• Marià Aguiló, home de lletres

    Marià Aguiló i Fuster (Palma de Mallorca, 1825-Barcelona, 1897) fou un intel·lectual polifacètic i una figura clau de la Renaixença. Interessat en la llengua i la literatura popular, es dedicà intensament a la recerca i estudi de textos manuscrits, impresos i de tradició oral. Motivat per la seva investigació, reuní un conjunt bibliogràfic d’interès extraordinari per a la cultura catalana.

    Des de 1849 formava part del cos de bibliotecaris de l’Estat. Va exercir a València i a Barcelona, des de 1861. Tingué un paper molt rellevant en els Jocs Florals, certamen en què fou proclamat mestre en gai saber. En el món de l’edició va promoure col·leccions notables com la “Biblioteca catalana”. Excel·lí per l’exhaustivitat i qualitat dels seus treballs i és reconegut com a insigne filòleg, poeta, bibliògraf i folklorista.

    Llorenç Maria Muntaner. Plano y vista maritima de la ciudad de Palma en la isla de Mallorca, año 1831. [Ciutat de Mallorca?: s.n.], 1831.

    Top.: XV A 248

    Escala no determinada. Litografia.

    Marià Aguiló. Carta als seus pares. Barcelona, 27 de gener de 1844.

    Top.: Fons Marià Aguiló, caixa 40/1, camisa 1, núm. 6

    Explica, amb entusiasme, les compres de llibres als Encants, malgrat les penúries econòmiques de la seva estada a Barcelona.

    Marià Aguiló. Carta al seu pare. Barcelona, 9 d’agost de 1851.

    Top.: Fons Marià Aguiló, caixa 41/2, camisa 3, núm. 9

    Menciona el seu treball intens a la biblioteca de la Universitat de Barcelona, ubicada aleshores a l’antic convent de Sant Joan de Jerusalem.

    Marià Aguiló. Poesies completes. Ed. de bibliòfil. Barcelona: Ilustració Catalana, [1920?]. 3 vol.

    Top.: 83-8-12385

    1.  Esplays de jovenesa; Llibre d'aniversaris.

    Marià Aguiló. Poesies completes. Ed. de bibliòfil. Barcelona: Ilustració Catalana, [1920?]. 3 vol.

    Top.: 83-8-12386

    2.   Llibre de la mort; Foch follets.

    Marià Aguiló. Recull de textos sobre el poema “A la llengua catalana”. [18--].

    Top.: Fons Marià Aguiló, caixa 38/3, camisa 3, f. 9

    Esborrany.

    Marià Aguiló. Carta al seu pare. Madrid, 10 de gener de 1853.

    Top.: Fons Marià Aguiló, caixa 41/4, camisa 1, núm. 57

    Menciona la llicència obtinguda per a l’estudi dels manuscrits catalans a les biblioteques de Madrid, explica també els projectes de viatges a l’estranger.

    Marià Aguiló. Carta al seu pare. Barcelona, 21 de març de 1857.

    Top.: Fons Marià Aguiló, caixa 42/3, camisa 3, núm. 70

    Esmenta una adquisició de llibres a Lió.

    Marià Aguiló. Carta al seu pare. Madrid, 2 de gener de 1861.

    Top.: Fons Marià Aguiló, caixa 43/2, camisa 1, núm. 20

    Fa referència al premi concedit pel seu treball de bibliografia i comenta la bona posició en el concurs a la plaça d’oficial de biblioteca.

    Marià Aguiló. Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta el presente. [S.l.: s.n., 1865?].

    Top.: Bon. 5-IV-1

    Publicació primigènia de l’obra premiada per la Biblioteca Nacional d’Espanya l’any 1860.

    Marià Aguiló. Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1923.

    Top.: 1-IV-81

    Edició pòstuma, a cura del seu fill Àngel Aguiló.

    Marià Aguiló. Carta al seu pare. Barcelona, 8 de juny de 1861.

    Top.: Fons Marià Aguiló, caixa 43/2, camisa 6, núm. 47

    Esmenta el comiat de València i l’arribada a Barcelona, on s’incorpora a la seva plaça a la biblioteca de la Universitat de Barcelona.

    Marià Aguiló. Carta al seu pare. Sevilla, 6 de gener de 1864.

    Top.: Fons Marià Aguiló, caixa 43/5, camisa 1, núm. 102

    Explica l’estada a Sevilla per investigar a la biblioteca de la catedral (Biblioteca Colombina).

    Super libris amb el lema: “Remembra lo passa, ordona lo present, proveheix al esdevenidor. No guardes a quants plaus mas a quals”

    A: Joaquim  Rubió i Ors. Lo Gayter del Llobregat. 2a ed. Barcelona: Llibr. de Joseph Rubió, 1858.

    Top.: 8-VI-3

    Marià Aguiló. Poesies completes. Barcelona: Ilustració Catalana, [1920?]. 3 vol.

    Top.: 83-8-12387

    3.   Varia; Embriaguesa; Llibret de consells.

    [Mossèn Cinto a Mallorca en una trobada d’intel·lectuals]. Mallorca: [s.n.], 1887.

    Top.: XI 7 C 4

    Hi figuren: Joaquim Cabot, Jaume Collell, Joan Maria Solà, Vicenç Borràs, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer i Antoni d'Espona, Justí Pépratx, Joaquim Riera, Antoni Rubió, Tomàs Forteza i Carles Torruella.

    Marià Aguiló. Diccionari Aguiló. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1914-1934. 8 vol.

    Top.: RiA-8-203

    Materials lexicogràfics aplegats per Marià Aguiló, revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu.

    Cançoner de les obretes en nostra lengua materna mes divulgades durant los segles XIV, XV e XVI. Recullit e ordenat per Marian Aguiló y Fuster. Barcelona: se ven en la libreria d[e] Alvar Verdaguer, [1873-1900].

    Top.: Esp. 336-8º

    Es va difondre, originàriament, en plecs solts.

