Carlos Barral, poeta-editor-memorialista
Fecha inicio: 02/11/2015 Fecha final: 02/12/2015
Lugar: Espai Zero
Horario: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h. Dissabtes,d e 9 a 14 h
Comisariado:
Anna Gudayol, cap de la Secció de Manuscrits
Jaume Clarà, cap de Col·leccions Generals
Josep Casals, Secció de Manuscrits
Carlos Barral (Barcelona, 1928-1989) ocupa més d’una pàgina de la vida literària de Barcelona. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (1950), inicia les activitats editorials a Seix Barral (1950-1970) conjuntament amb Joan Petit i Víctor Seix. En la col·lecció Biblioteca Breve (1956-1967) edita en castellà per primera vegada la millor literatura europea (Duras, Eliot, Frisch, Hemingway, Pavese, Svevo, Woolf); també es publiquen els primers llibres d’autors emergents (Cabrera Infante, Donoso, Vargas Llosa) i naturalment els dels poetes i crítics de la seva generació (Castellet, els Goytisolo, els Ferrat(é/er). Juntament amb el Premio Biblioteca Breve (primera etapa, 1958-1972), Barral impulsa les relacions amb grans editorials europees (Einaudi, Gallimard, Rowohlt i d’altres), fruit de les quals els premis Formentor i Internacional (1961-1967), atorgats de primer a Mallorca, fins el seu obligat exili el 1963 per les pressions del règim franquista. En acabar l’etapa de Seix, Carlos Barral prossegueix l’activitat amb el segell Barral Editores (1970-1979). Barral primà criteris de qualitat per damunt d’altres consideracions.
El reconeixement públic, però, prové en bona part de les seves memòries: Años de penitencia (1975) testimonia la dura postguerra (1939-1950); Años sin excusa (1978) ens fa conèixer els inicis de l’activitat editorial, narració que fineix a Cuando las horas veloces (1991). La prosa de Barral abraça també altres gèneres: articles periodístics diversos i nombrosos, narració (Penúltimos castigos), llibres de lleure (Catalunya des del mar i Catalunya a vol d’ocell, amb fotografies de Xavier Miserachs), a més de traduccions i pròlegs dels autors amics (Artaud, Benet, Duras, Exquemelin, Marsé, Rilke, Vargas Llosa ...).
Home d’intensa activitat i presència pública, Carlos Barral és elegit senador (1982-1989) i rep la Creu de Sant Jordi (1983). El seu tarannà d’enfant terrible i la seva capacitat de relació amb gent d’ideologia diversa van convertir-lo en un referent obligat.
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca