Paper pintat de Psique i Cupido
Autors: Roser Pintó Fàbregas (Unitat Gràfica)
Paper pintat de tipus panoràmic, fabricat a París a principis del s. XIX. Representa el mite clàssic de Psique i Cupido en dotze escenes.
Ornamentava les parets d’una sala de la Biblioteca de Mitologia Clàssica "Can Travé", que va ser adquirida per la Biblioteca de Catalunya.
La col·lecció de Psique i Cupido
El paper ornamentava les parets d’una de les sales de la Biblioteca de Mitologia Clàssica "Can Travé", de Cubelles; el propietari n’era Frederic Travé i Alfonso (1938-1982), empresari, ornitòleg, bibliòfil i col·leccionista que aplegà una gran col·lecció de llibres de tema mitològic. Era instal·lat a la Sala de Psique i Cupido, que juntament amb la Sala d’Apol·lo i la Galeria de les Muses formaven la Biblioteca Mitològica. La Biblioteca estava moblada amb llibreries ornamentades amb un conjunt d’escultures i obres d’art: còpies de pintures, calcografies, plànols, mapes i arbres genealògics de tema mitològic.
La Biblioteca de Catalunya (BC) va comprar la col·lecció, que estava ubicada en aquesta casa i que constava de més de 4.000 documents. El 2001 en va publicar el catàleg bibliogràfic: La Biblioteca de mitologia clàssica Frederic Travé.
Per identificar aquest paper hem comptat amb la col·laboració de M. Teresa Canals, especialista en paper pintat.
Es tracta de paper pintat de tipus panoràmic, format per dotze escenes: onze plafons i un rotlle que mai no es va col·locar.
A començaments del s. XIX és quan s’arriba a una major perfecció tècnica i plàstica en la realització del paper pintat. El paper panoràmic sorgeix en aquest moment i és hereu de les pintures al fresc que representaven esdeveniments històrics o imaginaris a partir de diverses escenes que generalment tenien un fons amb un paisatge comú.
Les manufactures més importants eren a França, des d’on es van posar de moda i van aparèixer fàbriques de paper pintat en diversos indrets europeus. Van ser mostrats a exposicions internacionals i universals.
S’instal·lava enganxant-lo directament a la paret i rematat amb frisos i greques o bé sobre un fris de fusta o un altre tipus de paper.
És un paper fabricat a París per Joseph Dufour entre 1814 i 1816 (1814, segons la propaganda comercial; 1815, segons la col·lecció de les Arts décoratifs (França), i 1816, segons M. Teresa Canals).
Editat per Desfossé & Karth a partir de 1872, el qual en va fer una dotzena d’edicions.
La sèrie de la BC correspon a l’edició de 1923, segons consta als Arxius personals del Fons Frederic Travé.
Els autors de la composició són Louis Lafitte (1770-1826) i Merry-Joseph Blondel (1781-1853), ambdós autors parisencs, formats a Itàlia i amb obres a diversos museus de França. La composició està basada en models de: François Gérard i Pierre-Paul Prud'hon. Dibuixats i gravats per Xavier Mader (1789-1830), especialista en boix i estampació de teixits a Nantes.
En tractar-se d’escenes diferenciades, podem identificar-ne els autors i les inspiracions -d’après- de cadascuna en les descripcions de les col·leccions franceses; el catàleg de Les Arts décoratifs i el del Château de la Thomasserie indiquen que les escenes 1, 5, 6 i 12 estan inspirades en François Gérard i en Pierre Paul Prud'hon, l’escena 2; mentre que atribueixen les composicions de les escenes 3, 6 i 10 a Lafitte i les escenes 7, 8 i 11, a Blondel.
Aquesta sèrie de dibuixos és coneguda amb diversos títols: Psique, Amours de Psique, Psique i Amor, etc. La que es conserva a la col·lecció de la BC, l’hem titulada Psique i Cupido, perquè així és coneguda comunament: era el nom de la Sala que ocupava a Can Travé i, a més, és el títol que li dóna Apuleu.
En relació als títols i l’ordenació de les escenes hi ha diferents criteris; a la BC hem seguit l’ordre de la llegenda amb una breu descripció de la imatge representada.
Tot seguit podem comparar-los amb els que ofereixen els esmentats editors Desfossé & Karth, que també subscriu Nancy McClelland en el seu llibre Historic Wall-Papers (Philadelphia : J.B. Lippincott, 1924) i els que proposen en el catàleg del Palau de la Capitania General de Catalunya, en aquest cas avalats per la citada autora M. Teresa Canals.
El paper és estampat en tècnica xilogràfica, tipus camafeu, realitzat amb 1500 planxes de fusta, segons la propaganda comercial; 1245, segons la descripció de la col·lecció de les Arts décoratifs. En les diverses edicions, es van anar substituint les planxes en mal estat, unes trenta aproximadament.
L’objectiu és assemblar-se el màxim als frescos, amb la tècnica del camafeu i la utilització només de tons grisos -4 en aquest cas- s’aconsegueix l’aspecte de les grisalles preparatòries de les pintures clàssiques; és retocat a mà amb tocs de clarió.
A Barcelona hi ha dues col·leccions més, a part d’aquesta; una és al Palau de Pedralbes i l’altra, al Palau de la Capitania General de Catalunya; a diferència de la sèrie de la Biblioteca de Catalunya, que és únicament en tons de gris, aquelles són impreses: els fons amb sèpia i els primers plans, en gris.
Coneixem altres col·leccions completes o bastant completes repartides arreu del món: dues, a França; una, a Berlín; una, a Bèlgica; tres, a Gran Bretanya; una, a Dublin; una, a Itàlia; sis, a Suècia (dues a Estocolm); tres, a Suïssa; i quatre, als Estats Units (dues completes).
La sèrie representa el mite clàssic sobre l’amor d’un déu per una mortal; ha estat interpretat com el mite de la submissió de l’ànima humana a l’amor; va ser molt conegut i va influenciar els contes populars i el cristianisme; és un tema recurrent en la literatura i l’art.
El text original és de Luci Apuleu, que el va escriure durant l’imperi romà; es va perdre, però, i no es va recuperar fins a finals del s. XV.
De les diverses versions que s’han fet cal destacar la de Molière i la de La Fontaine, escrita el 1668, en la qual, a part d’afegir-hi algunes escenes, també se’n reinterpreten d’altres.
Ha estat també un tema molt representat en la història de l’art, sobretot en el renaixement i en l’època neoclàssica, cal destacar: Amor i Psique, d’Antonio Canova; Psique adormida visitada per Amor, d’A. van Dyck; Eros i Psique, de François Gérard, i Psique mostrant a les seves germanes els regals d’Amor, de J.H. Fragonard.
També se n’han fet moltes sèries, les més importants són la de la Col·lecció Reial de Hampton Court, de L. Giordano; la Logia de Psique, de Rafael, a La Farnesina de Roma; la del Castell Sant’Angelo de Roma i la de Versalles.
En la col·lecció que ens ocupa, les dotze escenes estan bàsicament extretes d’Apuleu, tret de la setena, el vell pescador, que és una creació de La Fontaine; l’ambientació i alguns detalls també s’hi inspiren.
El conte de Psique i Cupido
Una vegada hi havia un rei que tenia tres filles; la petita, Psique, era molt bella i admirada per tothom.
Venus, gelosa de la bellesa de Psique, envia el seu fill Cupido perquè faci que la noia s’enamori d’un ésser horrible i menyspreable.
Les germanes de Psique es casen amb reis, però ella, tot i que és tan bella, no troba marit.
Escena 1: Consulta a l’Oracle
Els pares consulten l’Oracle, que els diu que la deixin dalt d’un cim vestida de núvia i que el seu marit –un monstre- l’anirà a buscar.
Escena 2: Psique transportada per Zèfir
Psique s’adorm esperant que s’acompleixi el seu destí; arriba la brisa de Zèfir, que la transporta.