    Romancer popular de la terra catalana: cançons feudals cavalleresques. Recullit y ordenat per en M. Aguiló y Fuster. Barcelona: Llibrería d'Alvar Verdaguer, impr. 1893.

    Top.: 8-III-95

    Dedicatòria autògrafa de Marià Aguiló a Jaume Massó i Torrents.

    Juan Eugenio Hartzenbusch. Carta a Marià Aguiló. Madrid, 18 de gener de 1875.

    Top.: Fons Marià Aguiló, caixa 49/2, camisa 7

    Hartzenbusch, director de la Biblioteca Nacional de España entre 1862 i 1875, sol·licita informació sobre un fragment del Tirant lo Blanc.

    Marcelino Menéndez y Pelayo. Carta a Marià Aguiló. Madrid, 11 de juny de 1887.

    Top.: Fons Marià Aguiló, caixa 49/7, camisa 11

    Menéndez y Pelayo, director de la Biblioteca Nacional de España entre 1898 i 1912, lamenta la intenció de jubilar-se d’Aguiló i li agraeix la remissió d’uns impresos.

    “[Esquela mortuòria]”. La veu de Catalunya. Any 7, núm. 24, 13 de juny de 1897.

    Top.: RRC-Fol-0080

    El 25 de juliol el setmanari li dedicà un número monogràfic amb textos de Josep Torras i Bages, Frederic Mistral, Teodor Llorente, Miquel Costa, Narcís Oller i Agustí Valls, entre altres.

    Monument a Marià Aguiló, obra d’Eusebi Arnau i Mascort (1863-1933),  inaugurat el 9 de maig de 1909 al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Foto: Biblioteca de Catalunya.

  • La Biblioteca Aguiló, l'origen de la Biblioteca de Catalunya

    El dia 11 de setembre de 1908 se signava al Palau de la Diputació l’acta de compliment de l’acord de compra de la biblioteca i es lliuraven a Àngel Aguiló les 50.000 pessetes restants de les 100.000 que es pagaren per la col·lecció. L’adquisició de la biblioteca de Marià Aguiló fou l’origen de la Biblioteca de Catalunya.

    El fons, constituït inicialment per 101 manuscrits i 4.186 impresos, havia ingressat al Palau de la Diputació el dia 23 de juliol de 1908, coincidint amb la rehabilitació de l’edifici, sota l’esguard de Jaume Massó i Torrents. Anys més tard, descriuria els seus records: “Durant aquelles llargues hores de nit y de matinada passades allí, va vagar-me pensar sobre lo que podria arribar a ser la biblioteca nacional de la nostra terra [...]”

    Armari-llibreria de Marià Aguiló.

    Reproducció fotogràfica. Departament de Cultura.

    Armari (280 x 350 cm) de fusta de noguera  amb os i boix. Estil neorenaixement (1880-1890). Frase al fris: “Remembra lo passat, ordona lo present, proveheix al esdevenidor”. Adquirit l’any 1984 pel Departament de Cultura, ubicat al Palau Marc.

    Àngel Aguiló. Carta a Josep Pijoan. [Barcelona], 4 de juliol de 1907.

    Top. Arxiu Adm.  1430/1-1

    Àngel Aguiló escriu a Josep Pijoan, secretari de l’Institut d’Estudis Catalans, tot concretant les condicions de venda de la biblioteca del seu pare.

    Dictamen-acord de l'Institut d'Estudis Catalans proposant a la Exma. Diputació Provincial de Barcelona l'adquisició de la Biblioteca Aguiló. [Barcelona]: Institut d'Estudis Catalans, [1908].

    Top.: Ber. 4-C 3/13

    Elaborat per Jaume Massó i Torrents i Miquel dels Sants Oliver.

    Acta de lliurament  de la Biblioteca Aguiló, acompanyada dels inventaris primitius (101 manuscrits i 4.186 llibres). Barcelona, 4 de juliol de 1908.

    Top.: Arxiu Adm. 1430/1-4

    Acta de lliurament  de la Biblioteca Aguiló, acompanyada dels inventaris primitius (101 manuscrits i 4.186 llibres). Barcelona, 4 de juliol de 1908.

    Top.: Arxiu Adm. 1430/1-4

    Acta de lliurament  de la Biblioteca Aguiló, acompanyada dels inventaris primitius (101 manuscrits i 4.186 llibres). Barcelona, 4 de juliol de 1908.

    Top.: Arxiu Adm. 1430/1-4

    Cançoner Vega-Aguiló [Manuscrit]. [ca. 1420-1430]. 2 vol.

    Top.: Ms. 7-8

    Reproducció fotogràfica del f. [1]r amb un poema de Jordi de Sant Jordi.

    Entre els manuscrits destaquen diversos cançoners. El que es presenta inclou poemes dels segles  XIV-XV en occità, en català i alguns en francès.

    Acta de compliment de l’acord de compra de la Biblioteca Aguiló. Barcelona, 11 de setembre de 1908.

    Top.: Arxiu  Adm. 1430/1-5

    Signen: J. Miret i Sans, P. Coromines, R. d’Alòs, A. Rubió i Lluch, J. Massó i Torrents, M. dels S. Oliver, J. Pijoan, J. Rubió i Balaguer i A. Aguiló.

    “La Biblioteca Aguiló”. El poble català. Any VI, núm. 1644 (25 de maig de 1909).

    Reproducció fotogràfica. Biblioteca de Catalunya.

    Sala Milà o Sala Daurada del Palau de la Diputació on es conservaven la col·lecció Aguiló i la Biblioteca Verdaguer. [ca. 1910].

    Reproducció fotogràfica. Biblioteca de Catalunya.

    Top.: Arxiu Adm. 3708/1.5

    Inventari de la Biblioteca de Catalunya. Fragment que fa referència a la Sala Aguiló. 1925.

    Reproducció fotogràfica. Biblioteca de Catalunya.

