-
PATRIMONI MUSICAL DE LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA
La notació musical occidental va néixer fonamentalment de la necessitat de memoritzar, unificar i transmetre el repertori litúrgic. Aquest sistema gràfic ha avançat per camins diversos i ha comptat amb la impremta -com en el cas del llibre- per donar embranzida a la producció i la difusió de la música. El patrimoni conservat a la Biblioteca de Catalunya permet, entre moltes altres línies d’estudi, fer una ullada a l’evolució de l’escriptura i l’edició musicals al llarg dels segles. Els tresors bibliogràfics que il·lustren aquesta mostra es poden trobar digitalitzats, cada cop amb més completesa, a la Memòria Digital de Catalunya.
Antifonari de l’ofici. Segle XI
Pergamí amb notació neumàtica catalana, procedent de l’església de Santa Maria del Pi, Barcelona. BC, M 1408/7
Processional-troper-proser. Segle XV
Cantoral amb notació quadrada, procedent d’església gironina. BC, M 911
Cançoner de Barcelona. Segle XVI
Cançoner musical amb obres de polifonia religiosa i profana, amb notació mensural blanca. BC, M 454
Cristóbal de Morales. Magnificat Moralis ispani : cum quatuor vocibus Venetijs : Apud Angelum Gardanum, 1583
Música impresa amb tipus mòbils. BC, M 590
Libro de musica para vihuela, intitulado Orphenica lyra Sevilla : en casa de Martin de Montesdoca, 2 Octubre 1554
Col·lecció d’obres, arranjaments i transcripcions de Miguel de Fuenllana per a viola de mà en tabulatura. BC, M 411
Francesc Valls. Scala Aretina : Missa a 11. 1702
La inclusió d’una dissonància en el Miserere nobis del Gloria generà una gran controvèrsia que durà més de vint anys. BC, M 1489/1
Felip Pedrell. El Comte Arnau : chor : L’Arnau de sota terra, surt al porxo Barcelona: Lit e Impressio de Música de Joaquím Mora, [1904?]
Partitura de cor de l’òpera sobre el poema de Joan Maragall. BC, M 804/3
Joan Guinjoan. Acta est fabula Madrid: Alpuerto, 1960
Partitura per a mezzosoprano i conjunt instrumental en edició reprografiada del manuscrit hològraf. BC, Fons J. Guinjoan
-
ORIGEN: 1892-1916
«Benvingut sia’l bon intent que s’aplica a fer cultura artística: y més benvingut, encara, y celebrat quan s’endreça a fer cultura especial de música [...]. L’instauració d’una Biblioteca, que pera complir los fins de vulgarisació’s tracta d’obrir, oferintla al públich, podrà guarir molts d’aquestos danys d’incultura, convertint l’indiferència actual y poch amor al estudi en anhels de saber y dignificació de tot bon artista mereixedor d’aquest títol.»
Felip Pedrell
Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona.
Barcelona : Palau de la Diputació, 1908-1909La Biblioteca musical de Joan Carreras i Dagas, nucli del fons fundacional
El compositor, pedagog, mestre de capella i bibliòfil Joan Carreras i Dagas (Girona, 1828-La Bisbal d’Empordà, 1900) posseïa una biblioteca musical formidable que s’inventarià el 1870. La col·lecció fou adquirida per la Diputació de Barcelona el 1892, davant la possibilitat de ser venuda fora del país.
Retrat de Joan Carreras i Dagas.
Top.: XXIII Pena BC C 2/6.
Recull d’autògrafs sobre la biblioteca musical de Joan Carreras i Dagas, 1866-1870. Àlbum manuscrit.
Top.: Ms. 1257.
En aquest recull, el musicòleg i compositor Francisco Asenjo Barbieri recomana que la col·lecció sigui adquirida per la ciutat de Barcelona, 1870.
Catálogo de la Biblioteca Musical y Museo Instrumental, propiedad de Juan Carreras y Dágas. Barcelona : Impr. de Manuel Miró y D. Marsá, 1870.
Top.: M-8-C 1/1.
Aquest exemplar inclou un bifoli manuscrit autògraf de Carreras i Dagas enganxat al final del catàleg.
Museos Artísticos Municipales. Registre inventari de la biblioteca musical Carreras i Dagas. Barcelona, 1906. Manuscrit.
Top.: M 2263.
El número de registre d’aquest inventari és l’actual topogràfic del fons musical de reserva de la Secció de Música.
La Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans
La Mancomunitat impulsà la creació i la consolidació d’una sèrie d’institucions culturals, entre elles l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), encarregades de potenciar, coordinar i enaltir, de forma rigorosa, la cultura i la ciència catalanes. Per assolir aquests objectius, els fundadors de l’IEC tingueren molt clara la necessitat d’una biblioteca. Aquesta, va ser concebuda des de l’inici amb un doble vessant: per una banda, com a centre d’alt nivell científic, modern i d’avantguarda i, per l’altra, com a biblioteca patrimonial amb la funció de recollir i conservar la producció bibliogràfica catalana.
La Biblioteca de l’IEC es va crear el 1907 i s’ubicà en un angle del Palau de la Generalitat. Les col·leccions adquirides, d’excepcional interès artístic, científic i literari, li atorgaren un caràcter de centre de recerca universal.
Joan Estorch. Palau de la Generalitat, Institut d’Estudis Catalans. Porta d’entrada al vestíbul i Sala de lectura de la Biblioteca de Catalunya vista des de l’entrada. Barcelona : Foto Estorch, 1932. Reproducció en paper del negatiu fotogràfic de vidre. Fons fotogràfic històric de la BC.
Top.: B398 (inv. 1651).
Top.: B401 (inv. 1654).
Felip Pedrell i el catàleg de la biblioteca musical de la Diputació de Barcelona
Poc després de la creació de la Biblioteca de Catalunya el 1907, la Junta de Museus de Barcelona encarregà la catalogació de la col·lecció musical de Joan Carreras i Dagas al compositor, pedagog i musicòleg Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 1841–Barcelona, 1922).
Pedrell oferí en donació la seva pròpia biblioteca i el seu arxiu personal a l’Institut d’Estudis Catalans i impulsà la creació d’un Departament de Música el 1917, tres anys després de l’obertura al públic de la Biblioteca de Catalunya. Així, el fons Felip Pedrell i la Col·lecció musical de Joan Carreras i Dagas van esdevenir els fons fundacionals de la Secció de Música.
Felip Pedrell. Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona : ab notes històriques, biogràfiques y crítiques... Barcelona : Palau de la Diputació, 1908-1909.
Top.: A 01-4-488-489.
Es tracta del catàleg de la col·lecció musical de Joan Carreras i Dagas. Pedrell ordenà i numerà temàticament els documents. Així, els números que apareixen en el catàleg no corresponen al topogràfic actual.
Catàleg cedulari de la col·lecció musical de Joan Carreras i Dagas.
Top.: Secció de Música de la BC.
Retrat de Felip Pedrell. Barcelona, 1874. Inclou dedicatòria autògrafa a Alfred Moragas.
Top.: Col·lecció d’autògrafs Ramon Borràs.
Ex-libris de Felip Pedrell. [19--].
Top.: C.Vallina v.4 p.54-1.
Felip Pedrell. Carta al compositor i mestre de capella Vicente Ripollés Pérez. Barcelona, 23 de novembre de 1917.
Top.: M 964/49.
Documents de la col·lecció musical Joan Carreras i Dagas
El fons de la Biblioteca de Catalunya conté veritables tresors patrimonials. El manuscrit musical més antic que custodia és l’acta de consagració de l’església de Sant Andreu del castell de Tona del segle IX, concretament del 13 de gener de l’any 889 (Top.: Perg. R.9135 (2-VIII-2)). Aquest pergamí inclou, en la part inferior, uns neumes catalans de l’antífona Surgite, sancti Dei.
