6.3.11 Robots automàtics o recuperació de dades manual

6.3.11.1 Per a operacions a petita escala és possible realitzar una còpia de seguretat de dades des d'una unitat de treball (ordinador) cap a un unitat de cinta, carregant manualment els cartutxos de cinta per a l'emmagatzematge final en una prestatgeria tradicional. Fins i tot els sistemes en xarxa a petita escala podran dur a terme una còpia de seguretat manual del seu emmagatzematge (vegeu també el capítol 7 Propostes per a sistemes d'emmagatzematge digital a petita escala). Les mateixes pautes generals per a entorns d'emmagatzematge són aplicables a tot tipus de cintes magnètiques, encara que s'hagi de fer especial atenció a minimitzar la presència de pols i altres substàncies contaminants. Per a operacions a gran escala, i en particular on els costos laborals siguin alts i hi hagi pressupost per a l'equipament adequat, serà desitjable disposar d'un cert grau d'automatització en favor de sistemes més econòmics que els purament manuals. El grau d'automatització dependrà de l'escala i la consistència de la tasca, el tipus d'accés al contingut i els costos relatius dels principals recursos.

6.3.11.2 Carregadors automàtics i llibreries robotitzades de cinta. El següent pas després de les unitats de cinta autònomes és el carregador automàtic o autocarregador a petita escala, dotat d'una unitat de lectura/escriptura de cinta —ocasionalment, dues— i d'una fila o un tren de cintes de dades disposades seqüencialment per alimentar la unitat i permetre d'aquesta manera operacions de còpia de seguretat. Una de les principals diferències entre els autocarregadors i les biblioteques robotitzades a gran escala és que, en el primer cas, les cintes enregistrades no es troben recollides pel programari de còpia de seguretat en una base de dades centralitzada que pugui permetre la recuperació automatitzada. Les tasques de recerca, recuperació i recàrrega de fitxers individuals continuen així en mans d'un operador humà. Tot el que els autocarregadors permeten és, tal com el seu nom indica, la lectura o l’escriptura seqüencial automatitzada amb la finalitat de superar les limitacions de capacitat que cada cinta individual imposa. S'elimina així del procés l'operador humà responsable de canviar de cinta durant una seqüència de còpia de seguretat.

6.3.11.3 Com a contrast, fins a la més petita de les llibreries robotitzades de cinta està programada per a comportar-se com un sistema d'emmagatzematge únic i autocontingut. La ubicació de fitxers individuals en diferents cintes és transparent per a l'usuari. El sistema de control de la llibreria monitoritza les direccions dels fitxers per a cada cinta, així com la posició física de les cintes a la llibreria. Davant de qualsevol recàrrega de dades o reubicació d'una cinta, el subsistema robotitzat reescanejarà els compartiments de cintes durant la inicialització per actualitzar el seu inventari amb metadades provinents de codis de barres, etiquetes de radiofreqüència (rf tags) o xips de memòria a les carcasses de les mateixes cintes.

6.3.11.4 Les llibreries de cintes de majors dimensions presenten avantatges sobre les de menor grandària. Poden ser construïdes amb redundància i trobar-se distribuïdes, de manera que es minimitza el temps d'inactivitat i la càrrega de processos d'escriptura/lectura es balanceja entre diversos sistemes similars. També es poden usar llibreries de grans dimensions com a sistema amb multipropòsit: poden, per exemple, mantenir les còpies de seguretat de negoci d'una empresa tot gestionant, al mateix temps, el contingut audiovisual en arxiu.

6.3.11.5 Caldrà que els cassets o cartutxos de cinta de dades utilitzats en un sistema robotitzat disposin d'algun tipus d'identificació (codi de barres, etiquetes de radiofreqüència, etc.). Aquests sistemes òptics o electromagnètics de reconeixement operen de vegades conjuntament amb memòries MIC (Memory in Cassette) per a completar la informació sobre la identificació (ID) i contingut de la cinta. Alguns formats disposen d'un sistema global d'identificació que assigna codis de barres a cada casset o cartutx, de manera que tota cinta utilitzada en una llibreria robotitzada pugui ser reconeguda en un altre sistema de llibreria.

