Reprenem les pinzellades sobre la Secció de Música amb un segona part de caire més pràctic que versarà sobre el fons musical i les eines disponibles per poder-lo consultar.

Contingut i tipus de documents

Amb el pas dels anys, a la BC la música s’ha tractat en seccions i unitats diferents, en un principi per raons històriques, com els primers anys des de la creació de la Biblioteca el 1907, quan la música manuscrita es custodiava a la Secció de Manuscrits mentre que els documents musicals impresos es descrivien a la Secció de Catalogació.

Seguidament, el 1917, la música es considerà un tot a cura d’un únic departament especialitzat. Amb la creació de la Secció de Música, es van descriure i catalogar, conservar i difondre en aquesta secció tots els documents musicals, ja fossin partitures manuscrites i impreses, manuscrits i impresos musicals i musicològics, publicacions periòdiques, fotografies, iconografia, programes i enregistraments sonors.  

I més endavant, des de 1993, els documents musicals s’organitzen per suports documentals gestionats per les corresponents unitats i seccions especialitzades[1]. Així, l’Hemeroteca cataloga i controla les sèries de les publicacions periòdiques musicals, la Unitat d’Enregistraments Sonors i Audiovisuals té cura d’aquests materials, les diverses seccions d’impresos de la Unitat Bibliogràfica cataloguen les monografies i fullets editats sobre música, la Unitat Gràfica descriu els materials visuals i gràfics com poden ser fotografies, cartells, programes de concerts, auques, goigs i tot tipus de documents d’iconografia musical. I, finalment, la Secció de Música centra la seva gestió en la música notada manuscrita i impresa, així com en les col·leccions i els fons personals que, tanmateix, en la majoria de casos inclouen bona part de les tipologies citades anteriorment.

Per tant, actualment no tots els documents musicals es descriuen i custodien a la Secció de Música.

Durant quasi tot el segle XX, l’adquisició dels fons musicals es documentà força sumàriament i, en alguns casos, de forma insuficient. Quan el conservador de la Secció detectava una possible adquisició, el més habitual era fer una petició per carta a la direcció de la Biblioteca. Bona part d’aquests documents epistolars[2] han esdevingut l’única font que testimonia l’adquisició i posterior ingrés dels documents.

Els llibres de registre són una altra font molt preuada a les biblioteques. Malauradament, el llibre de registre de la Secció de Música[3] té poc a veure amb els llibres de registre elaborats pel Servei d’Adquisicions, impecables en el contingut i la forma.

El fet que la informació registrada manualment no fos detallada, i que bona part del material manuscrit es descrivís per blocs temàtics i no catalogat individualment, ha comportat no poder disposar amb prou exactitud de la xifra de documents i fons conservats.    

Xifres aproximades de documents

En els darrers anys s’ha intentat fer un recompte mitjançant quantificacions des del catàleg general com també mesurant caixes i metres lineals. Ara bé, en l’àmbit de la documentació musical, aquestes quantificacions poden variar notablement i, per tant, donar un resultat força esbiaixat. Donem alguns exemples perquè s'entengui:

-       Les partitures no tenen un gruix estàndard. Poden constar d’un full, en el cas de bona part de la música ballable, com de mil pàgines, en el cas de les òperes.

-       El volum també varia amb el nombre de particel·les segons el repartiment i la plantilla d’instruments. Per exemple, una obra de gran format, per a orquestra simfònica, pot abastar més de vint capses d’arxiu perquè, a més de la partitura, comprèn tots els materials d’orquestra.

-       La documentació dels fons personals es pot descriure per nivells, de manera més o menys exhaustiva. En temps de menys recursos, s’ha optat per descripcions més genèriques amb inventaris sumaris. Aquests, si bé han permès informar de l’existència d’un fons de forma ràpida, també han privat de la visibilitat mereixedora d’alguns dels documents integrants.

-       Bona part de les col·leccions i els fons personals inclouen documents duplicats que augmenten el volum però no el contingut.

Per tant, és quasi impossible quantificar el nombre de documents dels quals la Secció de Música n’ha tingut cura des del 1917, tot i que la catalogació en línia i la normalització de la descripció dels fons personals han permès una aproximació més realista.

El nombre de col·leccions i fons personals ingressats en les primeres dècades del segle XXI quasi ha triplicat el nombre de fons incorporats durant el segle XX. Actualment són uns 200, dels quals més d’un centenar ja es troben accessibles des del catàleg o des de la web de la Biblioteca. 

Catàlegs

Música impresa. En principi, la majoria d’edicions musicals (partitures, llibres, tractats i mètodes, llibrets...) estan catalogades i la seva descripció és accessible des del catàleg general de la BC <http://catàleg.bnc.cat>. 

Música manuscrita. Els manuscrits musicals, inventariats des d’un inici, es van començar a catalogar el setembre de 2008. Per aquest motiu, i provisionalment, cal consultar els diferents catàlegs i inventaris de la Secció de Música disponibles a la sala de consulta de reserva, a la web <http://www.bnc.cat/> i al catàleg general <http://catàleg.bnc.cat>.

