Sovint trobem en els llibres un seguit de marques que ens permeten identificar-ne l’autoria o que poden tenir una finalitat comercial: marques d’aigua, d’impressor, d’editor o d’enquadernador; en altres ocasions poden servir per a reconèixer-ne el posseïdor: l’exlibris.

L’exlibris és una marca del propietari del llibre; pot ser manuscrita, o impresa en una etiqueta o en un segell.

L’exlibris manuscrit es troba tant en documents anteriors a la impremta com en documents actuals. En els llibres de text en particular, hi trobem sovint, a part de la signatura autògrafa, una jaculatòria. Existeixen diverses fórmules que s‘usen en diferents idiomes; una de les més comunes en català era:

El paper és de roba
La roba de fil
El fil de cànem
El cànem de terra
La terra de Déu
I aquest llibre és meu

Els exlibris tenen forma d’etiqueta on consta el nom del propietari i, freqüentment, una vinyeta al·legòrica. Generalment es fan en mida petita per tal de poder-los enganxar a la part interna de la tapa del llibre.

Els més antics són heràldics; és a partir del segle XX, amb el modernisme, que se’n generalitza la utilització i, en molts casos, deixen de ser un objecte d’ús i esdevenen objectes d’intercanvi entre col·leccionistes.

A la Secció de Gravats de la Unitat Gràfica de la Biblioteca, s’hi conserven molts exlibris; alguns han arribat independentment i d’altres, en forma de col·lecció. En aquest darrer cas, s’han conservat tal com havien estat reunits pel col·leccionista individual (Vindel, Miracle, Vallina, Carreras, etc.) o institucional (AEB, Asociación de Exlibristas de Barcelona; Biblioteca Bergnes de las Casas i Biblioteca de Catalunya).

Aquests exlibris es troben al catàleg, entrats un per un. Darrerament, però, s’han començat a fer reculls per les peces que no són gravats nobles o que no són gaire destacables des del punt de vista gràfic i/o artístic.

Existeixen altres variants de les marques de propietat en el llibre, com el super-libris, que s’aplica a l’enquadernació (tapa del llibre); l’ex-biblioteca, generalment usat per a una institució; l’ex-dono, per a identificar els llibres d’una donació, o l’ex-musicis, per a llibres de música o documents sonors.

Roser Pintó Fàbregas
Unitat Gràfica