El fons Jaume Pla de la Biblioteca de Catalunya, adquirit en vida de l’autor, compta amb una amplíssima representació de la seva trajectòria com a editor i com a gravador: pràcticament tota l’obra completa de la Rosa Vera i una mostra destacada de les matrius que va utilitzar. En els dos darrers anys, tot just superat el centenari del seu naixement, el fons s’ha incrementat amb donatius de més matrius, maquetes, proves d’edició i la documentació relativa a diferents projectes editorials, que inclou una notable conjunt epistolar.

El 2016, paral·lelament, va fer cents anys del naixement de Camilo José Cela, efemèride que es va celebrar amb un seguit d’actes arreu de l’Estat.

Aprofitant aquesta conjuntura, hem cregut oportú de mostrar el fons Pla i aproximar-nos a la commemoració de l’any Cela per fer conèixer al públic una faceta fins ara poc visible: la relació entre tots dos creadors, l’escriptor i el gravador. Un vincle que es va mantenir durant més de setze anys i que donà com a fruit unes magnífiques edicions de bibliòfil dels textos de Cela i d’altres autors contemporanis, acompanyades de gravats dels principals artistes del moment.

Quan, el 1958, Jaume Pla i Camilo J. Cela van iniciar llur trajecte plegats, tenien una edat semblant, 44 i 42 anys respectivament; havien estat testimonis d’una mateixa guerra, encara que des de bàndols contraris. L’un, Jaume Pla, havia anat a l’exili, viscut en camps de refugiats i, de retorn a Barcelona, en la clandestinitat, sota un nom fals; l’altre, Camilo J. Cela, va romandre a Madrid, on havia començat a estudiar diverses carreres, que mai no va completar.

Ben entrada la postguerra, quan encara calia reconstruir tantes coses, van coincidir dos personatges molt diferents, però de trajectòria professional brillant. Camilo J. Cela havia escrit les seves novel·les més conegudes; Jaume Pla, per la seva banda, portava ja deu anys editant els llibres de la Rosa Vera amb una professionalitat i un gust exemplars. Ambdós, a més, feien una important tasca de captació i difusió cultural: Jaume Pla formant artistes com a gravadors i publicant-los l’obra, i l’escriptor divulgant textos d’intel·lectuals exiliats a Papeles de son Armadans.

En aquest impuls d’obertura van coincidir dues persones  oposades, que van saber establir connexions sòlides per treballar coordinadament i de manera continuada i prolongada; dos representants d’oficis diferents, amb sensibilitats distintes, es van complementar amb el desig comú de realitzar una obra ben feta, sense escatimar esforços a fi de, per damunt de tot, situar el llibre com a obra d’art total.