    Top.: Arxiu Adm. 122/5

    Jaume Massó i Torrents. [La Biblioteca de Catalunya entre 1907 i 1911]. [Barcelona], gener de 1913.

    Top.: Arxiu Adm. 1425/2

    A l’apartat “La biblioteca ideal” narra l’ingrés de la Biblioteca Aguiló a l’Institut d’Estudis Catalans, ubicat al Palau de la Diputació, el 23 de juliol de 1908.

    F. 7

    Jaume Massó i Torrents. [La Biblioteca de Catalunya entre 1907 i 1911]. [Barcelona], gener de 1913.

    Top.: Arxiu Adm. 1425/2

    A l’apartat “La biblioteca ideal” narra l’ingrés de la Biblioteca Aguiló a l’Institut d’Estudis Catalans, ubicat al Palau de la Diputació, el 23 de juliol de 1908.

    F. 8

    Jaume Massó i Torrents. [La Biblioteca de Catalunya entre 1907 i 1911]. [Barcelona], gener de 1913.

    Top.: Arxiu Adm. 1425/2

    A l’apartat “La biblioteca ideal” narra l’ingrés de la Biblioteca Aguiló a l’Institut d’Estudis Catalans, ubicat al Palau de la Diputació, el 23 de juliol de 1908.

    F. 9

    Jaume Massó i Torrents. [La Biblioteca de Catalunya entre 1907 i 1911]. [Barcelona], gener de 1913.

    Top.: Arxiu Adm. 1425/2

    A l’apartat “La biblioteca ideal” narra l’ingrés de la Biblioteca Aguiló a l’Institut d’Estudis Catalans, ubicat al Palau de la Diputació, el 23 de juliol de 1908.

    F. 10

    Jaume Massó i Torrents. [La Biblioteca de Catalunya entre 1907 i 1911]. [Barcelona], gener de 1913.

    Top.: Arxiu Adm. 1425/2

    A l’apartat “La biblioteca ideal” narra l’ingrés de la Biblioteca Aguiló a l’Institut d’Estudis Catalans, ubicat al Palau de la Diputació, el 23 de juliol de 1908.

    F. 11

  • Set segles de bibliografia catalana

    La col·lecció Aguiló respon al concepte ampli de bibliografia catalana. La compra inicial es continua desenvolupant des de la Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials. El criteri de selecció per a la col·lecció històrica és assolir la compleció de continguts, mentre que per a la contemporània és reunir obres singulars o de bibliòfil.

    En l'àmbit lingüístic el català figura en primer lloc, seguit del castellà i del llatí. Destaca la gran quantitat de peces impreses a Catalunya -un 75%- que es complementa amb exemplars procedents d’altres llocs de parla catalana. El 58% dels documents estan impresos a la ciutat de Barcelona. Girona, Vic, Cervera o Manresa són altres poblacions de Catalunya on la impremta és rellevant. Temàticament hi predominen la llengua, la literatura, la religió i el dret.

    Romano Egidio. De regimine principum. Català. Impressa en... Barcelona: per mestr[e] Nicolau Spindeler, 1480.

    Top.: 11-VII-26

    Primera edició impresa en català a Barcelona del conegut tractat sobre l’educació de prínceps. Dedicat a Felip IV de França.

    Col·lecció fundacional.

    Francesc Santcliment. Suma de la art de arismetica. Stampada fon la present obra en Barcelona: per Pere Posa..., 1482.

    Top.: 9-V-20

    Edició molt rara. Presumiblement és la primera aritmètica comercial impresa a la península Ibèrica i, potser, la segona a Europa. S’exposa l’edició facsímil (Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007). Compra 1919

    Digitalització

    Publi Ovidi Nasó. Metamorphoseon. Esta[m]pats en Barcelona: per Pere Miquel, 1494.

    Top.: 11-VII-16

    Edició en català, traduïda per l’humanista Pere Alegre i dedicada a la infanta Joana d’Aragó.

    Col·lecció fundacional.

    Digitalització

    Francesc Eiximenis. Llibre de les dones. Acabat fou lo present libre... en la noble ciutat de Barçelona: per mestre Iohan Rosenbach..., 1495.

    Top.: 11-VII-5

    Obra molt divulgada des del segle XIV sobre la dona. Té una visió de caràcter religiós i moralitzador.

    Col·lecció fundacional.

    Digitalització

    Arnau de Vilanova. De somniorum interpretatione. [Tolosa: Henricus Mayer, ca. 1485].

    Top.: 11-VI-28

    Primera edició d’aquest tractat d’oniromància atribuït a Arnau de Vilanova sobre els somnis de Guillem d’Aragó. 

    Compra 1916

    Digitalització

    Sant Bonaventura. Meditationes vitae Christi. In monasterio beate Marie de Monteserrato...: impressum per Ioha[n]ne[m] Luschner, 1499.

    Top.: 11-II-45

    Primera obra impresa al monestir de Montserrat.

    Intercanvi 1908

    Digitalització

    Ramon Sibiuda. La theologie naturelle. A Paris: chez Gilles Gourbin..., 1569.

    Top.: 11-III-116

    Primera edició de la traducció feta per Michel de Montaigne.

    Compra 2008

    Anselm Turmeda. Disputation de l'asne contre frere Anselme Turmeda. A Lyon : chez Iaume Iaqui..., [1544 o post.]

    Top.: 16-II-18 

    Edició en francès, rara, de la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda, text que va ser conegut precisament per la traducció francesa.

    Compra 2009

    Jaume Montanyes. Espill de ben viure y per ajudar a ben morir en lo incert dia y hora de la mort. [València]: venense en casa de Borbo..., 1559.

    Top.: 11-V-8

    Obra de gran difusió popular amb continguts morals i religiosos per a la vida quotidiana, i pràctiques confessionals per al moment del traspàs.

    Col·lecció fundacional.

    Nicolau Eimeric. Directorium inquisitorum. Romae: in Aedibus Populi Romani, 1585.

