfic del retaule de la Trinitat complet, procedent de l’església del Sant Esperit de Palma. A la Biblioteca de Catalunya també es conserven, entre els documents que formen part del ms. 1131, algunes cartes que Sollier va intercanviar amb el lul·lista mallorquí Jaume Costurer vers 1710-1713.

Ramon Llull. Doctrina pueril. [Primera meitat s. xv]
Top.: Ms. 700

Manuscrit, molt fragmentari, que conté diversos passatges de la Doctrina pueril. Composta entre 1274 i 1276, Llull va escriure aquesta obra per oferir una formació bàsica als seus lectors. Inclou capítols catequètics i d’altres de contingut més enciclopèdic (sobre disciplines acadèmiques medievals, religions, estaments socials, etc.).

Ramon Llull. Ars inventiva veritatis. [S. xiv]
Top.: Ms. 877

Vers la segona meitat del segle XIII, Llull va compondre un sistema, l’Art, basat en els principis generals de les tres religions, que va desenvolupar al llarg de diferents obres.  Aquest volum és una còpia incompleta d’una de les obres centrals de l’Art, l’Ars inventiva veritatis, que Llull va redactar a Montpeller el 1290.

Ramon Llull. Excusatio Raymundi. [Primera meitat s. xv]
Top.: Ms. 1451

Aquest manuscrit del xiv inclou, al costat d’altres obres d’autoritats medievals (sant Tomàs d’Aquino, Gil de Roma), un recull d’extrets de Llull conegut com Excusatio Raymundi.

Ramon Llull. Doctrina pueril. [S. xiv]
Top.: Ms. 3187

Copiat sobre pergamí, aquest manuscrit conté una versió incompleta de la Doctrina pueril. Inclou anotacions marginals falsificades, que imiten diverses escriptures antigues, d’un posseïdor del segle xx. Forma part de la col·lecció Marès.

Ramon Llull. Blaquerna. Fragments. [Mitjan s. xv?]
Top.: Ms. 1804

Volum miscel·lani que, entre altres textos, en recull diversos de Francesc Eiximenis. De Llull, hi trobem un parell de passatges procedents de l’Art de contemplació i del Llibre de santa Maria, tots dos extrets del Blaquerna.

Ramon Llull. Molts y diffarents versos molt devots. [Segona meitat s. xiv; afegit de la primera meitat s. xv]
Top.: Ms. 2017

El ms. 2017 és un veritable cançoner lul·lià, compost a la segona meitat del xiv. S’hi va recollir una important representació de la producció en vers de Llull. A més dels famosos Desconhort i Cant de Ramon, hi ha igualment els dos poemes d’inspiració trobadoresca que Llull va incloure al Blaquerna, l’extensa Medicina de pecat, i dues obres marianes, com són l’impactant Desconhort de nostra Dona i les Hores de nostra dona santa Maria; completen el còdex Lo pecat d’Adam i Del concili.

Ramon Llull. De convenientia fidei et intellectus in objecto. [Finals s. xiv]
Top.: Ms. 1720

En aquest volum miscel·lani hi trobem el Cercapou, atribuït a Francesc Eiximenis, una poesia en occità i el breu De convenientia fidei et intellectus in objecto; Llull va redactar aquest opuscle a Montpeller, l’any 1309.

Ramon Llull. Opera. [S. xiv-xv]
Top.: Ms. 2261

Còdex factici, que inclou tres obres lul·lianes: els autèntics Liber de aequalitate potentiarum animae in beatitudine (Montpeller, 1308), i l’Ars compendiosa (París, 1299) i l’apòcrifa Ars infusa.

Ramon Llull. Introductoria Artis demonstrativae. [S. xiv-xv]
Top.: Ms. 3076

Còpia de la Introductoria Artis demonstrativae, compostta probablement entre 1283 i 1285. Atenent a la numeració i a les notes marginals, aquest volum, si més no fins a mitjan segle xix, havia estat relligat amb l’actual ms. 118 de la BC.

Ramon Llull. Novus tractatus de astronomia. [Pas del s. xiv al xv]
Top.: Ms. 1452

Recull factici de textos astronòmics que conté una còpia del Tractatus novus de astronomia, escrit per Llull a París l’octubre de 1297.

Ramon Llull. Doctrina pueril, capítol De religiós. [Finals s. xiv]
Top.: Ms. 481

En aquest volum, després del Liber scintillarum —recull d’extrets de la Bíblia i dels pares de l’església compilat per un monjo benedictí, Defensor de Ligugé—, s’hi conserva una còpia del cap. 82, “De religiós”, de la Doctrina pueril.

Ramon Llull. Llibre de l’orde de cavalleria. [Primera meitat s. xv]
Top.: Ms. 12

Aquest còdex, que havia estat propietat de Marian Aguiló, s’obre amb una còpia del Llibre de l’orde de cavalleria. Llull va escriure aquest tractat sobre diversos aspectes de l’estament cavalleresc vers els anys 1274-1276. Contràriament al que és habitual amb la producció lul·liana, que es transmet independentment de la resta de la literatura catalana, al ms. 12 també s’hi van copiar obres com el Valter e Griselda de Bernat Metge o la Doctrina compendiosa atribuïda a Francesc Eiximenis. El manuscrit conté correccions i addicions de l’important lul·lista del segle xviii Antoni Ramon Pasqual.

Ramon Llull. Llibre de contemplació. [Primera meitat s. xv]
Top.: Ms. 2007

Aquest extens i voluminós manuscrit del segle xv conté “només” els dos primers llibres, de cinc, del magne Llibre de contemplació en Déu, una de les obres primerenques de Llull, composta entre 1273 i 1274. Aquesta obra, en què Llull agraeix la creació a Déu i s’esforça per aproximar-s’hi, és una de les primeres que va compondre després de la conversió a la penitència; és anterior a la Il·luminació de Randa i a la troballa de l’Art.

Ramon Llull. Arts de predicació. [Primera meitat s. xv]
Top.: Ms. 2021

Copiat a l’inici del segle xv, el volum conté dues destacades obres homilètiques de Llull, totes dues escrites en català a Mallorca a començament del 1313. La primera
que hi trobem, l’Art abreujada de preïcació, és un manual posat a disposició dels predicadors; la segona, en canvi, el Llibre de virtuts e pecats, també conegut com a Ars major praedicationis, inclou un recull de 136 sermons.

