La mare engendradora és el nucli que alimenta i abraça les arrels. Cristòfor Taltabull es dóna a conèixer quan el món wagnerià impregna Barcelona i tot just s’estrenen obres orquestrals tan destacables com les simfonies de Beethoven, a les quals segueixen obres corals com la Missa en si menor de Bach. Aquest jove músic modernista rep formació musical de Claudi Martínez Imbert i Josep Font Rotger, aplega consells del seu amic Enric Granados i s’endinsa en el món de la música tradicional popular i culta amb Felip Pedrell.
Eugeni d’Ors. Glosari 1906-1907. Barcelona: Quaderns Crema, 1996
Inclou una glossa dedicada a Cristòfor Taltabull,16 d’octubre de 1907.
Top.: 1999-8-10819
Cristòfor Taltabull infant. [Sense data]. Fotografia, b/n
Top.: M 3214
Carte confédérale 1938, Federation du spectacle, no. 4644662, a favor de Taltabull
Taltabull hi figura amb la professió de “pianiste”.
Top.: M 3211/1
Carnet de lector de la Biblioteca de Catalunya, núm. 37.906
Top.: M 3211/1
Cristòfor Taltabull. Targeta de visita
Les classes particulars s’impartien en aquest domicili.
Top.: M 3211/7
San Jorge: revista trimestral de la Excma. Diputación Provincial de Barcelona. Segon semestre 1967
Inclou l’article “Cristòfor Taltabull (1888-1964)” de Josep Soler, pàg. 54-56.
Top.: M 3224b
Orla d’antics alumnes dels jesuïtes, promocions 1904-1905
Top.: M 3214
Madame Léa Masson de Taltabull, París 1925
Taltabull es casà amb Léa Masson a Portbou el 1914. D’aquest matrimoni va néixer una filla, la Joana, a Toló el 1931. L’esposa de Taltabull arribarà a tenir certa participació en les classes particulars a Barcelona.
Top.: M 3214
Joh. Seb. Bachs Werke. Leipzig: Breitkopf & Härtel,1871
Aquests volums de l’obra de Bach, un dels compositors que Taltabull ha estudiat més profundament, pertanyen a la seva biblioteca personal identificada amb el seu exlibris, d’estil modernista i wagnerià.
Top.: 78 Bach Fol
Alguns volums adquirits a Taltabull el 1920: Tomàs, de Kempis. Opera omnia Imitatio Christi. -- Georg Capellen. Die Freiheit oder Unfreit der Töne... Leipzig, 1904. -- Evelí Dòria. Lo tasta olletes. Barcelona: Tip. “L’Avenç”, 1898.
Es van adquirir unes cent vuitanta obres que, més que provenir de la biblioteca personal, semblen encàrrecs realitzats per la Biblioteca (ja fos per l’amistat amb Felip Pedrell o pel parentiu amb Jordi Rubió i Balaguer, director de la mateixa).
Claudi Martínez Imbert. Simfonia Nuvolada d’estiu. 1877. Partitura ms.
Fou mestre de piano de Taltabull juntament amb Josep Font, ambdós, deixebles del pianista, compositor i pedagog Pere Tintorer. Aquesta peça va ser guardonada amb el premi de la Pluma de Plata al Certamen Clavé de 1877.
Fons Claudi Martínez Imbert
Felip Pedrell. Fotografia, b/n. Amb dedicatòria autògrafa a Robert Gerhard, 22 de gener de 1918
El compositor, musicòleg i pedagog Felip Pedrell va ser un dels introductors de la música de Wagner al nostre país. Entre els seus deixebles trobem Isaac Albéniz, Manuel de Falla, Enric Granados, Robert Gerhard o el mateix Cristòfor Taltabull, entre altres.
Col·lecció Robert Gerhard
Cristòfor Taltabull. Targeta postal ms. a Felip Pedrell. Montserrat. [sense data]
Records des de Montserrat, sortida familiar de Taltabull amb el seu oncle Antoni Rubió i Lluch, pare de Jordi Rubió i Balaguer, el primer director de la Biblioteca de
Catalunya.
Top.: M 964
Corbata amb fragment de La Celestina de Felip Pedrell. Inclou targeta amb anotació ms. del compositor
Peça fabricada per Joan Gisbert i Padró, empresari del ram del tèxtil, marmessor de Felip Pedrell i secretari de Manuel de Falla.
Fons Joan Gisbert
Felip Pedrell. La Celestina: tragicomedia lírica de Calisto y Melibea. Barcelona [etc.]: Sindicato Musical Barcelonés Dotesio, [1903?]
Taltabull realitzà una tasca de difusió vers aquesta obra, ja fos amb la gestió de la seva audició a Munic, juntament amb Els Pirineus, ja fos escollint-la com a tema d’una conferència a Barcelona.
Top.: 892.1(46).04-62 Ped Fol
Enric Granados. Dante: poëme symphonique pour orchestre. New York; London: G. Schirmer, 1915. Partition d’orchestre
El director d’orquestra Franz Beidler, a qui està dedicada aquesta obra, la va dirigir al Palau de la Música Catalana el febrer de 1910, juntament amb l’obra de Taltabull Ouvertüre, Symphonische Prolog dür ein Drama für Orchester. Taltabull i Granados van ser amics i d’ell va rebre els seus consells pianístics.
