Daniel era fill del metge berguedà Antoni Blanxart, destinat a Olesa de Montserrat. Allà transcorregueren la seva infància i joventut. D’aquesta època són també els seus primers experiments, petites iniciatives empresarials i la participació en el teatre de la Passió. Titular de diverses patents, la del dinamòmetre continu (1927) i la d’un sistema per a netejar la fibra de ginesta (1940) foren les que li donaren més prestigi. Va dur a terme una llarga i intensa tasca pedagògica, principalment des de la càtedra de Tecnologia Tèxtil i d’altres matèries a l’Escola d’Enginyers (1912-1954). D’aquesta dedicació profunda a tot allò que l’enriquia en donen fe la qualitat de les seves publicacions, tant les monogràfiques com les d’articles en revistes especialitzades.
Fotografia de Daniel Blanxart a l’escola d’Olesa de Montserrat (segon per l’esquerra, amb bata fosca amb botons i mocador al coll) (ca. 1890).
Arxiu Família Blanxart
Fotografia de Daniel Blanxart a 19 anys, treballant en una empresa pròpia de fabricació de sifons i gasoses per pagar-se els estudis (1901).
Arxiu Família Blanxart
Fotografia dels membres del grup de teatre de la Passió d’Olesa. Daniel Blanxart és el 4t per la dreta, assegut. El seu germà Emili, metge titular d’Olesa, és el 4t per l’esquerra, dret (1905).
Arxiu Família Blanxart
Fotografia dels treballadors del Condicionament Terrassenc. Daniel Blanxart fou director del seu Laboratori. És el 5è per l’esquerra, a la 2a fila (ca.1910).
Arxiu Família Blanxart
Fotografies de Daniel Blanxart i la seva dona, Neus Pàmies, al Pi de les Tres Branques (1915).
Arxiu Família Blanxart
Fotografies de Daniel Blanxart i la seva dona, Neus Pàmies, al Pi de les Tres Branques (1915).
Arxiu Família Blanxart
Fotografia de l’“Escuela de Ingenieros de Industrias Textiles de Tarrasa. Curso de 1923-1924”. Daniel Blanxart n’és un dels professors (2a orla superior esquerra) (1923).
Arxiu Família Blanxart
Fotografia de Daniel Blanxart (assegut a 1a fila, amb perilla) a l’Escola d’Enginyers de Terrassa amb el claustre de professors i alumnes (ca.1923).
Arxiu Família Blanxart
Fotografia de Daniel Blanxart donant classe a l’Escola d’Enginyers de Terrassa (al costat de la pissarra, de cara) (1924).
Arxiu Família Blanxart
Audivert, R. “El ensayo en el dinamómetro contínuo”. Ingeniería textil (marzo 1968), p. 197-201.
TOP.: 677(06)(46.71)Ing 4º
Torrella Niubó, F. Las colecciones del Museo Textil Biosca: breve historia del tejido artístico a través de una visita al Museo. Prólogo de Daniel Blanxart; epílogo de José Gudiol. Terrassa: El Museo, 1949.
TOP.: Mts 6685
Blanxart, Daniel. La industria textil. Barcelona: Imp. A. Ortega, 1946.
TOP.: 67-8-45
Blanxart, Daniel. Formulario de teoría de tejidos. Barcelona: A. Ortega, 1941.
TOP.: 67-8-28
Blanxart, Daniel. “Morfología de la fibra de algodón y sus consecuencias prácticas”. Técnica y práctica, núm. 3 (1953).
TOP.: 6(07)(05)(46.71Bar) 4º
Blanxart, Daniel. Resumen histórico y estado actual de la industria textil : discurso inaugural del curso académico de 1912 a 1913. Tarrasa: Escuela Industrial y de Ingenieros de Industrias Textiles, [1912].
TOP.: 2007-8-C 92/23
LGAI, Laboratori General d’Assaigs i Condicionament : 1907-2008. [Redacció i traducció de textos: Sílvia Marimon]. [Bellaterra] : Laboratori General d’Assaigs i Investigacions, 2008.