Miscel·lània de textos lul·lians; copiada per Guglielmo Nardi, prevere. [Feltri, 1426-Venècia, 1438]
Top.: Ms. 682

Volum miscel·lani del segle xv, que conserva diversos títols autèntics i apòcrifs de Ramon Llull. Entre els primers, cal esmentar el Liber clericorum, escrit a Pisa el 1308, la Disputatio fidei et intellectus, redactada a Montpeller el 1303, el Liber natalis pueri parvuli Christi Jesu i el Liber lamentationis Philosophiae, escrits tots dos a París el 1311.

Recull d’autoritats i de textos lul·lians o d’inspiració lul·liana. [S. xv]
Top.: Ms. 2022

Còdex en pergamí, que inclou l’apòcrif Liber de decem praeceptis, quattuordecim articulis et septem sacramentis Ecclesiae i l’influent Liber Apostrophe seu De articulis fidei, que Ramon Llull va escriure a Roma el juny de 1296.

Ramon Llull. Opera. [S. xv]
Top.: Ms. 3174

Aquest còdex conté cinc obres de Llull (el Liber de Deo, 1300; el Liber de demonstratione per aequiparantiam, 1305; el Liber de accidente et substantia, 1313; el Liber de ente simpliciter absoluto, 1312, i el De contemplatione Raymundi, 1297), seguides de diversos extractes del De civitate Dei de sant Agustí.

Recull miscel·lani de textos pseudo-lul·lians. [S. xv]
Top.: Ms. 1727

El Liber de secretis naturae seu de quinta essentia, del qual el ms. 1727 conté una versió incompleta, és una de les obres més importants de l’extensíssim corpus alquímic erròniament atribuït a Llull. Segurament va ser escrit en la segona meitat del segle xiv per un autor que tenia un coneixement de primera mà de l’obra lul·liana autèntica. És un  text que va exercir un paper destacat en la creació de la fama de Llull com a alquimista, malgrat que aquesta sigui una disciplina que ell rebutjava.

Ramon Llull. Opera. Còpia de Johannes de Burgundia, 1450 i 1457
Top.: Ms. 3075
Aquest còdex recull diverses obres científiques de Llull, amb atenció especial a les mèdiques, escrites en períodes força diversos. El Liber principiorum medicinae és una de les primeres obres estrictament científiques de Llull, de la primera etapa de l’Art (1274-1283). L’Ars compendiosa medicinae és una nova aplicació de l’Art a la medicina, de vers 1285-1287. L’obra que tanca el volum, la Tabula generalis, és una de les obres centrals de l’Art, escrita entre Tunis i Nàpols durant els anys 1293-1294; és dins del cicle de la Taula general que s’inscriu el De levitate et ponderositate elementorum, tractat de 1294 dedicat als quatre elements i a les seves aplicacions mèdiques.

Ramon Llull. Opera. [Segona meitat s. xv]
Top.: Ms. 3078

Interessant volum, que recull diverses obres de les darreres etapes de la producció de Ramon Llull, entre les quals es poden citar el Liber de demonstratione per aequiparantiam (1305), el De convenientia fidei et intellectus in objecto (1309), el Liber de praedestinatione et praescientia (1310) o el Liber de essentia et esse Dei (1313).  També hi ha algun text de seguidors de Llull, com el Liber de ordinatione superiore et inferiore de Joan Cabaspre. Inclou nombroses anotacions marginals, entre les quals n’hi ha d’escrites per l’erudit mallorquí Antoni Ramon Pasqual, que posseí també el ms. 12 i el llibre dels Proverbis imprès a Barcelona el 1493.

Ramon Llull. Lectura compendiosa super artem inveniendi veritatem ; Ars compendiosa inveniendi veritatem. [Finals s. xv]
Top.: Ms. 118

Còpia de l’Ars compendiosa inveniendi veritatem, primera versió de l’Art, que Llull va escriure el 1274, just després de la Il·luminació de Randa; el manuscrit inclou també el primer text que Llull va compondre com a complement de l’Art, la Lectura compendiosa super Artem inveniendi veritatem.

Ramon Llull. Deus cum tua summa perfectione incipit Ars generalis ultima ... Fuit impressa hec ars Venetiis : per magistrum Philippum..., 1480 xiii Nouenbris
Top.: 5-IV-22

Ramon Llull va iniciar la redacció de l’Ars generalis ultima a Lió l’any 1305, va continuar-la a Bugia, durant la seva segona estada al nord d’Àfrica, i la va reescriure i enllestir el 1308 a Pisa, després d’haver naufragat i haver perdut tots els seus béns davant Porto Pisano. Com el seu títol indica, és la darrera formulació de l’Art que va compondre.

L’edició de Filippo di Pietro va ser feta a instàncies de Juan de Córdoba, mestre de l’Art, que es va encarregar de corregir el text. Hauria format part del mateix imprès una Ars brevis, sovint conservada com a volum independent.

Durant força anys es va considerar que aquesta edició era la primera que s’havia fet d’un text lul·lià. Actualment, però, es té notícia d’un parell incunables anteriors: una Ars brevis, impresa igualment a Venècia, per Gabriele di Pietro vers el 1475 i unes Opera Raymundi Lulli, publicades a Palerm el 1477, de les quals no s’ha conservat cap exemplar.

Ramon Llull. Incipit liber diuinalis vocatus Arbor scientie. Barchinone : per Petrum Posa ..., xxii Augusti 1482
Top.: Inc. 35-4º

L’Arbre de ciència, escrit a Roma en català entre els anys 1295 i 1296, és una extensa enciclopèdia organitzada en setze arbres. Mentre que els catorze primers són pròpiament de contingut, els dos darrers (l’Arbre exemplifical i l’Arbre qüestional), són més aviat auxiliars, atès que l’Exemplifical mostra la creació de narracions a partir dels continguts dels llibres precedents, i al Qüestional es formula una llarga llista de preguntes destinades a repassar el contingut del conjunt de l’obra.

Aquesta és la primera edició de les múltiples que es van fer de la traducció llatina de l’Arbre de ciència,. És deguda a l’impressor català Pere Posa, que l’any anterior s’havia iniciat en les publicacions lul·lianes, en col·laboració amb el ginebrí Pere Brun, i havia imprès una Ars brevis. Entre 1481 i 1505, Posa va intervenir en una dotzena de volums lul·lians, que tant inclouen títols del mateix Llull com de seguidors seus. En aquesta dedicació a les edicions lul·lianes hi hem de veure, versemblantment, una vinculació de l’impressor amb l’escola lul·liana de Barcelona. Segons Vindel aquest llibre presenta com a novetat la particularitat tipogràfica de ser el primer amb la foliació impresa en nombres aràbics.

