La veu és la protagonista
La UNESCO va declarar el 27 d’octubre Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, dia en què es posa en valor el patrimoni sonor i audiovisual. Des de l'any 2006, la Biblioteca de Catalunya se suma als esdeveniments que s'organitzen arreu del món amb motiu d’aquesta commemoració i, un any més, des de la Unitat de Sonors i Audiovisuals volem destacar la importància d’aquest fons excepcional.
Des de la Biblioteca de Catalunya hem d'afavorir el coneixement, la conservació i la difusió del patrimoni català per respondre a les necessitats d'informació dels investigadors. Aquest patrimoni té un valor fonamental ja que conserva els enregistraments del nostre entorn, documents que adquireixen un paper destacat i necessari perquè les generacions futures coneguin la identitat i la singularitat del seu país.
Les col·leccions de la Biblioteca de Catalunya inclouen tota mena de materials i posen de manifest la diversitat i la riquesa del patrimoni de la cultura catalana escrita, gràfica i audiovisual. La multitud de documents sonors i audiovisuals abasta des dels primitius cilindres de cera i discos de pedra, fins als nous suports audiovisuals i multimèdia.
La Unitat de Sonors i Audiovisuals conserva la producció videogràfica catalana que ingressa per Dipòsit Legal, i altres fons i col·leccions en diversos formats audiovisuals que hagin aparegut al mercat: U-matic, Vídeo 2000, Betamax, VHS, DVD, Blu-ray i d’altres. La majoria dels fons audiovisuals que es conserven són comercials però d'altres són còpies úniques o no editades, característica que els fa especials.
En aquest article volem posar en relleu la producció sonora i audiovisual de diferents veus literàries catalanes que la Biblioteca de Catalunya conserva per tal de ser preservada i difosa.
«Veus literàries» és una col·lecció de vídeos i DVDs que recull la veu de diferents autors de la literatura catalana contemporània a través d’una breu biografia, una entrevista al personatge protagonista, la lectura de textos de l’autor (llegits pel mateix autor o un rapsode) i la seva bibliografia.
Llegint una de les reflexions que fa l’escriptor Francesc Parcerisas en la seva recent obra "La tardor em sobta" vam detectar-hi certa preocupació:
«La funció de la mètrica és ajudar al recitat o al record mnemotècnic, perquè l’escriptura és molt pobra pel que fa als signes de recitació. […] La lectura silenciosa va matar la lectura declamada, l’espectacle, i avui passa a l’inrevés, la majoria de “rapsodes” destrossen la poesia. […] Seria bo tenir el text sempre al davant, perquè el lector no es faci una idea massa esbiaixada del poema a partir només de la lectura que, ara, també escolta»
Així ho farem, llegirem el poema i n’escoltarem la interpretació, tot alhora.
Avui la protagonista és la paraula oral.
Llegim, escoltem, sentim... Feliu Formosa, poeta i traductor, a través de la seva pròpia veu i la de la seva filla, Ester Formosa, cantant i rapsoda immillorable.
Del Llibre de les meditacions (recita Ester Formosa)
La intimitat guanyada
a força de pobresa,
el so d’una guitarra
en una cambra plena
de l’olor de contactes
i amb la finestra oberta
al fum i al cansament.
Hi fas l’aprenentatge
per copsar el desacord
de tantes dones soles
amb la ciutat que aïlla
(la morta xemeneia
les múltiples antenes).
Hi serves el silenci
La dignitat perfeta
a força de renuncia.
Del llibre Cançoner (recita Ester Formosa)
Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
Fullejaràs potser Virginia Woolf.
Vindré darrere teu amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d’una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el dolç somriure
del teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.
De Cap claredat no dorm (recita Feliu Formosa)
Darrere el vidre veig
Com de sobte s'imposa
El gotejar incessant
De la pluja damunt
Les rajoles vermelles
De la terrassa immersa
En un silenci gris
També cessa de sobte
El torturat repàs
Mental de tot allò
Que crec tenir pendent
I que vol ser ordenat
Dintre meu amb aquest
Sentiment prou sabut
Del deure no buscat
Tot ho deixa en suspens
El lleu so de la pluja
Que va caient damunt
Les rajoles vermelles
De la terrassa immersa
En un silenci gris
Diu Enric Sòria, assagista i poeta valencià, en el pròleg del llibre "Darrere el vidre" on s’aplega la poesia de Feliu Formosa de 1972 a 2002, que l’autor proposa en la seva poesia:
«Una mirada estesa i un exercici de meditació sobre el món observat i sobre el mateix punt de vista de qui l’observa»
En el mateix text Sòria hi afegeix unes paraules del poeta Agustí Bartra (1908-1982) referint-se a Feliu Formosa:
«Un ésser humà que escriu poesia perquè no vol ser oblidat de la llum»
Hi estem d’acord.
Judit Junyent Capdevila
Unitat de Sonors i Audiovisuals
BIBLIOGRAFIA
Feliu Formosa [Enregistrament de vídeo] / guió i direcció, Agustí Espriu ; és una producció de Micantia ; amb el patrocini de CEDRO. 1 videodisc (DVD) 25 min. [TOP: DVD 662]
ENLLAÇOS RELACIONATS
- Alicia de Larrocha i Victoria de los Ángeles: un centenari compartit per dues intèrprets universals
- Dos enregistraments sonors i diversos enigmes
- Xavier Turull: un centenari musical a reivindicar
- Celebrant el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual
- 2018 Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual “La vostra història es mou/commou”. 2018 World Day for Audiovisual Heritage “Your story is moving”
- 2017 Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual “Descobrir, Recordar, Compartir”. 2017 World Day for Audiovisual Heritage “Discover, Remember and Share”
- Es tracta de la teva història. No la perdis!
Comentarios