La majoria de tresors musicals però, es concentren en la col·lecció musical Joan Carreras i Dagas. Destaca el conjunt de manuscrits i impresos de l´Edat Mitjana i el Renaixement, amb diversitat de notacions, formats, gèneres i repertoris, tan locals com internacionals. El Barroc també hi és representat, fins arribar a obres i compositors del segle XIX.
Antifonari de l’ofici. [entre els segles XIV i XV]. Pergamí. Notació quadrada sobre tetragrama vermell.
Top.: M 706. Document digitalitzat
Motetti de la corona. Roma : hoc opus impressum est expensis Jacobi Juntae ..., 1526 ([Roma] : ex arte & industria eximioru[m] impressoru[m] Johannis Jacobi Pasoti... et Valerij Dorich...). Per a quatre veus (superius, altus, tenor i bassus).
Top.: M 5, M 6, M 7. Document digitalitzat
El tipògraf musical Ottaviano Petrucci imprimí el primer llibre de música notada amb tipus mòbils l’any 1501. Més tard, entre els anys 1514-1519, publicà els Motetti de la Corona, anomenats així pel dibuix que els il·lustrava. Es tracta d’unes edicions elegants, considerades veritables joies bibliogràfiques.
Joan Pau Pujol. In Festo Sancti Georgii martyris : Ad vesperas. [entre 1623 i 1626]. Llibre de cor manuscrit. Per a quatre veus (cantus, altus, tenor i bassus).
Top.: M 788.
Joan Pau Pujol (Mataró, 1570–Barcelona, 1626), mestre de capella de la Catedral de Barcelona i de la Capella de música de Sant Jordi, és una de les figures més importants de la música catalana de principis del segle XVII.
Ferran Sor. Serrafóll de Barcelona : Draps, y ferro bell: &. [181-?]. 8 particel·les mss. Per a 4 veus (STBB), 2 violins, violeta i acomp.
Top.: M 736/27.
El Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona és un catàleg raonat que, a més de la classificació i l’inventari dels documents, inclou altres dades d’interès i comentaris crítics del mestre Pedrell. Per exemple, els comentaris sobre aquest manuscrit es troben en els números 75 i 76.
El fons Felip Pedrell
El llegat de Felip Pedrell ingressà a la Biblioteca de Catalunya en dos lliuraments: el primer –que incloïa el gruix de la seva producció musical i manuscrits d’altres autors– fou a començaments de l’any 1918, en vida del musicòleg. El segon, es realitzà el 1922, després del seu decés. Higini Anglès, el seu deixeble i aleshores bibliotecari de la Secció de Música, fou el receptor d’ambdues trameses.
Felip Pedrell. El Comte Arnau. [Barcelona : Joseph Guardia, 1911?]. Reducció per a cant i piano.
Top.: M 810 i M-MC1.
Galerades i matriu calcogràfica de l’òpera, amb text de Joan Maragall, publicada el 1904. La versió per a cant i piano s’edità el 1911, oferint la possibilitat de ser executada en versió de concert, segons l’escrit del compositor que apareix a l’edició.
Testamento otorgado por Don Felipe Pedrell Sabaté. Barcelona, 20 de setembre de 1921. Manuscrit.
Top.: M-JGis-684.
Pedrell, mitjançant l’empresari Joan Gisbert i Padró (Alcanar, 1884-Barcelona, 1974), que fou el seu marmessor, llegà el seu fons personal a l’Institut d’Estudis Catalans i deixà l’assessorament i ús de l’obra musical als seus deixebles Higini Anglès i Robert Gerhard.
El mestre Felip Pedrell al seu despatx particular. [Barcelona, 1920?]. Reproducció en paper del negatiu fotogràfic de vidre.
Top.: B267 (inv. 1210).
Fons fotogràfic històric de la BC.
-
INTERNACIO-
NALITZACIÓ: 1917-1958«El fons Carreras, junt amb els llibres d’alta crítica, d’història, de didactisme i pràctica musical del llegat Pedrell, enriquit amb les noves adquisicions que cada dia es van fent a l’Institut, faran que la Biblioteca de Catalunya esdevingui el centre d’alta formació musical que anys fa hom somniava per la terra beneïda.»
Higini Anglès
Catàleg dels manuscrits musicals de la col·lecció Pedrell.
Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, 1920Higini Anglès, el primer bibliotecari
Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, proposà com a candidat per a la direcció del Departament de Música –com s’anomenava al principi– mossèn Higini Anglès i Pàmies (Maspujols, 1888-Roma, 1969). Pedrell, ja gran, veié amb bons ulls que un dels seus deixebles més avantatjats i aplicats tingués cura d’aquest càrrec. Anglès dirigí el departament durant uns quaranta anys, entre 1917 i 1958, ja fos com a bibliotecari primer, ja fos com a conservador després. S’encarregà de descriure els manuscrits musicals del mestre Pedrell i n’edità el catàleg el 1920.
Higini Anglès, a Múrcia el 1938, i als anys 40, i treballant en una taula exterior al Parrot (Maspujols) el 1954. Fotografies b/n.
Top.: Unitat Gràfica. Fotografies d’Higini Anglès.
Comunicat mecanoscrit del nomenament interí d’Higini Anglès com a bibliotecari de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya. Barcelona, 7 de gener de 1927.
Top.: Fons Higini Anglès.
Higini Anglès. Catàleg dels manuscrits musicals de la col·lecció Pedrell. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, 1920. (Publicacions del Departament de Música ; 2).
Top.: 2017-4-1972.
Anglès respectà l’ordenació dels documents tal i com l’havia deixat el mestre, tot i els inconvenients que pogués comportar.
Llibre registre de reserva de música. 1918-1994.
Top.: M 3709.
Higini Anglès començà el llibre de registre per als manuscrits i impresos de música l’any 1918, amb la intenció que fos l’inventari sumari dels fons patrimonials de la Secció. Aquest llibre de registre té la singularitat de no començar pel número 1, sinó que continua la sèrie del registre inventari redactat durant l’adquisició de la Col·lecció musical Joan Carreras i Dagas (citat anteriorment, amb top.: M 2263).
Estudi i difusió I
El panorama de la investigació musical i musicològica demanava atenció i intervenció. En primer lloc era precís salvaguardar el patrimoni. Estava tot per fer: recuperar, identificar, descriure i catalogar, editar i donar a conèixer.
Durant els primers anys, els esforços se centraren en estudiar el patrimoni musical espanyol i català. Evidentment, es començà pels manuscrits que es trobaven dins el fons de la Biblioteca, però Higini Anglès també visità biblioteques i arxius d’arreu del món a la recerca de manuscrits d’interès. En la majoria de casos encarregà reproduccions dels manuscrits -fotografia o microfilm- i, d’altres vegades, fins i tot recuperà algun manuscrit original que quedà posteriorment dipositat a la Biblioteca.
L’alta qualitat de les obres publicades en aquell període féu que esdevinguessin no només instruments per a l’estudi sinó també per a la difusió del patrimoni musical.
Felip Pedrell. Carta al pianista i crític musical Frederic Lliurat. Barcelona, 5 de juliol de 1919.
Top.: Col·lecció d’autògrafs Ramon Borràs.
Madrigals de Joan Brudieu. Plaques de vidre del manuscrit conservat a la Biblioteca d’El Escorial. Transcripció i notes històriques i crítiques per F. Pedrell i H. Anglès. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, 1921. (Publicacions del Departament de Música ; 1).
Top.: placa 482, caixa núm. 492-517.
Top.: 2005-4-4059.
