Menu más alto

6.4.2 Rutes cap al futur digital

6.4.2.1 Quan un format de fitxer esdevé obsolet, corre el risc de convertir-se en inaccessible a causa de la falta d'un programari apropiat per a accedir al seu contingut. Davant d'aquesta amenaça hi ha dues opcions: la migració o l'emulació. En la migració el fitxer es modifica o migra al nou format, de manera que es pugui reconèixer i accedir el contingut mitjançant el programari disponible en el moment. En l’emulació, el programari operatiu o d'accés es dissenya o modifica per a ser capaç d'obrir i reproduir el fitxer obsolet, en un nou entorn adaptat que d'altra manera hauria estat incapaç d'accedir al contingut.

6.4.2.2 La nostra comprensió actual ens porta a apostar per la migració en el cas de fitxers concrets i simples, com els d'àudio digital sense compressió. Això, però, no s'aplica a tots els casos d'emmagatzematge digital, i els sistemes haurien de ser prou flexibles per a respondre a entorns canviants. Unes metadades de preservació adients, com les que es descriuen en les recomanacions de PREMIS, o els camps explícits de tipus de fitxer (inclosa la versió) que preveu BWF/AES31-2-2006 donaran suport a qualsevol de les dues opcions (migració o emulació), com també ho faran els estàndards que desenvolupa el grup de treball del AES-X098B amb la denominació AES57 AES standard for audio metadata —audio object structures for preservation and restoration (estàndard per metadades d'àudio —estructures d'objectes d'àudio per a la preservació i la restauració). La University of Harvard està desenvolupant un conjunt d’eines per a entorns de codi obert que facilita la generació dels camps de metadades necessàries.

6.4.2.3 Aquest aspecte de la preservació digital és el millor argument per a adoptar totalment el format estàndard descrit La important inversió que les indústries audiovisuals i de TIC en general han realitzat a favor del format estàndard d'àudio (.wav) comporta la lògica disponibilitat d'eines de programari professionals que permetin mantenir l’accés continuat als continguts i, en conseqüència, la seva gestió per part dels arxius sonors. De la mateixa manera, l'aposta per un únic format afavoreix la seva continuïtat pel màxim temps possible, ja que la indústria no deixarà de banda un format consolidat sense obtenir-ne beneficis significatius.

_____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 6.4