Rebuts i factures dels llibres d'Isidre Bonsoms
Enguany es commemora el centenari de la mort d’Isidre Bonsoms i Sicart, un dels més grans benefactors de la Biblioteca de Catalunya. Fruit d’aquesta efemèride, a l’Espai Zero de la biblioteca es va dur a terme una exposició que portava per títol “Isidre Bonsoms, bibliòfil i mecenes” i, juntament amb la mostra, es va oferir un cicle de conferències sobre la seva figura i el seu entorn.
A l’exposició s’hi van mostrar alguns documents, com ara rebuts i factures, que formen part d’un conjunt documental que s’ha inventariat recentment. Pel tipus de documents que en formen part, bàsicament rebuts, i per la data d’alguns d’ells, es té la certesa que aquesta documentació va arribar juntament amb la darrera donació de llibres, la Col·lecció Bonsoms-Chacón.
Bonsoms, igual que altres grans bibliòfils com Archer M. Huntington, fundador de la Hispanic Society of America, no volia que les seves col·leccions acabessin disgregades. Per aquesta raó, l’any 1910, Bonsoms va iniciar el que seria el seu gran llegat: la donació a l’Institut d’Estudis Catalans d’una col·lecció de 4.630 fullets històrico-polítics referents a esdeveniments de la història de Catalunya, que es coneix actualment com Fullets Bonsoms. Quatre anys més tard va proposar al mateix Institut donar la seva Col·lecció Cervantina, uns 3.400 volums, que ingressaria el 1915, mobiliari inclòs. Finalment, el mes d’octubre de 1948, arribaria a la Biblioteca de Catalunya, procedent de la seva darrera residència a la Cartoixa de Valldemossa, la Col·lecció Bonsoms-Chacón, una biblioteca amb valuoses edicions incunables i del segle XVI, la majoria de temàtica cavalleresca. Amb aquest ingrés s’acomplia el llegat testamentari d’Isidre Bonsoms a la BC.
La documentació que forma aquest fons s’ha classificat en tres blocs: correspondència, rebuts i documents varis. Exceptuant una part dels documents varis, la resta tenen un nexe comú: els llibres en diferents vessants, oferiments de compra, compres pròpiament dites, enquadernacions, mobiliari, etc.
El primer bloc, la correspondència, el formen 169 cartes, on destaquen els llibreters. Bonsoms mantingué correspondència amb llibreters d’arreu d’Europa que li fan arribar informació sobre llibres o n’hi ofereixen alguns que sabien que estava buscant o que hi podia tenir interès, la majoria dels quals acabarà comprant. La resta de missives són molt variades, des de felicitacions pel discurs a la Reial Acadèmia de Bones Lletres fins a correspondència amb el Conde de las Navas, referent a la compra d’un llibre que havia estat robat a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid.
El segon grup de documents i, possiblement el més interessant, és el de rebuts. Se n’han comptabilitzat al voltant de 1000, dels quals el 75% corresponen a compres de llibres, un 20% a tasques d’enquadernació i el 5% restant a altres compres, com paper o mobiliari.
Tot i la gran quantitat de rebuts que han arribat a la biblioteca, no es pot assegurar que arribessin tots. Així i tot, la quantitat de diners que Bonsoms va invertir en la seva biblioteca particular va ser molt elevada. Entre compres a llibreters i despeses en enquadernació la suma sobrepassa les 300.000 pessetes de l’època; i el mobiliari per a la biblioteca, comprat a França, li costà al voltant de 60.000 pessetes.
En els primers anys, Bonsoms devia calcular la despesa atès que, en el dors de molts rebuts, s’hi inclou una anotació manuscrita amb la data, el venedor i la quantitat pagada a la part superior i el sumatori del que porta abonat fins aleshores a la part inferior.