Joan Pau Pujol. Hymnus ad Completorium : Procul recedant somnia. Fotografia del manuscrit conservat a Santa Maria del Mar de Barcelona (Ms. 3). Joan Pau Pujol. Opera omnia. I-II. In festo Beati Georgii. Cura et studio Hyginii Anglès. Barcelona : Biblioteca de Cataluña, 1926-1932. (Publicacions del Departament de Música ; 3 ; 7).
Top.: MF 27, f. 24v.
Top.: 2017-4-1976.
Música per a orgue. Finals del segle XVII. Manuscrit.
Top.: M 729. Document digitalitzat
Conté unes cent cinquanta obres -tientos, partidos, versos, Pange lingua, etc.- d’autors com Gabriel Menalt, Joan B. Cabanilles, Pablo Bruna, Francesc Espelt o Francesc Llusà.
Joan Baptista Cabanilles. Musici organici Iohannis Cabanilles (1664-1712) Opera omnia. Vol. I-IV. Nunc primum in lucem edita cura et studio Hyginii Anglès. Barcelona : Biblioteca de Cataluña, 1927-1956. (Publicacions del Departament de Música ; 4 ; 13 ; 17).
Top.: 78-4-6.
El Còdex musical de Las Huelgas : música a veus dels segles XIII-XIV. Introducció, facsímil i transcripció per Higini Anglès. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Catalunya, 1931. (Publicacions del Departament de Música ; 6).
Top.: 2007-Fol-835.
Antifonari de l’ofici. [10--].
Top.: M 1408/7. Document digitalitzat
Pergamí procedent de l’Església de Santa Maria del Pi de Barcelona. Notació neumàtica catalana sense pautat.
Higini Anglès. La Música a Catalunya fins al segle XIII. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, 1935. (Publicacions del Departament de Música ; 10).
Top.: 2006-4-2514.
Obra cabdal per a l’estudi de la música medieval.
Alfons X, rei de Castella-Lleó. La música de las Cantigas de Santa María del Rey Alfonso el Sabio. Facsímil, transcripción y estudio crítico por Higinio Anglés. Barcelona : Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, 1943-1964. (Publicaciones de la Sección de Música ; 15 ; 18-19).
Top.: Fons Miquel Querol.
Aquesta obra s’acabà de publicar el 1964.
El Papa Pau VIè i Higini Anglès. Roma, [anys 60]. Fotografia color.
Top.: Unitat Gràfica, fotografies Higini Anglès.
En la fotografia, s’identifica el facsímil de La música de las Cantigas de Santa María del Rey Alfonso el Sabio.
Ministerio de Asuntos Exteriores del Estado Español. Passaport d’Higini Anglès. Burgos, 21 d’agost de 1939. Mecanoscrit.
Top.: Fons Higini Anglès.
Durant molts anys, Anglès fou l’únic musicòleg de l’Estat espanyol que assistí a congressos internacionals.
La creació de l’Instituto Español de Musicología
Anglès viatjà a Alemanya als anys 20 per completar els seus estudis i durant la Guerra Civil hi cercà refugi polític. Entre els anys 1948-1958 visqué a Roma després de ser nomenat director de l’Istituto Pontificio di Musica Sacra. Durant les seves absències, Anglès deixà directrius a Montserrat Cumellas, la bibliotecària de música des de 1932. Abans de marxar a Roma però, el 1943, fou l’artífex i director de l’Instituto Español de Musicología del CSIC, amb seu a Barcelona, on desenvolupà la reconeguda col·lecció Monumentos de la música española i, el 1946, endegà l’Anuario musical, la publicació periòdica dedicada a la musicologia més antiga a l’Estat espanyol.
Biblioteca Central. Sala d’exposicions permanents. Barcelona, [1940?]. Reproducció en paper del negatiu fotogràfic en acetat.
Top.: A902 (inv. 6824). Fons fotogràfic històric de la BC.
Estança de l’Instituto Español de Musicología a la Sala del Via Crucis de l’edifici de la Gardunya de l’antic Hospital.
Higini Anglès. Reglas para prestar microfilms al extranjero. Mecanoscrit. Barcelona, 21 d’abril de 1955.
Top.: Secció de Música de la BC.
Activitats
L’any 1941, Higini Anglès preparà una exposició amb motiu del primer centenari del naixement de Felip Pedrell, titulada La música española desde la Edad Media hasta nuestros días. Fou molt innovadora per l’època a l’incorporar nombrosos documents d’altres institucions tant nacionals com de l’estranger. Durant els anys quaranta i cinquanta hi hagué més exposicions i conferències que s’acompanyaren de concerts a la Biblioteca.
Higini Anglès. La música española desde la Edad Media hasta nuestros días : catálogo de la exposición histórica celebrada en conmemoración del primer centenario del nacimiento del maestro Felipe Pedrell. Barcelona : Diputación Provincial de Barcelona. Biblioteca Central, 1941. Programes del primer centenari del naixement de Felip Pedrell. Barcelona, 1941.
Top.: 2004-8-23572.
Top.: Arxiu administratiu de la BC.
Activitats realitzades a la Biblioteca amb motiu de l’efemèride.
Concerts d’Ars Musicae a la Biblioteca de Catalunya als anys 40. Fotografies b/n.
Top.: Fons Josep M. Lamaña, àlbums 1-2.
L’enginyer, intèrpret i musicòleg Josep M. Lamaña i Coll (Barcelona, 1899-1990) fundà el conjunt vocal i instrumental Ars Musicae, dedicat a la interpretació de la música antiga, que actuà diverses vegades a la Biblioteca de Catalunya.
Programes d’activitats a la Biblioteca de Catalunya els anys 40 i 50.
Top.: Arxiu administratiu de la BC. IV(9) BC Biblioteca.
Fons ingressats (1917-1958)
La ferma consciència col·lectiva cultural i musical d’aquella època pal·lià la manca de recursos i afavorí l’arribada de donatius procedents de compositors, intèrprets, col·leccionistes i institucions, entre d’altres.
Felip Pedrell (1917), Isaac Albéniz (1927), Antonio Beltran (1929), Amanci Amorós (1930), Augusto Demay de Schoenbrun (1933), Fons musical de la Catedral de Barcelona (1936), Robert Gerhard (1936), Fons musical de Santa Maria de Verdú (1939), Francesc Laporta i Mercader (1941), Joaquim Pena (1941), Lluís Arnau i Palomar (1942), Claudi Martínez i Imbert (1943), Antonio Mestre (1946).
Isaac Albéniz. Quatre mélodies. París, 1908. Partitura hològrafa per a veu i piano. Textos de Francis Burdett Money Coutts. Signada. Conté: In sikness and in health -- Paradise regained -- The retreat -- Amor, Summa Injuria.
Top.: Fons Isaac Albéniz.
Després dels fons fundacionals de Carreras i Dagas i Pedrell, el primer fons personal a ingressar fou el Fons Isaac Albéniz el 1927, donació de la seva vídua, Rosina Jordana.
Teatre de la Santa Creu. Orquestra. Memoria sobre la organización de la orquesta del Teatro de Santa Cruz : y vindicación de los ataques que se le han dirigido. Barcelona : Tomás Gorchs, 1854.
Top.: M 6988/8.
Fons Joaquim Pena.
Il Caffé di campagna : drama giocoso per musica da rappresentarsi nel teatro della ... città di Barcellona l’anno 1763. [Musica di Baldasare Galuppi]. Barcellona : Francesco Generas..., [1763?].
Top.: C400/247.
La col·lecció de llibrets d’òpera amb topogràfic “C400” conté més de dos mil cinccents llibrets i arguments.