Ramon Llull. Deus cum gratia sapientia & amore incipit Ars breuis ... [Romae : Eucharius Silber], millesimo quadringentesimo octuagesimo qninto [sic] xiiii Februarii [14 febrer 1485]
Top.: 5-IV -20

L’Ars brevis, que Llull va escriure com a mitjà per facilitar l’accés a l’Ars generalis ultima, és la seva obra més difosa i llegida, tant de forma manuscrita com impresa. El 1485 el  lul·lista montblanquí Pere Daguí hauria fet imprimir aquesta edició a Roma, aprofitant una estada seva a la ciutat per defensar-se d’acusacions d’heretgia. Les semblances amb  una Ianua Artis del mateix Daguí, impresa el mateix any a Roma, sembla que a càrrec del mateix, Euchari Silber, ha permès establir la relació entre Pere Daguí i l’Ars brevis de  1485. La impressió també s’ha atribuït a Georgius Herolt.

Ramon Llull. Omnium generalissimi artium clarissimi doctoris magistri Raymundi Lull. illuminati a Spiritu Sancto mirifice Prouerbiorum liber qui faustissime incipit. [Barchinone] :  per me Petrum Michael impressus fuit ..., x Madij 1493
Top.: Esp. 4-8º

Llull va escriure els Proverbis de Ramon a Roma, probablement l’any 1296. Aquesta col·lecció de màximes, més de sis mil, és la primera i més extensa de les cinc que va redactar. El sicilià Giovanni Barone, mestre de l’escola lul·liana de Barcelona, degué impulsar i corregir aquesta edició de la traducció llatina de l’obra. El 1524 Carles Amorós va  aprofitar materials conservats d’aquesta edició per fer-ne una de nova, imprimint una portada diferent i modificant a mà la data del colofó.

Ramon Llull. Apostrophe Raymundi. [Barchinone] : opus presens impressum fuit impensis et arte Petri Posa ..., xiiij Augusti 1504
Top.: 5-VI -24

Ramon Llull. Arbor scientie Raymundi. Completum fuit Barchinone : per Petrum Posa, xx Augusti 1505
Top.: 5-VI -8

Aquestes edicions del Liber Apostrophe i de la versió llatina de l’Arbre de ciència són obra de l’impressor barceloní Pere Posa, responsable de diverses edicions lul·lianes, entre  les quals un altre Arbor scientiae, de 1482. La del 1505, que és la darrera edició que li coneixem, és una mostra remarcable de les publicacions produïdes per Posa.

Ramon Llull. Contenta primum volumen Contemplationum Remundi duos libros continens ; Libellus Blaquerne de amico et amato ... Impressum ... Parisiis : venales habes in  leone argenteo vici sancti Jacobi : Iehan Petit, x Decembris 1505
Top.: Mar. 64-4º

Editat per Jacques Lefèvre d’Étaples, és la primera versió impresa del Llibre de contemplació en Déu, i també del Llibre d’amic e amat. Va ser imprès per un dels impressors  oficials de la Universitat de París, Jean Petit.

Jaume Gener. Ars methaphisicalis naturalis ordinis cuiuslibet rei intelligibilis arboris nature. [Valencia] : fuit tradita impressori per ... Bartholomeum Gentil mercatorem cuius expensis fuit impressa in inclyta vrbe Valencia per ... Leonardum Hutz..., [14 feb. 1506]
Top.: 5-IV -47

Jaume Gener, monjo de Santes Creus, fou un destacat lul·lista català de finals del segle xv i principis del xvi, que intentà un retorn a l’autèntic pensament de Llull, amb un to menys polèmic que el del seu mestre, Pere Daguí.

Ramon Llull. Illuminati doctoris Raymundi Lull. omnium disciplinarum consumatissimi qui Deum et seipsum cognoscere docet, naturas substantiarum et eorum acccidentium  demostrat moralesque virtutes et vitia complectitur Sententiarum libellus. Impressum Venetiis : per Ioannem Tacuinum de Tridino, 1507 xii Iulii
Top.: Mar. 80-12º

Edició dels Proverbis, que reprodueix el text a cura de Giovanni Barone publicat a Barcelona per Pere Miquel el 1493. L’exemplar, procedent del fons Marès, té la particularitat de tenir l’estampa de la portada il·luminada.

Ramon Llull. Disputationem quam dicunt Remondi christiani et Homerii sarraceni ; Demostrationes per equiperantiam ; Disputatonem quinque hominum sapientium ; Tractatulum  de substantia et accidente Remondi Lullii ... lectitato. Impressus Valentia : per Ioannem Iofredum, anno mdx pridie kalendas maias [30 abr. 1510]
Top.: 5-II -68

El gravat de portada il·lustra l’empresonament de Llull, durant sis mesos, a Bugia, l’any 1307, i les disputes que hi va mantenir amb savis musulmans.

Ramon Llull. Incipit Tractatus paruus De logica et De disputatione fidei et intellectus valde vtilis. Presens opus impressum fuit in ciuitate Barchinone : per Carolum Amorosium :  expensis vero domini Atarani militis ..., 1512
Top.: 5-II -69/1

L’any 1512 l’impressor occità Carles Amorós va imprimir a Barcelona aquest volum, que s’obre amb un títol d’èxit, per bé que falsament atribuït a Llull, la Logica brevis et nova,  que prèviament ja havia estat impresa quatre vegades més. A continuació s’hi inclou l’autèntica Disputatio fidei et intellectus, aquesta impresa per primera vegada. Es tracta d’un  diàleg al·legòric entre la Fe i l’Intel·lecte, que Llull havia escrit a Montpeller l’any 1303. Al volum, preparat per fra Sebastià Navarro, també s’inclouen un parell de textos vinculats  als estudis lul·lians de Barcelona.

Ramon Llull. Incipit Tractatus paruus De logica et De disputatione fidei et intellectus valde vtilis. Presens opus impressum fuit in ciuitate Barchinone : per Carolum Amorosium :  expensis vero domini Atarani militis ..., 1512
Top.: 5-II -69/1

L’any  1512 l’impressor occità Carles Amorós va imprimir a Barcelona aquest  volum, que s’obre amb un títol d’èxit, per bé que falsament atribuït a  Llull, la Logica brevis et nova,  que prèviament ja havia estat impresa quatre vegades més. A continuació s’hi inclou l’autèntica Disputatio fidei et intellectus,  aquesta impresa per primera vegada. Es tracta d’un diàleg al·legòric  entre la Fe i l’Intel·lecte, que Llull havia escrit a Montpeller l’any  1303. Al volum, preparat per fra Sebastià Navarro, també s’inclouen un  parell de textos vinculats als estudis lul·lians de Barcelona.

