Josep Obiols i Palau (Sarrià, 1894-Barcelona, 1967). Pintor, dibuixant i gravador. Fou un dels representants més destacats del noucentisme artístic català. Inicià la seva formació a l’Escola de Decoració de Sarrià de qui hauria de ser el seu gran mestre, Joaquim Torres-García. Conreà sobretot la pintura mural i, en menor mesura, la pintura de cavallet. Pintà, entre d’altres, a la capella de l’Institut de Cultura per a la Dona, el vestíbul de la casa de Correus de Barcelona, la basílica de la Mercè, la catedral de Lleida i en diverses dependències del monestir de Montserrat. Féu nombroses il·lustracions per a llibres i revistes, auques i cartells, amb paisatges, natures mortes i temes infantils. Un dels seus cartells més coneguts és el que dibuixà per a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Participà en diverses exposicions col·lectives internacionals però en celebrà molt poques d’individuals. Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
La Biblioteca de Catalunya ha rebut l’any 2015 el Fons Josep Obiols, amb un ampli recull de materials gràfics, gràcies a la donació de la família de l’artista.
Josep Obiols a la Gran enciclopèdia catalana
Fons Josep Obiols a la Biblioteca de Catalunya
El Fons Josep Obiols ingressa a la Biblioteca de Catalunya. Departament de Cultura.