Francesc Valls. Plaudat agmen. In festo B. M. V. de Mercede : sequentia 9. voc. cum vv. 1719. 16 particel·les mss.
Top.: M 1604/17.
Fons musical de la Catedral de Barcelona. Anglès salvaguardà aquest fons durant la Guerra Civil. Al llibre de registre apareix la següent nota d’Anglès, de 1940: «Atención! Hay que notar [...] que los números M 1469 hasta el 1628, con música que perteneció a la catedral de Barcelona, fueron donados [...] en agradecimiento [...] por los servicios prestados a la Catedral y sus códices durante la época del 1936-1939».
Tabla, de, la musica de cant de orgue de diferents autors, esta continguda en lo present llibre de mi Joseph Segarra ÿ Colom pre. de la vila de Verdú. 1691. Recull d’unes cent setanta-quatre obres –misses, vespres, completes, magníficats, etc.– de diversos autors.
Top.: M 1168. Document digitalitzat
Fons musical de Santa Maria de Verdú. Aquest fons ingressà en diferents lliuraments, primer arran d’una compra i després com a salvaguarda durant el 1939.
La biblioteca musical de referència
Anglès deixà escrit sobre la biblioteca de referència: «En cuanto a la creación y enriquecimiento de nuestra biblioteca de música práctica y de consulta, basta por hoy decir que no hemos querido inventar nada. Nos hemos atendido simplemente a imitar lo que habían hecho en este sentido las bibliotecas de Berlín, de Munich, de Viena, etc. etc.».
Johann Sebastian Bach. Werke-Erster Jahrgang : Kirchencantaten. Bd I-XIX. Leipzig : Breitkopf & Härtel, [185-?].
Top.: 78 Bach Fol.
Orgelmeister des 17. Jahrhunderts. Julio-M. García Llovera, Orgel. Hamburg : Archiv Produktion, 1967. Conté música per a orgue de Sebastián Aguilera de Heredia, José Ximénez, Joan Baptista Cabanilles...
Top.: LP 13835.
Amb el Fons Higini Anglès, s’incorporaren nombroses edicions i publicacions musicològiques, especialment alemanyes.
Ex-libris i segells d’Higini Anglès.
Top.: Fons Higini Anglès.
Ex-libris amb la llegenda “Narrantes carmina scripturarum”, cita extreta de Ben Sira (Eclesiàstic 44:5): «In peritia sua requirentes modos musicos, et narrantes carmina scripturarum». Traducció de la Vulgata de Fèlix Torres Amat: «Amb la seva habilitat inventaren tons o concerts musicals i compongueren els càntics de les Escriptures».
-
CONTEMPO-
RANEÏTAT: 1934-1939«Però qui s’ha pogut pensar que tenim el dret, tots, col·lectivament, de deixarho córrer, de deixar definitivament arxivades a l’Institut les partitures en la secció de curiositats i manuscrits de grans homes? Ni jo ni ningú té dret a prejutjar res avui, es tracta simplement d’un cas de consciència nacional. També comprendreu que és ara el moment inajornable de reclamar i d’insistir. Jo sento que tinc el deure ineludible de temptar-ho i vull mobilitzar tots els meus amics i totes les bones voluntats. Em voleu ajudar?»
Robert Gerhard
Carta a Manuel Clausells, Valls, 20 d’octubre de 1922Robert Gerhard
Mentre Higini Anglès centrava les línies d’investigació majoritàriament en l’àmbit de la música antiga i medieval, la incorporació del compositor Robert Gerhard i Ottenwaelder (Valls, 1896–Cambridge, 1970), contractat com a bibliotecari, reforçaria la música moderna. Gerhard fou deixeble de Felip Pedrell i, més tard, d’Arnold Schönberg, amb qui s’introduí en la música dodecafònica. Fou professor de música a l’Escola Normal i col·laborà en la Comissió de Publicacions, ambdues, de la Generalitat de Catalunya. L’estada a Centreeuropa i la seva participació en els Festivals de la Societat Internacional de Música Contemporània el llançaren a la primera línea compositiva, afavorint la visibilitat de Barcelona en aquest àmbit. Treballà a la Secció de Música des del juliol de 1934 fins a principis de 1939 quan, estant a París, li van recomanar de no tornar arran de l’inici de la guerra i decidí exiliar-se a Cambridge.
Robert Gerhard. Reproducció de fotografia b/n.
Top.: Fons Manuel Valls.
Robert Gerhard. Carta a l’activista cultural Manuel Clausells. Valls, 20 d’octubre de 1922.
Top.: Col·lecció d’autògrafs Ramon Borràs.
Robert Gerhard. Carta a Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya. Platja de Sant Salvador, El Vendrell, 1934.
Top.: Arxiu administratiu de la BC. C 102/1.
Agraïment per l’adscripció a la Secció de Música.
Antoni Soler. Sis quintets : per a instruments d’arc i orgue o clave obligat. Transcripció i revisió per Robert Gerhard ; introducció i estudi d’Higini Anglès. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans : Biblioteca de Catalunya, 1933. (Publicacions del Departament de Música ; 9). Robert Gerhard. Apunts autògrafs per a una conferència sobre Antoni Soler per a l’Associació Obrera de Concerts. [193-?].
Top.: 2006-4-2511.
Top.: M 6991/12.
Congrés de la Societat Internacional de Musicologia (SIM)
El carisma dels bibliotecaris de la Secció de Música, el musicòleg Higini Anglès i el compositor Robert Gerhard, va permetre consolidar l’embranzida inicial el 1936, quan la Secció es convertí en el centre vertebrador del 3r Congrés de la Societat Internacional de Musicologia (SIM) i del 14è Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC). Ambdós personatges foren cabdals per a la projecció internacional de la Biblioteca de Catalunya en el camp musical i musicològic. Gràcies als esforços d’Anglès, el congrés de Barcelona oferí un marc generós a l’etnomusicologia i presentà per primera vegada una secció dedicada al cant gregorià. La complicitat en l’organització del congrés i el festival per part d’Anglès i Gerhard recomana no separar-los i tractar-los conjuntament.
Societat Internacional de Musicologia. Congrés (1936 : Barcelona). Congrés de la Societat Internacional de Musicologia a Barcelona : programa de les sessions i festes que es celebraran del 18 al 25 d’abril del 1936. [Barcelona : s.n., 1936], (Barcelona : Impremta Casa de Caritat). Segell del 3r Congrés de la SIM Barcelona.
Top.: 2003-8-C 9/29.
Top: Fons Higini Anglès.
Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC)
Durant el congrés de la SIM a Cambridge de 1933 s’acordà celebrar la tercera edició a Barcelona el 1936, fent-lo coincidir amb el 14è Festival de la SIMC, tal i com va succeir a Lieja l’any 1930. En bona part, fou iniciativa del crític musical Edward Joseph Dent, en tant que president de la SIMC i membre de les dues societats.
En una entrevista de 1933, l’hispanista i musicòleg John Brande Trend reconeixia que mossèn Anglès era considerat com un dels pocs erudits del món que entenia a fons la música medieval i de Gerhard, que era un dels compositors del moment que més interès despertava en els festivals internacionals.
Reunió del jurat per la constitució dels programes oficials de la SIMC (Anton von Webern, Boleslas Woytiwicz, Edward J. Dent, Ernest Ansermet, Joan Lamote de Grignon), celebrada a Barcelona del 28 de desembre de 1935 a l’1 de gener de 1936. Fotografia b/n.
Top.: Fons Higini Anglès.
Programa del XIV Festival de la S.I.M.C., Barcelona 18-25-IV-1936. Barcelona : Imp. Gràf. Oliva de Vilanova, 1936.
Top.: Fons Higini Anglès.
