Més que un simple col·leccionista, Daniel Blanxart era un connoisseur, una persona que estimava profundament tot el que feia i ho investigava fins a obtenir-ne el màxim coneixement. Aquest caràcter l’aplicava tant a la seva professió d’enginyer tèxtil, com a les seves aficions a la fotografia, al món de l’excursionisme científic o a les arts en general. Per damunt de qualsevol altra d’aquestes aficions, però, destaca l’atracció per la música com a fenomen físic i com a experiència auditiva i sensorial.

La seva activitat se centrà durant molts anys a la ciutat de Terrassa. Fou catedràtic de l’Escola d’Enginyeria Industrial i Tèxtil, creà i dirigí el Laboratori del Condicionament Terrassenc, fundà i presidí la Comissió d’Estudis Naturals del Centre Excursionista de Terrassa, i fundà les Joventuts Musicals de Terrassa. Com a docent, també exercí a l’Escola Industrial i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. A la seva vila natal creà l’Escola Municipal d’Arts i Oficis. Entre altres distincions, va rebre la Gran Creu de l’Orde d’Alfons X el Savi pels seus mèrits en el camp de l’educació.

Montserrat i Eduard Blanxart (1915-2014) han mantingut sempre viva la memòria del seu pare Daniel. Des de la Biblioteca de Catalunya hi volem contribuir commemorant els cinquanta anys de la seva mort.