Top.: M 4097
Richard Wagner. Parcival : festival sagrat en tres actes. Traducció adaptada a la música de Jeroni Zanné i Joaquim Pena. Barcelona: Associació Wagneriana, 1929. Reducció per a cant i piano
Fou un dels compositors que més entusiasmà a Taltabull i probablement va ser un dels motius del seu viatge a Munic.
Top.: M 3968
Nicolaj Rimskij-Korsakov. Scheherazade nach “Tausend und eine Nacht”: Symphonische Suite für Orchester. Leipzig; Wien: Ernst Eulenburg, [19--]. (Eulenburg kleine Partitur-Ausgabe. Symphonien; 493)
Fou una de les obres estimades per Taltabull.
Fons Francesc Taverna-Bech
Anton Bruckner. Siebente Symphonie (E dur). Wien; Leipzig: Albert J. Gutmann, 1895
Taltabull estudià Bruckner ben aviat. El 1907 s’estrenà la 4a simfonia a Barcelona, el mateix any de l’estrena de Waldemar Daae de Taltabull, considerada la seva primera gran obra. El 1910 tornaren a coincidir amb l’estrena de la 7a simfonia i l’Ouvertüre, Symphonische Prolog dür ein Drama.
Top.: 2012-Fol-C 2/10
Gustav Mahler. Vierte Symphonie in G dur. Wien; Leipzig: Universal Edition, [19--]
Obra que es podia trobar habitualment sobre el piano de Taltabull, segons Josep Soler. Mahler va ser un dels seus compositors més admirats. Acostumava a tocar-lo
al piano amb els deixebles a quatre mans.
Top.: 78.082.1 Mah 8
Joan Lamote de Grignon. Hesperia. Barcelona: Vidal, Llimona y Boceta, 1906
Obra inclosa dins el lot adquirit a Taltabull per la Biblioteca de Catalunya el 1920.
Top.: 2006-4-920
Jaume Pahissa. El Combat: poema simfònic per orquestra. Febrer de 1901. Partitura ms.
Obra dirigida pel mestre Franz Beidler al Palau de la Música Catalana el febrer de 1910, juntament amb l’Ouvertüre, Symphonische Prolog dür ein Drama für
Orchester de Taltabull.
Top.: M 4398/1
Modernisme simfònic a Catalunya. Barcelona: Tritó, 2012
Inclou Obertura, Pròleg simfònic per a un drama de Taltabull, a més d’altres obres de Granados, Lamote de Grignon i Garreta.
Top.: 2013-CD 220
Münchener Tonküntsler-Orchester. [Sense data]. Fotografia, b/n
José Lasalle, el seu director, estrenà Waldemar Daae de Taltabull a Barcelona el 1907 però amb l’Orquestra Filh. de Barcelona (crítica: Revista Musical Catalana,
oct. 1907). El manuscrit d’aquesta obra, d’influència i estètica wagnerianes, resta perdut. El 1910, l’orquestra interpretà Mahler, Beethoven i Wagner a Barcelona.
Top.: M 3214
Cristòfol Taltabull. An Wásserflüssen Bábylon (variations sobre un tema de J.S. Bach). München, 1908. Partitura ms.
Bach, com també Brahms tot i que en una altra mesura,és un referent per a Taltabull
Top.: M 3187
Cristòfor Taltabull. Salve Regina (en memoria de Maurice Ravel). 23 de maig de 1941. Partitura ms.
Taltabull admirava els impressionistes, en especial la música de Ravel. També li va dedicar una Salve montserratina.
Top.: M 3176/c
Aquest és l’element que domina i promou la resta d’elements. Taltabull és obert a tot allò nou i susceptible de ser interessant, i ho és extremadament en una època i en una ciutat, Barcelona. Les seves inquietuds el porten a ampliar els estudis a Munic, els anys 1907-1908, on entra en contacte amb Max Reger. Més tard, el 1912, s’estableix a París fins al 1940. La descoberta de nous horitzons artístics coincideix amb la immersió en la música de tradició europea: André Gédalge, Claude Debussy, Charles Koechlin, Charles Tournemire, Max Reger, Arnold Schönberg, Maurice Ravel, Béla Bartók, Igor Stravinsky, Anton Webern, Darius Milhaud o Paul Hindemith, ...
Cristòfor Taltabull. Fotografies. Munic, 1908
Top.: M 3214
Cristòfor Taltabull. Carta autògrafa a Felip Pedrell. Munic, 11 de novembre de 1907
La seva admiració per la tradició germànica el portà a seguir Max Reger, primer a Munic i després a Leipzig. Tot just arribar a Munic, va poder escoltar Wagner, Strauss i Bach.
Top.: M 964
Cristòfor Taltabull. Targeta postal autògrafa a F. Pedrell. Munic, 1 de desembre de 1907
Top.: M 964
Cristòfor Taltabull. Carta autògrafa a F. Pedrell. Munic, 31 de desembre de 1907
Top.: M 964
Cristòfor Taltabull. Carta autògrafa a F. Pedrell. Munic, 7 de maig de 1908
Top.: M 964
Programa de concerts Taverne alsacienne. Toló, 1912
Taltabull acompanyà al violinista Louis Phal i surt anunciat com a “1er. Prix du Conservatoire de Munich”. No fou un pianista virtuós però demostrà posseir molta tècnica i velocitat de lectura.
