Amb motiu del 175è aniversari del naixement de Marià Fortuny, que es compleix aquesta setmana, la Biblioteca de Catalunya ha digitalitzat un nombre important dels seus gravats.

Nascut a Reus l’11 de juny de 1838, de família humil, va quedar orfe molt jove; va ser educat pel seu avi, que l’inicià en la creació artística, fent-li pintar els ninots del museu de cera ambulant, del qual era propietari. Aviat es va adonar de les habilitats i facultats artístiques del seu nét i va determinar deixar-ho tot per acompanyar-lo a estudiar a Barcelona, mentre ell es col·locava com ajudant d’un l’escultor. Marià Fortuny es va formar a Llotja, on va guanyar una beca per ampliar estudis a Roma.

El 1860 la Diputació de Barcelona li encarregà la documentació gràfica de la Guerra d’Àfrica, on va coincidir amb el també reusenc general Prim. Aquesta guerra va ser la primera que va tenir reporters gràfics, però ell era l’únic pintor.

Àfrica va influir molt en la temàtica orientalista de les seves obres. Fortuny va anar-hi dues vegades; de fet, aquests esdeveniments van impactar molt l’artista i la seva generació.

Va fer molts dibuixos i aquarel·les in situ, que posteriorment li van servir per a fer grans teles i gravats.

Fortuny va arribar a Àfrica quan la batalla de Tetuan ja havia acabat. Hi va dibuixar i pintar l’ambient militar, que era la feina que tenia encomanada, mentre paral·lelament descobria  el món  àrab que el va fascinar.

Al començament dibuixà la confrontació de manera imparcial, fins que va viure la batalla de Wad-ras, que el va colpir profundament.

El 1865 se’n va anar París, on va fer amistat amb els pintors Madrazo i Zamacois. Es va casar amb Cecília Madrazo.

Va viatjar moltíssim, malgrat la seva curta vida, i va viure en diferents ciutats: Roma, Nàpols, París, nord d’Àfrica, Madrid, Granada, etc.

En vida va ser testimoni de l’alta cotització i el reconeixement internacional que assolien els seus quadres, de manera que va tenir temps de conèixer l’èxit a pesar de morir tan jove. La seva fama com a artista s’ha mantingut amb alguns daltabaixos; els seus gravats, sovint comparats als de Goya o Rembrant, sempre han estat molt valorats.

Va morir a Roma el 1874.

Fortuny tractava els mateixos temes en la pintura, el dibuix i el gravat, i hi retornava reelaborant-los.

Les estampes, que ell mateix gravava, segurament partien d’un dibuix previ o bé s’inspiraven en un  dels seus múltiples apunts o pintures.

Comparant les diferents proves d’estat dels gravats, veiem molt clarament com modifica i enriqueix els temes, així com l’evolució de la imatge a través de les modificacions de la matriu i l’entintat, amb l’aparició de nous personatges i detalls. El resultat, en canvi, és com si treballés espontàniament sobre la planxa. Aparentment semblen apunts previs per als seus grans temes pictòrics, cosa impossible, si n’analitzem la cronologia.

Dèiem més amunt que va ser a Àfrica en dues ocasions, el 1860 i el 1862; l’última, també subvencionat, per prendre apunts de paisatges i fons. Va fer-hi molts dibuixos, que li van servir per a pintar la Batalla de Wad-ras (1860-1862) i més endavant la Batalla de Tetuan (1863-1865, inacabada); uns 10 anys més tard, el 1873, possiblement aconsellat pel seu editor de París, Goupil, va fer una colla de  gravats de temàtica marroquina inspirats en aquella època.

El mètode calcogràfic que usava majoritàriament és l’aiguafort, sobre una planxa de coure, de vegades reaprofitada; en alguns casos la tècnica és mixta aiguafort i aiguatinta. Ell mateix tirava les proves d’estat.

Un cop mort, el 1878 van acerar les seves planxes per fer-ne un tiratge. Posteriorment, el seu fill les va desacerar per fer-ne de nous i les va modificar suprimint-ne  els textos afegits.

Gairebé la totalitat de les seves planxes es conserva a la Calcografia Nacional, on es van niquelar per fer-ne un nou tiratge el 1973.

La col·lecció de la Biblioteca de Catalunya és formada principalment pels gravats de tema marroquí, concretament pel tiratge de 1878, encara que també disposa de tiratges  anteriors i posteriors i d’algunes proves d’estat, a més d’estampes en diversos tiratges modificats pel propi artista, com Arabe assis,  Arabe veillant o Tireuse de cartes, com també d’algunes que ens permeten comparar els tiratges fets en vida de l’autor amb els de 1878, com Famille marrocaine, Garde de la Casbah,  Kabyle  mort o Poilleux, i altres estampes fetes amb les planxes modificades pel seu fill, com Home llegint, Retrat de Velázquez o Torero.

Per una altra banda, Fortuny també aprofita figures secundàries gravades anteriorment. Triem un cas concret, Garde de la Casbah, en què veiem dos personatges en primer  pla i un tercer, al fons, que apareix a Arabe assis i a Marocain assis; com diu Rosa Vives en la seva tesi, encara que molt semblants, es tracta de dues planxes diferents que parteixen d’un mateix dibuix previ, actualment conservat a la Biblioteca Nacional.

En conjunt, aquests gravats són evocacions i recreacions posteriors de la seva magna obra La batalla de Tetuan, per això hi ha molts personatges i animals que ens recorden aquesta tela.

Un detall important a considerar són els trets de la cara dels personatges, tant en les pintures com en els dibuixos i els gravats; els trets facials dels àrabs són a penes identificables, potser com a mostra de respecte a una cultura que defuig aquesta mena de representacions.

Roser Pintó Fàbregas
Unitat Gràfica