Marià Aguiló i Fuster (Palma de Mallorca, 1825-Barcelona, 1897) dedicà la seva vida a la recerca lingüística, etnogràfica i també a la producció poètica. A més a més, endegà diversos projectes bibliogràfics de gran magnitud, alguns dels quals no finalitzà a causa del seu esperit perfeccionista. Des de molt jove el motivà la passió pels llibres com a font primordial per als seus estudis. Compaginà les anades als Encants i a llibreries, els viatges per fer consultes en biblioteques i arxius, amb la seva labor professional de bibliotecari. Fou molt respectat en l’entorn intel·lectual i es relacionà amb personalitats del seu temps, com Rubió i Ors, Rubió i Lluch, Tomàs Forteza, Jaume Collell o Jacint Verdaguer.
El seu llegat intel·lectual i bibliogràfic fou gestionat pel seu fill, Àngel Aguiló, que tancà alguns dels projectes de l’obra del pare, com la finalització i posterior publicació del Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860. També procurà un destí idoni per a la biblioteca adreçant-se al recent instaurat Institut d’Estudis Catalans i oferint-la en venda. Jaume Massó i Torrents i Miquel dels Sants Oliver examinaren l’extraordinari conjunt i redactaren l’informe favorable a la compra. L’Institut elevà la proposta a la Diputació de Barcelona que l’aprovà i finançà. Massó descrigué l’adquisició al diari El poble català com “una ocasió excepcional d’iniciar la fundació de la suspirada Biblioteca de Catalunya, aont tinguessin sopluig y hostatge propi’ls manuscrits, incunables y edicions de tota mena que avui estan a punt d’esbargirse definitivament [...]”.
Aguiló amb el seu lema “Remembra lo passat, ordona lo present, proveheix al esdevenidor” identificava la necessitat de recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana, actualment missió de govern encomanada per llei a la Biblioteca de Catalunya.
La primigènia col·lecció Aguiló s’ha continuat incrementant amb l’ingrés de peces antigues, rares o de bibliòfil i ara té aproximadament 12.500 documents. L’any 1985 ingressava el fons personal Aguiló, que completa la visió i l’estudi del personatge.
A aquest primer tresor n’han seguit molts d’altres. Cada un d’ells contribueix a enriquir les col·leccions de la Biblioteca de Catalunya i el patrimoni del país.