Coberta amb xilografies de Josep Obiols.
Concert de la Banda Municipal de Barcelona el 19 d’abril de 1936 al Palau de Belles Arts en motiu del XIV Festival de la SIMC. Fotografia b/n.
Top.: Fons José Subirá.
Amb dedicatòria manuscrita de Joan Lamote de Grignon a José Subirá.
Publicacions i activitats
El pròleg de l’edició de La Merope, de Domènec Terradelles, revisada i transcrita per Gerhard, consta amb la data de 1936. En ell s’explica que la transcripció està basada en el manuscrit original conservat a la Biblioteca Nacional de Viena, al qual mancava l’escena 11 de l’acte tercer. Aquesta escena es va transcriure de la còpia conservada a la Biblioteca del Liceo Musicale de Bolonya (Itàlia).
Robert Gerhard. Carta a Higini Anglès on reprèn la comunicació després de la Guerra Civil i parla del seu estudi de La Merope. Cambridge, 12 d’octubre de 1947.
Top.: M 7084/1281.
Domènec Miquel Terradelles. La Merope. Atto III, scena 11. Fotografies del manuscrit original conservat a la biblioteca del Liceo Musicale de Bolonya (Itàlia).
Top.: MF 186 bis.
Domènec Miquel Terradelles. La Merope. Galerades de la publicació amb esmenes autògrafes.
Top.: M 6993/14.
Domènec Miquel Terradelles. La Merope : ópera en tres actos. Transcripción y revisión por Roberto Gerhard. Barcelona : Diputación Provincial de Barcelona. Biblioteca Central, 1951. (Publicaciones de la Sección de Música ; 14).
Top.: 782.1(46.71) Ter Fol.
Robert Gerhard. Carta a Higini Anglès sobre la proposta de la BBC per enregistrar música antiga de l’àmbit hispànic. Cambridge, 21 de març de 1952. Fotografies de les sessions de gravació d’Ars Musicae l’any 1953.
Top.: M 7084/1281 i Fons Josep M. Lamaña, àlbum 3.
-
PERVIVÈNCIA: 1959-1980
«Fou aquell dia 18 de maig de 1941 que, a la sessió inaugural, vaig sentir parlar mossèn Anglès per primera vegada. Haig de dir que, per a mi, aquella conferència fou la descoberta de la musicologia.[...]. (Qui m’havia de dir que, pocs anys després, seria deixeble seu a Roma, i més tard successor al Departament de Música de la Biblioteca de Catalunya, alhora que secretari de l’Institut espanyol de musicologia).»
Josep-Maria Llorens
“Semblança de mossèn Higini Anglès, musicòleg” dins : Scripta musicologica, 1975Josep Maria Llorens
El sacerdot, musicòleg i professor Josep Maria Llorens i Cisteró (Guissona, 1923-) dirigí la Secció de Música entre els anys 1959 i 1973, tot i que ho feu, en bona part, des de l’Instituto Español de Musicología, amb seu al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Pepa Martorell fou la bibliotecària que substituí a Montserrat Cumelles el 1975.
Biblioteca Central. Secció de Música, Sala Pedrell. Barcelona, [1940?]. Reproducció en paper del negatiu fotogràfic en acetat.
Top.: A900 (inv. 6822). Fons fotogràfic històric de la BC.
Estança de la Secció de Música situada a l’antiga Casa de Convalescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans, des dels anys 40 i fins al 1979.
Higini Anglès. Carta a Felip Mateu, director de la Biblioteca. Barcelona, 1957. Josep Maria Llorens i Higini Anglès en l’homenatge a Anglès, Barcelona 1958. Fotografia b/n.
Top.: Arxiu administratiu de la BC. C 1151/2 i /5.
Recomanació de l’adscripció de Llorens a la Secció de Música el 1957.
Guía de la Biblioteca Central de la Diputación Provincial de Barcelona. Barcelona : la Diputación, 1959.
Top.: Secció de Música de la BC.
Apartat dedicat a la Secció de Música que il·lustra l’estat de la qüestió a finals dels anys cinquanta.
Antología de organistas españoles del siglo XVII : tomo I-IV. [Editado] por Higinio Anglés. Barcelona : Diputación Provincial, Biblioteca Central, 1965-1968. (Publicaciones de la Sección de Música ; 20-23).
Top.: 78.66(46)"16" Ant 4t.
Josep Elies. Obras completas : volumen 1 A-B. [Editado] por José Ma. Llorens. Barcelona : Diputación, Biblioteca de Catalunya, 1971. (Publicacions de la Secció de Música ; 24).
Top.: 1999-4-6326.
Transcripció del ms. M 709 de la Biblioteca de Catalunya.
Josep Elies. Obras completas : volumen 1 A-B. [Editado] por José Ma. Llorens. Barcelona : Diputación, Biblioteca de Catalunya, 1971. (Publicacions de la Secció de Música ; 24).
Top.: 1999-4-6326.
Transcripció del ms. M 709 de la Biblioteca de Catalunya.
Activitats
Com en anys anteriors, alguns dels concerts il·lustraven exposicions i conferències que tenien lloc a la Biblioteca de Catalunya, una constant que es mantingué al llarg dels anys.
Homenatge a Higini Anglès a la Biblioteca de Catalunya, el 1958. Fotografies.
Top.: Unitat Gràfica. Fotografies d’Higini Anglès.
Programa dels actes d’homenatge a Isaac Albéniz pel centenari del seu naixement a la Biblioteca de Catalunya el 1960.
Top.: Arxiu administratiu de la BC. C 3371.
Amb conferències de J.M. Llorens.
Programes d’activitats a la Biblioteca de Catalunya dels anys 60.
Top.: Arxiu administratiu de la BC. IV(9) BC Biblioteca, i M 4787/44/6.
Programa del concert homenatge a Antonio de Cabezón, a la Biblioteca de Catalunya, el 1966, i fotografies d’Ars Musicae.
Top.: Fons Josep M. Lamaña, àlbums 5 i 7.
Biblioteca de Catalunya. Exposició de manuscrits musicals : Biblioteca de Catalunya, sala dels tapissos, octubre 1976. [Barcelona] : [s.n.], 1976.
Top.: 78-12-C 11/11.
Exposició amb motiu del 14è Festival Internacional de Música de Barcelona.
Fons ingressats (1959-1980)
Orquestra Pau Casals (donació vídua Joaquim Pena) (1959), Josep Marraco i Ferrer (1960), Josep Marraco i Xauxas (1960), Josep M. Roma (1960), Josep Sancho Marraco (1960), Manuel Martí Sáenz (1962), Josep Soler i Sardà (1963), Joaquim Homs i Oller (1965), Antoni Massana (1966), Cristòfor Taltabull (1967), Manuel Burgès (1968), Higini Anglès (1970), Amadeu Vives i Roig (1971), Josep Martí i Cristià (1972), Frederic Muset i Ferrer (1972), Joaquim Cassado i Valls (1977), Joaquim Gallofré i Roig (1979), Isidre Magriñá (1979), Isidre Molas (1979), Salvador Raurich (1979).
Code international de catalogage de la musique. Vol. IV. Rules for cataloging music manuscripts. Association internationale des biblioteques musicales. Frankfurt [etc.] : C.F. Peters, 1975.
Top.: BTMus.
La vida es sueño. Cuaderno IV. 17-XII-1910. Esborrany de reducció per a veu i piano, de la mà de Cristòfor Taltabull.
Top.: M 3186.
Fons Cristòfor Taltabull. Sense menció d’autor de la música, segons el document amb topogràfic M 3185, Calderón de la Barca és l’autor del text i Antoni Rubió i Lluch l’autor de l’arranjament.
