La història del Taller de restauració de la Biblioteca de Catalunya va lligada en els seus inicis i fins als anys 80 del segle XX a l’Escola de Bibliotecàries, més tard transformada en Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

L’Escola de Bibliotecàries i la Biblioteca de Catalunya estaven situades a la planta baixa de la seu de la Diputació de Barcelona (avui Palau de la Generalitat).

Jordi Rubió i Balaguer, director de l’Escola, l’any 1923 va proposar a Eduard Toda que es fessin conferències sobre restauració. A partir de 1926 organitza estades al Castell d’Escornalbou per fer-hi pràctiques de biblioteràpia amb les alumnes.

L’any 1929 Toda va ser contractat com a professor de Biblioteràpia i al 1930 l’assignatura entrà a formar part del pla d’estudis. El programa consistia a desmuntar els llibres, rentar-los, treure’ls les taques, encolar-los i relligar-los de nou. Els documents procedien del fons de la BC. Al 1931 es condiciona una aula per a les classes amb material tècnic i servei d’aigua a l’edifici dels Canonges, seu de l’Escola Superior de la Dona.

Als anys 30 es deixa el taller obert a les alumnes que col·laboren desinteressadament, a part de les dues hores de classe setmanal. L’any 1933 Ascensión Zamorano va col·laborar amb el taller i va obtenir una beca de pràctiques de restauració al laboratori de la Biblioteca Vaticana.

El 1937 es va fer el trasllat de l’Escola de Bibliotecàries i la Biblioteca de Catalunya a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i també el Taller de Restauració a una aula de l’Escola.  

Durant la guerra Eduard Toda, a causa de la seva mala salut i del conflicte bèl·lic, deixà de col·laborar amb el taller. De forma provisional van continuar les alumnes Joana Casals i M. Àngels Royo. 

 “...Feien proves, intentaven noves formules més o menys aigualides, per a descompondre taques de tinta, planxaven pergamins, entelaven manuscrits...”

Al 1939 Ascensión Zamorano és nomenada professora de restauració a l’Escola de Bibliotecàries i restauradora de la Biblioteca de Catalunya.

Es restaura, a més de fons de la BC, el de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Cal destacar que l’any 1943 es va organitzar l’exposició Libro enfermo y libro restaurado a la BC, comissariada per Felipe Mateu i Llopis i Ascensión Zamorano.

Es van impartir sis conferències sobre conservació i restauració.

Jesús Vallina substitueix Ascensión Zamorano del 1949 al 1976. Imparteix les classes pràctiques de restauració i enquadernació a l’Escola, a més d’encarregar-se del laboratori de restauració de la Biblioteca.

L’any 1964 al llibre Cincuenta años de la antigua Biblioteca de Cataluña es reivindica més personal i l’adopció de procediments mecànics per restaurar obres modernes.

Al 1976  Rafael Anglés substitueix Jesús Vallina a l’assignatura de restauració de l’Escola. I al 1977 Domènec Palau és contractat com a restaurador de la BC. Es continua restaurant per a altres institucions i per a la Xarxa de Biblioteques Populars.

No és fins l’any 1987 amb la creació del Consorci de la Biblioteca de Catalunya, després de més de 40 anys de dependència de la Diputació  de Barcelona, que  el Taller de Restauració s’ubica a les dependències de la BC, a la zona d’Egipcíaques. Durant aquests anys es compren equipaments com la laminadora i la cambra d'òxid d’etilè.

Al 1993 s’inicien les obres de construcció dels nous dipòsits i això fa que s’hagin de traslladar les dependències del taller, repartides entre l’edifici provisional de l’Eixample i la zona de Gardunya de l’edifici de l’Hospital.

S’amplia la plantilla amb personal procedent de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, creada l’any 1991 com a conseqüència de l’evolució del sector de la conservació i restauració davant dels avenços científics i tecnològics.

La BC es converteix en organisme autònom i passa a dependre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i quan el 1995 s’aprova el nou organigrama de la Biblioteca, el taller de restauració entra a formar part del Servei de Emmagatzemament, Preservació i Conservació (SEPIC).

No és fins l’any 1997 que es fa el trasllat a l’edifici de Villarroel, on  s’inicia un procés de modernització i equipament del taller, tant del mobiliari bàsic com d’equipament tècnic i de materials.

La funció principal del taller de restauració és la intervenció de manera directa sobre la documentació, quan ha perdut part del seu significat o funció, a causa del deteriorament.

El taller també desenvolupa altres tasques, totes amb l’objectiu de tenir cura i preservar la totalitat de  la col·lecció que custodia la BC. 

Els restauradors fan el control de les condicions ambientals de tots els dipòsits, i l’assessorament sobre materials de conservació i sistemes d’emmagatzematge a les seccions i al personal de la Biblioteca.

Col·labora amb la universitat i cada any es tutoritzen les pràctiques d’alumnes especialitzats en Restauració i Conservació de Document Gràfic tant de la Universitat de Barcelona com d’altres universitats d’arreu que ho sol·licitin.

També s’organitzen jornades de formació per al personal, com el curs sobre la manipulació de documents, impartit el 1997, 1999 i el 2007; el curs sobre l’arribada de fons a  institucions patrimonials el 2007 o darrerament, l’any 2015, la jornada sobre protecció de documents.

Al 2010 es va endegar la realització de cursos per a professionals de la conservació i restauració.

2010 Aplicació de tècniques orientals en conservació-restauració d’obra gràfica occidental, impartit per KatarzynaZych.  (en col·laboració amb el Grup Tècnic de Associació Professional dels Conservadors-Restauradors de Catalunya)

2013 Curs sobre tècniques de restauració d’enquadernacions en pergamí, impartit per Arsenio Sánchez Hernampérez

2014 Enquadernacions en pergamí II: estructures, anàlisi i conservació, impartit per Arsenio Sánchez Hernampérez 

2014 Curs sobre materials i muntatges de protecció per a fotografies, impartit per Rosina Herrera

Al 2016 hi ha previst continuar amb aquesta tasca formadora dels restauradors de la BC i dels professionals del país.

A més cada any s’atenen consultes d’altres biblioteques o arxius sobre qüestions de preservació i conservació. 

Bibliografia

Vidal Sardà, Anna. Història del Laboratori de Restauració de la Biblioteca de Catalunya (1923-1976).  EUBD,  Memòria final de carrera , 1983  T.341

Cincuenta años de la antigua Biblioteca de Cataluña. Barcelona: Biblioteca Central de la Diputación de Barcelona, DL 1968

Fontanals, Reis; Losantos, Marga. Biblioteca de Catalunya, 100 anys: 1907-2007. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007

Quiney, Aitor, “Reseña histórica del laboratorio de restauración de la Biblioteca de Catalunya”, Encuadernación de Arte. Revista de la Asociación para el Fomento de la Encuadernación, núm. 22 (segon semestre 2003), p. 60-66.

Estivill Rius, Assumpció; Pons, Amadeu; Mañà, Teresa, “Dones bibliotecàries”[Recurs electrònic]. En: BiD. Biblioteconomia i Documentació,  núm. 10, (juny 2003).http://bid.ub.edu/10dones.htm (consultat: 18/09/2015)

Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. Història. http://www.escrbcc.cat/escola/historia/

Núria Grau
Servei d’Emmagatzemament, Preservació i Conservació