    Top.: 2-VI-24

    Manual de l’inquisidor, que inclou obres de Ramon Llull considerades herètiques per l’autor. Precedent del conegut tractat Malleus maleficarum.

    Compra 1935

    Joan Ventallol. Pratica mercantiuol. Stampada en la ciuitat de Lyo: per mestre Joan de la Place, 2521 [i.e. 1521].

    Top.: 10-V-24

    Tractat d'aritmètica i de geometria destinat a mercaders i comerciants, inclou taula d’equivalències entre monedes.

    Col·lecció fundacional.

    Digitalització

    Libre apellat Co[n]solat de mar. Fonch estampada y acabada... enla... ciutat de Barcelona: per mestre Carles Amoros..., 1540.

    Top.: 9-V-47

    Compilació d’ordinacions, usos i costums marítims i comercials. Adaptada, entre d’altres estats, per la República vèneta. Mostra l’empremta comercial catalana a la Mediterrània.

    Col·lecció fundacional. Digitalització

    Joan Alemany. Lunari, o reportori del temps. Estampat en Barcelona: en casa de Jaume Cendrat..., 1580.

    Top.: 11-VI-16

    Obra de divulgació popular sobre qüestions astronòmiques i fenòmens atmosfèrics amb una gran difusió als Països Catalans durant el segle XVI.

    Col·lecció fundacional.

    Rupert de Nola. Libre de doctrina pera ben seruir, de tallar y del art de coch. Fonch estampada lapresent obra enla... ciutat de Barcelona: per Carles Amoros..., 1520.

    Top.: 11-VI-14 

    Receptari català del suposat cuiner del rei de Nàpols. Conté també receptes o consells culinaris d’origen occità i italià.

    Col·lecció fundacional.

    Vocabolari molt profitos per apendre lo catalan alamany y lo alamany catalan. Perpinyà: p[er] mestre Johan Rosembach, 1502.

    Top.: 11-V-28 

    Edició molt rara d’aquest diccionari d’equivalències català-alemany i alemany-català, amb una clara intencionalitat pràctica i didàctica.

    Col·lecció fundacional.

    Ausiàs Marc. Les obres de mossen Ausias March. Foren impreses y acabades... en... Barcelona: p[er] mestre Carles Amoros..., 1543.

    Top.: 11-VI-7 

    Primera edició barcelonina de l’obra poètica del gran poeta valencià, on prima la sobrietat tipogràfica i la inclusió de postil·les erudites.

    Col·lecció fundacional.

    Digitalització

    Joan Boscà. Las obras de Boscan y algunas de Garcilasso de la Vega. En Barcelona: en la officina de la viuda Carles Amoros, 1554. 

    Top.: 1-III-37 

    Edició impresa per Joana Paula, vídua de Carles Amorós.

    Compra 1931

    Ramon Llull. Artificium, siue Ars breuis. [Barcinone]: apud Claudium Bornatium..., 1565.

    Top.: 5-I-26

    Obra editada per Joan Lluís Vileta, filòsof i eclesiàstic barceloní que aconseguí revocar la inclusió de Llull a l’índex de llibres prohibits de 1563.

    Compra 1917

    Pere Serafí. Dos libres de Pedro Seraphin de poesia vulgar en lengua cathalana. Barcelona: en casa de Claudes Bornat, 1565.

    Top.: 10-IV-65 

    Obra poètica de caràcter profà i espiritual d’un dels artistes més polifacètics del Renaixement català.

    Col·lecció fundacional.

    Pere Tomic. Conq[ue]stes e histories dels reys de Arago e co[m]tes de Barcelona. En...  Barcelona: per mestre Joha[n] Rosembach..., 1519.

    Top.: 11-VI-20 

    Síntesi històrica que abraça des dels inicis bíblics fins al regnat d’Alfons el Magnànim, amb la llista dels llinatges catalanoaragonesos participants a les expedicions a la Mediterrània.

    Col·lecció fundacional.

    Peregrinacio del venturos pelegri. En Barcelona: en la Estampa de Mathevat, administrada per Martí Gelabert…, 1677.

    Top.: 6-I-7/1 

    Manual de vida i conducta cristianes amb nombrosos escrits pietosos catalans. Obra de gran difusió als segles XVII, XVIII i XIX.

    Col·lecció fundacional.

    Relacio dels motius per los quals nos castiga la divina iusticia regularment ab la plaga de las llagostas… En Gerona: per Geronim Palol, 1687.

    Top.: 11-VI-30

    Descriu els efectes que tingué a Girona la plaga de llagostes que assolà Catalunya entre 1687 i 1688.

    Col·lecció fundacional.

    Francesc Barra. Breu tractat de artilleria. En Barcelona: en casa de Iaume Mathevat..., 1642.

    Top.: 9-VI-36

    Manual del mestre artiller barceloní Barra, imprès durant la Guerra dels Segadors. És un dels primers impresos a la península Ibèrica sobre artilleria.

    Donatiu 1919

    Joan d’Alòs i Serradora. Pharmacopea Cathalana, sive Antidotarium Barcinonense … Barcinone: ex Typographia Antonij Ferrer & Balthasari Ferrer, 1686.

    Top.: 8-VII-5

    Tractat de farmacologia que normalitza i actualitza el codi oficial de receptes de medicaments.

    Donatiu 1918

    Miquel Agustí. Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril. Estampat en Barcelona: en la estampa de Esteue Liberôs..., 1617.

    Top.: 10-VI-21

    Primera edició del tractat d’agronomia més important dels segles XVII i XVIII a Catalunya. 

    Col·lecció fundacional.

    Lope de Vega. Doze comedias... Onzena parte. En Barcelona: por Sebastian de Cormellas..., 1618.

    Top.: 1-III-46

    Edició barcelonina d’una part de les comèdies de Lope. L’impressor és el primer d’una nissaga que comença a finals del segle XVI i continua durant tot el XVII.

    Compra 1925

    Cancionero llamado Flor de enamorados. En Barcelona: por Lorenzo Deu..., 1626.

    Top.: 6-VI-32

    Exemple molt rellevant de recull de poesia lírica bilingüe en català i castellà. Se’n feren diverses edicions, aquesta destaca per la seva raresa.

    Donatiu 1920

    Isop. Faules de Ysop...  y de altres famosos autors. [Barcelona: Sebastia i Jaume Matevat], 1642.

    Top.: 11-VI-33

    Obra de caràcter moralitzador i de gran difusió popular. Il·lustrada amb boixos de gran qualitat i expressivitat artística.

    Col·lecció fundacional.

    Isop. Faules de Ysop...  y de altres famosos autors. [Barcelona: Sebastia i Jaume Matevat], 1642.

    Top.: 11-VI-33

    Obra de caràcter moralitzador i de gran difusió popular. Il·lustrada amb boixos de gran qualitat i expressivitat artística.

    Col·lecció fundacional.

    Josep Romeguera. Atheneo de grandesa: sobre eminencias cultas, catalana facundia ab emble[m]mas illustrada. En Barcelona: en casa de Ioan Iolis..., 1681.

    Top.: 6-VI-84

    Obra cabdal d’emblemàtica escrita durant el período del Barroc català.

    Col·lecció fundacional.

    Jeroni Pujades. Coronica vniuersal del principat de Cathalunya… En Barcelona: en casa de Hieronym Margarit, 1609.

    Top.: 2-IV-4

    Aquesta obra es considera la primera història general de Catalunya. El 1609 es publicà la  primera part, en català, que abasta des de l’antiguitat fins a la mort de Berenguer IV.

    Donatiu 1912

    Pierre de Marca. Marca Hispanica, sive Limes Hispanicus. Parisiis: apud Franciscum Muguet..., 1688.

    Top.: 2-V-57

    Descripció històrica i geogràfica de Catalunya, els comtats del Rosselló i la Cerdanya  i  de les relacions dels Països Catalans amb França, escrita per Marca quan va ser visitador general del govern francès a Barcelona.

    Donatiu 1978

    Diego de Torres Villarroel. Almanac, pronostico y diario de quartos de luna para el año de 1746. Barcelona: en la imprenta Juan Piferrer..., [1746?].

    Top.: 7-II-45

    L’autor, home polifacètic i afeccionat a la matemàtica i l’astrologia, popularitzà els almanacs i els elevà a la categoria de gènere narratiu.

    Donatiu 1961

    Correo de Gerona. Gerona: Impr. de Maria Bró, viuda administrada por Fermin Nicolau, 1795.

    Top.: 6-III-56

    Periòdic bisetmanal publicat arran de la Guerra Gran (1793-1795), de caire conservador antiafrancesat. La impremta de Maria Nicolau en va publicar cinquanta-dos números entre el 5 de febrer i el 3 d’agost.

    Donatiu 1973

    Devota novena á las gloriosas santas Juliana y Semproniana, verges y martirs, cuyas reliquias se honran en la sua patria, la ciutat de Mataró. Mataró: per Joan Abadal..., [ca. 1790].

    Top.: 15-I-104/6

    Els Abadal foren actius des del segle XVII fins el segle XX i tingueren tallers a diverses poblacions catalanes.

    Compra 1997

    Memorias de la Real Sociedad Economica Mallorquina de Amigos del Pais. Palma de Mallorca: por D. Ignacio Sarrá y Frau…, 1784.

    Top.: 10-II-30

    Recull de tractats fisiocràtics sobre l’economia mallorquina i el seu desenvolupament.

    Col·lecció fundacional.

    Miquel Sarrovira. Cerimonial de Corts… Reimprimit per deliberació dels tres braços de las Corts. Barcelona: per Rafael Figueró, 1701.

    Top.:11-II-36

    Recopilació sobre el funcionament institucional al Principat de Catalunya fins al segle XVIII.

    Col·lecció fundacional.

    Baldiri Reixac. Instruccions per la ensenyansa de minyons. Gerona: per Narcis Olíva, estampér y llibretér à la plaça de las Cols, [post. 1748].

    Top.: 1-I-5

    Primera edició d’aquesta obra pedagògica adaptada per a l’educació dels infants catalans que l’autor, prevere i pedagog gironí, va escriure seguint corrents renovadors europeus del moment.

    Donatiu 1912

    Joan Baptista Bru de Ramon. Coleccion de laminas que representan los animales y monstruos del Real Gabinete de Historia Natural de Madrid. En Madrid: en la imprenta de Andres de Sotos…, 1784-1786. 2 vol.

    Top.: 15-VI-58 (vol. 1)

    Inventari d’exemplars exòtics o rars. Calcografies acolorides a mà.

    Compra 1998

    Athanasio Genario Brizguz y Bru. Escuela de arquitectura civil. En Valencia: en la oficina de Joseph Thomas Lucas..., 1738.

    Top.: 15-V-9

    Primera edició d’aquest tractat d’arquitectura que aporta models d’estils francesos. Fou molt divulgat.

    Compra 1996

    Joan Lluís Vives. Dialogistica linguae latinae exercitatio. Barcinone: ex typographia Antonium Lacavalleria, 1706.

    Top.: 13-II-12

    Edició rara, impresa en un dels tallers més rellevants de la Barcelona moderna.

    Compra 1947

    Alphabetvm linguae graecae explicatum… Cervariae: Typis Academicis, excudebat Antonia Ibarra, Emmanuelis f., 1768.

    Top.: 1-I-40

    Manual per a l’estudi del grec a la Universitat de Cervera, imprès per Antònia Ibarra, especialista en compondre textos en alfabet grec i destacada impressora de la Universitat.  

    Donatiu 1916

    Antonio de Nebrija. De institutione grammaticae libri duo. Cervera: en la Imprenta de la Real Universidad, 1773.