Josep Sancho i Marraco. Celtibèriques. 1919. Partitura hològrafa, per a banda.
Top.: M 4624/1a.
Fons Sancho Marraco. Obra estrenada per la Banda Municipal de Barcelona el 21 de novembre de 1921.
Josep M. Razquin. Informe sobre el trasllat de la Secció de Música a la Sala Higini Anglès de l’edifici actual. Barcelona, 1980. Jaume de Puig. Informe sobre la necessitat de la creació de la plaça de Conservador de Música. Barcelona, 1982.
Top.: Arxiu administratiu de la BC. C. 1403/8.
-
FERMESA: 1983-2005
«El camí millor per al coneixement del patrimoni musical del passat són els catàlegs, tan complets com sigui possible. En aquests moments però, vist l’estat de la qüestió i per ser realistes, seria molt millor iniciar, de forma globalitzada i sistemàtica, la confecció d’inventaris molt simplificats que ens serien vàlids com a primera font [...]. A partir d’aquests inventaris podrien establir-se unes prioritats de catalogació, d’estudi i, segons el cas, d’edició, de concert i d’enregistrament.»
Joana Crespí
“El patrimoni musical a Catalunya” dins : Item, 17, 1995Joana Crespí
Joana Crespí González (Palma, 1944–Barcelona, 2005) va ser la bibliotecària i documentalista musical que dirigí la Secció de Música entre els anys 1983 i 2005.
Joana Crespí. Barcelona, [198-]. Fotografia, color.
Top.: Arxiu fotogràfic de la BC.
Selecció de publicacions de la Secció de Música del període 1983-2005: Història de Joseph de Ll. V. Gargallo; Sonata III per a dos oboès... de J. Pla; Cançons xineses de C. Taltabull; Nocturns de F. Pedrell; Opera Omnia de B. Càrceres; Jaume Pahissa: un estudi biogràfic i crític de X. Aviñoa
Activitats
Fou a partir dels anys vuitanta que hi tornaren a haver exposicions commemoratives. Es dedicaren a figures com Frederic Mompou (1988), Cristòfol Taltabull (1988), Higini Anglès (1988) i a temàtiques musicals com “La guitarra als Països Catalans” (1989). Als anys noranta, amb la incorporació de la Fonoteca a la Biblioteca de Catalunya, s’exposaren fons com els de Radio Barcelona (1994), Marcos Redondo (1995), Conxita Badia (1997), Oriol Martorell (2002) i Manuel Blancafort (2003).
Sala d’exposicions de la Biblioteca de Catalunya. Barcelona, 1991. Fotografia, color.
Top.: Àlbum 35/17.
Programes d’exposicions comissariades per la Secció de Música.
Top.: Secció de Música de la BC.
El Dipòsit Legal
L’any 1981, el Parlament de Catalunya aprovà la Llei de Biblioteques, que atorgà a la Biblioteca de Catalunya la condició de biblioteca nacional. Aquest fet va suposar assumir la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal dels documents impresos a Catalunya. El Dipòsit Legal de la música impresa però, no començà a arribar a la Biblioteca fins al 1988 –tot i que amb efectes retrospectius– arran de la reclamació de Joana Crespí. Fins aleshores, aquest material restava emmagatzemat en unes dependències de la Universitat de Barcelona.
A partir de 1991 començà a normalitzar-se el procés, tant respecte a les trameses –recepció del material mensualment i dins l’any en curs- com al seu tractament–coincidència amb l’automatització del catàleg de la Biblioteca de Catalunya–. Fou a començaments d’aquest any que es pogué consultar la bibliografia nacional de música impresa a través del catàleg en línia.
Marcos A. Jiménez. Adiós Mariquita linda. Barcelona : Southern Music Española, 1981.
Top.: DL 78-Fol-C 1/1.
Aquesta és una de les primeres partitures ingressades pel Dipòsit Legal.
Visibilitat
Un altre any clau fou el 1993, quan el Departament de Cultura traspassà a la Biblioteca de Catalunya l’Hemeroteca, la Fonoteca, el Material Menor i els serveis bibliogràfics nacionals. El Parlament aprovà la Llei del sistema bibliotecari, que marcà les funcions expresses i pròpies de la institució. La Biblioteca estructurà els seus fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica –on s’hi ubicà la Secció de Música-, Gràfica, Hemeroteca i Audiovisuals i Sonors.
La partitura a la BC. Barcelona : Biblioteca de Catalunya, DL 1998.
Top.: Secció de Música de la BC.
Biblioteca de Catalunya. Music. Barcelona : Biblioteca de Catalunya, DL 1993.
Top.: Secció de Música de la BC.
Normatives i pautes catalogràfiques
El llarg recorregut històric de la Biblioteca ha comportat l’ús de diferents sistemes de descripció, fet intrínsec a l’evolució de les necessitats, els usos socials i les noves tecnologies de la informació. L’aplicació de normatives internacionals, pràctica habitual en biblioteques nacionals, ha permès la transferència de dades, la possibilitat de compartir catàleg i una millor difusió dels fons. La Biblioteca de Catalunya integra, des de 1995, el Servei de Normalització Bibliogràfica que treballa en l’adaptació de normatives bibliogràfiques i catalogràfiques internacionals vigents dins el sistema bibliotecari català.
Normatives i pautes catalogràfiques del període 1983-2005: ISBD(PM) : descripció bibliogràfica normalitzada internacional per a música impresa; Normas internacionales para la catalogación de fuentes musicales históricas. Serie A/II, Manuscritos musicales, 1600-1850; Encapçalaments de matèria de música : pautes i models.
Fons ingressats (1983-2005)
Enric Daniel i Ramona (1985), Jaume Bachs (pseudònim Angelo Angioletti) (1990), Manuel Blancafort (1990), Concèntric (1990), Robert Goberna i Franchi (1990), Xavier Gols (1990), Josep M. Ruera (1990), Gonçal Tintorer (1990), Antoni Gallardo (1993), Nadal Puig Busquets (1993), Maria Ester-Sala (1994), Josep Font Palmarola (1994), Ramon Masifern (1994), Marcos Redondo (1994), Jaume Pahissa (1995), Salvador Aguilella (1996), Jaume Biscarri de Fortuny (1996), Maria Teresa Pelegrí (1996), Conxita Badia (1997), Josep M. Lamaña (1997), Frederic Mompou (1997), Joan Altisent i Ceardi (1999), Clotilde Cerdà (Esmeralda Cervantes) (1999), Pura Gómez (Candelaria Gómez Mas) (1999), Enric Ribó (1999), Concepció Anglada i Sarriera (2000), Josep Barberà i Humbert (2000), Josep Anselm Clavé (2000), Ferdinand Guérin (2000), Carmen Tórtola Valencia (2000), Emili Salut Payà (2001), Rafael Guardia (2002), Anna Ricci (2002), Teresa Borràs i Fornells (2005), Xavier Benguerel i Godó (2005), Josefa Izard (2005), Josep Masuet i Curtó (2005), Antoni Sala (2005), Eugeni Soler i Alomà (2005), Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya (2005), Montserrat Albet i Vila (2005), Francesc Alfonso (2005), Joan Balcells (2005), Pau Barceló (2005), Josep Bartomeu Granell (2005), Lluís Benejam i Agell (2005), Joan Bernet i Sala (2005), Antoni Boada (2005), Emili Bosch (2005), Josep Rafael Carreras i Bulbena (2005), Josep Casanovas (2005), Joan Comellas i Maristany (2005), Eduard Domènech (2005), Pere Enric de Ferran i de Rocabruna (2005), Manuel de Fluvià i Borràs (2005), Armand de Fluvià i de Manresa (2005), Enric Granados (2005), Josep M. Lamaña (2005), Joan Lamote de Grignon (2005), Ricard Lamote de Grignon (2005), Oriol Llimona de Gispert (2005), Joan Llongueras (2005), Claudi Martínez Imbert (2005), J.M. Mestres (CDM)(2005), J.M. Mola (2005), Enric Morera i Viura (2005), Antoni Munné (2005), Joana Poblador (2005), Joan Rosell i Borràs (2005), Sants Sagrera i Anglada (2005), José Subirá (2005), Teresa Tomàs (2005), Josep Trotta (2005), Manuel Valls i Gorina (CDM) (2005), Josep Vila i Arcelós (2005), Pere Voltes i Bou (2005).