Top.: M 3215
Karl Paul Hasse. Max Reger. Leipzig: T.W. Siegel, [19--]
Top.: F 78-8º-741
Cristòfor Taltabull. Ouvertüre, Symphonische Prolog dür ein Drama für Orchester, op. 4. Partitura ms.
Obra dedicada al seu mestre Max Reger, que té pràcticament el mateix títol que una obra seva: Symphonische Prolog zu einer Tragödie, op. 108 (1908). Aquesta és una còpia ms. de la copisteria J. Calduch. Crítica de l’estrena: Revista Musical Catalana, febrer 1910.
Top.: M 6869
Cristòfor Taltabull. Obertura: Pròleg simfònic per a un drama. Barcelona: Tritó, 2012
Top.: 2013-Fol-371
Cristòfor Taltabull. Sonatina. Partitura ms.
Dedicada a Max Reger, el segon moviment, l’andante sostenuto, és una variació sobre un tema seu: Variationen über ein Thema von Max Reger. Segons Miquel Alsina, aquesta obra tancaria un possible primer cicle germànic arran de l’entrada de la influència parisenca.
Top.: M 3181
Cristòfor Taltabull. Fuga sobre un tema de Max Reger (op. Posth). Barcelona: Boileau, [19--]
Obra inacabada
Top.: M 3166
Cristòfol Taltabull. Apunts, fugues amb temes de Max Reger
Top.: M 3207
Cristòfol Taltabull. Modulaciones (estudio analítico por el Dr. Max Reger, 1911. München)
Al llarg de la seva vida Taltabull aconsellà estudiar les Beiträge zur Modulationslehre de Reger.
Top.: M 3204
Cristòfol Taltabull. Apunts, tècnica musical moderna
Alguns dels apunts són en francès, probablement de la seva estada a París. D’aquesta etapa es conserven molt pocs documents, en bona part, a causa del bombardeig d’Amiens durant la Segona Guerra Mundial, on vivia la seva cunyada i estaven dipositades les seves obres.
Top.: M 3209
Béla Bartók. Tanz-Suite für Orchester. Wien; New York:Universal Edition, 1924
Fons Francesc Taverna-Bech
Claude Debussy. La mer: trois esquisses symphoniques. Paris: Durand & Cie, 1905
Taltabull treballà Debussy quan a l’escola oficial encara no se’n parlava.
Top.: 2009-8-4500
Igor Strawinsky. Histoire du soldat. Wien: Wiener Philarmonischer Verlag, 1924
A París va assistir a l’estrena de Le sacre du printemps, va estudiar amb André Gedalge, Charles Koechlin i Charles Tournemire , i va conèixer Saint-Saëns i Debussy, entre altres. Per altra banda, a les classes de Taltabull també es treballava la Symphonie de Psaumes.
Top.: 2006-8-14064
Olivier Messiaen. Les corps glorieux: sept visions brèves de la vide des ressucités pour orgue. Paris: Alphonse Leduc, 1942
Fons Josep Masuet
Das Neue Klavierbuch: band 1. Mainz [etc.]: B. Schott’s Söhne, 1927
Fons Josep Masuet
Passió, intel·ligència i moviment són les qualitats d’aquest element, considerat com el més noble de tots, a imatge del sol. Taltabull treballa de forma incessant durant tota la seva vida. Domina el seu ofici, el de músic. El Conservatori de Munic li reconeix les habilitats pianístiques amb un primer premi. París el porta a exercir de col·laborador de les editorials Durand i Salabert, de la companyia cinematogràfica Gaumont Pathé i dels Ballets Suecs de Rolf de Maré. Barcelona l’empeny a la divulgació musical -amb escrits, articles o conferències- i a l’ensenyança -paral·lela a l’ensenyament oficial- de l’harmonia, el contrapunt, la fuga i la composició.
Empori: revista catalana mensual. Vol. 1, núm. 1 (gener 1907)
Des dels inicis, Taltabull constà com a membre del seu comitè directiu. Escrigué l’assaig “Bruckner i la IV simfonia”, la crítica dels “Concerts de l’Associació Musical” i el pròleg i la traducció de Die Symphonie nach Beethoven de Felix Weingartner (núm. 1, gener, març i juny 1907, respectivament).
Top.: 05(46.71Bar) Emp 4
Revista musical catalana: Butlletí de l’Orfeó Català. Any VI, núm. 61 (gener 1909)
El 1909 Taltabull apareixia com un dels principals col·laboradors de la revista. El gener d’aquest mateix any es publicà De retorn d’Alemanya (impressions) del mestre (pàg. 16-19), on proclamava l’impacte wagnerià que trobà a Munic.
Top.: 78(05)(46.711Bar) Rev 4
Mataró. 2a època, any III, núm. 199 (7 febrer 1950)
Taltabull sempre estigué molt lligat a Mataró.
Top.: M 3213
Diapasó cromàtic de Cristòfor Taltabull
Propietat de Teodor Roure. Cedit per a l’exposició
Programes de concerts amb Cristòfor Taltabull com a director, 1946-1952
Dirigí el cor de la Secció de Madrigalistes de la Societat Bach de Barcelona. També fundà la Coral de Madrigalistes d’Iluro o Coral Victoria de Mataró. El camp de la direcció li aportà la majoria d’encàrrecs d’obres corals de la seva darrera etapa.