Rebut d'Hermenegildo Miralles i detall del verso amb anotacions (Fons Bonsoms-Chacón capsa 4)
Degut a la gran quantitat de rebuts que conté el fons, s’han classificat per compres a llibreters, enquadernadors i un petit grup de rebuts diversos. En alguns casos s’han mantingut aplegats documents que, o bé ja venien junts d’origen, o bé hi ha una relació directa entre ells. El cas més freqüent és el rebut d’un llibreter i la justificació del pagament del rebut per part d’una entitat bancària.
Un 69 % de les compres es fan en llibreries catalanes i espanyoles, i la moneda més utilitzada en les transaccions és la pesseta, tot i que en els rebuts més antics encara es feien servir els rals. El 31 % restant de les compres s’efectuen a llibreters europeus, bàsicament francesos, anglesos i alemanys.
Les monedes més utilitzades són francs francesos, lliures esterlines i marcs alemanys i, en menor mesura, florins holandesos, lires italianes i francs suïssos. A partir de les mateixes factures i la conversió que es feia per les entitats bancàries, o pels mateixos llibreters, s’ha fet una aproximació en pessetes al valor de les monedes estrangeres d’aquella època.
Els primers rebuts són de principis de 1877 i els darrers de 1922, any de la mort de Bonsoms. La quantitat de rebuts no va en concordança amb la quantitat de diners gastats. Mentre que a Bernard Quaritch li comprarà per valor de 27.752 pessetes repartides en 55 factures, a Gabriel Sánchez li pagarà una quantitat similar, 29.500 pessetes, però únicament en dues factures. En una sola factura poden aparèixer diversos llibres, tot i que en la majoria de casos es detalla el preu individual de cadascun d’ells. A tall d’exemple, l’any 1899, a la llibreria de Joan Batlle, Bonsoms compra 82 llibres per valor de 1.875 pessetes. El més econòmic, 0,75 pessetes, és “Lo Cervantisme á Barcelona” de Carreras i Candi i el més car, 115 pessetes, un “Diccionari etimologich de Barcia”.
Factura amb un llistat dels llibres comprats a la llibreria de J. Batlle (Fons Bonsoms-Chacón, capsa 3)
El llibre amb el cost més elevat és el manuscrit del segle XV “Lo Libre dels fets e dits del gran rey Alfonso ...” que Bonsoms comprà a la Llibreria Antigua i Moderna de Salvador Babra per 17.000 pessetes, l’any 1920. Aquest mateix llibreter, a qui Bonsoms en una carta a Archer M. Huntington va qualificar de traficant, va vendre el Cançoner Gil, un cançoner provençal d’origen català, a un grup de deu mecenes encapçalats pel mateix Bonsoms, que fou adquirit per mecenatge per l’Institut d’Estudis Catalans i ingressat a la Biblioteca de Catalunya.
Rebut de Salvador Babra (Fons Bonsoms-Chacón capsa 4)
Al comprovar en el catàleg de la BC alguns dels llibres que Bonsoms va comprar, s’ha confirmat que no tots van arribar a la biblioteca. És de suposar que les obres de temàtica general o més divulgatives es van quedar a la biblioteca que el matrimoni tenia a La Cartoixa. Aquest és el cas de L’Encyclopedie moderne, una obra en 44 volums i per la qual es van pagar 320 pessetes. Aquesta compra, datada a 7 de febrer de 1877, és la més antiga localitzada en la documentació. Quatre anys més tard, el 22 de març de 1881, trobem el rebut de la primera obra cervantina, Iconografía de Don Quijote: reproducción heliográfica y foto-tipográfica de 101 láminas elegidas entre las 60 ediciones... de Francesc López i Fabra publicat l’any 1879, que li costa 75 pessetes.
La darrera compra és del dia 20 de juliol de 1922 a Octavi Viader Margarit, llibreter de Sant Feliu de Guíxols. L’obra és una edició monumental per a bibliòfil del Tirant lo Blanch, publicada pel mateix venedor.
