Les minves de gener

Els diccionaris descriuen les minves o calmes de gener com el descens del nivell del mar a l'hivern a causa d'altes pressions, que ens donen uns dies de bonança a la costa i una mar molt plana. Però més enllà de la hidrografia i la climatologia, sempre hi ha qui les associa al poema de Joan Maragall, un Maragall jove, primerenc, amb la veu poètica encara lluny de la seva maduresa però ple de força, lirisme i amor a la vida.

Es tracta d'un magnífic poema de vint-i-tres decasíl·labs que va escriure en plena exultació amorosa i que es va donar a conèixer a L'Avens del 31 de gener de 1891. El poeta utilitza la natura per a expressar la seva joia i la seva esperança, després d'uns anys d'inquietuds i decepcions.

 

Manuscrit del poema Les minves de gener.  Arxiu Joan Maragall. Top.: mrgll-Mss. 7-1-1

Manuscrit del poema Les minves de gener. Arxiu Joan Maragall. Top.: mrgll-Mss. 7-1-1

 

L’estiu del 1888 coneix Clara Noble Malvido a Puigcerdà, una noieta menuda, rossa i d’ulls blaus, filla del comerciant anglès Ernest Noble i d'una dama andalusa amb un nom ben literari, María de las Angustias Malvido. Ell té vint-i-set anys i ella quinze, i en les cartes que adreça al gran amic Antoni Roura, que va esdevenir el confident de les seves cabòries amoroses, comença a referir-s'hi com a “the fairy”.

 

Maragall el 1888. Fotografia de Napoleón. Arxiu Joan Maragall. Topogràfic: mrgll-Ftgr. 18/12. Clara Noble abans de casar-se.  Fotografia de Napoleón. Arxiu Joan Maragall. Topogràfic: mrgll-Ftgr. 10/8bis

Clara Noble abans de casar-se. Fotografia de Napoleón. Arxiu Joan Maragall. Topogràfic: mrgll-Ftgr. 10/8bis -- Maragall el 1888. Fotografia de Napoleón. Arxiu Joan Maragall. Topogràfic: mrgll-Ftgr. 18/12

 

La primera menció es llegeix en una carta de 8 de gener de 1889 (mrgll-Mss. 6-52-5):

"Aquet mateix dia de Nadal hi havia en lo teatre "the fairy": com era dia d'entrada plena no m'en vaig adonar fins a mitja funció, y després al sortir, pe'l corredor, nos varem saludar entre mitj del riu de gent que 'ns feya pampellugas. La veig bastant sovint y fins l'hi he dat motiu per a que ella pensi que li faig l'ós. Ara venen á estarse á Barcelona : aixís m'ho vá dir en William un dia que 'l vaig trobar y 'm vá fer una ovació á l'inglesa (-Oooooh! - ab un mohiment ample de brassos) y també 'm vá dir que 'l pròxim estiu tornarían á Puigcerdá. Allí, si no antes, hauré de resóldrer alguna cosa, perqué es una criatura que m'agrada bastant".

I en una altra carta, de 16 de maig de 1890 (mrgll-Mss. 6-53-4/3), el poeta escriu:

"L'escultor me torna a buscar lo cos, lo mestre de piano me vol are per una d'aquellas nenas de que t'he parlat, lo Senyor Jordana encara no'm deixa tranquil, los amichs saben que vull á "the fairy", la que llegeix la "Gaviota" sab que pujo á informar sovint per en Girona y la Companyia de Fransa (clients de can Brugada) y no trova cap mes xicot, la viuda de mon íntim amich es molt aixerideta (ahí vaig saludarla) (¡si ell me sentia!), y á casa per medi d'uns parents me volen fer conéixer una pubilla molt rica... Aixó és horrorós... pro al estiu se donará la batalla, y lo dia que fassi 30 anys vull estar lligat ab una ó altra encara que no siga mes que perqué no m'emprenyin".

Maragall es casa amb Clara el 27 de desembre de 1891 a l’església de Santa Anna de Barcelona. Ella té divuit anys, ell ja en té trenta, i els amics li fan un regal de noces que l’emociona profundament. El matí del casament rep a casa una caixa amb cent volumets impresos del títol “Poesias: originals i traduccions". Es tracta d'una edició no venal que recull la seva producció poètica i les traduccions de Goethe escrites fins al moment.  El seu amic Josep Soler li havia anat sostraient composicions amb el pretext d’ensenyar-les a altres amics i tots junts foren els responsables de l’edició. Realitzada per La Ilustració Catalana, són cent exemplars numerats i un sense numerar dedicats "A en Joan Maragall en son casament ab la Senyoreta Donya Clara Noble sos amichs Enric Buxaderes, Geroni Buxadeu, Emili Clausolles, Joan Gubern, Francesch Matheu, Narcís Oller, Joseph Ribas, Anton Romaní, Víctor Sanpere, Joan Sardá, Joseph Soler, Joseph Ventayol y Joseph Yxart." El 1895 el publicaria la Tipografia L'Avenç en una edició que pren el mateix títol, "Poesies", i obre el cicle "Claror", dedicat al festeig i casament amb Clara Noble.

 

Fragment del poema "Mimves del gener" en l'edició de 1891

Fragment del poema 'Mimves del gener' en l'edició de 1891

 

I per acabar, us recomano escoltar l'admirable recitació que en fa David Espunya. No us decebrà!
 
 

Esther Vilar
Arxiu Joan Maragall

 

Bibliografia

Maragall, Joan. Cartes del festeig, edició i introducció a cura de Glòria Casals. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2011.

Maragall, Joan. Poesia. Edició crítica, a cura de Glòria Casals. Barcelona:  La Magrana, 1998.

Serrahima, Maurici. Joan Maragall. Barcelona : Edicions 62, 1990.

Comentarios