Top.: M 3215
Programes de concerts amb Cristòfor Taltabull com a director, 1946-1952
Dirigí el cor de la Secció de Madrigalistes de la Societat Bach de Barcelona. També fundà la Coral de Madrigalistes d’Iluro o Coral Victoria de Mataró. El camp de la direcció li aportà la majoria d’encàrrecs d’obres corals de la seva darrera etapa.
Top.: M 3215
Programes de concerts amb Cristòfor Taltabull com a director, 1946-1952
Dirigí el cor de la Secció de Madrigalistes de la Societat Bach de Barcelona. També fundà la Coral de Madrigalistes d’Iluro o Coral Victoria de Mataró. El camp de la direcció li aportà la majoria d’encàrrecs d’obres corals de la seva darrera etapa.
Top.: M 3215
Programes de concerts amb Cristòfor Taltabull com a director, 1946-1952
Dirigí el cor de la Secció de Madrigalistes de la Societat Bach de Barcelona. També fundà la Coral de Madrigalistes d’Iluro o Coral Victoria de Mataró. El camp de la direcció li aportà la majoria d’encàrrecs d’obres corals de la seva darrera etapa.
Top.: M 3215
Programes de concerts amb Cristòfor Taltabull com a director, 1946-1952
Dirigí el cor de la Secció de Madrigalistes de la Societat Bach de Barcelona. També fundà la Coral de Madrigalistes d’Iluro o Coral Victoria de Mataró. El camp de la direcció li aportà la majoria d’encàrrecs d’obres corals de la seva darrera etapa.
Top.: M 3215
Cristòfor Taltabull. Conferències ms. sobre la història de la música. Núm. 1, 5, 7 i 11, i targeta d’invitació
Conferències organitzades per Josep M. Llorens i Cisteró. Tingueren lloc a la Sala Arrahona (Barcelona) els dissabtes per la tarda i començaren el 12 de febrer de 1955. Es conserven dotze de les catorze conferències localitzades. Els temes van des de la introducció a la música fins “Haendel en Londres”.
Top.: M 3213
Postal “Salus Populi Romani” de la taula de treball de C. Taltabull, segons anotació ms. de Salvador Moreno
Top.: M 3211/7
Cristòfor Taltabull. Nocturnes: ballet: 1a suite d’orchestre. [Abans de 1940]. Partitura ms.
A París treballà de pianista als cinemes Gaumont, tant de solista com d’acompanyant; també d’autor de música cinematogràfica i de ballet, de professor, de copista i de corrector de proves d’editorials com Durand i Salabert.
Top.: M 3172
Manuel de Falla. Concerto de clavecín, 1ére partie. Piano 4 mains arr. par C. Taltabull. Partitura ms.
Taltabull arranjador.
Top.: M 3195
Joaquin Turina. La Zapatera: ballet d’après la Suite “Niñerias” op. 56. Orquestración del maestro Cristobal Taltabull. Partitura ms.
Taltabull orquestrador.
Top.: M 3203
25 canciones españolas del Renacimiento. Transcripción Cristobal Taltabull. Barcelona: Armónico, 1954
Taltabull editor musical i transcriptor.
Top.: M 4409/22
Canciones y ritmos de España. Barcelona; Madrid: Armónico, [19--]. Reproducció.
Propietat de Teodor Roure. Cedit per a l’exposició
Documents relacionats amb la feina encomanada a C. Taltabull de posar música a unes fonts del “Teatro Agua y Luz” de Santo Domingo (República Dominicana) a imitació de les fonts de Montjuic.
Encàrrec explicat a l’article de Ramon Benet, germà de Sebastià Benet, al Butlletí de la F.C.E.C. (núm. 90, oct. 1992). -- Reproducció del ms. El poema de Nadal, amb text de J. M. de Sagarra i música de Taltabull, inclou dedicatòria humorística. -- Reproducció de la carta de Taltabull adreçada a Francesc Farré, Barcelona, 3-IX-1955. Fons Sebastià Benet
Cristòfor Taltabull. Relació d’obres, amb la seva durada, per a les fonts de Santo Domingo
Top.: M 3219/1
Lluis M. Millet. Carta ms. a C. Taltabull. Barcelona, 14 juny 1963
Petició a Taltabull per a formar part del jurat d’un concurs.
Top.: M 3212/1
Cristòfor Taltabull i una alumna al piano. [Sense data]. Fotografia, b/n, reproducció
El piano tenia un paper molt important en les classes del mestre. Alguns deixebles recorden a Taltabull corregint, tocant el piano i suggerint millores.
Fons Sebastià Benet
Richard Strauss. Elektra. Hamburg: Deutsche Grammophon, [1961]
Top.: LP 6220
The music of Arnold Schoenberg. New York: Columbia, [1963]
Top.: LP 12352
Anton Webern. Variationen für Orchester, op. 30. Wien:Universal Edition, 1956. Partitura
Si bé el mateix Taltabull comentà en alguna ocasió que l’Escola de Viena li havia arribat massa tard, la seva passió per la bona música el portà a interessar-se per ella.