Escena 3: El bany de Psique
Psique es desperta en un prat de flors; al fons, hi ha un palau. En entrar-hi, és atesa per les veus d’unes criades invisibles o per Ninfes que la conviden a banyar-se i a menjar... Cupido l’observa sense deixar-se veure.
Escena 4: Psique i les seves germanes
Cada nit la visita Cupido, protegit per la foscor; ell li posa dues condicions per ser feliços: no veure-li el rostre i no veure la seva família. Ella, però, no vol que pateixin i demana a Cupido que li deixi veure les seves germanes; finalment ell hi accedeix. Les germanes són transportades per Zèfir i la visiten al palau.
Les germanes marxen envejoses de la sort de Psique. Visiten Psique novament i la fan dubtar de Cupido; li diuen que possiblement és un monstre que se la menjarà.
Escena 5: Psique descobreix Cupido
Les germanes proveeixen Psique d’una llàntia d’oli, perquè el miri quan ell dormi, i li donen un ganivet, perquè el mati si és un monstre.
Psique veu Cupido i queda meravellada per la seva bellesa; sense voler li tira oli a l’esquena i el crema.
Escena 6: Psique abandonada
Cupido, en descobrir Psique, s’indigna, l’abandona i desapareix ell i el palau. Quan Cupido marxa, la veu desmaiada sobre una roca.
Psique el busca per tot arreu. Cupido torna amb la seva mare per curar-se. Venus, en saber que Cupido no ha complert les seves ordres, es vol venjar de Psique.
Escena 7: Psique és acollida per un vell pescador
Psique errant, perseguida per la còlera de Venus, no és acollida per cap divinitat; troba un vell pescador que l’acull.
El pescador viu amagat amb les seves nétes –dues pastoretes- en una casa que té uns graons naturals i una teulada que és la capçada d’un arbre. Ell li explica que viu amagat, perquè la seva filla vídua, que ja és morta, volia fugir d’uns pretendents.
Psique decideix anar a parlar amb Venus i aquesta la fa la seva esclava i la sotmet a tres proves:
La primera és separar grans de llegums petits de diferents tipus. Cupido fa que l’ajudin les formigues.
La segona és portar llana d’or d’uns moltons salvatges. Una veu li diu que esperi que vagin a beure aigua al final del dia i que, quan dormin, agafi la llana que quedi en els matolls.
Escena 8:Psique ofereix a Venus un gerret amb aigua sagrada
La tercera és portar aigua de la font sagrada de l’eterna joventut en una gerra. Arribar-hi és molt perillós: el terra és relliscós i hi ha molts monstres. És ajudada per una àguila.
Venus s’indigna, perquè creu que Cupido està ajudant a Psique a realitzar les proves i l’envia a la que creu que serà la prova definitiva: anar a l’infern a cercar una capsa per a la bellesa que té Proserpina.
Escena 9: Psique dóna a Cèrber una fogassa
Una torre parla a Psique i li dóna instruccions per aconseguir la capsa; diu que porti dues monedes –una per entrar i l’altra per sortir- per al barquer Caront, que li permetrà passar la llacuna Estígia, i dues fogasses –una per entrar i l’altra per sortir- per al gos amb tres caps, Cèrber, per amansir-lo i perquè la deixi entrar a l’infern.
Escena 10: Psique amb la capsa de Proserpina
Psique aconsegueix la capsa i pot sortir de l’infern.
Psique creu que ha envellit per les proves que ha hagut de superar i que necessita una mica del cosmètic de la capsa per a agradar a Cupido. Obre la capsa i en surt un fum negre que la deixa profundament adormida.
Cupido, ja guarit, vola cercant Psique fins que finalment la troba adormida. Cupido retorna el fum dins la capsa i Psique desperta.
Escena 11: Psique perdonada per Venus
Cupido demana a Zeus poder-se casar amb Psique. Zeus hi accedeix i dóna l’ambrosia a Psique per fer-la immortal.
Finalment Venus accepta Psique a l’Olimp.
Escena 12: L’Himeneu de Psique i Cupido
Psique i Cupido es casen i són molt feliços; tenen una filla, Voluptuositat.
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca