5.2.6 Equalització de reproducció

5.2.6.1 L’equalització dels enregistraments es refereix a l’augment o disminució de certes freqüències a l’hora d'enregistrar, així com al procés freqüencial invers durant la reproducció. L’equalització esdevingué possible amb la introducció dels enregistraments elèctrics. La possibilitat es va convertir, de fet, en una necessitat. Els sistemes d'enregistrament i reproducció elèctrics incloïen circuits d'equalització que permetien processos impossibles d’assolir en sistemes d'enregistrament acústic. Aquesta capacitat es va convertir en una necessitat perquè no hi havia cap altra manera de representar sobre disc el marge dinàmic o la resposta freqüencial que la tecnologia elèctrica llavors feia possible.

5.2.6.2 El so pot ser enregistrat en un disc de dues maneres diferents: a velocitat constant o a amplitud constant. L’enregistrament de velocitat constant en un disc es caracteritza per una velocitat transversal de l'agulla constant, independentment de la freqüència enregistrada. Un enregistrament acústic ideal sobre disc mostraria característiques de velocitat constant en tota la seva àrea d'enregistrament. Una de les conseqüències d’aquest sistema és que l'amplitud màxima del senyal és inversament proporcional a la freqüència d'aquest senyal, i per tant les freqüències altes es registren amb amplituds petites, i les freqüències baixes, amb amplituds relativament grans. La diferència en l'amplitud pot ser molt marcada: al llarg de vuit octaves, per exemple, la relació d'amplituds entre la freqüències menor i major és de 256:1. En les freqüències baixes, la velocitat constant no és adequada, ja que l'excursió del solc és excessiva, fet que redueix la quantitat d'espai d'enregistrament disponible i pot causar l’encavallament o creuament de les pistes marcades pels solcs en espiral.

5.2.6.3 Al sistema d’amplitud constant, per contra, l'amplitud es manté constant, independentment de la freqüència. Tot i ser més adequat per a les baixes freqüències, aquest mètode no és adequat per a les freqüències més altes, ja que la velocitat transversal de l'agulla d'enregistrament o reproducció arriba a ser tan excessiva que causa distorsió. Per superar el dilema causat per aquests dos enfocaments, els fabricants de disc van optar per enregistrar els discs elèctrics amb una amplitud més o menys constant en les freqüències més baixes i amb velocitat constant a les freqüències més altes. El punt de canvi entre els dos mètodes es denomina punt de transició de baixes freqüències (Low frequency turnover –vegeu el quadre 5.2).

 5.2.6.4 A mesura que la tecnologia d'enregistrament millorava i es podien capturar freqüències cada vegada més altes, aquestes freqüències ocupaven amplituds proporcionalment menors al disc. Una conseqüència de l'amplitud molt reduïda dels components d'alta freqüència és que la seva relació del senyal amb les irregularitats de la superfície del disc s’apropa a la unitat. Això implicaria que les freqüències molt altes serien comparables en amplitud al soroll de superfície no desitjat; és a dir, la relació senyal/soroll (S/N) seria molt feble. Per superar aquest entrebanc, els fabricants de discs van començar a augmentar els senyals d'alta freqüència de manera que aquestes freqüències molt altes eren sovint, encara que no sempre, enregistrades amb amplitud constant. El punt en què les freqüències més altes canvien de velocitat constant a amplitud constant s’anomena  punt d’atenuació d’altes freqüències (HF roll-off  –vegeu el quadre 5.2). L’objectiu d'aquesta resposta de freqüència més alta és la millora de la relació senyal/soroll, i habitualment s'anomena preèmfasi en l'enregistrament i desèmfasi en la reproducció.

5.2.6.5 Les càpsules fonocaptores més comunes, tant dinàmiques com magnètiques, són transductors de velocitat, i la seva sortida es pot connectar directament a un preamplificador estàndard. D’altra banda, els sistemes de reproducció piezoelèctrics i òptics són transductors d’amplitud. En aquests casos és necessària una equalització amb pendent constant de +6 dB per octava, ja que aquesta és la diferència entre els enregistraments de velocitat constant i els d'amplitud constant.