Fons Francesc Taverna-Bech
Alban Berg. Violinkonzert. Wien [etc.]: Universal Edition,1936
Fons Francesc Taverna-Bech
Arnold Schönberg. Pierrot Lunaire, op. 21. Deutsch von Otto Erich Hartleben. Wien [etc.]: Universal Edition, 1914
Obra de referència per a Taltabull que, segons Josep Soler, es podia trobar habitualment sobre el seu piano.
Top.: 782.9.089.63 Sch 12
Gregori Estrada. Cartes ms. a C. Taltabull. Montserrat, 1 i 16 de setembre de 1948
Taltabull demanà al seu deixeble, l’organista, compositor i musicòleg Gregori Estrada, que valorés la Salve montserratina. El mestre féu modificacions a l’obra seguint els comentaris respectuosos d’Estrada.
Top.: M 3212/1 (I-IV)
Cristòfor Taltabull. Salve montserratina. Setembre 1948. Partitura ms.
Inclou alguna modificació proposada per Gregori Estrada.
Top.: M 3176/a
Cristòfor Taltabull. Manuscrit i sobre enviats a Teresa Borràs. París, febrer 1949
Fragment de manuscrit autògraf de Taltabull enviat des de París. El sobre inclou l’adreça.
Fons Teresa Borràs
Cristòfor Taltabull. Carta ms. a Xavier Benguerel. Barcelona, 1 de gener de 1961
A la capçalera escriu: “Bell amic, com diu ‘Amic e Amat’”, fent referència a l’obra de Xavier Benguerel de 1959. Segueixen observacions musicals, un repàs a temes d’actualitat i comentaris i valoracions musicals. Taltabull mantenia un tracte de mestre-amic amb els seus deixebles.
Top.: M 6627/68
Salvador Moreno. Targeta postal ms. a Taltabull. Granada, juny 1962
Top.: M 3212/1
Joan Masjuan. Carta ms. a Taltabull. Mataró, 18 de novembre de 1963
Top.: M 3212/1
Cristòfor Taltabull. Carta ms. a Josep Masuet. Barcelona, 27 de desembre de 1949
Les lliçons rebudes per Josep Masuet es troben relligades temàticament i inclouen apunts manuscrits, impresos, reproduccions i correspondència de Taltabull.
Fons Josep Masuet
Escuela moderna I-II. 2 vol. relligats que inclouen manuscrits, mecanoscrits i imatges enganxades
Fons Josep Masuet
Cristòfor Taltabull. Estudis, 30 de desembre de 1906. Manuscrit
Fons Sebastià Benet
Cristòfor Taltabull. Armonía elemental IIº grado. [Sense data]. Ms.
Taltabull ensenyava harmonia, formes musicals, contrapunt, fuga... Els deixebles cercaven en ell formació tècnica i aprofundiment musical. S’hi van adreçar compositors, organistes i directors , entre altres..
Top.: M 3024(II)
Cristòfor Taltabull. Apunts ms. d’harmonia moderna. [Sense data]
Lliçons dedicades als procediments harmònics (Stravinsky), a les quintes paral·leles de diversos compositors (Fauré, Séverac) o a l’ús del pedal (Debussy), entre altres. Es treballava el manual de Hindemith (company de Taltabull, segons Gregori Estrada) com també els de Koechlin i Schönberg.
Top.: M 3205
Cristòfor Taltabull. Apunts ms. de contrapunt (Marcel Dupré i contrapunt doble). [Sense data]
Les classes de fuga i de contrapunt, especialment aquestes darreres, eren les més reconegudes. Per ensenyar aquestes matèries seguia el sistema de Max Reger.
Top.: M 3206/1a-b
Simbolitza resurrecció i vida, comunicació, sensibilitat i intuïció. Taltabull transmet els seus coneixements de forma espontània i distesa, com si es tractés d’una conversa entre amics, si bé mitjançant una disciplina rigorosa. Orienta i estimula la creativitat de tots aquells que cerquen una formació tècnica sòlida o un camí propi. I ho fa més com un intercanvi i un guiatge que com un magisteri, de forma entusiasta, apassionada, natural i sense pretensions, respectuosa i prou flexible per a motivar als deixebles. Deixa fer, suggereix i s’adapta a les diverses possibilitats i voluntats. Els papers de molts d’aquests deixebles es retroben per compartir lliçons, records i vivències.
Relació de deixebles de Cristòfor Taltabull
Cristòfor Taltabull i els seus deixebles. Barcelona:Edigsa, 1967
Direcció: Marçal Gols. Inclou obres de Josep Casanovas, Àngel Cerdà i Jaume Padrós, entre altres.
Top.: LP 7224
Cristòfor Taltabull i altres compositors a Montserrat, [1959?]. Fotografies, b/n
1.Montsalvatge, Mompou, Costa, Millet, Pare Massana, Ruperto de la Riba, Juli Pons, Taltabull i Narcís Bonet, entre altres.-- 2. Taltabull al centre; 1a fila: Tomàs (2), Ribó (4), Llongueras (5), Costa (7); 2a fila: Sancho Marraco (1), Padrós (2), Ruperto de la Riba (4), Lluís M. Millet (6); 3a fila: Ireneu Segarra (4), P. Massana (5), entre altres -- 3.Taltabull amb Mompou i Montsalvatge, entre altres.
Top.: M 3214
Antoni Massana. Canigó: suite. [1944]. Partitura ms.