Ramon Llull. Raymundi Lullij doctoris illuminati De noua logica de correllatiuis necnon & de ascensu & descensu intellectus ... Impressum ... Valentia : per ... Georgium Costilla,  1512 die vero nona mensis dezembris [9 des. 1512]
Top.: 5-IV -17

Primera edició impresa de la Lògica nova, a càrrec de l’impressor castellà Jorge Costilla, format a Barcelona per Diego de Gumiel i instal·lat després a València.

Ramon Llull. Diui Raymundi Lulli doctoris illuminatissimi Ars inuentiua veritatis ... In inclyta ciuitate Valentia : per Didacum de Gumiel, xij Februarij 1515
Top.: Mar. 65-4º

L’impressor Diego de Gumiel, després d’haver treballat a Barcelona i altres ciutats, s’instal·là a València entre 1513 i 1517, on tragué a la llum aquesta edició de l’Ars inventiva. La portada representa l’apedregament que patí Llull a Bugia, previ al seu empresonament.

Ramon Llull. Arbor scientie venerabilis et celitus ... Raymundi Lullij ... In cuius commendationes est hoc extemporaneum Iodoci Badij. Venales habentur Lugduni ... : in domo  Francisci Fradin..., iiij Nonas Maij 1515
Top. : 5-III -40

A l’humanista i impressor Josse Bade, nascut prop de Brusel·les i instal·lat a París, se li deu l’edició de diverses obres lul·lianes.

Spill de la vida religiosa. Stampat en la insigne ciutat de Barcelona : per mestre Joan Rosembach, a xx del mes de octubre 1515
Top.: 11-V-15

L’Spill és un dels pocs exemples que tenim de descendència literària de Ramon Llull. El seu anònim autor, igualment influït per la devotio moderna, es va inspirar en la literatura al·legòrica lul·liana a l’hora de compondre la seva novel·la espiritual.

Reymundus Offenbarung ist gefunden worden, ynn einem altenn Buech : vor vil Jarn geschcryben. [Strassburg : Johann Prüss, 1520?]
Top.: 5-V-3/20

Primera edició d’un text difós en alemany i atribuït a Llull, la “Revelació” de Ramon, mostra de la difusió de l’obra de Llull en els països germànics.

Ramon Llull. Blanquerna : qui tracta de sinch estaments de persones ... En Valencia: a casa de mestre Johan Joffre ..., 12 juliol 1521
Top.: Mar. 60-4º

Joan Bonllavi va preparar aquesta edició del Romanç d’Evast e Blaquerna l’any 1521 a València. Per tal d’evitar la distància lingüística que el català de Llull podia presentar per als lectors del xvi, en va actualitzar la llengua i, a més, en va adaptar l’estil al gust molt més retòric de l’època. Especialment per als versicles del Llibre d’amic e amat, va compulsar diversos testimonis que tenia a l’abast i, per primera vegada en un text català, va aplicar-hi mètodes que actualment qualificaríem de filològics. La qualitat tipogràfica de l’edició, a més, és notable.

Ramon Llull. Prouerbia illuminati doctoris Reymundi Lull ... [Barchinone] : per me Petrum Michael impressus ..., x Madij 1524
Top.: 5-IV -49

Segons Jordi Rubió, correspon a un dels exemplars de l’edició incunable de 1493, en els quals es va manipular a mà la data del colofó i es va imprimir una portada en el full signat a1 (en blanc), intervencions que atribueix a l’impressor Carles Amorós.

Pseudo-Ramon Llull. Raimundi Lulii ... De secretis naturae siue Quinta essentia libri duo ... Quae omnia solerti cura repurgata rerum natura estudiosis recens publicata sunt per  magistrum Gualtherum H. Ryff. Venetijs : apud Petrum Schoeffer germanum maguntinum, M.D.XLII [1542]
Top.: 5-I-53/2

Philippus Ulst adius. Coelum philosophorum seu Secreta naturae : id est, quomodo non solum è vino, sed etiam ex omnibus metallis, fructibus, carne, ouis, radicibus, herbis & aliis quam plurimis quinta essentia siue aqua vitae, ad conseruationem humani corporis debeat educi, liber tum medicis ac chirurgis tum pharmacopolis, imo & omnibus  sanitatis retinendae studiosis pernecessarius, ex variis authoribus, Ioanne de Rupescissa, Raymundo Lullio, Arnoldo de Villanoua, Albertoque Magno, à Philippo Ulstadio adiectis clarissimis figuris, collectus. Parisiis : apud Viuantium Gaultherot, 1543
Top.: 5-II -22

Pseudo-Ramon Llull. Raimondo Lullo maiorico filosofo acutissimo et celebre medico De’ secreti di natura ò della quinta essentia libri due. Alberto Magno sommo filosofo, De cose minerali & metalliche ibri cinque. In Vinegia: per Gioambattista & Marchio Sessa fratelli, MDLVII [1557]
Top.: 5-I-59

Aquests volums són testimoni de la fama apòcrifa de Ramon Llull com a alquimista. Són moltes les obres alquímiques que se li van atribuir, malgrat que ell mateix rebutja, en més d’una ocasió, aquesta disciplina.

Ramon Llull. Artificium siue Ars breuis D. Raymundi Lullii ad absolendam omnium artium encyclopediam. [Barcinone] : apud Claudium Bornatium ..., 1565
Top.: 5-I-26

Edició de l’Art breu promoguda pel catedràtic de filosofia i teologia Joan Lluís Vileta, el qual, quatre anys abans —en 1561— havia acompanyat el bisbe Caçador a Trento, on aconseguí que fos revocada la inclusió de Ramon Llull a l’índex.

Pseudo-Ramon Llull. Raymundi Lulli ... Testamentum duobus libris vniuersam artem chymicam complectens, antehac nunquam excusum ... Coloniae Agrippinae : apud Ioannem Byrckmannum, 1566
Top.: 5-II -5

El Testamentum és una de les obres alquímiques falsament atribuïdes a Ramon Llull; aquest volum correspon a la primera de les diverses edicions que conegué aquest text durant l’època moderna.

Ramon Llull. Ars breuis illuminati doctoris magistri Raymundi Lull ... In cuius castigatione attendat lector quàm castigatissimè ... Bernardus de Lavinheta artis illius fidissimus interpres insudarit ... Parisiis : apud Aegydium Gorbinum ..., 1578
Top.: Mar. 76-12º

Bernat de Lavinheta fou un franciscà, doctor en arts i teologia, que ensenyà a Tolosa, París i Salamanca. El seu intent de fer servir l’Art com a instrument a l’entorn del qual es pogués organitzar el saber enciclopèdic i l’alquímia van ser dues de les característiques principals del lul·lisme del segle xvi i la seva influència continuaria en les centúries  següents.

