La col·lecció de retrats de la Biblioteca de Catalunya

La necessitat de preservar la memòria dels grans personatges, o d’immortalitzar moments importants de la vida de cadascú, ha fet del retrat un gènere molt prolífic. Els retrats ens interpel·len i això és el que els fa atractius, doncs ens remeten a allò que és més proper i important, les persones, els altres i nosaltres mateixos.

El retrat és la representació, més o menys fidel, de la fesomia d’una persona, generalment centrada en el rostre. L’artista, en certa manera pel fet de rebre un encàrrec, es troba amb unes possibilitats creatives limitades. Òbviament en primer lloc pel fet d’estar obligat a mantenir una certa semblança amb el subjecte que ha de retratar, i a les exigències del “client” que feia l’encàrrec, com seria el cas dels retrats encarregats  per corporacions o societats acadèmiques per a llurs galeries de membres il·lustres, o els que decoren les parets de palaus, paranimfs o sales nobles d’institucions de govern. Tot i això, el retrat no és una mera reproducció mecànica dels trets, sinó que entra en joc la sensibilitat de l'artista, qui interpreta els trets segons el seu gust i genialitat. És la mirada del pintor, del dibuixant o del fotògraf la que fa que el retrat sigui una obra d’art. L’artista observa l’altre i forma, amb una intenció més o menys conscient, un judici o una percepció personal sobre la individualitat del personatge retratat, fixant juntament amb el trets físics més característics, un gest, o una expressió que manifesta la seva personalitat. 

Enguany la Biblioteca de Catalunya ha finalitzat el procés d’integració dins el catàleg en línia, d’un fons de més de 2500 retrats de personatges de totes les èpoques. És un conjunt iconogràfic molt heterogeni, que aplega retrats realitzats en diferents tècniques i estils, majoritàriament gravats i fotografies. Cronològicament abracen un període que va des de mitjans del segle XVI fins els nostres dies. Hi troben espai tant imatges bellíssimes i de gran qualitat, com l’aiguafort d’Albrecht Dürer o el retrat del pintor i gravador Hendrick Goltzius gravat per Jonas Suyderhoef el 1649, -que reproduïm en aquest article-, com obres de factura més modesta, però documentalment força interessants per la seva raresa.

Retrats de Philip Melanchton, amb aiguafort de A. Dürer de 1526 i de Hendrik Goltzius, de 1649

Retrats de Philip Melanchton, amb aiguafort de A. Dürer de 1526 i de Hendrik Goltzius, de 1649

 

La col·lecció ha anat creixent al llarg dels anys amb noves adquisicions que s’han afegit a les col·leccions de retrats de la biblioteca, com la de Joaquim Pena de músics, que ingressà el 1941 o altres col·leccions adquirides posteriorment com les fotografies de la col·lecció Borràs, la Col·lecció Lloveras, entre d’altres.

Els fons iconogràfics han estat molt valorats i consultats pels investigadors, que ben bé podrien subscriure la reflexió de l’historiador anglès Thomas Carlyle. En una carta de 1880 deia: 

Retrat de Thomas Carlyle, reproduït al llibre: FROUDE, James A. Thomas Carlyle, a history of the first  forty years of his life, 1795-1835. London: Longmans green, 1882. V. 1.

Retrat de Thomas Carlyle, reproduït al llibre: FROUDE, James A. Thomas Carlyle, a history of the first forty years of his life, 1795-1835. London: Longmans green, 1882. V. 1.

La col·lecció inclou molts dibuixos, apunts del natural, dibuixos a la ploma, aquarel·les, carbons, sanguines d’autors com: Josep Obiols,  Joaquim Renart, David Santsalvador, que varen retratar entre d’altres els escriptors Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Joan Maragall, el mestre Amadeu Vives, o Francesc Cambó.

Dibuixos i aquarel·la de Carles Riba per Josep Obiols, aprox. 1930 i Joaquim Mir i Josep M de Sagarra per David Santsalvador, aprox. 1930

Dibuixos i aquarel·la de Carles Riba per Raimon Obiols i de Joaquim Mir i Josep M de Sagarra per David Santsalvador, aprox. 1930

 

Una altra part important, pel seu volum i qualitat, són les estampes calcogràfiques i litografies. Es presenten en làmines individuals, o formant part d’àlbums iconogràfics de personatges cèlebres: reis, presidents, governants, militars, eclesiàstics, científics, escriptors, artistes, actors ...

Sovint l’artista gravador s’inspira en retrats existents realitzats per grans mestres de la pintura. Com en l’estampa d’Anne de Cléves pintada per Holbein i gravada per Delannoy. Aquesta imatge va ser publicada a l’obra Galeries historiques de Versailles. Collection de gravures réduites d’après les dessins originaux du grand ouvrage infolio sur Versailles per Charles Gavard entre 1838 i 1848. Es tracta d’una col·lecció de làmines dels principals retrats del palau de Versalles reproduïts amb diàgraf, un aparell, perfeccionat per Gavard, que permet transportar sobre el paper la representació d’un objecte mitjançant un punt de mira mòbil, el qual es fa moure seguint els contorns de l’objecte unit a un cursor proveït d’un llapis.

