5.6.5 Neteja i restauració del suport

5.6.5.1 Els discs CD o DVD no demanen una neteja rutinària si es manipulen amb cura, però qualsevol contaminació de la superfície s’ha d’eliminar abans de la reproducció o com a preparació per a l'emmagatzematge. És important evitar danys a la superfície del disc a l'hora de netejar-lo. La contaminació per partícules com la pols poden ratllar la superfície del disc durant la neteja, i l'ús de dissolvents agressius pot dissoldre o afectar la transparència del substrat de policarbonat.

5.6.5.2 Es recomana utilitzar un bufador d'aire o aire comprimit net per a retirar la pols. En casos de contaminació més abundant es pot rentar el disc amb aigua destil·lada o solucions líquides amb base d’aigua per a la neteja de lents òptiques. Cal anar amb compte, ja que els colorants de les etiquetes en molts CD-R són solubles en aigua. Es recomana utilitzar un cotó suau o una camussa per a la neteja final del disc. Mai no s’ha de netejar el disc amb moviments circulars al voltant del centre, sinó radialment des del centre cap a l'exterior del disc —això evita el risc d'una ratllada concèntrica, que pot danyar llargues seccions seqüencials de dades. Cal evitar l'ús de productes de neteja de paper o netejadors abrasius en els discs òptics. En casos de contaminació greu es pot utilitzar alcohol isopropílic.

5.6.5.3 És preferible no reparar o polir els discs òptics originals, ja que aquests processos alteren de manera irreversible el disc. No obstant això, si la superfície de lectura del disc mostra rascades que produeixen un alt nivell d’errors, es poden efectuar reparacions a fi de retornar el disc a un estat que permeti la transferència. Aquests mètodes poden incloure sistemes de poliment humit, sempre que prèviament s’hagi provat meticulosament l'efecte d'aquests sistemes de restauració abans d’aplicar-los a qualsevol material important. La manera de procedir és examinant un disc prescindible, efectuant el procés de restauració en qüestió i examinant el disc novament per determinar l'efecte de la restauració (per a més detalls, consulteu la norma ISO 18925:2002, AES 1928-1997, o ANSI / NAPM IT9.21 i ISO 18927:2002 / AES 38-2000). Tot i que algunes proves inicials de poliment humit indiquen resultats adequats, l'eliminació de matèria de la superfície fa que els arxivers de so dubtin en recomanar aquests mètodes. A més, els poliments humits només són eficaços en ratllades petites; discs amb fregaments o erosions més profundes de tipus intencional, fetes per exemple amb un ganivet o unes tisores, no reverteixen fins a assolir un estat llegible amb un poliment mullat. Qualsevol dany infligit per la cara on es troba l'etiqueta no es beneficiarà de les mesures de reparació descrites.

5.6.5.4 Abans i després de qualsevol mesura de neteja o reparació i abans de la reproducció pot ser aconsellable mesurar primer les taxes d’errors del CD o DVD, com a mínim:

5.6.5.4.1 Errors de ràfega de quadre o frame (FBE) o longitud de la ràfega d'errors (BERL)

5.6.5.4.2 Taxa d'error de blocs (BLER)

5.6.5.4.3 Errors corregibles (E11, E12, E21, E22, errors abans de la interpolació)

5.6.5.4.4 Errors no corregibles (E32)

I preferentment:

5.6.5.4.5 Soroll radial i senyals d’error de seguiment o tracking (RN)

5.6.5.4.6 Senyals d'alta freqüència (HF)

5.6.5.4.7 Drop-outs (DO)

5.6.5.4.8 Errors d'enfocament (PLAN)

5.6.5.5 Es troben disponibles una varietat de dispositius per a la mesura d’errors als CD i DVD de complexitat, precisió i cost variables. Un comprovador (o tester) fiable és, però, una part necessària d'una col·lecció de discs digitals per a determinar si els llindars crítics d'error són excedits (vegeu 8.1.5 Discs òptics – Estàndards i 8.1.11 Equips de proves). Si després de netejar i reparar un disc alguna de les taxes d'error encara supera els llindars establerts, es recomana llegir la secció 5.6.3 Selecció de la millor còpia.

 ____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 5.6