Ramon Llull. Raymundi Lullii Opera ea quae ad adinuentam ab ipso artem vniuersalem, scientiarum artiumque omnium breui compendio firmaque ... Argentinae [Estrasburg] :  sumptibus Lazari Zetzneri, 1598
Top.: 5-II -42

Primera edició de la molt difosa antologia d’obres lul·lianes publicada a Estrasburg per Lazarus Zetzner el 1598. En aquesta col·lecció es barregen les obres autèntiques amb d’altres d’apòcrifes, i així mateix hi trobem comentaris d’altres autors. L’antologia de Zetzner, en les seves diverses edicions, va constituir l’accés principal a l’obra de Ramon Llull  per a bona part dels lectors i pensadors del segle xvii —Isaac Newton, per exemple, en posseïa un exemplar, al costat d’altres volums lul·lians.

Ramon Llull. Opera. [Ss. xvi i xvii]
Top.: Ms. 3188

Recull d’opuscles lul·lians, testimoni de l’ampla difusió manuscrita de Llull durant l’època moderna, que conté un fragment del cap. 312 del Llibre de contemplació, del segle xvi, i un altre del xvii, de l’apòcrif Llibre de Benedicta tu in mulieribus.

Joan Seguí. Vida y hechos del admirable dotor y martyr Ramon Llull vezino de Mallorca. Con vn tratadillo llamado Desconsuelo compuesto por el mismo martyr ... En Mallorca :  por Gabr. Guasp, 1606
Top.: 5-II -7

El teòleg Joan Seguí, canonge penitencier de la catedral de Mallorca, escriví aquesta biografia per encàrrec del rei. Després de seguir detalladament la vida de Llull, segurament a partir de la Vida coetània, fa una defensa de l’ortodòxia lul·liana.

Ramon Llull. Arbol de la ciencia. Nuevamente traducido y explicado por ... don Alonso de Zepeda y Adrada ... En Brusselas : por Francisco Foppens ..., 1663
Top.: Mar. 179-Fol.

Edició d’obres de Llull, en format de luxe i de butxaca, publicades en castellà als Països Baixos espanyols.

Ramon Llull. Libro de la Concepcion Virginal ... En Brusselas : en casa de Balthazar Vivien, 1664
Top.: 5-I-19

Edició d’obres de Llull, en format de luxe i de butxaca, publicades en castellà als Països Baixos espanyols.

Pierre Baudouin de Montarcis. Traité de la raison ou l’on vait son origine, ce qu’elle est en Dieu, en l’art & en la nature : & comment par son moyen l’on peut trouver la verité ... &  les applications de cette science generale et qu’elle [sic] est l’utilité qu’on peut esperer du Traité de la clef des secrets de la nature. A Paris : chez François Le Cointe ...,  M.DC.LXVIII [1668]
Top.: 5-III -15

Jean Belot. Les Oeuvres de M. Iean Belot curé de Mil-monts, professeur aux sciences divines et celestes : contenant la chiromence, physionomie, l’art de memoire de  Raymon Llull, traité des divinations ... Derniere edition, revenë, corrigée & augmentée de divers traictez. A Rouen : chez Iean Berthelin ..., 1669
Top.: Res 2379-12º

Dues edicions d’obres lul·lístiques, relacionades amb la tradició alquímica atribuïda a Llull, publicades a França entre 1668 i 1669. La primera va ser atribuïda per Rogent i Duran al senyor de Montarcis a partir del privilegi reial d’impressió que acompanya de la primera edició de l’obra el 1654.

Ramon Llull. Ars brevis. Castigata, capitibus divisa atque scholiis locupletata per R.P.F. Franciscum Marçal ... Palmae Balear : typis Raphaëlis Moya & Tho., 1669
Top.: 5-IV -6

El franciscà Francesc Marçal, que ja havia editat l’any 1645 l’Ars magna, fou un destacat lul·lista menorquí. Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull que sovintejaven en aquells moments i maldà per recuperar les seves doctrines autèntiques.

Pseudo-Ramon Llull, Testamentum. [S. xvii]
Top.: Ms. 1726

El Testamentum és una obra alquímica atribuïda a Llull que va assolir una extraordinària difusió; se’n conserven més d’una cinquantena de manuscrits i diverses edicions impreses, i va ser traduït al català i al francès.

Jaume Cost urer i Garriga. Disertaciones historicas del culto inmemorial del B. Raymundo Lullio ... y de la inmunidad de censuras que goza su dotrina : con un apendiz de su uida. Sacalas a luz la Vniuersidad Lulliana del Reyno de Mallorca ... En Mallorca ... : en la emprenta de Miguel Capò, 1700
Top.: Bon. 10-IV -19

La Universitat de Mallorca, de la qual el jesuïta Jaume Costurer (1657-1715) era catedràtic de teologia, va encarregar-li de respondre a les campanyes antilul·listes. En aquesta avinentesa, Costurer va redactar les Disertaciones históricas, que constitueixen la primera gran monografia sobre la història del lul·lisme.

Lullius redivivus denudatus, oder, Neu-belebter und gründlich-erklärter Lullius durch seine vier und dreyssig weltbekannte Kunst-Proben oder Experimenten ... Nürnberg : in  Verlegung Johann Ziegers, gedruckt im Jahr Christi 1703
Top.: 5-II -43

Aquesta explicació de la doctrina de Llull mitjançant trenta quatre qüestions és una nova mostra de l’interès per l’obra de Llull en el domini germànic.

Ramon Llull. Arte breve del venerable maestro beato Reimundo Lullio, dotor illuminado de la orden 3ª de San Francisco. [Principis s. xviii]
Top.: Ms. 9318

Còpia de la traducció castellana de l’Art breu, de començament del segle xviii, mostra de la difusió manuscrita de Llull a finals de l’època moderna. Prové del llegat dels germans Alòs-Moner.

Ramon Llull. Beati Raymundi Lulli ... Operum tomus I [--10] ... Moguntiae : ex Officina Typographica Mayeriana per Joannem Georgium Häffner, 1721-1742
Top.: Bon. 8-V-1

L’edició moguntina, concebuda amb l’objectiu de difondre en llatí tota l’obra completa de Ramon Llull, va ser impulsada pel gran lul·lista alemany Ivo Salzinger (1669-1728). Salzinger va enviar corresponsals a les ciutats en què se sabia que hi havia fons lul·lians importants per tal que en traguessin còpies. La impressió de l’edició es va dur a terme a Magúncia amb el suport del príncep elector del Palatinat i va ser continuada per deixebles de Salzinger després de la seva mort. Entre els anys 1721 i 1742 en van aparèixer vuit voluminosos toms, dels deu inicialment previstos; els dos restants, corresponents als toms 7 i 8, no es van arribar a imprimir.