Documents dels fons ingressats
El maig del 2005 s’incorporà a la Secció de Música el personal i el fons del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya (CDMGC). Aquesta fusió de fons permeté unir esforços i recursos, fet que repercutí molt positivament sobre el fons d’ambdues institucions. Segons l’opinió del mateix personal del Centre, se’n beneficià especialment el fons del CDMGC, que veié incrementat substancialment el control de la seva conservació, una descripció més acurada, molta més difusió i, en conseqüència, un augment de la seva consulta.
Frederic Mompou. Tres sintonías. Sense data. Partitura hològrafa signada. Fragment per a flauta, clarinet, fagot, xilòfon i triangle.
Top.: M 6706.
Fons Frederic Mompou.
Josep Barberà i Humbert. Esquema dels punts fonamentals a tenir en compte en l’organització de l’ensenyament de la Música, en el suposat de convertir el Conservatori del Liceu en Conservatori de la Generalitat de Catalunya. Febrer de 1933. Mecanoscrits i autògraf.
Top.: JBH 453.
Fons Josep Barberà.
Josep Soler. La Belle et la Bête : opera-ballet. [Text] Mme. Leprince de Beaumont. Juliol de 1982. Partitura hològrafa per a veu i orquestra.
Top.: M 6842/3a.
Fons Josep Soler.
Maria Ester-Sala. Idea pensada per el I Congrés de la Música de l’any 94, i altres documents sobre el Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya. 1994. Mecanoscrits.
Top.: M 4798 c.42/1.
Fons Maria Ester-Sala.
Àlbum de fotografies en commemoració dels 10 anys de concerts al Jardí dels Tarongers de la Casa Bartomeu, el 1958.
Top.: Fons Josep Bartomeu i Granell.
-
CONSTÀNCIA: 2006-
La presència de fons i col·leccions personals, familiars i d’entitats ha sigut una constant des dels inicis de la Secció de Música, i es reafirma, amb un impuls considerable, a tombants del segle XXI. [...]. És prioritari donar visibilitat als materials únics i rars així com tots aquells altres que podrien quedar engolits pels propis fons. També es treballa per a una descripció dels documents més eficient per fer-los més accessibles. La participació en projectes cooperatius i les col·laboracions externes són cabdals per poder acomplir tots aquests objectius.
M. Rosa Montalt
Barcelona, 2017La Secció de Música a l’actualitat
Des del decés de Joana Crespí, la Secció ha continuat amb més canvis: la incorporació del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya, la catalogació dels fons retrospectius; el trasllat dels fons de la reserva de música al dipòsit general –per a una preservació i conservació més adequada–; la redistribució de fons i espais de la Secció i, sobretot, la constant adquisició de col·leccions i fons personals.
Actualment, M. Rosa Montalt (Malgrat de Mar, 1965-) és la bibliotecària musical responsable de la Secció de Música i la plantilla està formada per un total de sis persones que tenen per objectiu vetllar pel patrimoni musical local i internacional.
Secció de Música. Barcelona, 2017. Fotografia, color.
Top.: Arxiu fotogràfic de la BC.
Visibilitat
La descripció de les col·leccions i fons personals no ha comptat amb eines reglades fins entrats els anys 2000. Tot just entre els anys 80 i 90 van sortir els primers manuals que, de mica en mica, s’anaren convertint en normatius. Per tant, es tracta d’eines relativament modernes que van sorgir a conseqüència de l’augment d’aquests materials a les biblioteques i dels canvis en la investigació i la recerca.
Si bé des del 1991 s’ha catalogat en línia la música impresa, ha calgut esperar al 2008 –després del canvi de sistema de gestió bibliogràfica i de format de codificació de dades– perquè els manuscrits musicals i els fons personals hagin sigut accessibles des del catàleg en línia.
La catalogació dels primers manuscrits musicals i la seva incorporació al catàleg de la Biblioteca de Catalunya ha millorat l’accés i visibilitat dels tresors musicals de la Biblioteca. Manuscrits com la Missa de Barcelona (M 971) del s. XIV, un dels exemples de referència de l’Ars Nova, o com el Cançoner de Barcelona (M 454) del s. XVI, una font musical renaixentista força singular, es poden visualitzar complets des del catàleg o des del portal de la Memòria Digital de Catalunya (MDC).
Selecció de publicacions de la Secció de Música del període 2006 fins a l’actualitat: Opera omnia de J. Cabanilles; Música de la Catedral de Barcelona; Azulejos, d’I. Albéniz; Opera omnia de J. Pujol; Suite per a instruments de vent, de corda i piano de R. Gerhard; Cinc peces breus per a conjunt instrumental de F. Pedrell
Activitats i exposicions
Darrerament s’ha reprès la dinàmica de realitzar exposicions. És freqüent presentar l’adquisició d’un fons mostrant-ne els documents, escoltant la seva música o apropant-se mitjançant la dissertació d’algun especialista o del propi creador o productor.
Enric Granados. Obra completa per a veu i piano. Revisió i edició: Manuel Garcia Morante. 2a ed., revisada i augmentada. Barcelona : Tritó : Biblioteca de Catalunya, 2007.
Top.: 2008-fol 454.
Homenatge a Enric Granados: presentació del llibre i concert. Biblioteca de Catalunya, abril de 2008. Fotografia, color.
Top.: CD 152 /66. Arxiu fotogràfic de la BC.
Fons musical de la Biblioteca de Catalunya : ss. XVI-XVII. La Colombina ; La Caravaggia. Barcelona : Euroconcert, DL 2007.
Top.: 2008-CD 1533.
El concert del centenari de la Biblioteca durant l’estiu del 2007 representà la recuperació dels concerts al jardí del claustre de l’antic hospital. S’hi programaren obres i compositors localitzats en el fons de la pròpia Biblioteca que acabaren essent enregistrats en aquest disc.
Programes de les exposicions realitzades per la Secció de Música a la Sala d’exposicions de la Biblioteca de Catalunya: Wagner col·leccionat per Joaquim Pena (2013), Cristòfor Taltabull i els quatre elements (2014), Josep Valls, el retorn (2015), Granados? (2016).
Top.: Secció de Música de la BC.
Aquestes exposicions tenen una durada breu, però totes elles compten amb un web que permet la visita a l’exposició qualsevol dia des de qualsevol lloc; sens dubte, és l’aportació més valuosa.
Selecció de programes de les exposicions realitzades per la Secció de Música a l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya.
Top.: Secció de Música de la BC.
Fotografies d’activitats dedicades a la música: 3r Festival de Música Josep Soler (24/1/2013); -Conferència “Música, espai i arquitectura” a càrrec de David Padrós (22/1/2014); Espai Zero. Jordi Cervelló : ànima i música (14/11/2014); Presentació de l’exposició “Xavier Benguerel: perfil musical” (17/5/2017)
Majoritàriament, es tracta d’actes que complementen les exposicions de l’Espai Zero.