Massana va ser un dels seus primers deixebles. El seu fons es conserva a la Biblioteca de Catalunya des del 1967.
Top.: M 3063
Antoni Massana. Cinc obres per a orgue. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992
Top.: BTMus 78(082.1) Bib 4º
Ireneu Segarra. Tres petits preludis: per a piano. Barcelona: Amalgama, 2011
Aquesta obra s’havia atribuït erròniament a Taltabull perquè en tenia una còpia sense identificar l’autoria.
Top.: 2012-4-C 52/20
Emilia Richarte. Tres Preludios para piano. [Barcelona]: Armónico, [19--]
Inclou: Remembranza, dedicada al mestre Taltabull.
Top.: 2005-4-C 32/20
Teresa Borràs. Fotografia, color; i segell
El fons de Teresa Borràs és un donatiu incorporat a la Biblioteca de Catalunya en diversos lliuraments des del 2005.
Fons Teresa Borràs
Teresa Borràs. Tururu (popular) op. 8. 1954. Partitura ms.
Fons Teresa Borràs
Teresa Borràs i Fornell. Andantino op. 49: para arpa. Madrid: ARLU, [19--]
Data de composició: Roma, 1952.
Fons Teresa Borràs
Josep Cabré Sancho. Dibuix a llapis de Josep Cercós. [Sense data]. Reproducció.
Original propietat de Mercè Cercós. Cedit per a l’exposició
Josep Cercós. Preludi, recitatiu i fuga: per a piano, op. 2. 1947-49
Obra dedicada a Manuel Valls. El fons Josep Cercós s’ha incorporat recentment com a donatiu de la família a la Biblioteca de Catalunya.
Fons Josep Cercós
Josep Cercós. Sonata: piano. Barcelona: Armónico, 1954
Fons Josep Cercós
Joan Comellas. Autoretrat. Oli i guaix sobre tela, reproducció
El fons Joan Comellas es va incorporar a la Biblioteca de Catalunya el 2005, amb la resta de fons procedents del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya.
M 5074/101
Joan Comellas. Elegia. Partitura ms.
Top.: M 6863/31
Joan Comellas. Quatre cançons per chor i acompanyament de piano. Partitura ms.
Top.: M 6863/38
Cristòfor Taltabull. Quatre petites cançons sobre temes de Joan Comellas. Sabadell: La Mà de Guido, 2002
Segons el pròleg de l’edició, Mestres Quadreny reconeix l’harmonia del mestre vestint les melodies de Comellas.
Top.: 2004-4-C 18/18
Bosch (Barcelona). Xavier Benguerel. [Sense data]. Fotografia, b/n
El fons Xavier Benguerel es va incorporar com a donatiu a la Biblioteca de Catalunya el 2005.
Fons Manuel Valls
Xavier Benguerel. Cantata sobre text de Ramon Llull (llibre d’Amic i Amat) per a contralt solista, cor, percussió, celesta i 7 instruments de vent. Octubre, 1959. Partitura ms.
Top.: M 5083/1
Xavier Benguerel. Cantata d’Amic i Amat. Texto de Ramon Llull. Barcelona: Armónico, 1960. Cantata para contralto solista, coro, percusión, celesta y 7 instrumentos de viento
Top.: M 5090/18
Xavier Benguerel. Yo, Dalí: òpera en quatre actes. Llibret de Jaume Salom. Barcelona: Tritó, 2011
Reducció per a cant i piano.
Top.: 2012-Fol-674
Joan Guinjoan. [Sense data]. Fotografia, b/n
El fons Joan Guinjoan es va començar a lliurar com a donatiu a la Biblioteca de Catalunya des del 2009.
M 5074/25
Joan Guinjoan. Suite moderna: piano: 1a etapa. Barcelona: Boileau, 1997
A la portada: “Aquesta peça pertany a l’etapa autodidacta de l’autor, que va precedir la seva dedicació definitiva a la composició”.
Top.: 1999-Fol-C 3/255
Joan Guinjoan. Verbum: per a piano. Barcelona, 2003. Partitura ms.
Fons Joan Guinjoan
Josep M. Mestres Quadreny. [Sense data]. Fotografies, b/n
Mestres-Quadreny va oferir una còpia de la seva obra, entre altres documents, a la Biblioteca de Catalunya el 2013.
Fons Manuel Valls
Josep M. Mestres Quadreny. Variacions essencials: violí, viola, violoncel i percussió. Barcelona: Carles Camps i Mundó [et al.], 1972
Top.: 78-8-C 5/36
Josep M. Mestres-Quadreny. Aronada. Sant Pol de Mar: Amics de les Arts, 2007
Top.: M-Fol-C 12/39
Salvador Moreno. Canción del naranjo seco. Poema de Garcia Lorca: Partitura ms., reproducció
Top.: M 4595/68
Canciones de Salvador Moreno. Barcelona: RM, 1954.
Inclou una dedicatòria autògrafa a Conxita Badia, Barcelona, maig 1964.
Top.: M 2001-Fol-805
Cristòfor Taltabull amb Josep Soler (foto superior) i amb Jaume Padrós (foto inferior), ca. 1964. Fotografies, b/n
Top.: M 3214
Josep Soler. Danae: nou fragment. [Sense data]. Partitura ms.
