5.4.13 Eliminació d'artefactes relacionats amb l'emmagatzematge de senyal

5.4.13.1 És preferible en la majoria dels casos minimitzar les distorsions del senyal relacionades amb l'emmagatzematge abans d'iniciar la digitalització. En els enregistraments magnètics analògics lineals, per exemple, l’efecte de còpia induïda és un fenomen ben conegut i preocupant. La reducció d'aquest senyal no desitjat només es pot dur a terme a la cinta original.

5.4.13.2 Còpia induïda: La còpia induïda o efecte de còpia (en anglès print-through) és la transferència no desitjada dels camps magnètics d'una capa de cinta analògica a una altra capa de cinta en la bobina. Es manifesta com a ecos previs (pre-eco) i posteriors (post-eco) al senyal principal. La intensitat del senyal de còpia induïda és en funció de la longitud d'ona i del gruix de la capa magnètica enregistrable de la cinta²², però sobretot de la propagació de la coercitivitat²³ de les partícules en la capa magnètica. Gairebé tot el copiat induït es produeix poc després de l’enregistrament de la cinta, en el procés d’enrotllar-la a la bobina. L'augment la còpia induïda es redueix posteriorment amb el temps; si més tard l’efecte augmenta serà sempre degut a canvis de temperatura. Quan la cinta s'emmagatzema amb la capa d'òxid mirant cap al centre, l'estàndard més comú, la impressió del senyal desitjat a la capa exterior és més forta que el senyal imprès a la capa més propera al centre de la bobina. En conseqüència, sovint es recomana que les cintes s'emmagatzemin de cua enfora (tails out), de manera que els post-ecos siguin més forts que els pre-ecos, i així menys evidents. Per altra banda, les normes alemanyes de radiodifusió especifiquen que les cintes s’emmagatzemin amb l’òxid cap a fora, i en aquest cas es recomana el contrari, és a dir, bobinar de cap enfora (heads out).

5.4.13.3 Aquests senyals impresos es redueixen en rebobinar la cinta abans de reproduir-la, per un procés anomenat acció magnetostrictiva. Proves sistemàtiques han demostrat que és recomanable rebobinar una cinta un mínim de tres vegades per disminuir suficientment l’efecte còpia (Ref. Schuller, 1980). Per al cas que el senyal imprès per efecte còpia sigui molt alt i no es minimitzi després d’haver-la rebobinat, certs magnetòfons permeten l'aplicació d'un senyal de polarització²⁴ de baix nivell a la cinta durant la reproducció. Això elimina selectivament les partícules de menys coercitivitat i per tant redueix l’efecte còpia, encara que també pot afectar el senyal, especialment si s’aplica amb massa força; només s'ha d'utilitzar com a últim recurs i amb molta cura.

5.4.13.4 Tot i que l’efecte còpia pot reduir-se a la cinta original, el mateix nivell de restauració no es pot aconseguir posteriorment. Un cop copiat a un altre format, el senyal propi de l’efecte còpia es converteix en una part permanent del senyal desitjat.

5.4.13.5 Síndrome del vinagre i cintes fràgils d’acetat: les cintes d'acetat es tornen fràgils amb el temps, la qual cosa pot fer difícil reproduir-les sense malmetre-les. La fragilitat resulta d'un procés de degradació química que es produeix quan els enllaços moleculars del compost d’acetat es trenquen i alliberen àcid acètic, que emet l'olor característica del vinagre. Si la cinta d'acetat es trenca, es pot empalmar sense pèrdua de senyal o deteriorament ja que, donada la seva fragilitat, la cinta no es deforma longitudinalment. Les cintes fràgils, però, també estan sotmeses a altres tipus de deformacions que impedeixen el necessari contacte cinta-capçal per a la reproducció òptima del senyal. Un procés de replastificació seria avantatjós, però aquests processos encara no existeixen. Es recomana als arxivers descartar certs processos químics que de vegades es suggereixen, ja que no només poden posar en perill la supervivència de la cinta a llarg termini, sinó que també contaminen l’equip de reproducció i, indirectament, altres cintes reproduïdes en aquestes màquines. En comptes d’això, es recomana que les cintes es reprodueixin amb un equip modern que permeti reduir la tensió de la cinta. Això permetrà un compromís acceptable entre la cura de la cinta fràgil i l'aplicació de suficient tensió per a permetre un bon contacte cinta-capçal.

5.4.13.6 Memòria física de la cinta: Les cintes de PVC i polièster mal emmagatzemades o bobinades també poden patir deformacions. Les cintes sovint conserven una “memòria” de la deformació que causa un contacte cinta-capçal inferior, la qual cosa redueix la qualitat del senyal. Una sèrie de rebobinades i reposos poden reduir alguns d'aquests efectes.

²² De l'anglès tape  coating. (n. dels t.)

²³ Coercitivitat: mesura de la intensitat del camp magnètic necessari  per a reduir la magnetització d'un material ferromagnètic a zero,  després d'arribar a la saturació.

²⁴ Polarització:  un senyal d'alta freqüència que es mscla amb l'àudio durant  l’enregistrament per ajudar a reduir el soroll de fons propi de la  cinta. Ideat per Walter Weber el 1940.La  primera patent de polarització alterna de W. L. Carlson i Glenn L.  Carpenter data del 1921. (n. dels t.)

 ____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 5.4