El fons poètic de la Biblioteca de Catalunya. Dia mundial de la poesia 21 de març
Els poetes, amb els seus poemes, contribueixen a teixir l’entramat que conforma el patrimoni cultural d’un poble. Les seves paraules, que ens arriben en lletra impresa, passen un seguit de transformacions abans d’arribar al text definitiu; aquestes transformacions, les diferents versions, ens parlen de treball, de dedicació, de domini del llenguatge, i seguir la seva evolució ens orienta com a investigadors i ens enriqueix com a persones.
Entre els fons de la Biblioteca de Catalunya trobem una important obra poètica; la majoria ja publicada en la seva versió definitiva. En alguns casos també hi ha les versions primerenques d’algunes obres, esborranys escrits en folis, en tovallons de paper, en fulls de llibreta, electrònics; escrits amb ploma, amb llapis o tinta; ratllats o subratllats. Podem observar, seguint els papers personals dels escriptors, el seu caràcter, la seva manera de treballar, les vacil·lacions, la tria del mot o l’expressió final.
La Biblioteca també conserva les biblioteques particulars d’alguns escriptors i poetes, com és el cas de J.V. Foix o Carles Riba i Clementina Arderiu, que posen de manifest els interessos intel·lectuals i lectors dels poetes, les seves fonts, al mateix temps que ens ajuden a conèixer el context cultural d’una generació.
Les obres impreses es conserven a moltes biblioteques i institucions. Però els papers personals es troben exclusivament on l’autor o els seus descendents han decidit que es conservin per a les generacions futures. Internet i les noves tecnologies han fet possible la difusió d’aquests documents únics, però l’original, aquell paper únic i singular només es pot consultar als centres que el custodien.
Aquest apunt no pretén donar notícia de tot el fons poètic que hi ha a la Biblioteca, que es pot recuperar des del catàleg, sinó presentar una mostra, des dels primers cançoners provençals fins al darrer poeta que ha volgut que guardéssim els seus papers personals.
La poesia lírica medieval ens ha arribat recollida en cançoners, que apleguen poemes de diferents poetes, o d’un únic poeta. A la Biblioteca de Catalunya es conserven dos d’aquests cançoners, el Cançoner provençal o Cançoner Gil (BC, ms. 146) i el Cançoner Vega-Aguiló (BC, mss. 7-8).
Del segle XV hem de mencionar a Ausiàs March (BC, ms. 2025), en una còpia del segle XVI. En aquest cas, com en el dels cançoners, no es tracta dels esborranys que feien els mateixos poetes, sinó reculls i còpies de l’època o d’uns anys més tard, que han facilitat la pervivència dels poemes fins als nostres dies.
De finals del segle XIX i començaments del segle XX destaquem els dos grans poetes de la llengua catalana, Joan Maragall i Jacint Verdaguer. La Biblioteca de Catalunya conserva els seus fons literaris i personals, així com les biblioteques particulars. Així mateix, l’antiga residència de Joan Maragall acull l’Arxiu Joan Maragall, una secció de la Biblioteca de Catalunya orientada als estudiosos de la figura, la trajectòria i l'obra de l'escriptor i del conjunt del Modernisme. Les dependències de l'Arxiu Maragall són, alhora, casa-museu i estan condicionades per a la realització de visites de diferents habitacions i estances on el poeta va passar els darrers dotze anys de la seva vida.
El segle XX ens ha deixat, entre d’altres, el llegat de dues dones, dues poetes que van confiar la seva obra i els seus papers personals a la Biblioteca de Catalunya, Rosa Leveroni i Maria Mercè Marçal.
L'any 1999 la UNESCO va proclamar el 21 de març com el Dia mundial de la poesia, amb l’objectiu de “sostener la diversidad de los idiomas a través de la expresión poética y dar a los que están amenazados la posibilidad de expresarse en sus comunidades respectivas”. La Biblioteca de Catalunya, recollint, conservant i posant a disposició dels lectors i investigadors l’obra i els papers dels poetes contribueix a aquesta celebració.
Més informació sobre els actes d'avui.
Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Comentarios