Menu más alto

6.3.6 Classes de capa magnètica

6.3.6.1 Hi ha dos tipus principals de capes o pel·lícules magnètiques: les basades en partícules3 o les obtingudes per evaporació. Les primeres capes magnètiques per a cinta de dades utilitzaven òxids de metalls, de forma similar a les cintes de vídeo, mentre que les més recents fan servir partícules de metall (cintes MP, Metall Particle). El ferro pur, amb capes de passivació inert de ceràmica i òxid, es dispersa sobre polímers aglutinants aplicats uniformement sobre una pel·lícula fina o substrat de PET (tereftalat de polietilè) o PEN (polinaftalat d'etilè) el qual, al seu torn, aporta estabilitat dimensional i resistència a la tensió. La capa magnètica d'algunes de les cintes de més densitat disponibles avui dia es basa en un full de metall evaporat d'aliatges de cobalt o altres materials similars als dels discs durs. Amb això s'aconsegueix un molt alta puresa del material magnètic dipositat que permet capes més fines. La majoria de cintes de metall evaporat (cintes ME, Metall Evaporated) tenen una cobertura protectora d'un polímer semblant al material aglutinant que es troba en les cintes MP. Les formulacions més recents inclouen a més a més una capa protectora de ceràmica. Diverses de les primeres cintes del tipus ME han donat errors per delaminació sota un ús intensiu (Osaki, 1993,11).

 

3 També anomenades "pigments". (n. dels t.)

 

_____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 6.3