TOP.: 2010-8-11162
Treball d’arqueologia industrial. Anna Cuadrado i Amorós ... [et al.] ; ha coordinat el treball... Mercè Borràs i Roca. Terrassa: Institut de Batxillerat Egara, 1988. [Treball inèdit]. Vol 1. L’Acondicionament i l’investigador Blanxart
Exemplar cedit per les autores
Treball d’arqueologia industrial. Anna Cuadrado i Amorós ... [et al.] ; ha coordinat el treball... Mercè Borràs i Roca. Terrassa: Institut de Batxillerat Egara, 1988. [Treball inèdit]. Vol 2. Bibliografia de l’investigador Blanxart
Exemplar cedit per les autores
Blanxart, Daniel. Materias textiles. 2a ed. corr. y aum., 2a tirada. Barcelona: Imp. A. Ortega, 1946.
TOP.: 2006-8-3515
Blanxart, Daniel. “Aplicaciones del persulfato potásico en la industria textil”. Ión: Revista española de química aplicada, v. 4 (1944), p. 892-893.
TOP.: 66(05)(46.41)Ion Fol
Fou un dels grans melòmans de Barcelona. En comparació amb les d’altres col·leccionistes catalans, la seva discoteca era, probablement, la més variada i ben dotada. El crític musical Artur Llopis en situa els inicis el 1912, alhora que en destaca els seus tresors, com unes Goyescas interpretades al piano pel seu autor, Enric Granados. En aquesta discoteca també es troben la major part de les obres editades per l’Anthologie Sonore, el projecte discogràfic de música antiga més ambiciós de la seva època, iniciat el 1933, o una edició limitada i numerada d’un disc de Mompou. La discoteca Blanxart era un exemple d’ordre i precisió, basat en un sistema propi de classificació visual. Usà la seva discoteca i programes de mà de concerts per a escriure Comentarios y poemas musicales.
Fotografia de Daniel Blanxart davant el seu moble d’aparells reproductors d’enregistraments sonors (ca.1950)
Fons Blanxart (BC. Secció de Música)
Fotografia de Daniel Blanxart anotant les dades d’un disco a la funda corresponent (ca.1955)
Fons Blanxart (BC. Secció de Música)
Llopis, Arturo. “Discofilia: coleccionistas de música”. La Vanguardia española (jueves 31 de diciembre de 1964), p. 45.
TOP.: 07(46.71Bar)Van GFol (1941-1978)
Wagner, Richard. Albumblatt. Eugene Ysaye, violí. New York: Columbia, [1912?]. (36526 Columbia).
TOP.: Bla-PG 2707
Granados, Enric. Danza española núm. 7 ; Valenciana. Scarlatti, Domenico. Sonata nº 10. Barcelona: International Talking Machine, [entre 1906 i 1920]. (68649 Odeón).
TOP.: Bla-PG 2222
Granados, Enric. Danza española núm. 10 ; Improvisación sobre un tema para Goyescas. Barcelona: International Talking Machine, [entre 1906 i 1920]. (68650--68651 Odeón).
TOP.: Bla-PG 2223
Granados, Enric. Danza española núm. 10 : Melancólica. Madrid: Unión Musical Española, 1976.
TOP.: 2011-4-C 117/12
Chambonnières, Jacques Champion de. Pièces de clavecin. [France]: L’Anthologie sonore, [cop. 1953]. (169 Anthologie sonore).
TOP.: Bla-PG 2392
L’Anthologie Sonore : histoire vivante de la musique depuis le Moyen âge jusqu’à la fin du XVIIIe siècle.
TOP.: CAT 2/24
Fotografia del matrimoni Blanxart -Pàmies escoltant un disc al menjador de casa seva a Terrassa (1916). Fotografia: Daniel Blanxart
TOP.: Fons Blanxart (BC. Secció de Música)
Catálogo general de discos “La Voz de su Amo”, “Odeón” y “Regal” (Junio 1950).
TOP.: CAT 4/5
Victòria dels Àngels. Ahí tienes mi corazón. Barcelona: Gramófono-Odeón, [1951]. (DA-1972 Voz de su amo).
Canción de trilla. Barcelona: Gramófono-Odeón, [1951]. (DA-1975 Voz de su amo).
Dos dels sis discos de Seventeen Traditional Songs of Spain.
