JAUME FUSTER: el compromís per a transformar el món amb la literatura
Fecha inicio: 16/11/2020 Fecha final: 15/12/2020
Lugar: Espai Zero
Horario: De dilluns a divendres, de 10 h a 14 h i de 15 h a 19 h, dissabtes 21 de novembre i 5 de desembre, de 10 h a 14 h
Comisariado: M. Victòria Casals Gelpí (BC. Secció de Col·leccions Generals) i Anna Nicolau Payàs (BC. Secció de Manuscrits i Arxiu)
1 - Presentació i homenatges - Documents
2 - Novel·la negra - Documents
3 - Públic infantil i juvenil - Documents
4 - Obra de divulgació - Documents
5 - Activisme cultural - Documents
6 - Activisme polític i social - Documents
Amb motiu del 75è aniversari del naixement de Jaume Fuster (Barcelona, 1945-L’Hospitalet de Llobregat, 1998), la Biblioteca de Catalunya vol oferir, en aquesta exposició, una mostra de la documentació variada d’aquest autor, que dedicà la seva obra a la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes, i que és difícilment classificable per la seva personalitat i vocació polifacètica.
Nascut a l’època de postguerra i pertanyent a l’anomenada “generació literària dels setanta”, Fuster fou un gran activista en el camp cultural, així com en el polític i social. L’activisme, com a denúncia social, el portà a formar part de l’Associació Trencavel (Escriptors de l’Esquerra Independentista) i del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). En l’àmbit cultural va col·laborar en la creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’any 1977, de la qual va ser president i primer secretari, i va exercir un paper destacat en el I Congrés de Cultura Catalana. A més, va ser un dels fundadors d’Edicions de la Magrana.
Gran aficionat a la literatura detectivesca, seguint el mestratge de Manuel de Pedrolo, Fuster va popularitzar la novel·la negra a Catalunya amb títols ben coneguts com De mica en mica s’omple la pica, o bé Tarda, sessió contínua 3.45, que va rebre el Premi Ciutat de Palma l’any 1976. També dins el gènere negre destaquen Les claus de vidre, que foren adaptades com a guions per a la televisió, i Sota el signe de sagitari, del qual se’n feu una versió per a còmic que es publicà en fascicles al diari Avui. Tot i que la novel·la policíaca ocupa gran part de la seva producció literària, Fuster també conreà altres gèneres, com ara la novel·la infantil i juvenil (Cartes d’Anna; Anna i el detectiu), el còmic (aventures de Tirant lo Blanc), la novel·la de fantasia èpica (trilogia Crònica del món conegut), així com algunes obres de compromís polític i periodístic (La mort de Guillem; La guàrdia del rei...). A més, juntament amb la seva dona, Maria Antònia Oliver, va participar en la creació de diverses obres dins del col·lectiu Ofèlia Dracs.
A més de la seva obra literària, cal remarcar també la seva tasca com a traductor (l’any 1989 va rebre el Premi Serra d’Or per la traducció de l’obra Bella del senyor, d’Albert Cohen), com a articulista en els mitjans de comunicació del moment i la seva contribució en la creació de guions televisius i cinematogràfics en català.
Jaume Fuster va morir prematurament l’any 1989, a l’edat de 52 anys, deixant un llegat molt valuós per a la nostra cultura, que mereix ser reconegut. Alguns testimonis d’aquest reconeixement són la creació d’una biblioteca amb el seu nom, “Biblioteca Jaume Fuster”, i un premi literari instituït en honor seu, “Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana”.
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca