8.1.4 Descripció del CD i DVD

8.1.4.1 Els CD-R i DVD-/+R emmagatzemen informació en una línia de solcs microscòpics en forma d'espiral que va des del centre del disc fins al perímetre exterior. Tots els lectors de CD i DVD utilitzen un feix làser per a la lectura dels solcs. La longitud d’ona dels làsers varia: els DVD utilitzen solcs més propers, distanciats 0,74 µm, mentre que els solcs dels CD estan a una distància de 1,6 µm. Els DVD també treuen partit de noves tecnologies de modulació i correcció d’errors no disponibles en el moment del desenvolupament de l’estàndard del CD.

8.1.4.2 Les dimensions físiques dels CD i DVD són idèntiques: 120 mm de diàmetre i 1,2 mm de gruix. El DVD, però, es compon de dos discs de 0,6 mm de gruix, units entre si.

8.1.4.3 Els CD-R i DVD-/+R consten de tres capes: el substrat de policarbonat transparent, la capa de colorant o tint i la capa reflectant. En el CD-R, la capa reflectant és a prop de la cara de l'etiqueta del disc i disposa, per tant, d'una capa protectora addicional que cobreix aquesta fràgil superfície. La capa reflectora dels DVD-R es troba enmig de les dues capes de policarbonat. En el procés d'enregistrament, un làser d'intensitat molt superior al làser lector crema el colorant orgànic d'acord amb el senyal codificat, i deixa una filera de minúscules esferes transparents i no transparents alineades al llarg dels solcs del disc. Tots els CD i DVD enregistrables contenen una capa reflectant que permet la lectura mitjançant un raig làser que es reflecteix al CD o DVD i és llegida pel sensor de recepció de la unitat fonocaptora. Tot i que molts metalls serien adequats per a ser usats com a capa reflectant, generalment només dos s’han emprat en CD i DVD enregistrables: or o plata. La combinació del solc del colorant gravat o cremat amb la capa reflectant modula el làser de lectura de la mateixa manera que ho fan els minúsculs alvèols modelats per injecció en la capa reflectant d'alumini d'un CD-ROM.

8.1.4.4 Els tres colorants orgànics comuns utilitzats en els discs enregistrables són la ftalocianina, la cianina i l'azo. Els colorants dels CD enregistrables donen a cada tipus de disc un aspecte distintiu en funció del metall emprat per a la capa reflectant: el colorant cianina (blau) apareix verd en els discs d'or i blau en els de plata; la ftalocianina (verd clar) apareix transparent en els discs d’or i de color verd clar en els de plata; i l’azo (blau fosc) ha desenvolupat diferents tons de blau, des del blau fosc fins al blau més brillant del més recent Super Azo. Com que la capa de colorant aplicada a un DVD enregistrable és molt fina, el tipus de colorant usat en aquests discs no és fàcilment distingible. Malgrat això, els fabricants de CD i DVD codifiquen la informació sobre el tipus de colorant en la capa de policarbonat¹. Els dispositius enregistradors de CD i DVD utilitzen aquesta informació per a calibrar la potència del làser, i amb el programari adequat la informació pot ser llegida pels usuaris per descriure amb més precisió els aspectes del disc mateix. Aquestes dades poden ser llegides pels lectors de codi ISRC i ATIP, com el programa CD Media Code Identifier (Identificador de codi de CD, disponible a http://www.softpedia.com/get/CD-DVD-Tools/CD-DVD-Rip-Other-Tools/CDR-Media-Code-Identifier.shtml). Aquesta eina permet als usuaris veure informació com ara el tipus de colorant, el fabricant del disc, la capacitat, la velocitat d'escriptura i el tipus de suport. Clover també proporciona un programa gratuït, IRSCView (http://www.cloversystems.com/ISRCView.htm), que mostra la taula de contingut, els codis de control, i els codis ISRC d'àudio, mode mixt i CD millorat. Ofereix molta menys informació sobre el fabricant del disc que el CD esmentat Media Code Identifier.

Fig 1 Secció 8.1: Una visió esquemàtica d'un CD-R (no és a escala).

Fig 2 Secció 8.1: Una visió esquemàtica d'un CD-RW (no és a escala).

8.1.4.5 Els CD i DVD reenregistrables operen en base a un principi totalment diferent. Els discs reenregistrables es poden esborrar i tornar a escriure repetidament, tot i que un cert nombre finit de vegades. La capa d’enregistrament és de germani, antimoni i tel·luri. S'utilitza un làser per a escalfar la superfície a dues temperatures establertes: la temperatura més alta es coneix com a punt de fusió (uns 600 ºC), mentre que el nivell de temperatura més baix (aproximadament 350 ºC) es descriu com a temperatura de cristal·lització. L'escalfament del disc, controlant la velocitat de refredament, produeix una pista de zones amorfes i cristal·lines. A causa de la seva diferent reflectivitat, aquestes àrees seran interpretades pel lector làser anàlogament a l’estructura alveolar de la superfície d'un CD-ROM. Els primers discs reenregistrables només es podien enregistrar a velocitats relativament baixes, i així és com es va codificar i aplicar en la primera generació d’estàndards i unitats. Però desenvolupaments més recents han aconseguit mecanismes per a enregistrar dades en discs reenregistrables a velocitats més grans. Tot i que que les unitats més antigues poden llegir un disc nou reenregistrable d'alta velocitat, només l'última generació d’enregistradores de discs poden escriure un disc de darrera formulació.

8.1.4.6 No s’ha dut a terme cap anàlisi de referència sobre la fiabilitat dels discs RW (reenregistrables de lectura/escriptura) a mitjà o llarg termini. Algunes investigacions preliminars suggereixen que la capa de pel·lícula que conté la informació codificada pot degradar-se a un ritme més ràpid que el colorant dels CD-R (Byers, 2003:9), però altres observadors no hi estan d'acord. Des del punt de vista purament pràctic, tot CD i DVD reenregistrable (RW) presentarà un risc més gran si s'utilitza amb fins de preservació, ja que poden ser sobreescrits per accident amb la consegüent pèrdua dels fitxers originals.

¹ És l'anomenat codi ATIP, Absolute Time in Pregroove. (n. dels t.)

_____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 8.1