TOP.: Bla-PM 122 i Bla-PM 145
Seventeen Traditional Songs of Spain, sung by Victoria de los Ángeles with guitar accompaniment by Renata Tarragó. His Master’s Voice Records DA 1970 to DA 1975. Record Library Series No. 461. Hayes, Middlesex: The Gramophone Company, [1951?].
TOP.: CAT 9-A/10
Esborrany de comentaris manuscrits als discos anteriors, repertoriats al CAT 9-A/10.
TOP.: Fons Blanxart (BC. Secció de Música)
Fotografia de Daniel Blanxart i el seu gramòfon (ca.1945-1950).
TOP.: Fons Blanxart (BC. Secció de Música)
Toldrà, Eduard. Vistes al mar: evocacions poètiques per a quartet de corda. Cuarteto Rafael. Barcelona: Gramófono, [1928?]. (AB-591--AB-592 La Voz de su Amo)
TOP.: Bla-PG 2092-2093
Programa de l’Orquestra Municipal de Barcelona (TEMP 46-47), amb Eduard Toldrà dirigint l’estrena del Concert per a oboè i orquestra de Joan Manén.
TOP.: IV(8)C
Blanxart, Daniel. Cómo organizar una discoteca. [Barcelona?]: Publicaciones Radio Universidad, [19--].
TOP.: Fons Blanxart (BC. Secció de Música)
Llistat de discos de l’”Instituto Británico - Barcelona (1956)” i de l’”Institut Français de Barcelone (nov. 1959)”.
TOP.: Fons Blanxart (BC. Secció de Música)
Fotografia de Daniel Blanxart fent anotacions al costat d’unes bobines, (s.a.)
Arxiu Família Blanxart
Mompou, Frederic. 6ª canción y danza ; 3er diálogo: obras inéditas / ejecutado por el autor. Barcelona: Gramófono, [194-?]. Edició limitada i numerada. Exemplar núm. 36/100.
TOP.: Bla-PG 1353
Alavedra, Montserrat. Recital de Montserrat Alavedra. Erik Werba, piano. Obres de Toldrà, Mompou, Turull, Brahms i Wolf. [1967].
TOP.: BOP 114-115
Abbaye Saint-Pierre de Solesmes. Choeur. Cantos gregorianos. Coro de Monjes de la Abadía de Saint Pierre de Solesmes ; J. Gajard, director. Barcelona : Gramófono Odeón, [193-?]. (AB-632--AB-643 Voz de su amo).
TOP.: Bla-PG 2859
Pierné, Gabriel. Giration : ballet en un acte. Livret de MM. R. Bizet et J. Barreyre. London: Columbia Graphophone, 1934. (LFX-337 Columbia).
TOP.: Bla-PG 1516
Two thousand years of music. Compiled and arranged with musical examples by Curt Sachs. London: Parlophone, 1931. (R-1016--R-1017 Parlophone).
TOP.: Bla-PM 135 -- Bla PM 136
Blanxart, Daniel. Comentarios y poemas musicales. Barcelona: Bosch, 1947.
TOP.: 2007-8-10140
Rabaud, Henri. La procession nocturne. Orchestre Simphonique ; sous la direction de M. Henri Rabaud. [France]: Columbia Graphophone, [19--]. (D-15078- -D-15079 Columbia).
TOP.: Bla-PG 1574--Bla-PG 1575
Rakhmaninov, Sergei. Concierto no. 2 en do menor, op. 18; Rachmaninof al piano. O.S. de Filadelfia, dir. Leopold Stokowsky. Barcelona: Gramófono-Odeón, [1946]. (DB 1333—DB 1337 La Voz de su Amo).
TOP.: Bla-PG 1589
Ravel, Maurice. Le Vallée des cloches. Piano: Franz Josef Hirt. Hayes, Middlesex: Gramophone, [19--]. (EG- 815 His master’s voice).
TOP.: Bla-PG 1619
Com un bibliòfil amb els llibreters i els editors, el discòfil Blanxart tenia tracte directe amb les botigues i cases discogràfiques que li havien de proporcionar els documents a afegir a la seva col·lecció. A més, coneixia de primera mà les discoteques privades i les més o menys públiques que hi havia a Barcelona, com les de l’Institut Francès i l’Institut Britànic. Devia tenir consciència de la importància dels catàlegs com a font d’informació permanent, perquè els conservà en perfecte estat. La seva col·lecció de catàlegs té prou entitat com per dedicar-li un espai propi; alguns dels exemplars específics de col·leccions discogràfiques o de rotlles de pianola s’exposen al seu àmbit corresponent. Molts d’ells són avui introbables i ens aporten una sèrie de dades que els mateixos discos no faciliten, com l’any d’edició o el preu.
