El 30 de novembre de 1947, un grup d’amics que es reunien per fer activitats diverses i per cantar en celebracions religioses, van ser convidats a participar en una vetllada “literario-musical” al Centre Parroquial de l’Església de Rubí per celebrar Santa Cecília, patrona de la música. Aquest és considerat el “primer concert públic” de la Coral Sant Jordi, aleshores encara sense nom oficial ni director. En l’únic concert que fan el 1948, els components del cor adopten com a himne la Invocació a Sant Jordi de Haendel, amb la qual  més iniciaran els concerts fins avui, essent aquest un dels trets característics que la identifiquen.

Després d’una etapa de quaranta-quatre anys extraordinàriament fructífera en concerts i enregistraments -en la qual la Coral Sant Jordi esdevé una institució catalana socialment molt representativa de la lluita contra el franquisme- l’Oriol Martorell en deixa la direcció el 1991. La Coral Sant Jordi inicia una nova etapa plena d’incerteses. Optimista i desitjosa de formar part d’un moviment coral català on l’excel·lència de la qualitat vocal pren un protagonisme rellevant, la Coral busca un relleu professional. Els artífexs d’aquesta continuïtat són tant els directors que a partir d’ara se’n faran càrrec (Jordi Noguera, Xavier Sans, Lluís Vila i Casañas i Oriol Castanyer) com els cantaires que n’han format part al llarg dels anys.

El llegat de la Coral Sant Jordi és la seva activitat concertística, tot i que no és menys important l’empremta del patrimoni documental que ha generat i que continua creant. La Biblioteca de Catalunya ha rebut part d’aquesta producció tant a través de la discoteca de l’Oriol Martorell com dels enregistraments domèstics fets per la mateixa Coral, que es complementa amb la col·lecció  Martorell-Solanic de la Universitat de Barcelona.