Menú superior



Ets a: Inici / Fons i col·leccions / Tresors de la BC / Recull de fotografies d’Ángel Zúñiga: retrats fotogràfics de personatges (1930-1990)

Recull de fotografies d’Ángel Zúñiga: retrats fotogràfics de personatges (1930-1990)

Fotografia d'Ángel Zúñiga als anys 30, dedicada als seus pares

Fotografia d'Ángel Zúñiga als anys 30, dedicada als seus pares

Autors: M. Mercè Riera (Unitat Gràfica)

El recull de retrats fotogràfics de personatges forma part d’una col·lecció més àmplia, donatiu d’Ángel Zúñiga, conservada a la Biblioteca de Catalunya.
El fons consta a més de:
- Postals en paper fotogràfic de retrats de cupletistes i artistes
- Postals en paper fotogràfic de figures i indrets d’Europa
- Retrats fotogràfics d’Ángel Zúñiga
- Retrats fotogràfics d’altres personatges
- Fotografies d’escenes cinematogràfiques
- Fotografies diverses, algunes relacionades amb el cinema
En el recull hi figuren una vintena de personatges del món del cinema i de l’espectacle d’Argentina, Canadà, Espanya, Estats Units, França i Itàlia que dediquen el seu retrat al cineasta Ángel Zúñiga.
Els retrats seleccionats destaquen per la dedicatòria autògrafa i perquè són figures cabdals en la història cinematogràfica de finals del segle XIX i principis del segle XX. Remarquem també la importància d’alguns dels fotògrafs de la Barcelona d’aquesta època: Audouard, A. Espluga, M. Teixidó, etc.

ÁNGEL ZÚÑIGA (1911-1994)

Crític cinematogràfic i de teatre, articulista de la revista Destino i “El Noticiero”. Viatger incansable, fóu corresponsal de “La Vanguardia” a Nova York durant 27 anys, on va conèixer les estrelles de Hollywood i es va convertir, amb les seves cròniques, en un dels més grans periodistes cinematogràfics del ”star system”. Ell mateix comentava que les sales de projecció són les millors escoles per aprendre l’art de la cinematografia. Fóu també un escriptor prolífic que va publicar, entre d’altres obres: Barcelona y la noche, Una historia del cuplé, USA, Una historia del cine, Manhatan coktail, etc.
 

Ángel Zúñiga i Mary Pickford

Ángel Zúñiga i Mary Pickford

MARY PICKFORD ( 1892-1979)

Actriu canadenca, una de les figures més destacades del cinema mut durant els anys 1915-1925. La seva imatge de nena amb rínxols d’or va donar la volta al món. The Poor Little Rich Girl i Rebecca of Sunnybrook Farm foren els seus primers èxits.
El 1919 amb la seva parella, Douglas Fairbanks, Charles Chaplin i D.W. Griffith varen fundar la “United Artists”, associació d’artistes. La pel·lícula Coquette, la primera sonora, va marcar un canvi en el seu treball i li va valer un Òscar a la millor actriu. 

Teixidó, Mauricio. Retrat de Raquel Meller. 1950

Teixidó, Mauricio. Retrat de Raquel Meller. 1950

RAQUEL MELLER (1888-1962)

Cupletista i actriu de cinema espanyola admirada durant els anys vint i trenta com estrella internacional . El seu talent va aconseguir que el cuplé adquirís un nivell acceptable per la societat.
El setembre del 1911, va debutar al Teatre Arnau de Barcelona amb La Violetera i El Relicario compostes per José Padilla Sánchez. Començà la carrera cinematogràfica el 1923 amb Violetas Imperiales i Carmen (1926)

Retrat de Gloria Swanson a The Trespasser. [1929?]

Retrat de Gloria Swanson a The Trespasser. [1929?]

GLORIA SWANSON (1897-1983)

Actriu de cinema americana, va entrar en el món de la interpretació el 1915 amb la película de cinema mut The Fable of Elvira and Farina. Els anys vint es va convertir en una de les estrelles del “glamour” de Hollywood protagonitzant pel·lícules dirigides per Cecil B. De Mille com Macho y Hembra (1919), Why change your wife (1920) o El Señorito primavera (1921) i d’altres.
Amb l’arribada del cinema sonor es va retirar, però tot i això va fer cinc pel·lícules més, entre les que destaca Sunset Boulevard (1950)

Retrat de Tórtola Valencia. [post. a 1910]

Retrat de Tórtola Valencia. [post. a 1910]

TÓRTOLA VALENCIA (1882-1955)

Artista polifacètica. Com a ballarina, inspirada possiblement en Isadora Duncan, va desenvolupar un estil propi amb la interpretació de danses orientals: africanes, àrabs i índies, en certa manera va portar l’antropologia a la dansa. “La Bella Valencia”, com l’anomenaven, fóu admirada pel públic com “La Bella Otero” o Raquel Meller. Els últims anys de la seva vida els va dedicar a col·leccionar gravats i estampes.
De mare andalusa fou també “bailaora” de flamenc.

En el recull conservat a la Biblioteca de Catalunya també trobareu el retrat de:
Josephine Baker
Francesca Bertini
Nancy Carroll
Maurice Chevalier
Katherine Dunham
Emma Gramatica
Gloria Guzmán
Irene López Heredia
Lola Membrives
Mae Murray
Blanca Negri
Conchita Piquer
Mercedes Serós
Lois Wilson
 
Enllaços relacionats

Tornar