Daniel Blanxart en una fotografia al·legòrica de la seva professió com a enginyer tèxtil i com a apassionat per la música enregistrada [195-?].
Arxiu Família Blanxart
Pathé. Catalogue géneral 1950.
TOP.: CAT 3/7
Parsifal. Fonotipia, Enero 1914.
TOP.: CAT 3/4
Società Italiana di Fonotipia-Milano. [Gener 1907].
TOP.: CAT 3/3
SEMS, Édition de musique sacrée. La musique au Vatican : disques enregistrés en la Basilique Patriarcale de Saint Pierre de Rome. (Décembre 1947).
TOP.: CAT 2/17
Disques Lumen. Catalogue général par auteurs, 1952.
TOP.: CAT 2/15
Amphion. Collection de disques. 1re Série, Décembre 1949.
TOP.: CAT 2/1
La Boîte à Musique. [S.l., 195-?].
TOP.: CAT 2/6
Le Chant du Monde. Disques. Catalogue Général. [S.l.] , [195-?].
TOP.: CAT 2/8
Classic. Catalogue général. [S.l.] , 1951.
TOP.: CAT 2/9
Catalogue Telefunken 1949-1950. Licence française. No. 1.
TOP.: CAT 2/18
Disques Lumen. Noël. Paris, [195-?].
TOP.: CAT 2/21
Decca. Catalogue général. 1951.
TOP.: CAT 2/19
La Voz de su Amo, Odeón, Regal, Pathé. 1953.
TOP.: CAT 4/6
L’Anthologie sonore: collection honorée de plusieurs souscriptions du Ministère des Beaux-Arts. 2è année. [Inclou butlletí de subscripció].
TOP.: CAT 2/22
Tot i no ser intèrpret, l’afició de Blanxart per la música en viu va anar més enllà d’educar els seus fills en aquest art. A més de gramòfons i magnetòfons, Blanxart adquirí als voltants del’any 1919 un piano reproductor de la marca Emerson fet a Boston. Els popularment coneguts com a “rotlles de pianola” eren copiats, basant-se en la partitura, perforant les notes en un rotlle de paper. Gràcies a un enginyós sistema pneumàtic accionat pel pianolista o un motorelèctric, el piano reproductor “interpretava” la melodia. A la seva col·lecció, Blanxart tenia 43 “rotlles d’artista”, enregistrats per cèlebres compositors i pianistes de principis del S. XX. Destaquen els rotlles de Granados, Vilalta, Fauré, Backhaus, D’Albert, Landowska, R. Strauss, Busoni o Planté, entre d’altres.
Jaques-Dalcroze, Émile. Chanson à la lune. Intèrpret: Lilian Tyleer Plogstedt, pianista. [Estats Units d’Amèrica] : Vocalstyle, [19--]. (11190 Vocalstyle).
TOP.: PIG 673
Welte-Mignon Reproduktionen nach Künstlern und Komponisten geordnet. (Juli 1925).
TOP.: CAT RP/51
Granados, Enric. Danzas españolas. Núm. 5. Madrid: Diana, [entre 1905 i 1929]. (296 Diana).
TOP.: PIG 770
Animatic. Haupt-Katalog = Catalogue General. 1921.
TOP.: CAT RP/6
Fauré, Gabriel. Fileuse : extrait de Pelléas et Mélisande. Gabriel Fauré, piano. [Deutschland] : Hupfeld, [19--]. (55906 Animatic).
TOP.: PIG 624
Albéniz, Isaac. Iberia. Almería. Alexandre Vilalta, piano. [Deutschland] : Hupfeld, [1924?] + 1 full, amb un text d’A. Ribera. (SP-60004 Animatic).
TOP.: PIG 625
Granados, Enric. La maja y el ruiseñor = Plaintes ou la Maja et le rossignol = Complaints or the girl and the nightingale = Klagen oder das Mädchen und die Nachtigall. Enric Granados, piano. [Deutschland] : Hupfeld, [19--]. (51121 Hupfeld).