    Top.: 15-I-1

    Edició de la part de morfologia de l’obra Introductiones latinae de Nebrija destinada a l’ensenyament del llatí a la Universitat de Cervera.   

    Compra 1990

    Francesc Vicent Garcia. La armonia del Parnás. Barcelona: per Rafel Figuerò…, 1703.

    Top.: 10-V-51

    Primera edició d’antologia poètica del rector de Vallfogona. Inclou la Comèdia de santa Bàrbara, considerada la primera obra teatral catalana d’estètica barroca.

    Col·lecció fundacional.

    Juan de Matos Fragoso. Comedia famosa, La cosaria [sic] catalana. En Salamanca: en la Imprenta de la Santa Cruz..., [ca. 1750].

    Top.: 6-V-24/8 

    El títol d’aquesta comèdia dóna idea de l’origen de la seva protagonista. L’acció es desenvolupa en terres de parla catalana.

    Compra 1997

    Antoni de Capmany de Montpalau i Surís. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona… Madrid: en la imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779-1792. 4 vol.

    Top.: 10-I-86 (vol. 1) 

    Primera edició d’aquesta obra cabdal de la historiografia catalana. 

    Col·lecció fundacional.

    Digitalització

    La veu del Montserrat: setmanari popular de Catalunya. Vich: [s.n.], 1878-1902.

    Top.: 7-VI-6

    Periòdic catòlic, catalanista i conservador, on col·laboraren figures com Jacint Verdaguer, Torres i Bages, Jaume Collell o el mateix Marià Aguiló.

    Col·lecció fundacional.

    Lorenzo Ignazio Thiulen. Nuevo vocabulario filosófico-democrático indispensable para todos los que deseen entender la nueva lengua revolucionaria. Reimpreso en Barcelona: por los Hermanos Torras, [1823?].

    Top.: 9-II-120 

    Edició rara, de l’obra de Thiulen, publicada originalment en italià, en la qual s’hi rebaten les idees de la Revolució Francesa. 

    Compra 2003

    Federico García Arias. Tres imposibles vencidos, ó Tres inventos del siglo. Barcelona: Est. Tip. Narciso Ramírez y Rialp, 1864.

    Top.: 3-V-15/26

    Donatiu 1954

    Salvador Sorà i Ripoll. Método breu y sensill del modo com se ha de fer el vi bó y de duració y que se puga trasportar a diferens climas en seguretat. Palma: Impr. de Gelabert y Villalonga socios, 1839.

    Top.: 11-V-34 

    Breu tractat d’enologia pràctica.

    Col·lecció fundacional.

    La cuynera catalana, ó sia, Reglas utils, fácils, seguras y económicas per cuynar bé. Barcelona: Impr. de Valentí Torras, 1843-1855.

    Top.: 10-II-36

    Receptari divulgatiu de cuina catalana tradicional, acompanyat de consells sobre neteja, protocol a taula o sistemes de conservació.

    Col·lecció fundacional.

    Francesc Carbonell i Bravo. Élémens de pharmacie. Nouvelle édition... A Paris: chez Méquignon l'aîné..., 1803.

    Top.: 8-I-85

    Traducció francesa de l’original en llatí escrit pel científic català Carbonell i Bravo.  Se’l considera el primer tractat sistemàtic de farmàcia de concepció didàctica moderna.

    Compra 2003

    Josep Pau Ballot i Torres. Gramatica y apología de la llengua cathalana. Barcelona: en la estampa de Joan Francisco Piferrer..., [ca. 1814].

    Top.: 1-I-90 

    Primera gramàtica moderna de la llengua catalana. Impresa en plena dominació napoleònica per divulgar el català com a llengua pròpia.

    Donatiu 1916

    Joan Josep Amengual. Gramatica de la lengua mallorquina. Palma: Imprenta Real, regentada por D. Juan Guasp y Pascual, 1835.

    Top.: 10-I-107 

    Primera edició d’aquest manual, escrit en oposició a la Societat d’Amics del País que intentava castellanitzar Mallorca.

    Compra 1997

    Frédéric Mistral. Mireio. Avignon: J. Roumanille libraire-éditeur, 1859.

    Top.: 6-VI-102

    Primera edició bilingüe provençal-francès d’aquest poema èpic rural, que proporcionà celebritat a Mistral. Dedicatòria autògrafa de l’autor al comte Armand de Pontmartin.

    Compra 2007

    Manuel Milà i Fontanals. Resenya histórica y crítica dels antichs poetas catalans. Barcelona: Estampa de Lluís Tasso, 1865.

    Top.: 8-VI-61/1

    Premiada als Jocs Florals de Barcelona de 1865. Certamen impulsat per Antoni de Bofarull, Víctor Balaguer o el mateix Marià Aguiló. Dedicatòria de l’autor a Marià Aguiló.

    Compra 1930

    Ramon Llull. Libre del orde d[e] Cauayleria. A cura de M. Aguilo y Fuster. Barcelona: Estampa den Celesti Verdaguer, 1879.

    Top.: 5-IV-68

    Edició acurada i en lletra gòtica d’aquesta obra inèdita fins aleshores.

    Donatiu 1976

    Jacint Verdaguer. Cántichs. Barcelona: Llibrería y Tipografía Católica, [1889].

    Top.: 10-V-62

    Exemplar de la primera edició, amb dedicatòria autògrafa de l’autor a Salvador Pujades.

    Compra 1949

    Narcís Oller. La bogeria. Barcelona: Antonio López, [1898?].

    Top.: 8-IV-3

    Primera edició de l’obra precursora del naturalisme literari a Catalunya.

    Col·lecció fundacional.

    Francesc Marès. Historia y miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Nuria. Puigcerdá: Impr. y Llibr. de Joan Diumenge, 1850.

    Top.: 10-II-39 

    Edició il·lustrada d’aquesta obra, publicada per primer cop l’any 1666 i molt difosa posteriorment.

    Col·lecció fundacional.

    Almanach dels noucentistes. Barcelona: Joaquim Horta, 1911.

