La Biblioteca Bergnes de las Casas té les seves arrels en les associacions professionals que sorgeixen a començament del segle XX al marge dels gremis tradicionals d’impressors. El 1900 es va crear el Centro de la Propiedad Intelectual de Barcelona, fruit dels esforços d’un grup d’empresaris catalans del llibre. El Centro es convertí en un complement de l’Institut Català de les Arts del Llibre i es va centrar, sobretot, en els temes que afectaven els empresaris: contractes d’edició, drets etc.

El 1917 l’editor català Gustau Gili va presentar un projecte davant la Conferencia de Editores Españoles y Amigos del Libro per donar una nova configuració al Centro de la Propiedad Intelectual. D’aquesta manera va passar a ser la Cámara del Libro y de la Propiedad Intelectual de Barcelona. Aquesta associació, més vinculada a l’edició del llibre que a la venda, també pretenia fomentar el llibre com a element cultural. Juntament amb la Cámara es va crear una biblioteca que donava servei a editors i llibreters: era la Biblioteca de la Cámara Oficial del Libro de Barcelona.

Després de la Guerra Civil, el 1941, les Cámaras del Libro van ser absorbides per l’Instituto Nacional del Libro Español (INLE) que assumí les funcions que exercien aquelles. La biblioteca passa a formar part de l’INLE, Delegación de Barcelona. El 1986 l’INLE perd el seu caràcter autònom i és el Ministerio de Cultura qui se’n fa càrrec.

A partir del decret 1816/1980 la gestió de les biblioteques de titularitat estatal, com són les biblioteques provincials i la Biblioteca del INLE, Delegació de Barcelona, es trasllada a la Generalitat de Catalunya.

Amb la transferència canvia el nom i passa a anomenar-se Biblioteca Bergnes de las Casas, en homenatge al lingüista i editor barceloní Antoni Bergnes de las Casas que va dedicar gran part de la seva vida a la dignificació i a la cultura del llibre.

El 1995[1] la Biblioteca Bergnes de las Casas passa a dependre orgànicament de la Biblioteca de Catalunya, on no arriba, però, fins al 1998.

Com a biblioteca especialitzada en el món del llibre, els seus fons giren al voltant de la cal·ligrafia, impremta i edició, bibliografia, tipografia, bibliofília, enquadernació, gravat, fabricació del paper i, des de la dècada dels 90, es comença a incrementar el fons de disseny gràfic.

La col·lecció s’ha anat nodrint amb aportacions d’editors, llibreters, impressors, institucions culturals i de particulars. Una de les primeres donacions fundacionals van venir del mateix Gustau Gili.

La consulta dels documents es realitza a les sales de la Biblioteca de Catalunya, a la sala general o a la sala de reserva depenent de la tipologia del fons. La major part del fons és consultable des del catàleg en línia de la Biblioteca i el CCUC.

A la sala general es conserven encara els antics cedularis, tant el general d’autors -  que inclou totes les obres anteriors a l’inici de l’automatització de la Biblioteca Bergnes de las Casas, el 1989 -, com el cedulari específic de catàlegs d’editors i llibreters de la biblioteca, que es complementa amb un fitxer de fitxes en cartolina on editors i llibreters estan distribuïts geogràficament.

El fons està format per monografies, revistes especialitzades - ja siguin de l’Estat espanyol o estrangeres -, petits impresos i material gràfic. Encara que tinguin diversos topogràfics (Ber, BerRes, CBer...), es pot localitzar tot el conjunt al catàleg fent una cerca per autor: Biblioteca Bergnes de las Casas (Biblioteca de Catalunya).

Cal destacar la col·lecció de catàlegs d’editors, de llibreters i de llibreters antiquaris. Formada per uns 15.000 reculls, inclou catàlegs de publicacions, propaganda d'obres, llistes de novetats i altres materials generats per editorials i llibreters de l'Estat espanyol i estrangers.

Entre el material gràfic ressalta el conjunt de cartells originals sobre el Dia del Llibre organitzat per l’INLE, i la col·lecció dels cartells de la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern.

Hi trobem també un conjunt d’ex-libris format per dues col·leccions: la pròpia de la Biblioteca i l’adquirida al col·leccionista Vicens Tarrés.

Cal esmentar els reculls biobibliogràfics (cercables al catàleg en línia) i els dossiers amb documents relatius a la història del llibre, edició i impremta.

I finalment el grup de manuscrits i/o mecanoscrits que contenen llibres d'actes i correspondència de personatges i institucions vinculades al món del llibre tals com l'Institut Català de les Arts del Llibre, Antoni Palau i Dulcet, correspondència de Ramon Miquel i Planes, i documentació sobre la Sociedad Cámara Oficial del Libro de Barcelona o Confraria de Llibreters.

Actualment continua com a col·lecció oberta dins de la Biblioteca de Catalunya i, puntualment, s’hi incorporen algunes adquisicions pertinents a la seva especialització.

Malgrat no saber si hi ha alguna institució o particular que conservi la biblioteca o la documentació personal d’Antoni Bergnes, sempre ens quedaran les seves publicacions sortides de la impremta del carrer Escudillers de Barcelona i el nom d’aquesta col·lecció que li ret homenatge.

Pilar Estrada i Lourdes Martín
Biblioteca de Catalunya

Fonts consultades:

Ana Martínez Rus, Raquel Sánchez García. Orígenes y evolución de la Cámara Oficial del Libro de Madrid. Departamento de Historia Contemporánea, U.C.M. http://eprints.ucm.es/16992/1/C%C3%A1mara_del_Libro_de_Madrid.pdf [consultat: 5/10/2017]

Llibres de registre de la Biblioteca Bergnes de las Casas, 1935-1987. Top: Arx. Adm. BC. Llibres de registre (ll. 1413-1423)

Pilar Estrada. “Una biblioteca sobre las artes del libro: la Biblioteca Bergnes de las Casas”. A: Bibliotecas de arte, arquitectura y diseño: perspectivas actuales. Munchen: K. G. Saur, 1995. P. 379-384

[1] Decret 300/1995, de 25 d'octubre, pel qual s'estableix l'estructura de l'entitat autònoma Biblioteca de Catalunya.