TOP.: PIG 1436
Goyescas. Los majos enamorados (1a parte). E. Granados. programa de la 1a audició de Goyescas [versió concert] a Barcelona (1910).
TOP.: IV(8)C
Scott, Cyril. Lotus land : Op. 47, Nr. 1. [Deutschland]: Hupfeld, [19--]. [Cyril Scott, piano]. Anotacions d’A. Ribera. (50839 Animatic).
TOP.: PIG 645
Scarlatti, Domenico. Sonate. Núm 6 : F-dur = Fa majeur = F major. Wanda Landowska, pianista. [Deutschland]: Hupfeld, [19--]. (51903 Hupfeld).
TOP.: PIG 667
Albéniz, Isaac. Suite española para piano. Núm. 1. Granada (serenata). [S.l.]: Cosmos, [19--]. (2450 Cosmos).
TOP.: PIG 682
Alió, Francesc. Cansons catalanes [sic]. [La Garriga] : Victoria, [entre 1905 i 1929].
TOP.: PIG 1828 i 19829
“Casa de Música Werner : autopianos.”
Unitat Gràfica. Fons de Material menor
“Pianos combinados a pedal Maristany”.
Unitat Gràfica. Fons de Material menor
“The Symplex piano player”.
Unitat Gràfica. Fons de Material menor
Claveola Ortiz & Cussó. Programa del Teatre Principal, “Orquesta Filarmónica Barcelonesa, dirigida por el Maestro Lassalle, Tercera Serie”. Programa del 2n concert, dia 15 d’octubre de 1907 a les 9 en punt de la nit.
Unitat Gràfica. Fons de Material menor
Ribas y Estradé, Aeolian Pianola. “Programa del Gran Teatro del Liceo, Temporada de Cuaresma de 1902. Gran Concierto 4o de abono, bajo la dirección del ovacionado maestro Colonne, Presidente de la Association Artistique y director de los Concerts-Colonne, París”.
Unitat Gràfica. Fons de Material menor
Phonola S. Badia. “Programa del Palau de la Música Catalana. Obsequi als senyors concurrents al quint concert inaugural del orfeó Català [sic]. Barcelona, 18 de mars de 1908”.
Unitat Gràfica. Fons de Material menor
Simplex piano player. “Programa de la Asociación Musical de Barcelona. Manfred, 1908”.
Unitat Gràfica. Fons de Material menor.
Imatges de la fàbrica de Rollos Victoria.
TOP.: CAT RP/44
Carta de Le Pleyel a Daniel Blanxart, adjuntant la llista de rotlles disponibles, a un preu de 17 Fr. (Paris, le 9 octobre 1923).
TOP.: CAT RP/49
Suidman, Peter [et al]. Pianola’s. (Nederland): Uitgeversgroep Combo ; Schoten (België) : Westland, cop. 1981.
TOP.: BTFon 681.82(09)
Perforador de rotlles manual Daniel Blanxart.
Fons Blanxart (BC. Unitat de Sonors i Audiovisuals)
The Classical reproducing piano roll : a catalogue-index. Compiled by Larry Sitsky. New York [etc.]: Greenwood Press, 1990.
TOP.: BTFon 789 Clas
L’Édition Musicale Perforée. Catalogue de musique pour Instruments Autopianistes : 88 notes. Septembre 1922.
TOP.: CAT RP/23
L’interès, la passió, la devoció i el gaudiment que experimentà Blanxart amb la música no l’hauria satisfet del tot sense compartir-los. Al llarg dels anys va publicar textos breus sobre temes concrets que li havien servit per organitzar la seva discoteca o per entendre millor l’acústica i el funcionament dels instruments. Podem documentar les vetllades musicals de Nadal amb la participació dels seus fills i una jove, però no les sessions d’audicions musicals que feia a casa seva per als amics, entre els quals hi havia Eduard Toldrà. El llibre Teoría física de la música, una obra que li van publicar el 1958, fou adoptat pel Conservatori del Liceu com a llibre de text per suplir un buit bibliogràfic orientat a una educació més científica dels músics, contribuint a engreixar, així, la cadena del coneixement.
