Lluís Capdevila i Vilallonga (Barcelona, 18 d'agost de 1895-Andorra la Vella, 17 de març de 1980) fou un escriptor, periodista i llibretista de sarsueles català.
Cap al 1912 va col·laborar a la revista De tots colors. De jove residí a París fins al 1914. De retorn a Barcelona fundà la revista Los Miserables. Dirigí posteriorment L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i La Humanitat. Es convertí en una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina. Va militar a l'Esquerra Republicana de Catalunya, i el 1939 s'exilià a Occitània. Durant l'ocupació alemanya es va posar al costat de la Resistència. L'any 1942 retorna a Acs (Occitània), per dedicar-se a escriure, però ni disposa de públic suficient ni troba cap editor que vulgui acceptar els originals que Capdevila va escrivint i acumulant al seu calaix: més de quaranta obres de teatre, proses narratives i material per escriure les seves memòries. L'any 1950 entrava a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de Poitiers com a professor de literatura espanyola, i l'any 1970 fundava, en aquesta Universitat, l'Aula de Literatura i Filologia Catalanes.
El 1973, es jubilà i s'instal·là a Sant Julià de Lòria (Andorra). Uns anys abans ajudà a posar en marxa l'editorial Editorial Andorra, on dirigí una col·lecció literària que traduïa al català autors de renom internacional. Participà activament de la vida cultural del seu país d'acollida fins a la seva mort, l'any 1980.
Fons personal Lluís Capdevila a la Universitat Autònoma de Barcelona