Fons ingressats (2006-)
Joana Crespí González (2006), Miquel Querol i Gavaldà (2006), Eduard Toldrà (2006), Antoni Torrandell (2006), Manuel Valls i Gorina (2006), Josep Vilardell (2006), Joan Borràs de Palau (2007), Isidre Corderas (2007), Xavier Cugat (2007), Joaquim Nin-Culmell (2007), Antoni Planàs i Marca (2007), Luis Polanco Delgado (2007), Joaquim Romaguera (2007), Ramon Serrat i Fajula (2007), Francesc Arellano Elías (2008), Montserrat Campmany (2008), Esbart Verdaguer (2008), Elvira Farreras i Valentí (2008), Joan Gisbert (2008), Club Futbol Junior (2008), Joan Manén (2008), Rafael Martínez Valls (2008), Marià i Ricard Mayral (2008), Jordi Cervelló (2009), Joaquim Homs (2009), Palmira Jaquetti (2009), La Antorcha (Agrupació Artistico-Teatral) (2010), Francesc Musolas (2010), Ricart-Capdevila (2010), Família Gomis-Bertrand (2011), Lluís Moreno i Pallí (2011), Josep Valls i Royo (2011), Ferran Ardèvol i Miralles (2012), Josep Argilaga (2012), Enrique Eskenazi (2012), Joan Guinjoan (2012), David Padrós (2012), Francesc Taverna-Bech (2012), Albert Vilardell (2012), Alejandro Civilotti (2013), Ramon Codina (2013), Agustí Cohí Grau (2013), Josep M. Mestres-Quadreny (2013), Joan Saura Martí (2013), Xavier Vila Solanes (2013), Pere Buxó i Domènech (2014), Josep Cercós i Fransí (2014), Giocasta i Carlos Corma [Kussrrow] (2014), Joan Fosas i Carreras (2014), Delfina Garayoa (2014), Miquel Pujol i Grau (2014), Ramon Salsas Blanch (2014), Eduard Blanxart i Pàmies (2015), Joan Fontàs i Casas (2015), Josep Garcia Gago (2015), Oscar Peña (2015), Francesc Brunet Recasens (2016), Jorge de Persia (2016), Josep Voltas Viñas (2016), Jep Nuix (2017), Ramon Ollé Giralt (2017), Norbert Tomàs (2017), Conxita Prim (2017), Sebastià Gasch i Carreras (2017).
Documents dels fons ingressats
En pocs anys s’han incorporat donacions de personalitats catalanes que es trobaven fora del territori –Gonçal Tintorer, Montserrat Campmany, Josep Valls–. Aquesta és una mostra de la confiança vers la institució que mereix l’agraïment més sincer per dues raons: per facilitar la recuperació d’un patrimoni musical al que hagués estat difícil d’accedir, i per permetre posar-lo a disposició dels investigadors i de la societat en general.
Robert Schumann. Sämtliche Werke. Lieder. Serie VI. Band 2. Mainz [etc.] : Schott, 2017.
Top.: 2017-4-2693.
Les Opera omnia, Sämtliche Werke o complete works, continuen tenint un pes important en el fons musical, tal i com ho van ser en els anys inicials de la Secció de Música. Els volums de les obres completes de Mozart, Schumann, Sibelius o Schönberg són alguns dels que van ingressant regularment a la Biblioteca.
Claude Debussy. Les papillons : for voice and piano. Text by Théophile Gautier ; transcription an essay by Marie Rolf with a preface by Margaret G. Cobb. [New York] : New York Public Library, 2004.
Top.: M-Fol-C 13/7.
El Fons Joana Crespí permet mostrar el facsímil d’una obra de Debussy. Aquest tipus d’edició de bibliòfil reprodueix el manuscrit original dels grans mestres i les grans obres. La Biblioteca disposa d’un fons representatiu d’edicions facsímils de l’àmbit musical.
Ucraniana. Armonitzada [sic] per Emili Salut. Sèrie de cançons populars, opus 101, núm. IX. Maig de 1947. Partitura hològrafa per a harmònium.
Top.: Fons Emili Salut.
En el seu moment, la premsa nòrdica es va fer ressò del cas d’un músic reclòs en camps de concentració russos als anys 40 que s’autofabricava el paper per poder escriure música. Era el mateix compositor que apareixia dirigint una orquestra al final de La Violetera i a qui Joan Pich i Santasusana encarregà una instrumentació per a banda: Emili Salut Payà.
Signatura d’Igor Stravinsky a l’àlbum de dedicatòries “El Centro Musical a las eminencias del arte” del Sindicato Musical de Cataluña. Amb signatures datades de 1898 a 1954.
Top.: M 7131.
Fons Ricart-Capdevila.
Fotografia de l’actriu i mezzosoprano Elena Nicolai amb dedicatòria manuscrita a Joan Borràs de Palau. Milano : M. Camuzzi, dello Stab. Fot. Crimella, [1941].
Top.: Fons Joan Borràs de Palau.
El fons del compositor i crític musical Joan Borràs de Palau (Barcelona, 1868-1953) aplega un bon nombre de fotografies amb dedicatòries de cantants i intèrprets als qui feia la crítica.
Manuel Valls. La ciutat cremada : habanera. Madrid ; Barcelona : Quiroga, cop. 1976. La ciutat cremada : música original de la pel·lícula. Barcelona : Edigsa, DL 1976.
Top.: M-4-C 9/16.
Top.: 1976-LP 451.
Fons Manuel Valls. A banda de ser l’autor del Cant del Barça, l’himne del F.C. Barcelona i de nombrosos llibres de divulgació i escrits musicals, Manuel Valls (Badalona, 1920–Barcelona, 1984) fou un compositor amb un repertori heterogeni, entre el qual s’hi troben algunes bandes sonores.
Programa del concert a càrrec d’Ella Fitzgerald i Duke Ellington al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, el 25 de gener de 1966, i fotografies de l’arribada dels artistes a l’aeroport.
Top.: M-JRom-343 i 394.
Fons Joaquim Romaguera. El fons d’aquest historiador i crític cinematogràfic és un dels fons musicals conservats a la Secció de Música dedicats al jazz.
Fitxes sobre la “sardana”, el “ball de sabaters” i el “ball del sac”, amb música, lletres, i informació sobre els balls populars i tradicionals.
Top.: Fons Lluís Moreno Pallí.
El compositor, director, pedagog i folklorista Lluís Moreno Pallí reuní un fons notable sobre l’Obra del Ballet Popular.
Jep Nuix. Espirals : per a orquestra = for orchestra. Barcelona, 23 de setembre de 1994. Partitura hològrafa, signada, i apunts sobre el tema musical.
Top.: Fons Jep Nuix.
El fons de Jep Nuix, flautista i compositor de música electroacústica, entre altres, ha esdevingut el primer fons ingressat dins el centenari.
Làmines d’autògrafs del 90è aniversari de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya.
Top.: M 7000/1.
El músic i guitarrista Joan Bibiloni, la cantautora i escriptora Remei Margarit, el baixista Rafael Escoté i l’editora musical Elisenda Climent obsequiaren la Biblioteca amb un autògraf quan se celebrà el 90è aniversari el 2007.
Làmina d’autògrafs del centenari de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya.
Top.: Arxiu de la Secció de Música
Enguany, s’hi han afegit altres autògrafs com els dels becaris, musicòlegs que contribueixen a fer més gran la Secció de Música i permeten novament executar un da capo als inicis.
-
Visita dels comissaris
Els comissaris ens introdueixen a l'exposició.
ORIGEN: 1892-1916
INTERNACIONALITZACIÓ: 1917-1958
CONTEMPORANEÏTAT: 1934-1939
PERVIVÈNCIA: 1959-1980
FERMESA: 1983-2005
CONSTÀNCIA: 2006-
