La Col·lecció de premsa Joan Givanel - Part I

La Col·lecció catalogada és la que va servir de base a Givanel per elaborar la seva obra: Bibliografía catalana. Premsa, però notablement incrementada amb títols no catalans, i cronològicament, ja que tanca l'obra el 1925, i la col·lecció inclou títols fins al 1948.
 
Joan Givanel i Mas (1868-1946). Erudit, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres i president de la Hispanic Society of America. Va treballar a la BC fins a la seva mort com a conservador de la Secció Cervantina, de la qual va redactar el catàleg. Publicà diversos treballs d'erudició.
 
Podem considerar-lo com el pare de la bibliografia de premsa catalana; és qui va establir les bases de l'hemerografia. El seu repertori Bibliografía catalana. Premsa és modèlic, molt sistemàtic i les dades són del tot fiables; és una obra imprescindible en el seu terreny.

En el pròleg de la seva obra fa referència a aquesta Col·lecció:

'Però d'una col·lecció he de fer esment especial, tant per la seva importància, com per la gentilesa amb què fou dipositada temporalment a la Biblioteca de Catalunya, a disposició de la INSTITUCIÓ PATXOT, mentre durés el nostre treball. Ens referim a la que ha format de números primers de publicacions catalanes, el Senyor Lluís Faraudo i Saint Germain, l'admirat traductor de Rabelais' (p. XII).

Així, doncs, el fons catalogat parteix de la Col·lecció de Faraudo, però és notablement augmentada, atès que la Bibliografia es tanca l'any 1925, tot i que no va ser editada fins a 1931-1937; per tant, Givanel hi treballa entre 1926 i 1937.

Després de l'edició, la Col·lecció restà a la BC, però es va seguir incrementant, ja que es troben exemplars fins a 1948 (un any després de la mort de Givanel). També cal constatar que moltes capçaleres porten segell Givanel, de la BC, de la Diputació o de l'IEC.

Biografies relacionades amb la col·lecció

Lluís Faraudo i de Saint-Germain (1867-1957). Militar i bibliòfil, es dedicà a l'activitat literària i erudita. Edità nombrosos textos medievals, principalment de caràcter científic. Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1953. Posseïa una biblioteca especialitzada en l'antiga Corona catalano-aragonesa que, en morir, passà a la Biblioteca Balmesiana.

Institució Patxot, Fundada el 1926 per Rafael Patxot i Jubert. Englobava diversos mecenatges: estudis per a noies pobres; pensions de vellesa; concursos per a estudis històrics, polítics i socials; premis musicals.

 
La institució inicià un inventari general de manuscrits catalans, la bibliografia general catalana, volums sobre premsa catalana, etc. i publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans. Des de l'exili, continuà el seu mecenatge.

(1872-1964). Meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor. Educat a Anglaterra. Obrí un observatori astronòmic a St. Feliu de Guíxols, on havia nascut; inicià treballs micromètrics d'estrelles múltiples a la Península. Creador de la Institució Patxot.

 
Molt vinculat a la Biblioteca de Catalunya, incrementà els seus fons amb publicacions pròpies i de la seva biblioteca; convocava els concursos amb la participació de la BC.
El 1936, fugint d'un atemptat, hagué d'exiliar-se a Suïssa. El seu arxiu meteorològic fou destruït el 1939. Part de la seva biblioteca fou rescatada i ingressà a la BC el desembre del mateix any.

Documentació relacionada amb la col·lecció Givanel

L'Arxiu de la BC inclou un arxivador amb documentació relacionada amb L. Faraudo, que inclou unes cartes on parla de la seva Biblioteca, però no hi esmenta la Col·lecció de premsa. També hi ha un arxivador amb documentació sobre la Institució Patxot, entre aquests papers cal destacar:

El full amb els honoraris que va percebre Givanel per redactar la Bibliografia:
10.000 ptes en pagaments mensuals de 150 ptes.
Des del juny de 1926 fins al desembre de 1931.