6.3.11.6 Programaris de còpia de seguretat i migració. Programació. Hi ha certa confusió tant en cercles de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com en comunitats més àmplies pel que fa al propòsit i operació dels arxius de dades a llarg termini. Dos malentesos molt populars són els següents. En primer lloc, el que afirma que arxivar és el procés de desplaçar material d'ús poc freqüent des de dispositius d'emmagatzematge sobre disc connectats en xarxa, d'alt cost, cap a altres dispositius més assequibles, fora de línia, en llibreries inaccessibles des d'on potser ja no podrà recuperar-se. En segon lloc, el que assegura que el procés de còpia de seguretat és la rutina periòdicament programada —diàriament o setmanalment— de còpia completa de tot el que hi ha emmagatzemat en el sistema.

6.3.11.7 Amb relació al primer malentès, la realitat indica que alguns dels materials més importants i valuosos probablement no es faran servir durant mesos o anys, però la seva supervivència ha de continuar inequívocament garantida. Anàlogament, respecte al segon malentès, si s'estableixen les regles adequades, grans quantitats de material poden no necessitar una replicació diària o setmanal quan només s'actualitzen petits percentatges. A la pràctica, tot i que l'establiment d'un règim estricte de replicació de dades en diferents mitjans i ubicacions resulta essencial per a minimitzar el risc d'errors tecnològics i garantir la recuperació davant de desastres, les característiques particulars del patrimoni digital requereixen certs procediments que difereixen de la gestió de dades estandarditzada per les tecnologies de la informació.

6.3.11.8 Encara que els sistemes convencionals d'administració jeràrquica de l'emmagatzematge (Hierarchical Storage Management, HSM) es puguin optimitzar per a fer còpies de seguretat periòdiques i desplaçar continguts de baixa demanda a ubicacions menys accessibles, altres sistemes amb més bones prestacions podran adequar-se millor a les regles de negoci d'arxius amb diferents mides i nivells d'accés. Una organització de mida mitjana pot arribar a ingerir cap a 100 GB de dades d'àudio cada setmana, o bé 1 TB de vídeo. És raonablement senzill garantir la còpia dels materials tan aviat com s'ingereixen en el sistema, així com mantenir l'accés als més consultats.

6.3.11.9 Alguna de les tasques primordials del programari de gestió de l'emmagatzematge són l'optimització de l'ús dels recursos informàtics i la gestió dels dispositius a la capa de maquinari, així com la regulació del trànsit de dades amb la menor latència possible per a l'usuari. El programari HSM ofereix una sèrie d'opcions per a la migració de fitxers des del disc dur en xarxa cap a cinta, opcions que poden ser de base temporal (anterior a una certa data), dimensional (més gran que una certa mida), posicional (ubicats en carpetes determinades) o relacionades amb determinats límits superiors o inferiors d'ocupació de disc dur.
 
6.3.11.10 Típicament, en casos en què es generen tants fitxers d'alta resolució com còpies d'accés a baixa resolució, acostumen a ser els primers els destinats a la preservació i els desplaçats cap a cinta per a alliberar espai de disc dur, que és més car. Es requereix un compromís entre la disponibilitat del material i l'optimització de l'ús de les unitats de cinta i fungibles. Si l'accés a les cintes és molt freqüent, les repetides operacions de càrrega i descàrrega, rebobinatge i reproducció degradaran el rendiment del sistema. Hi ha sistemes més sofisticats de gestió del contingut que sovint incorporen nivells més baixos de gestió d'emmagatzematge, de manera que els usuaris són menys conscients dels fitxers i components que contenen el sistema.

_____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 6.3