Pel que fa a l’enquadernació, la primera factura localitzada correspon a unes obres de Moratín que li encarrega a Vives a principis de 1877 amb un cost de 6 pessetes. Bonsoms va decantar-se, però, per dos grans enquadernadors: Montserrat Esteban i Hermenegildo Miralles. Entre 1881 i 1893 va ser Esteban l’encarregat d’enquadernar la majoria de les peces. Des de 1893 fins a 1898 es van alternant els rebuts /encàrrecs dels dos enquadernadors i a partir d’aleshores Miralles serà qui rep els encàrrecs majoritàriament. Les darreres factures de Miralles són de l’any 1912, poc temps abans que Bonsoms marxés a viure a La Cartoixa de Valldemossa. Entre 1910 i 1921 encarregà les enquadernacions a la Viuda de Josep Miquel y Rius.
Rebut de S. Esteban y Montserrat (Fons Bonsoms-Chacón capsa 3)
Finalment, el tercer grup de documents, els varis, el conformen tres capses, on hi trobem diversos llistats de les col·leccions, fets pels mateixos donants, per Isidre Bonsoms i Mercedes Chacón, o per personal de la biblioteca; documents d’arxiu que van des del segle XV fins al XIX, documents personals com fotografies de Bonsoms, etc.
Quan Isidre Bonsoms va fer donació de la seva biblioteca poc es devia pensar que la documentació que s’hi va afegir donaria tanta informació. Generalment, quan es cedeixen col·leccions com aquestes a la biblioteca, per la mena de documents donats, es poden percebre les necessitats, les inquietuds o els interessos del donant a l’hora de comprar. Podem saber-ne la quantitat, la qualitat, l’estat de conservació i, fins i tot, com els tenia ordenats. La documentació que ha arribat a les nostres mans permet aprofundir en la formació de la biblioteca d’un destacat bibliòfil. Quan i on va comprar els llibres, quin cost tenien, quins llibres va fer enquadernar, el cost d’aquestes enquadernacions, etc. En definitiva, com es va crear la col·lecció. Sense aquests documents aquestes preguntes serien difícils de contestar, fins i tot pel mateix donant. Possiblement recordaria el primer i el darrer llibre, el que li va costar tant de trobar o els que tenen un pes important en la col·lecció, però amb una biblioteca de milers de llibres, queda palesa la impossibilitat de recordar-los tots.
De ben segur que aquesta documentació serà de gran interès per als investigadors i proporcionarà excel·lents treballs de recerca.
Jordi Armengol
Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials
Bibliografia
BONSOMS I SICART, I. y RUBIÓ I LLUCH, A. Discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la recepción pública de D. Isidro Bonsoms y Sicart el día 9 de mayo de 1907. Barcelona: Tip. La Académica, de Serra Hnos. y Russell, 1907.
BONSOMS I SICART, I. Fragmentos de las traducciones catalanas de la Fiammetta y del Decamerone de Boccaccio ambas anónimas y del siglo XV : lectura hecha ante la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en sesión del 23 mayo de 1908, seguida de algunas noticias bibliográficas. Barcelona: Lib. de Alvaro Verdaguer, 1909.
QUINEY, A., ESTRUGA, J., LAMARCA, D. y TARRATS BOU, F. Col·leccions privades, llibres singulars. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2005. ISBN 8478451609.
QUINEY URBIETA, C.A. La encuadernación artística catalana 1840-1929. S.l.: Universitat Oberta de Catalunya, 2005. Disponible a <http://hdl.handle.net/10609/1185>. [Consulta: 20-09-22].
SÁNCHEZ MARIANA, M. Bibliófilos españoles : desde sus orígenes hasta los albores del siglo XX. Madrid: Biblioteca Nacional, 1993. ISBN 8478950206.
SOCIAS BATET, I., BONSOMS I SICART, I., HUNTINGTON, A.M. y HUNTINGTON, A.M. (Archer M.) La Correspondencia entre Isidre Bonsoms Sicart y Archer Milton Huntington : el coleccionismo de libros antiguos y objetos de arte. Barcelona: Reial Academia de Bones Lletres, 2010. ISBN 9788493328412.
Comentaris
Els papers d'un bibliòfil
Marta N.
06/10/2022 12:02
Magnífic apunt
Esther Vilar
06/10/2022 11:40