Gabriel Ferrater, una figura trencadora
Poeta, lingüista, traductor i crític d’art, Gabriel Ferrater va donar un impuls de renovació a la literatura i la lingüística catalanes. Tot allunyant-se del corrent romàntic del moment, conreà un estil molt més racionalista i deslligat de les normes establertes, no susceptible de ser adscrit a cap moviment en particular. La seva poesia exercí força influència en els joves i en els poetes que el seguiren.
Nascut a Reus l’any 1922, Gabriel Ferrater va tenir una trajectòria vital ben peculiar que, probablement, va condicionar molts aspectes de la seva vida. El fet de no haver anat a l’escola fins als 10 anys -anys en què llegí molt de la biblioteca familiar-, possiblement va influir en l’afició per la lectura, en el seu caràcter independent i una alta capacitat per a l’autoaprenentatge. Un altre fet que marcaria la seva vida fou quan, a l’adolescència, li tocà viure la Guerra Civil, experiència que va il·lustrar posteriorment en el seu poema In memoriam:
Quan va esclatar la guerra, jo tenia
catorze anys i dos mesos. De moment
no em va fer gaire efecte. El cap m'anava
tot ple d'una altra cosa, que ara encara
jutjo més important. Vaig descobrir
Les Fleurs du Mal, i això volia dir
la poesia, certament, però
hi ha una altra cosa, que no sé com dir-ne
i és la que compta. La revolta? No.
...
[In memoriam, publicat a Les dones i els dies. Barcelona : Edicions 62, 1968]
L’any 1938 es traslladà amb la família a Bordeus, on va cursar els estudis d’ensenyament mitjà. El 1941 va tornar a Reus i, posteriorment, el curs 1947-1948 es va matricular a la carrera de Ciències Exactes a la Universitat de Barcelona, tot i que no la va acabar. Uns anys després es matriculà a Filosofia i Lletres.
Personatge intel·lectualment força inquiet, es va interessar també per la filosofia, la fenomenologia i el món de la matemàtica i, cap als anys 50, també s’aficionà a la pintura.
Dibuix realitzat per Gabriel Ferrater cap a l’any 1955
L’any 1952, després de la mort del pare, Ricard Ferrater, es traslladà a viure a Barcelona amb la seva mare. Durant aquest temps va contactar amb intel·lectuals del moment, com ara Joan Vinyoli, Carles Riba, Josep Carner i, molt especialment, amb J.V. Foix, amb qui establí un fort vincle. També es va relacionar amb escriptors en llengua castellana, com ara José Agustín Goytisolo i Jaime Gil de Biedma. Visqué a Barcelona fins a l’any 1965, en què es traslladà a Sant Cugat.
Aficionat a la poesia anglesa i apassionat lector de Shakespeare, sembla que va començar a escriure poesia arran d’un desengany amorós. És entre el període de 1958 i 1969 que escriu i publica els seus tres llibres de poesia: Da nucis pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966).
[Gabriel Ferrater. Da nucis Pueris. Barcelona : J. Pedreira, 1960]
[Gabriel Ferrater. Menja’t una cama. Barcelona : Edicions 62, 1977]
[Gabriel Ferrater. Teoria dels cossos. Barcelona : Empúries, 1989]
Poema ”De lluny” inclòs a l’obra Teoria dels cossos. Gairebé tot aquest llibre el dedicà a la seva relació amb la també escriptora Helena Valentí, de qui va ser parella entre els anys 1961 i 1963. [Fons Helena Valentí. Capsa 11 bis]
Carta adreçada a Helena Valentí cap a l’any 1965 [Fons Helena Valentí. Capsa 11 bis]
Posteriorment, l’any 1968 recolliria els tres volums, amb alguns canvis, en un sol títol: Les dones i els dies.
[Gabriel Ferrater. Les dones i els dies. Barcelona : Proa, 1968]
La seva poesia és una observació de la quotidianitat amb tocs autobiogràfics i amb les constants del pas del temps, l’erotisme i les dones com a temes principals. Ell mateix definia així la seva poètica: «En la meva poesia només hi ha dos temes: el pas difícil del temps i les dones que han passat per mi». Alguns dels seus poemes són planers, mentre que d’altres, més complexos, són plens de simbolismes i metàfores.
En prosa només va publicar un llibre en castellà, Un cuerpo o dos, novel·la policíaca ambientada en la Barcelona marginal de l’època, escrita conjuntament amb el pintor i poeta José M. de Martín.
[Gabriel Ferrater. Un cuerpo o dos. Barcelona : Sirmio, 1987]
Després de la mort del seu pare i de la fallida del negoci familiar, Ferrater s’hagué de guanyar la vida pel seu compte. La traducció va ser la seva principal font d’ingressos. Va traduir principalment al castellà, de l’anglès, el francès, l’alemany, el suec i el polonès. Al català, va traduir El procés, de Franz Kafka.
[Franz Kafka. El procés. Barcelona : Folio, 1999]
També traduí textos de lingüistes internacionals contemporanis com ara Leonard Bloomfield o Noam Chomsky i col·laborà a la revista Serra d’Or, amb una sèrie d’articles lingüístics sota el títol “De causis linguae”. L’any 1968, quan acabà la carrera de Filosofia i Lletres, va ser contractat com a professor de Lingüística i Crítica Literària a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tasca en el món de la lingüística va representar una gran innovació a casa nostra.
[Gabriel Ferrater. Sobre el llenguatge. Barcelona : Quaderns Crema, 1981]
Altres tasques que va desenvolupar foren les de crític literari i d’art. Com a crític d’art va treballar a la revista Laye als anys cinquanta, on publicà diversos articles. Posteriorment, l’any 1963, va anar a Hamburg com a lector de l'editorial Rowohlt i en tornar a Catalunya va acceptar el càrrec de director literari de Seix Barral. Aquest mateix any, 1963, va contraure matrimoni a Gibraltar amb la periodista americana Jill Jarrell, de qui es divorcià l'any 1969.
La seva tasca fou reconeguda amb l’obtenció de diversos premis literaris, entre els quals el Premi Serra d’Or de poesia, així com amb la creació d’un premi de poesia amb el seu nom.
El poeta se suïcidà el 27 d’abril de 1972 al seu pis de Sant Cugat. Pòstumament, el seu germà, Joan Ferrater, li publicà un voluminós conjunt de texts -molts d’ells inèdits- en els reculls Sobre literatura (1979), La poesia de Carles Riba (1979), Sobre pintura (1981), Sobre el llenguatge (1981) i Papers, cartes, paraules (1986).
Figura trencadora, amb una vida breu i una mort impactant, Gabriel Ferrater va deixar una gran empremta en el món de la cultura catalana.
M. Victòria Casals, Pilar González
Col·leccions Generals
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca