Taltabull (Barcelona, 1888-1964), pianista, compositor, arranjador, orquestrador, director, crític i pedagog musical, és una figura cabdal per a l’escola musical catalana -i en particular en l’àmbit de la composició- en uns moments tan grisos i difícils com els posteriors a la Guerra Civil espanyola.

És mestre de mestres. La seva tasca pedagògica i el reconeixement, en especial, dels seus deixebles l’han convertit en un referent de prestigi. Xavier Benguerel, Teresa Borràs, Josep Cercós, Joan Comellas, Marçal Gols, Joan Guinjoan, Josep M. Mestres Quadreny, Salvador Moreno o Josep Soler són alguns dels compositors que han rebut el seu mestratge.

La seva integritat i el seu treball l’honoren, el mostren com un tot. I aquesta percepció ens ha portat a considerar un cert paral·lelisme entre Taltabull i la teoria dels quatre elements naturals -terra, aire, foc i aigua-. Hi trobem fidelitat a les arrels i respecte pels avantpassats (terra); obertura de pensament i generosa bonhomia (aire); puresa d’expressió i compromís ètic (foc), i llibertat de moviment i un deixar fer encoratjador (aigua).

Aquesta teoria, la dels quatre elements, va sorgir entre els filòsofs presocràtics per poder explicar l’origen del món. Més tard, Plató va proposar un cinquè element -energia, èter o idea- arran de les formes geomètriques amb què els pitagòrics van relacionar els elements. Finalment, aquesta concepció es va veure superada pels descobriments científics dels segles XVI i XVII que van donar pas a milers d’elements.

El 1988, la Biblioteca de Catalunya va celebrar el centenari del naixement de Taltabull amb una exposició sobre el músic i la seu fons. Ara, quan es compleixen cinquanta anys de la seva mort, vol mostrar-lo en totes les seves manifestacions, fins i tot com a cinquè element: el seu llegat, la quinta essència.