    Top.: 16-IV-52

    Exemplar, sense numerar, dels cent-cinquanta publicats en l’edició no venal de l’obra insígnia del Noucentisme.

    Compra 2006

    Manifest als intel·lectuals, artistes, escriptors, tècnics, a tots els amics de la cultura. Barcelona: Associació Intel·lectual per la Defensa de la Cultura, [1935].

    Top.: 16-III-8/10 

    Manifest signat per Josep Lluís Sert, Margarida Xirgu, Federico García Lorca, i altres, en “defensa de la cultura i de la llibertat”.   

    Compra 2010

    Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra: opinions autògrafes. Barcelona: Llibr. Catalònia, [1933?].

    Top.: 3-II-116 

    Recull d’opinions de personalitats del món polític i cultural català coetànies a l’edició del Diccionari de Fabra.

    Donatiu 1934

    Víctor Català. Solitut. Barcelona: Joventut, 1905.

    Top.: 9-IV-66

    Primera edició de l’obra de Caterina Albert. Coberta dissenyada per Josep Triadó.

    Compra 1969

    Josep Carner. Els fruits saborosos. Amb vuit aiguaforts de: A. Blanch. Barcelona: Edicions d'Art, 1935.

    Top.: 11-I-109

    Exemplar numerat V/VIII pertanyent al tiratge sobre paper Japó. Conté l’original d’un dels aiguaforts, una sèrie de gravats en estat definitiu i una en sanguina. En estoig.

    Compra 2001

    Juan Ramón Jiménez. Platero y yo. Ilustrado con litografías de José Mompou. Barcelona: Gustavo Gili, 1947.

    Top.: 3-V-20

    Exemplar numerat 138/200 del tiratge en paper de fil Guarro.

    Compra 1953

    Josep Pla. Peix fregit. Il·lustrat amb 47 dibuixos de Josep Martinell i 66 dibuixos de Lluís Medir. [Palafrugell?]: Edicions de la Punta d'es Mut, impr. 1954.

    Top.: 14-II-97

    Exemplar numerat IV/XIX de col·laborador. Cada exemplar porta dos dibuixos acolorits a mà. Signatura autògrafa de l’autor.

    Donatiu 1985

    Vuit odes a Barcelona. Barcelona: [s.n.], 1971.

    Top.: 12-III-80 

    Edició especial feta per J.B. Cendrós com a felicitació de Nadal.. Il·lustració de la coberta d’Antoni Tàpies. Exemplar numerat 112/350.

    Donatiu 1991

    Miquel Martí i Pol. La fàbrica. Gravats: Jordi Sarrate; pròleg: Jordi Sarsanedas. Terrassa: Impr. Rimeba, DL 1972.

    Top.: 13-VI-44 

    Exemplar numerat 90/200.

    Compra 2001

    Salvador Espriu. Sinera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012.

    Top.: 16-VI-128 

    El llibre va acompanyat d’una col·lecció de nou rajoles inspirades en la tradició artesanal catalana, creades per Joan-Pere Viladecans. En aquest exemplar numerat HC 8/30 l’expositor de les rajoles duu estampada la signatura de l’artista. En estoig.

    Dipòsit Legal 2012

    Salvador Espriu. Sinera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012.

    Top.: 16-VI-128 

    El llibre va acompanyat d’una col·lecció de nou rajoles  inspirades en la tradició artesanal catalana, creades per Joan-Pere  Viladecans. En aquest exemplar numerat HC 8/30 l’expositor de les  rajoles duu estampada la signatura de l’artista. En estoig.

    Dipòsit Legal 2012

    Salvador Dalí. Set cartes de Dalí a Pere Coromines. Barcelona: Associació de Bibliòfils, 2014.

    Top.: 16-IV-66

    Edició facsímil, no venal, d’unes cartes que formen part del fons de l’escriptor, polític i economista que conserva la Biblioteca. Exemplar núm. II/XXV nominal a la Biblioteca de Catalunya. En estoig.

    Donatiu 2015

  • El col·leccionisme, un llegat per al país

    Els col·leccionistes, bibliòfils i erudits a través de la seva labor de selecció, adquisició i conservació, han creat grans biblioteques privades que sovint han nodrit el patrimoni  bibliogràfic del país de forma molt generosa.

    La Biblioteca de Catalunya des de la seva fundació i fins avui ha integrat en els seus fons llegats molt rellevants com ara els d’Isidre Bonsoms, Eduard Toda o Frederic Marès, per citar-ne alguns.

    Gràcies a la suma de les accions particulars i al treball institucional s’ha consolidat una biblioteca nacional que posa a l’abast de tothom els tresors bibliogràfics de Catalunya.

    Retrat d'Isidre Bonsoms.

    Top.: Arx. 3708/2-7

    Reproducció fotogràfica del retrat a l'oli encarregat l'any 1928 per la Biblioteca de Catalunya al pintor Josep Maria Vidal-Quadras i que es troba a la Sala Cervantina.

    Ex-libris d’Isidre Bonsoms.

    Top.: Prop.:Bonsoms i Sicart, Isidro

    Obra de Josep Triadó i Mayol.

    Biblioteca de Catalunya. Catàleg de la  Col·lecció Cervàntica formada per D. Isidro Bonsoms i Sicart i cedida per ell a la Biblioteca de Catalunya. Redactat per Joan Givanel i Mas. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1916-1925. 3 vol.

    Top.: Cerv. 14-III-40 (vol. 1)

    Miguel de Cervantes Saavedra. Vida y hechos del ingenioso caballero don Quixote de la Mancha. Madrid: por D. Joachin de Ibarra..., a costa de la Real Compañia de Impresores y Libreros del Reyno, 1771. 4 vol.

    Top.: Cerv. 5-IV-10 (vol. 1)

    Super-libris amb el monograma “YB” d’Isidre Bonsoms

    Miguel de Cervantes Saavedra. Vida y hechos del ingenioso caballero don Quixote de la Mancha. Madrid: por D. Joachin de Ibarra..., a costa de la Real Compañia de Impresores y Libreros del Reyno, 1771. 4 vol.