Taltabull va assistir a l’estrena d’aquest ballet que va esdevenir l’obra de presentació de Josep Soler al seu mestre.
Top.: M 6862/8
Soler, Josep. Agamenon: tragedia en 1 acto y 10 escenas. [Text] L. Anneai Senecae. 1960. Partitura ms.
Obra dedicada al mestre Cristòfor Taltabull. El fons Josep Soler es va començar a lliurar els anys seixanta tot i que la donació es va formalitzar el 2007. Dins aquest fons, s’hi troben documents relacionats amb Taltabull i Comellas.
Top.: M 6871
Cristòfor Taltabull i els seus deixebles. Sabadell: Picap, 2008
Top.: 2008-CD 3655
El cinquè element és l’energia del buit, essencial i subtil. Representa la creativitat, la consolidació i el creixement.Quasi trenta anys parisencs podien haver deixat Taltabull en l’oblit, però la duresa de la segona Guerra Mundial el retorna a Barcelona. Aquí, crea escola durant quasi 25 anys, amb una obertura plena a l’harmonia moderna coetània i amb uns deixebles conscients del seu treball individual i compromesos èticament amb la música; també crea obres extraordinàries i captivadores. Taltabull aconsegueix conjuntar els cinc elements tot i l’eclecticisme del seu llenguatge i la seva modèstia, per una banda, i la tasca d’investigació i difusió que resta per fer, per l’altra. És el Taltabull íntegre.
Homenatge a Cristòfor Taltabull (1888-1964). Barcelona: P.D.I., 1984
Top.: 84-LP 316
Homenaje a Cristòfor Taltabull: en el veinte aniversario de su muerte. Madrid: Alpuerto, 1984
Conté: Sonatina, Taltabull; Ver Sacrum, Soler; Tres petites peces, Guinjoan; Penta, August Valera.
Top.: 78-Fol-C 19/12
Homenatge a Cristòfor Taltabull (1888-1964). Mataró, 1985. Orfeó Mataroní, Orquestra Pro-Arte. Programa de concert
Top.: M 3215
Documents del Fons Manuel Blancafort amb anotacions del compositor
“Mataró reivindica el nombre y la obra del compositor Cristòfor Taltabull” (La Vanguardia, 2-XII-1984). M 4897/25. -- Anotació ms. de Manuel Blancafort sobre C. Taltabull. 25 de setembre de 1986.Top.: M 4897/5/19, núm. 55
Retall de premsa amb anotacions manuscrites i manuscrit amb comentaris personals de Manuel Blancafort.
Biblioteca de Catalunya. Exposició commemorativa del centenari del naixement de Cristòfol Taltabull. Barcelona: BC, 1988
El fons Cristòfor Taltabull va ingressar com a donatiu a la Biblioteca de Catalunya el 1967 de mans de Salvador Moreno i Josep Soler, i amb el consentiment de la seva filla. Josep M. Llorens i Cisteró intervingué en la seva recepció.
Top.: M 4897/23/211
Agrupació Cor Madrigal 1991. Cançons per a cor infantil de Bartók i Eben; Homenatge a l’obra coral de Cristòfor Taltabull. Barcelona, Palau de la Música Catalana, 10 de març de 1991. Programa de concert
Direcció: Manuel Cabero, deixeble de Taltabull.
Top.: M 3215
Josep Casanovas, Benet Casablancas. Cristòfor Taltabull. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura; Boileau, 1992. (Compositors Catalans; 2)
Top.: BTMus 78.071(467.1) Com 8º
Miquel Alsina. Teoria i història de la música al fons Taltabull de la Biblioteca de Catalunya. Barcelona: BC, 2005.
Jim Samson. The music of Szymanowski. London: Kahn & Averill; New York: Pro/Am Music Resources, 1990
Obra que il·lustra l’adjudicació d’uns preludis a Taltabull que no eren seus. A la pàgina 27 surt publicat un fragment del preludi núm. 7 op. 1 que coincideix amb la primera peça de l’obra, suposadament, de Taltabull.
Top.: 78(Szy) Sam 8º
[Karol Szymanowski]. Praeludium. Ms. de C. Taltabull. [Sense data]
Còpia autògrafa de Taltabull d’alguns dels Preludis op. 1 de Szymanowski. El costum de no identificar els manuscrits ha portat a atribuir-li erròniament obres que no són seves.
Top.: M 3173
Joan Altisent. Amunt. Partitura ms.
És conegut que Taltabull escrivia la música i després Altisent la signava. El mestre tenia mancances econòmiques i algunes famílies benestants amb afinitats musicals l’acollien i remuneraven aquest tipus de serveis.
Top.: M 5101/1-I acte
Cristòfor Taltabull. Dotze cançons populars de Nadal. Barcelona: Amalgama, 2006
S’han conservat un bon nombre d’harmonitzacions seves de nadales d’arreu del món, tot i que algunes d’elles són només esborranys.
Top.: 2010-4-C 72/1
Cristòfor Taltabull. Nadala. Partitura ms.
La seva personalitat espiritual el portà a conrear obres de caire religiós amb regularitat. Montserrat hi tingué un paper important.