Les cartes entre F. Maspons i P. Bohigas, que fan menció al donatiu de la Biblioteca Patxot a la BC.

Com podem veure, en aquests papers no s'esmenta de manera expressa la Col·lecció; en qualsevol cas, podem deduir que el desig que Patxot manifestava a través de Maspons era que la seva Biblioteca, abandonada, anés a parar a la BC.

A la Secció d'Aquisicions de la BC, s'han consultat els fitxers de donants i institucions on consten petits donatius de Givanel i Faraudo, però no consta res específicament de la Col·lecció de premsa. Respecte a la Institució Patxot, no hi ha res, atès que la confecció dels fitxers s'inicià posteriorment.

 
La Secció de Manuscrits conserva documentació personal de Givanel, la correspondència, els papers i els apunts relacionats amb el procés de redacció de la Bibliografia, així com correspondència diversa.

D'entre aquests papers, cal destacar-ne una col·lecció de postals (gairebé totes idèntiques) que eren respostes a les cartes que havia adreçat a biblioteques, ajuntaments, esglésies i particulars que poguessin tenir alguna col·lecció de premsa. Gràcies a aquestes postals, podem fer un seguiment dels moviments que el propi Givanel va tenir, relatius als diferents domicilis particulars o laborals; cal destacar que entre 1927 i 1928 va rebre correspondència a l'Ateneu i que, a partir de 1932, a la BC. Fixem-nos que, segons sembla, va cobrar de la Institució Patxot fins al 1931, data en què es començà a editar la seva obra.

A l'obra Cincuenta años de la antigua Biblioteca de Catalunya, també hi apareixen citats Givanel i Faraudo com a donants, però no s'hi esmenta la Institució Patxot.

S'han revisat els Butlletins i Anuaris de la BC de 1925 a 1958 i no s'ha trobat cap referència explícita a la Col·lecció de premsa. Hi apareixen, en repetides ocasions, els noms de Givanel i Faraudo com a petits donats, mentre que la Institució Patxot hi apareix com a donant de les seves publicacions, en els anys anteriors a la Guerra Civil.

En els anuaris dels anys '40, hi trobem descripcions de la Biblioteca Faraudo, però no s'hi esmenta la premsa. En l'Anuari de 1941, es parla de la creació de la Secció d'Hemeroteca Antiga, no dóna xifres ni diu la procedència del fons, molt possiblement per qüestions polítiques.

El que es dedueix clarament, però, és que la Col·lecció de premsa es va incrementar, i així es va fer, com ja s'ha dit, fins 1948, un any després de la mort de Givanel: 'Durante el año 1941 han ingresado numerosos fondos en esta nueva sección, integrados por diarios y otros periódicos, principalmente de España, muchos de ellos ya extinguidos. A esta Sección se están incorporando un buen numero de revistas hispanoamericanas, que constituirá la base de una proyectada Sección de Publicaciones periódicas del mundo hispano' (p. 44-45)

Consultades diverses bibliotecàries que van treballar amb Givanel o a l'antiga Secció de Revistes, totes recorden l'existència de la Col·lecció de premsa Givanel, però cap no en coneix l'origen.
 
La conclusió és que originàriament, com hem vist, la Col·lecció era en dipòsit mentre Givanel redactava la Bibliografia, però com que no es va acabar d'imprimir fins al 1937 i la Institució Patxot, que l'havia deixada, ja no se'n podia fer càrrec, perquè era a l'exili des de 1936, es va quedar a la BC permanentment i més endavant es va decidir d'incrementar-la.

Citació bibliogràfica

Col·lecció de premsa Givanel
Col·lecció de 2325 publicacions periòdiques publicades als Països Catalans en qualsevol llengua entre 1792 i 1948
Topogràfics precedits per la indicació Giv.

Enllaços relacionats

Fons Joan Givanel i Mas, 1900-1950