Ramon Llull. Llibre de doctrina pueril ... Traduït a llengua usual mallorquina per un devot deixeble seu à utilidat de los miñons de Mallorca. Palma : en la imprenta de Pere  Antoni Capó ..., 1736
Top.: 5-II -1

Després del Blaquerna imprès a València l’any 1521, va caldre esperar més de dos segles abans de disposar d’una nova edició d’un títol de Ramon Llull en català. El 1736 la impremta Capó de Palma, responsable de nombroses edicions lul·lianes durant el segle xviii, va dur a les premses la Doctrina pueril. Es tracta d’una versió de l’obra, malgrat tot, lingüísticament actualitzada —com també ho havia estat el Blaquerna de 1521—, per facilitar als possibles lectors l’accés al text.

Ramon Llull. Omnium scientiarum magistri Beati Raymundi Lulli ... Ars juris et Arbor imperialis ... [Palmae] : ex typis Michaelis Cerda & Antich & Michaelis Amorós ..., 1745
Top.: 5-I-36

Ramon Llull. Beati Raymundi Lulli doctoris illuminati et martyris Liber magnus contemplationis in Deum ... Palmae Majoricarum : typis Petri Antonii Capò & Michaelis Amoròs,  1746-1749. 16 vol.
Top. (vol. 1): Mar. 167-12º

Exemples d’edicions lul·lianes impulsades per la col·laboració de diversos impressors mallorquins a mitjan segle xviii.

Ramon Llull. Blanquerna : maestro de la perfeccion christiana en los estados de matrimonio, religion, prelacía, apostolico señorío y vida eremitica ... En Mallorca : en la oficina  de la viuda Frau ..., 1749
Top.: 5-IV -2

Ramon Llull. Libro del amigo y del amado contenido en el Cap. CVII. del libro intitulado Blanquerna ... Traducido en lengua española por un devoto del Santo y reducido en este  pequeño uolumen à utilidad publica. [Mallorca] : en la oficina de la viuda Frau ..., 1749

Ramon Llull. Libro Felix, ó Maravillas del mundo. Compuesto en lengua lemosina ... y traducido en español por un Discipulo ... En Mallorca : en la oficina de la viuda Frau ...,  1750
Top.: 5-IV -3

A mitjan segle xviii la impremta de la vídua Frau va fer una aposta per la traducció al castellà d’alguns dels títols lul·lians més representatius.

Pseudo-Ramon Llull. Beati Raymundi Lulli doctoris illuminati et martyris ... Opera medica : continens quatuor libros. Majoricae : ex Officina Petri Antonii Capò, 1752
Top.: 5-IV -28

Nova mostra de l’atribució a Llull d’obres científiques a mitjan segle xviii.

Anna Maria del Santíss im Sagrament Exposicion de los canticos de amor compuestos por el inclyto martyr y doctor iluminado el B. Raymundo Lulio en el libro de amico et  amato. En Mallorca : en la oficina de Ignacio Frau ..., 1760. 2 vol.
Top. (vol. 1): 5-IV-25

Anna Maria del Santíssim Sagrament, abans d’entrar en religió Margarida Mas i Pujol, fou una escriptora mística mallorquina que morí el 1700. Seixanta anys després es publicaren, en castellà, els comentaris a fragments del Llibre d’amic e amat, amb el que es cloïa la revifalla d’impressions setcentistes d’obres lul·lianes.

Recull de cobles en català dedicades a diversos sants, una d’elles dedicada a Ramon Llull. [Ca. 1762]
Top.: Ms. 1566

Recull de documents dels dominicans de Mallorca, contraris a retre culte a Llull. 1750-1762
Top.: Ms. 1277

El culte lul·lià, molt viu a Mallorca des de finals de l’Edat mitjana, va ser font de forta controvèrsia, que va arribar a un moment àlgid durant la segona meitat del segle xviii. Els partidaris de la santedat de Llull es veieren confrontats particularment pels dominics, que s’oposaren a tota iniciativa de retre culte a Llull, terciari franciscà.

Antoni Ramon Pasqual i Fleixes. Vindiciae Lullianae, sive Demonstratio critica immunitatis doctrinae ... Raymundi Lulli ... fundata in collatione textuum Lulli ... & in consensu  doctrinae ... Avenione [Avinyó]: apud J. Garrigan ..., 1778. 2 vol.
Top. (vol. 1): 5-V-4

La publicació dels quatre volums de les Vindiciae Lullianae a Avinyó l’any 1778, obra del cistercenc mallorquí Antoni Ramon Pasqual (1708-1791), ha estat sovint considerada el punt d’inici dels estudis crítics moderns sobre l’obra i la producció de Ramon Llull.

Ramon Llull. Desconsuelo del admirable doctor y mártir Raymundo Lulio escrito en verso lemosin por él mismo. Traducido al castellano por Nicolas de Pax. Palma : Imprenta de  F. Rámis, 1852
Top.: 5-IV -40

Edició vuitcentista, amb portada d’inspiració romàntica, del Desconhort en la traducció castellana elaborada per Nicolau de Pacs a mitjan segle xvi.

Ramon Llull. Obras rimadas de Ramon Llull : escritas en idioma catalanprovenzal. Publicadas por primera vez ... por Gerónimo Rosselló. Palma : Imprenta de Pedro José  Gelabert, 1859
Top.: 5-IV -64

L’edició moderna de les obres de Ramon Llull té una primera fita amb les Obras rimadas publicades a Mallorca l’any 1859 per Jeroni Rosselló. Tal com afirmava l’editor, l’objectiu de la publicació era difondre l’obra de Llull i, específicament, reivindicar-lo com a autor literari. Durant la dècada dels cinquanta del segle xix el moviment renaixentista havia anat adquirint presència, i Rosselló proposa Llull com a model literari. Amb aquesta finalitat, va recollir al volum una àmplia representació de la producció en vers del beat, que inclou obres de contingut líric, però també altres d’orientació més doctrinal.

Jacint Verdaguer. Còpia del Llibre d’Amic e Amat. 1871-1896
Top.: Ms. 1463/13

Jacint Verdaguer. Perles del Llibre d’Amic e d’Amat den Ramon Llull. Amb una introducció den Miquel S. Oliver. Barcelona : Tip. L’Avenç, 1908
Top.: Verd. 8-II-27

Jacint Verdaguer va escriure les Perles del Llibre d’amic e amat durant els anys de crisi personal. Prèviament ja s’havia interessat per l’obra de Llull, com testimonia la còpia del Llibre d’amic e amat, autògrafa de Jacint Verdaguer, feta en diverses èpoques (1871-80, 1893, 1895-96). Va prendre el text de l’edició del Blaquerna de 1521 i de l’edició  incompleta que Jeroni Rosselló va preparar de l’opuscle místic vers l’any 1886. Les Perles es varen publicar pòstumament el 1908, a cura de Miquel dels Sants Oliver.

Homenage al beato Raimundo Lull en el sexto centenario de la fundacion del Colegio de Miramar. Palma : Est. Tip. de Pedro José Gelabert, 1877
Top.: 5-VI -25-4º

Miramar, en el terme de Valldemossa (Mallorca), fou l’indret on Ramon Llull va fundar, l’any 1276, un col·legi missional, encomanat a l’orde de frares menors.

Ramon Llull. Libre del orde de Cauayleria. Compost a Miramar de Mallorca per Mestre Ramon Llull ... Barcelona : Estampa den Celestí Verdaguer, 1879
Top.: A 83-8-3662

Primera edició impresa de la versió catalana del Llibre de l’orde de cavalleria, publicada per Marian Aguió a partir d’un còdex del s. xv (Ms. 12 de la Biblioteca de Catalunya).

Ramon Llull. Obras de Ramón Llull. Texto original publicado con notas, variantes, ilustraciones y estudios biográficos y bibliográficos por Jerónimo Rosselló. Palma : [Tipografía  de la Biblioteca Popular], 1886
Top.: 5-III -67

Jeroni Rosselló projectà, per primera vegada, la publicació de tota l’obra catalana de Ramon Llull. La seva tasca va ser continuada, amb més rigor científic, per Mateu Obrador i la Comissió Editora Lul·liana.

Ramon Llull. Blaquerne, l’anachorète, ou, 365 questions et réponses de l’ami et de son bien-aimé. Genève : H. Trembley, [1890]
Top.: 5-II -26

Edició de butxaca del Llibre d’amic e amat.

Ramon Llull. The Order of Chivalry. Translated from the French by William Caxton ; edited by F.S. Ellis. Hammersmith : printed by me William Morris at the Kelmscott Press,  [1892 o 1893]
Top.: 5-IV-46

L’escriptor, artista i socialista utòpic William Morris va editar el Llibre de l’orde de cavalleria, aprofitant la traducció anglesa de William Caxton, establerta pel mateix impressor a partir d’una versió francesa per a l’edició que en va fer el 1484.

Ramon Llull. Le Livre de l’ami et de l’aimé. Trad. per M. André. Bruxelles ; Paris : Bureau du Spectateur catholique, 1897
Top.: 5-VI-31/13-15

Traducció francesa del Llibre d’amic e amat, en versió del poeta provençal Marius André.

Ramon Llull. Llibre de les bèsties. Amb pròlec, notes bibliogràfiques i glosari den M. Obrador Bennàssar. Barcelona : Llibreria “L’Avenç”, 1905
Top.: I-Verrié 34-12º

Edició divulgativa del Llibre de meravelles, a cura de Mateu Obrador.

Ramon Llull. Libre de Santa Maria; còpia de Mateu Obrador. [Principis s. xx]
Top.: Ms. 397

Ramon Llull. Obres de Ramon Lull. Vol. 1, Doctrina pueril ; Libre del orde de cavalleria ... ; Libre de clerecia ; Art de confessió. Transcripció ... den M. Obrador i Bennassar. Palma de Mallorca : Comissió Editora Lulliana, 1906
Top.: 2002-8-4291

Ramon Llull. Obres de Ramon Llull. Vol. 14, Proverbis de Ramon ; Mil proverbis ; Proverbis d’ensenyament. Transcripció ... per Salvador Galmés. Palma de Mallorca : Diputació Provincial de Balears : Institut d’Estudis Catalans, 1928
Top.: 2002-8-4304

La sèrie “Obres originals de Ramon Llull”, impulsada per la Comissió editora lul·liana, reprenia la tasca iniciada per Jeroni Rosselló. El seu objectiu era posar a la disposició dels lectors el conjunt de l’obra catalana de Llull en un termini reduït de temps; la mort prematura del curador de la col·lecció, Mateu Obrador, el 1909, ho va dificultar. Algun temps després se’n va fer càrrec, fins i tot com a editor, Salvador Galmés. Entre 1906 i 1950 es van publicar 21 volums.

Ramon Llull. Poesies. Text, notes i glossari de Ramon d’Alòs-Moner. Barcelona : [s.n.], 1925. (Els nostres clàssics. Col·lecció A ; 3)
Top.: 2015-8-9808

Ramon Llull. Pàgines escollides. Selecció, pròleg i anotació de R. d’Alòs- Moner. Barcelona : Barcino, 1932. (Col·lecció popular Barcino ; 88)
Top.: 2015-8-18248

L’editorial Barcino va néixer amb la voluntat de donar a conèixer entre un públic ampli la literatura catalana antiga. D’obres de Llull n’han aparegut sobretot a la col·lecció “Els Nostres Clàssics”, però també en la molt difosa “Col·lecció Popular”. El seu Ramon d’Alòs-Moner, féu la tesi doctoral sobre els catàlegs lul·lians.

Tomàs Carreras i Artau; Joaquim Carreras i Artau. Historia de la filosofía española : filosofía cristiana de los siglos xiii al xv. Madrid : Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 1939-1943. 2 vol.
Top. (vol. 1): 2015-8-18222

La Historia dels germans Carreras Artau, publicada tot just després de la Guerra civil, va constituir una aportació fonamental al coneixement de Llull i el lul·lisme, i continua encara vigent en molts aspectes.

Ramon Llull. Obres essencials. Barcelona : Selecta, 1957-1960. 2 vol.
Top.: 2015-8-11834-11835

Documentació administrativa relativa a la publicació de les Obres essencials de Llull per l’Editorial Selecta. [Ca. 1957]
Top.: Fons J.M. Cruzet. Dossiers d’autor / Llull

Les Obres essencials de l’editorial Selecta, publicades dins de la “Col·lecció Perenne” van constituir un esforç conjunt de molts investigadors (Joaquim i Tomàs Carreras Artau,  Miquel Batllori, Jordi Rubió, entre altres), per editar i difondre les obres fonamentals de Ramon Llull.