    Top.: Cerv. 5-IV-13 (vol. 4)

    Miguel de Cervantes Saavedra. El ingenioso hidalgo D. Quijote de la Mancha. Nueva ed… Barcelona: Juan Aleu y Fugarull, 1879. 2 vol.

    Top.: Cerv. 5-X-7 (vol. 2)

    Edició il·lustrada per Apel·les Mestres.

    Edictes y crides fetes y ordenades per... Don Garcia de Toledo, conceller loctinent y capita genera... en lo Principat de Catalunya y comptats de Rosello y Cerdanya ab delliberatio y conclusio del Real Concell... Estampat en Barcelona: en casa de Claudi Bornat, 1559.

    Top.: F.Bon. 1

    Diversos bans sobre seguretat ciutadana, control d’armes i bandolers.

    Los quatro libros del muy esforçado cauallero Amadís de Gaula. Nueuame[n]te emendados [et] historiados. Roma: Antonio Martín de Salamanca, 13 abril 1519

    Top.: Bon. 8-IV-11 

    Enquadernació en pell vermella i daurats, signada R. Petit.

    Giovanni Bocaccio. Decameron. Traducció catalana publicada, segons l'únic manuscrit conegut, (1429), per J. Massó Torrents. New York: The Hispanic Society of America, 1910.

    Top.: Bon. 10-V-8 

    Enquadernació de Miquel Rius. Dedicatòria manuscrita: “Al Sr. D. Isidre Bonsoms amb la simpatia i l'agraïment del seu amic. J. Massó Torrents”.

    Retrat d’Eduard Toda.

    Reproducció fotogràfica. Biblioteca de Catalunya.

    Ex-libris de la Biblioteca d’Escornalbou d’Eduard Toda.

    Top.: C.Vallina v.3 p.98-1-4

    Tres exemplars, de diferent color i mida, obra de C.G. Underwood. Un exemplar obra de Josep Triadó i Mayol.

    Eduard Toda. Poblet; Recorts de la Conca de Barberà. Barcelona: Impr. Estampa de la Renaixensa, 1883.

    Top.: 8-V-29

    Dedicatòria manuscrita d’Eduard Toda a Marià Aguiló: “Vulgui donar en la biblioteca del mestre un raconet a son darrer deixeble i millor amich. Eduart Toda. Barcelona 12 octubre 1883”.

    Eduard Toda. Poblet; Recorts de la Conca de Barberà. Barcelona: Impr. Estampa de la Renaixensa, 1883.

    Top.: 96-8-819 

    Enquadernació artística editorial.

    Respublica et status regni Hungariae. [Leiden]: ex Officina Elzeviriana, 1634.

    Top.: E 1-IX-1 

    Portada gravada amb l'escut d'Hongria i altres motius hongaresos, fris i caplletres ornades

    Eduard Toda. Bibliografía espanyola d'Italia: dels origens de l'imprempta fins a l'any 1900. Castell de S. Miquel d'Escornalbou: [Imp. Vidal Guell], 1927-1931. 5 vol.

    Top.: Toda 22-V-6 (vol. 1)

    Goccius in onori de santu Giorgi: obispu e patronu de sa cresia de Sueddi.

    Cagliari: Tipografia Cattolica, 1875.

    Top.: Toda 22-IV-14/12

    Goig de sant Jordi en sard.

    Francesco Petrarca. Le rime del Petrarca. In Venezia: presso Antonio Zatta, 1755-1756. 2 vol.

    Top.: Toda 13-VI-12 (vol. 1)

    Retrat  de Frederic Marès.

    Reproducció fotogràfica. Museu Frederic Marès.

    Ex-libris Frederic Marès.

    Reproducció fotogràfica. Biblioteca de Catalunya.

    Catàleg del Museu del Llibre Frederic Marès. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1994.

    Top.: BT-RICE 017.1(467.1 Ba Barcelona)

    Publi Virgili Maró. Opera accuratissime castigata. Venetiis: in officina Lucaeantonii Iuntae, 1537.

    Top.: Mar. 88-Fol

    François Boussuet. De natura aquatilium carmen in vniuersam Gulielmi Rondeletii... quam de piscibus marinis scripsit historiam. Lugduni: apud Matthiam Bonhome…, 1558.

    Top.: Mar. 47-8º

    Faustina Sáez de Melgar. La  abuelita: cuentos de la aldea. Barcelona: Libr. de Juan y Antonio Bastinos, 1877.

    Top.: Mar. 259-12º

    Relligadura editorial de l’època en cartró, amb policromia de composició floral encerclant un paisatge rural.

    Jacint Verdaguer. La Atlántida. Barcelona: Estampa de Jaume Jepús, 1878.

    Top.: Mar. 204-8º

    Text bilingüe amb traducció castellana de Melcior de Palau. Relligadura editorial en tela, orla amb motius geomètrico-florals, humans, zoològics i altres al·lusius al descobriment d’Amèrica, en gofrat.

    Joanot Martorell.  Tirant lo Blanc. [Barcelona]: fon principiat a esta[m]par lo present libre per mestre Pere Miquel condam y es acabat p[er] Diego de Gumiel... en... Barcelona, 1497.

    Top.: 2-V-3

    Incunable procedent de la col·lecció Aguiló d’aquesta obra cabdal de la literatura  catalana.

    Col·lecció fundacional.

    Imatge de la lectura en dispositiu electrònic del Tirant lo Blanc.

    Reproducció fotogràfica. Biblioteca de Catalunya.

  • Els comissaris i col·laboradors ens introdueixen a l'exposició

    Marià Aguiló, home de lletres

    La Biblioteca Aguiló, l'origen de la Biblioteca de Catalunya

    Set segles de bibliografia catalana

    El col·leccionisme, un llegat per al país