Segons el número de topogràfic o signatura -que per als documents de reserva de música equival al número de registre- es disposa de les eines de consulta següents:

M 1 - M 785

Felip Pedrell. Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Palau de la Diputació, 1908-1909. 2 vol.

Higini Anglès va recuperar la numeració del llibre de registre d’entrada de la col·lecció musical de Joan Carreras i Dagas de 1906, que actualment és la vigent. Per tant, la signatura impresa del catàleg no és vàlida. L’equivalència entre la «numeració Pedrell» i la «numeració Anglès», fins ara disponible a la Sala de Reserva, es facilitarà des del catàleg tot i ser sumària.

M 786 - M 3673

Llibre de registre, Reserva de Música. Topogràfic: M 3709.

Els documents descrits en el llibre de registre s’incorporen al catàleg general <http://cataleg.bnc.cat/> en la mesura dels possibles. També inclou fons que disposen de catàleg imprès com són els fons de Felip Pedrell[4], Antoni Massana[5] i Josep M. Ruera[6]. En el seu moment es va desestimar continuar amb l’edició de catàlegs impresos perquè immediatament resultaven eines obsoletes, sense possibilitat de modificacions ni actualitzacions.

M 3674 →

Inventaris de fons personals, entre altres.

Es tracta de documents pdf, descrits segons el contingut i no per topogràfic, són accessibles des de la web de la BC <http://www.bnc.cat/> a “Fons i col·leccions” i es van incorporant al catàleg general <http://cataleg.bnc.cat/>.

Signatures

El fons patrimonial de la Secció de Música es localitza mitjançant les següents signatures o topogràfics:  

M + número (ex. M 454, M 1147). A partir de l’any 2009, aquesta sèrie topogràfica s’assigna als documents manuscrits i als fons personals ja existents. 

M-format-número (ex. M-8-127, M-4-53, M-Fol-21). A partir de l’any 2009 s’inicia aquesta nova sèrie de topogràfics només per als documents impresos.

C400 - Col·lecció de llibrets i arguments d’òpera, sarsueles, etc. Probablement s’utilitza des dels inicis de la Secció de Música.

MF - Col·lecció de microfilms i fotografies en blanc i negre de manuscrits musicals catalans i espanyols en general. Des de 1918[7], Higini Anglès inicia la recopilació d’aquestes reproduccions sol·licitades a diversos arxius i biblioteques d’arreu d’Europa per tal de facilitar el seu estudi des de la Biblioteca de Catalunya.

M-MC – Col·lecció de matrius o planxes. La majoria de planxes provenen del fons Felip Pedrell. S’utilitza des de 2016.

DL 78... - Col·lecció de la música impresa a Catalunya des de l’any 1981. La música notada digital ingressa per dipòsit legal des de 2004, té accés restringit i pot ser consultada des de la Biblioteca de Catalunya.

M+[lletres]+núm – (ex. M-Gra-1). Des del 2014, és la sèrie topogràfica reservada per als fons personals, amb excepció els ingressats abans d’aquest any i els de volum reduït. Poden haver variacions en el nombre de lletres, entre altres, perquè s’han mantingut topogràfics de fons provinents del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya el 2005, per exemple. 

Citació preferent de la música manuscrita

Per a citacions bibliogràfiques es recomana, segons si es tracta de citar un fons, un bloc de documents o un document concret, les següents modalitats:         

Biblioteca de Catalunya. Barcelona, Fons Isaac Albéniz

Biblioteca de Catalunya. Barcelona, Correspondència Felip Pedrell, M 964

Biblioteca de Catalunya. Barcelona, M 6915                                                                                           

Us animem a fer-nos arribar les vostres observacions per tal d’aclarir dubtes o poder millorar tot el que sigui possible.

De moment, continuem treballant per i amb la música.

Rosa Montalt
Secció de Música 

Notes

[1] Segons la Llei 4/1993 del sistema bibliotecari i la Llei 9/1993 sobre el patrimoni cultural català aprovades al Parlament de Catalunya.

[2] Arxiu administratiu de la Biblioteca de Catalunya. < http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Biblioteca-de-Catalunya>.

[3] Llibre registre de reserva de música. 1918-1994. Top.: M 3709.

[4] Anglès, Higini. Catàleg dels manuscrits musicals de la col·lecció Pedrell. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1920. (Publicacions del Departament de Música ; 2).

[5] Biblioteca de Catalunya. Secció de Música. Catàleg d’Antoni Massana / a cura de Joana Crespí. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992. (Secció de Música; 38).

[6] Biblioteca de Catalunya. Secció de Música. Catàleg de Josep M. Ruera / a cura de Joana Crespí i Joana M. Garau. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1993. (Secció de Música; 42).

[7] Anglès, Higini. Quadern apaïsat Departament  de Música. Llibreta-inventari de la secció de fotocòpies i fotografies. Anys 1918-1971. Top.: M 7392/36.