Top.: M 6861/16
Cristòfor Taltabull. Obra vocal religiosa. Barcelona: Amalgama, 2011
Top.: DL 78-4-C 188/3
Cristòfor Taltabull. Dos motets eucarístics. [Barcelona]: F.C.E.C., 1994
Fons Sebastià Benet
Manuel Blanch. Missa de les Santes. Mataró: Administració de les Santes, 1978
R. 699.456
Cristòfor Taltabull. Cançons xineses. Text català de Josep Carner. [1940-1947]. Conté: Una paraula al vent
S’han conservat cinc Cançons xineses de les trenta originals. Podria dir-se que aquestes peces mostren el Taltabull noucentista.
Top.: M 6861/29
Una paraula al vent: compositors catalans s. XX. Barcelona: Albert Moraleda, 2007
Conté les cinc Cançons xineses.
Top.: CD 6474
Cristòfor Taltabull. Le grillon. Partitura ms.
La núm. 3 de les Cançons xineses fou l’única orquestrada per Taltabull, la resta van ser orquestrades per Josep Soler.
Top.: M 3153/5
Cristòfol Taltabull. Cançons xineses. Versions de Josep Carner; edició a cura de Josep Soler. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1989. (Publicacions de la Secció de Música; 33) (Música Catalana Contemporània; 1)
Top.: BTMus 78(082.1) Bib Fol
Cristòfor Taltabull. La Passió (inacabada), [abans de 1940]. Partitura ms.
És una de les obres més importants i més ambicioses de l’època anterior a 1940. Per les indicacions a la partitura sembla que es començà a París i es continuà a Barcelona.
Top.: M 6863/41
Cristòfor Taltabull. Les set Paraules de Crist. Partitura ms.
Top.: M 3179
Academia Musical Mariana. Gran concierto por Coral Santa Cecília y orquesta. 11 d’abril de 1943. Programa de concert
Estrena de Les Set Paraules de Crist a càrrec de Domènec Rovira, director i deixeble seu.
Top.: M 3215
Cristòfor Taltabull. Les Set Paraules de Nostre Senyor Jesucrist. Barcelona: Dinsic, 2002
Top.: 2004-8-5334
Cristòfor Taltabull. Cant de maig, cant d’alegria. Poema de Joan Maragall. 1945. Partitura ms.
Top.: M 3154
Cristòfor Taltabull. Cant de maig, cant d’alegria. Poema de Joan Maragall. [1945]. Partitura ms.
Per a cor (veus mixtes) i piano.
Top.: M 3154
Cristòfor Taltabull. Comiat de l'ànima. [Barcelona]: F.C.E.C., 1990
Per a cor (veus mixtes) i piano.
Top.: 78-Fol-C 24/4
Cristòfor Taltabull. Comiat de l’ànima. Poema de Guerau de Liost. [1946?]. Partitura ms.
Taltabull recupera la composició d’estil germànic en aquesta obra.
Top.: M 3156
Academia Musical Mariana y Coral Santa Cecília. Homenaje póstumo a su malogrado director Mtro. D. Domingo Rovira. Mataró, Fomento Mataronés, Centro Parroquial de Santa Maria de Mataró, 17 marzo 1946. Programa de concert
Comiat de l’ànima està dedicada a la memòria del seu deixeble Domènec Rovira Castellà (1913-1944). L’estrena de l’obra anà a càrrec del mateix Taltabull.
Top.: M 3215
Cristòfor Taltabull. La meuca. Text de J. Agelet i Garriga. [Sense data]. Partitura ms.
Si Comiat de l’ànima tracta la mort des del sentiment de pèrdua profund i trist, La meuca ho fa des del vessant satíric.
Top.: M 3170
Cristòfor Taltabull. Madrigal. Text de Pere Serafí. [1946]. Partitura ms.
Durant els darrers anys Taltabull recuperà melodies i poesies antigues, treballà especialment l’obra vocal i reprengué el mestratge de Pedrell. Probablement hi ajudà la seva formació literària.
Top.: M 3168
Bodas de Oro del Orfeó Manresà. Concierto de clausura XII del Ciclo Conmemorativo por el Orfeó Manresà, 31 mayo 1953. Programa de concert
Estrena del Madrigal.
Top.: M 3215
Cristòfor Taltabull. Març. [Entre 1946 i 1952]. Partitura ms.
Top.: M 6865/60
Cristòfor Taltabull. Cançó de l’enfadós. Sàtira de Guerau de Liost. [1956]. Partitura ms.
Top.: M 3152/1
Cristòfor Taltabull. Del mal que pas no puc guarir. Text de Joan Roís de Corella. [1954]. Partitura ms.
Obra estrenada per la Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis, dirigida per Ernest Cervera al Paraninf de la Universitat de Barcelona el 1954.
Top.: M 3159
Cristòfor Taltabull, ca. 1950. Fotografia, b/n, reproducció
Top.: M 3214
El mestre ens deixà a l’edat de 75 anys, però el seu treball i la seva fidelitat constants han perdurat en el temps: “... en composició cada dia veig més clarament el que V. sempre m’ha dit: és necessari fer el treball individualment...” Fragment de la carta adreçada a Pedrell, Munic, 7 de maig de 1908.
Els comissaris ens introdueixen a l'exposició
Vídeo explicatiu de l'àmbit 1
Vídeo explicatiu de l'àmbit 2
Vídeo explicatiu de l'àmbit 3
Vídeo explicatiu de l'àmbit 4
Vídeo explicatiu de l'àmbit 5