Retrat Anne de Clèves sobre una pintura de Holbein i gravada per Delannoy., publicada a  Galeries historiques de Versailles. Collection de gravures réduites d’après les dessins originaux ... entre 1838 i 1848

Retrat Anne de Clèves sobre una pintura de Holbein i gravada per Delannoy., publicada a Galeries historiques de Versailles. Collection de gravures réduites d’après les dessins originaux ... entre 1838 i 1848

El retratista rep en ocasions l’encàrrec de fer un retrat d’un individu post mortem, o de grans personatges del passat, dels quals no es coneix cap imatge i ha de recrear-lo sobre la base de les informacions que es tenen. Son els retrats dits de reconstrucció com els dels reis visigots o el del rei Enric II de Castella de les imatges següents.

Làmina litogràfica amb 6 reis visigots, publicada a publicada a Las Glorias nacionales : grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas,... / por el doctor D. Manuel Ortiz de la Vega. Madrid ; Barcelona : Librería de Publicidad : Librería histórica, 1852-1854 i retrat de perfil del rei Enric II de Castella, calcografia de A. Roca, 1853

Làmina litogràfica amb 6 reis visigots, publicada a publicada a Las Glorias nacionales : grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas,... / por el doctor D. Manuel Ortiz de la Vega. Madrid ; Barcelona : Librería de Publicidad : Librería histórica, 1852-1854 i retrat de perfil del rei Enric II de Castella, calcografia de A. Roca, 1853

Caricatures

Dins del dibuix, destaca un subgènere amb unes característiques pròpies, la  caricatura. La Biblioteca de Catalunya des de fa força temps està  fent una tasca de recollida i preservació d’aquest art que s’havia considerat “menor”, per recuperar originals dels principals ninotaires i humoristes gràfics de casa nostra. En els darrers anys ha ingressat un gran nombre d’esbossos, maquetes i dibuixos originals d’humoristes gràfics com Enric Cluselles “Nyerra”, Joan J. Guillén, José Luis Martín, Antoni Calonge, Roca Maristany. Molts d’ells han conreat la caricatura principalment publicada en premsa, els originals dels quals moltes vegades es perden, un cop s’ha publicat el treball.

El futbolista Cros dibuixat per A. Roca Maristany, aprox. 1930 i l’actriu argentina Nacha Guevara per A. Calonge, 1975-1976

El futbolista Cros dibuixat per A. Roca Maristany, aprox. 1930 i l’actriu argentina Nacha Guevara per A. Calonge, 1975-1976

Retrats fotogràfics

L’aparició de la fotografia a finals del segle XIX suposà la democratització del gènere, en cert sentit va començar a substituir el retrat pintat. La fotografia, amb unes característiques tècniques molt diferents del retrat pictòric, també podia convertir el retrat en una obra d’art, com han fet i fan grans fotògrafs. La fotografia artística és la captació d’un instant fugaç de vida triat per l’autor per a comunicar la impressió que li ha causat la persona. Una instantània que no s’improvisa, exigeix preparació i reflexió.

Gran part dels retrats fotogràfics conservats a la col·lecció provenen dels arxius personals dels donants, escriptors, músics, pintors dibuixants; altres de reculls de col·leccionista; i altres del mateix fotògraf. La col·lecció posseeix una bona mostra de retrats dels estudis de fotògrafs catalans de renom com Audouard, Napoleon, Esplugues, Salvany.

Fotografia de Joan Maragall, per Napoleon, aproximadament 1885	i el Dr. Robert, fotografia de Pau Audouard, aproximadament 1900

Fotografia de Joan Maragall, per Napoleon, aproximadament 1885 i el Dr. Robert, fotografia de Pau Audouard, aproximadament 1900

Les dedicatòries són un element que acompanya  força fotografies com aquesta de la soprano francesa Geneviève Vix a Joaquim Pena en una de les seves visites a Barcelona.

Fotografia de Geneviève Vix par Moffett, amb dedicatòria a Joaquim Pena, 1919

Fotografia de Geneviève Vix par Moffett, amb dedicatòria a Joaquim Pena, 1919

L’Autoretrat

Per últim l’autoretrat, un subgènere del retrat, que va més enllà i que pot trencar amb els convencionalismes del gènere, donant ales a la creativitat de l’autor, i mostrant-ne obertament el caràcter autobiogràfic de l’art. És la mirada de l’autor sobre si mateix, la percepció que té d’ell o la imatge que en vol donar.

Autoretrat de Giuseppe Bottani, gravat per Pier Antonio Pazzi, aproximadament 1760

Autoretrat de Giuseppe Bottani, gravat per Pier Antonio Pazzi, aproximadament 1760

 

Autoretrat de Josep Salvany, 1916

Autoretrat de Josep Salvany, 1916

Roser Insenser
Unitat Gràfica

Comentarios