Blanxart, Daniel. Breve resumen histórico de la música. Tarrassa: Publicacions Radio Tarrasa, 1952. + sinopsis.
Fons Blanxart (BC. Secció de Música)
Blanxart, Daniel. Sinopsis de historia musical comparada. Tarrasa: Imp. Martí, [19--?].
TOP.: 78-8-C 9/19
Blanxart, Daniel. “Consecuencias que se deducen del estudio minucioso de las distintas gamas y de la evolución de la tesitura”. Separata de: Anuario Musical, vol. XVIII, 1963. Barcelona : [s.n.], 1965.
TOP.: 2000-8-C 107/37
Blanxart, Daniel. Teoría física de la música : acústica, bases de la música, instrumentos. Barcelona : Bosch, 1958.
TOP.: 2000-8-18368
Blanxart, Eduard. Una vida dedicada a l’art : disseny i decoració entre 1939 i 1983. [Fotografies: Teresa Llordés, Arxiu Blanxart, Barcelona]. Terrassa : Fundació Cultural Caixa Terrassa, DL 2007.
TOP.: 2008-8-5037
Postal d’Antoni Ribera a Joan Maragall, Bayreuth (Alemanya), 22 de juny de 1904.
TOP.: mrgll-Mss. 3-95-22
Blanxart, Eduard. Antoni Ribera. Barcelona: Infiesta, 2008 (Gent nostra ; 135).
TOP.: 2010-8-13923
Freixas i Vivó, Josep. Musiquer terrassenc : 224 fitxes biogràfiques. Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2011. (Llibres de Terrassa. Àmfora ; 10). Hi figuren les fitxes de Daniel Blanxart Pedrals, Eduard i Albert Blanxart Pàmies i la muller d’aquest, Rosa Maneus.
TOP.: 2012-8-9747
Blanxart, Daniel. “Cómo se ejecutaba y se oía la música en tiempos anteriores a Bach”. Ritmo, núm. 239, p. 6-7.
TOP.: 78/157-Fol
Blanxart, Daniel. “La reproducción de discos”. Ritmo, núm. 289, p. 20-21.
TOP.: 78/157-Fol
Blanxart, Daniel. “Circunstancias comunes a algunos compositores”. Ritmo, núm. 313, p. 5.
TOP.: 78/157-Fol
Blanxart, Daniel. “Pick-up estereofónico”. Ritmo, núm.320, p. 4.
TOP.: 78/157-Fol
Fotografia familiar de Nadal a casa dels Blanxart. D’esquerra a dreta: Alber Blanxart Pàmies, Montserrat Blanxart Pàmies, Rosa Maneus, muller d’Albert, Eduard Blanxart Pàmies, Ricard Blanxart Pàmies, Neus Pàmies, Anna M. Blanxart Maneus i Daniel Blanxart Pedrals (ca. 1955).
Arxiu Familiar Blanxart.
“In Memorian [Daniel Blanxart]”. Ingeniería textil, año XXXIII, no. 210 (mayo 1966), p. 403-414. Número amb un espai dedicat a lloar la figura de Blanxart. El crític musical Artur Llopis en fa una glossa sota el títol “D. Daniel Blanxart, hombre de música y de silencios”.
TOP.: 677-8 Fol
La selecció d’àudios de l’exposició correspon a rotlles de pianola d’artista. No tot els fons Blanxart està digitalitzat, però es pot fer a demanda. Podeu consultar el fons complet.
Albéniz, Isaac. Almería : suite Iberia. [Deutschland] : Hupfeld, [1924?] + 1 full.
1 rotlle de pianola. Alexandre Vilalta, piano.
PIG 625
Scarlatti, Domenico. Sonate. Núm 6 : F-dur = Fa majeur = F major. [Deutschland] : Hupfeld, [19--].
1 rotlle de pianola. Wanda Landowska, piano.
PIG 667
Granados, Enric. Goyescas. No. 4. Quejas ó la maja y el ruiseñor = Plaintes ou la Maja et le rossignol = Complaints or the girl and the nightingale = Klagen oder das mädchen und die nachtigall. [Deutschland] : Hupfeld, [19--].
1 rotlle de pianola. Enrique Granados, piano.
PIG 1436
Els comissaris ens introdueix a l'exposició.