Ramon Llull. Raimundi Lulli Opera latina. Tomus I, 213-239, Opera Messanensia. Edidit Johannes Stöhr. Palmae Maioricarum : Maioricensis Schola Lullistica del Consejo  Superior de Investigaciones Científicas, 1959. (Corpus Christianorum. Continuatio Mediaevalis ; 32)
Top.: 2015-8-11510

Ramon Llull. Raimundi Lulli Opera latina. Tomus xix, 86-91, Parisiis, Barcinonae et in Civitate Maioricensi annis MCCXCXIX-MCCC composita. Edidit Fernando Domínguez. Turnholti : Typ. Brepols, 1993. (Corpus Christianorum. Continuatio Mediaevalis ; 111)
Top.: 5-V-47/XIX

Les Raimundi Lullii Opera Latina es van començar a publicar el 1959, inicialment a Palma i posteriorment a Turnhout (Bèlgica, dins de la prestigiosa col·lecció “Corpus Christianorum. Continuatio Medievalis”. Fins al 2016 han aparegut 36 volums, i el projecte de publicació continua vigent.

Miquel Batllori. Ramon Llull en el món del seu temps. Barcelona : Rafael Dalmau, 1960. (Episodis de la història ; 9)
Top.: 2008-8-39064

Estudi divulgatiu de Miquel Batllori, que contextualitza la figura de Llull en el marc d’una societat com la mallorquina, marcada per la presència de les tres religions del llibre en un mateix territori.

Robert D.F. Pring-Mill. El microcosmos lul·lià. Palma de Mallorca : Moll, 1961. (Biblioteca Raixa ; 55)
Top.: 2004-8-10015

Aportació fonamental a l’estudi de la producció lul·liana, que en reivindica el vessant científic.

Erhard-Wolfgang Platzeck. Raimund Lull : sein Leben, seine Werke, die Grundlagen seines Denkens (Prinzipienlehre). Düsseldorf : L. Schwan, cop. 1962-1964. (Bibliotheca Franciscana ; 5-6)
Top. (vol. 1): 5-IV-59

La influent aportació d’E.-W. Platzeck oferia una visió de conjunt de la vida, l’obra i el pensament de Ramon Llull.

Frances A. Yates. Assaigs sobre Ramon Llull. Barcelona : Empúries, 1985. (Biblioteca universal Empúries ; 25)
Top.: Ber-8-2259

Recull d’estudis sobre Llull de la historiadora britànica Frances A. Yates, especialista en la relació i recepció de Llull en el món filosòfic del Renaixement.

Jocelyn N. Hillgarth . Ramon Lull and Lullism in fourteenth-century France. Oxford : Clarendon Press, 1971. (Oxford-Warburg studies)
Top.: 2015-8-11833

Estudi fonamental sobre Llull i els inicis del lul·lisme.

Jordi Rubió i Balaguer. Ramon Llull i el lul·lisme. Pròleg de Lola Badia. [Barcelona] : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985. (Obres de Jordi Rubió i Balaguer ; 2)
Top.: Ber-8-2263

Transcripció del Llibre d’oració, còpia de Jordi Rubió. Hamburg, 1913
Top.: Arxiu literari Rubió. Arm. 2/7, 10

L’interès de Jordi Rubió per Llull havia estat desvetllat pel seu pare, que l’encomanà d’aprofitar una estada d’estudis a Alemanya per transcriure manuscrits lul·lians conservats a biblioteques germàniques; una mostra n’és aquesta transcripció, amb el colofó “Acabada la còpia ‘l 12-II-13, 3/4 de 9 del vespre. Toca’l Glockenspiel a Sankt Petri”.  L’aportació de Rubió i Balaguer a l’estudi de l’obra de Ramon Llull és fonamental, encara avui, en àmbits com l’edició de textos, la bibliografia o l’anàlisi de l’aportació literària del beat.

Ramon Llull. Obres selectes de Ramon Llull. Edició, introducció i notes de: Antoni Bonner. Mallorca : Moll, 1989. 2 vol.
Top. (vol. 1): 5-III-68

Antologia fonamental, que reivindica la centralitat de l’Art en la producció lul·liana i el seu vessant científic

Anthony Bonner; Lola Badia. Ramon Llull : vida, pensament i obra literària. Barcelona : Empúries, 1988. (Les naus d’Empúries. Pal Major ; 2)
Top.: 2006-8-24728

Robert D.F. Pring-Mill. Estudis sobre Ramon Llull : 1956-1978. A cura de Lola Badia i Albert Soler. Barcelona : Curial [etc.], 1991. (Textos i estudis de llengua catalana ; 22)
Top.: 2009-8-17595

Lola Badia. Teoria i pràctica de la literatura en Ramon Llull. Barcelona : Edicions dels Quaderns Crema, 1992. (Assaig ; 10)
Top.: 2008-8-21841

Ramon Llull. Llibre del gentil e dels tres savis. A cura d’Antoni Bonner. Palma de Mallorca : I.E.B., 1993. (Nova edició de les obres de Ramon Llull ; 2)
Top.: 1994-8-1729

Ramon Llull. Llibre d’amic e amat. Edició crítica d’Albert Soler i Llopart. Barcelona : Barcino : Fundació Jaume I, 1995. (Els nostres clàssics. Col·lecció B ; 13)
Top.: Ber-8-2266

Josep Perarnau. De Ramon Llull a Nicolau Eimeric : els fragments de l’Art amativa de Llull en còpia autògrafa de l’inquisidor Eimeric integrats en les cent tesis antilul·lianes del seu Directorium Inquisitorum : lliçó inaugural del curs acadèmic 1997-1998. Barcelona : Facultat de Teologia de Catalunya : Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, 1997
Top.: 2006-8-12626

Jocelyn N. Hillgarth (compilador). Diplomatari lul·lià : documents relatius a Ramon Llull i a la seva família. Traducció de documents a cura de L. Cifuentes. Barcelona : Edicions Universitat de Barcelona, 2001. (Col·lecció Blaquerna ; 1)
Top.: 2001-8-11987

Anthony Bonner. The Art and Logic of Ramon Llull : a user’s guide. Leiden [etc.] : Brill, 2007. (Studien und Texte zur Geistesgeschichte des Mittelalters ; 95)
Top.: 5-II-84

Aldous Huxley. La mort de Llull. Traducció de Rosa Leveroni. [Entre 1940 i 1960]
Top.: Ms. 3337

El 1920 Huxley publicava un recull de narracions, Limbo, que acabava amb un relat breu sobre la mort del beat. A The Death of Lully posa en boca del beat moribund l’afirmació que, després d’haver transmutat els metalls, ha intentat anar més enllà i assajat “the transformation of men”. Rosa Leveroni va començar-ne la traducció al català, que no va arribar a completar.