5.2.6.6 Els discs enregistrats acústicament no tenien una equalització aplicada intencionalment (tot i que se sap que els enginyers de vegades ajustaven certs components de la cadena d'enregistrament). Com a conseqüència del procés d'enregistrament, l'espectre d'un disc acústic mostra pics de ressonància, amb les valls corresponents. L'aplicació d'un estàndard d'equalització per a compensar el procés d'enregistrament acústic no resulta possible, ja que les ressonàncies de la botzina d'enregistrament i del diafragma de l’agulla, per no esmentar altres efectes mecànics d'esmorteïment, poden variar entre diferents enregistraments, fins i tot en els enregistraments d’una mateixa sessió. En aquests casos, els enregistraments es reprodueixen plans, és a dir, sense compensació, i l’equalització s’aplica després de la transferència.

5.2.6.7 Pel que fa als enregistraments elèctrics, cal decidir si es transfereix amb corba d'equalització o sense (és a dir, si s'opta per una transferència plana). Si la corba es coneix amb precisió es pot aplicar, bé en el mateix preamplificador a l’hora de fer la còpia, bé digitalment després. Si hi ha dubtes respecte a quina és l'equalització correcta, cal deixar la transferència plana. Posteriors versions digitals podran fer ús la corba que es consideri més adequada, sempre que el procés es documenti totalment i es mantingui la transferència plana com a còpia mestra. Tant si l’equalització s’aplica a l’hora de fer la transferència com si es fa posteriorment, cal que el soroll i la distorsió de la cadena de senyal analògic (tot el que hi ha entre l’agulla i el convertidor d'analògic a digital) es mantinguin en el mínim absolut possible.

5.2.6.8 Cal assenyalar que una transferència plana requereix al voltant de 20 dB més de marge dinàmic que si s'ha aplicat una corba d'equalització. No obstant això, com que la dinàmica potencial d’un convertidor digital a analògic de 24 bits és superior a la de l'enregistrament original, aquest marge addicional de 20 dB és assumible.

5.2.6.9 A més de les limitacions de marge dinàmic esmentades anteriorment, un inconvenient de les transferències sense desèmfasi de discs enregistrats elèctricament és que, com que la selecció d’agulla es fa principalment a través de l'avaluació auditiva de l'eficàcia de cada agulla, és més difícil, però no dir impossible, fer una avaluació raonable dels efectes de diferents agulles mentre s'escolta l'àudio sense equalitzar. L'enfocament adoptat per alguns arxius és aplicar una corba estandarditzada a tots els enregistraments d'un tipus particular a l’hora de fer la selecció d’agulla i altres ajusts, i, posteriorment, generar dues còpies digitals simultànies, una d’equalitzada i una altra sense equalitzar. Com que l’equalització exacta no sempre es coneix, una còpia plana⁷ té l'avantatge de permetre que els futurs usuaris puguin aplicar l’equalització que considerin més adequada, i aquesta és de fet l'opció preferida.

5.2.6.10 Hi ha cert debat sobre si les eines de reducció de soroll per a l'eliminació d'espetecs, xiulets, remors de fons, etc. són més eficaces quan s'utilitzen abans d’aplicar una corba d'equalització, en lloc de després. Molt probablement la resposta varia en funció de l'eina específica i de la naturalesa de la tasca que cal realitzar, i en tot cas restarà en funció de l'evolució mateixa de les eines emprades. El punt més important en aquest sentit és que els equips de reducció de soroll, fins i tot eines totalment automatitzades —sense paràmetres definibles per l'usuari— empren processos subjectius i irreversibles, per la qual cosa no s'han d'utilitzar en la creació de fitxers mestres d'arxiu.

5.2.6.11 Cal disposar d'un conjunt de metadades que recullin el registre complet de totes les decisions preses, inclosa l'elecció d’equips, agulla, braç, i corba d'equalització (o la seva absència).

5.2.6.12 Les principals corbes d'equalització per a la reproducció de discs s'enumeren a continuació.

Quadre 1 Secció 5.2 Quadre d’equalització de discs de solc ample (78 rpm) enregistrats elèctricament⁹.

* pendent de -3d B/octava. N de l’E: no s'ha d'utilitzar un filtre de -6 dB/octava en les freqüències marcades perquè, encara que es pot ajustar per a donar la lectura correcta a 10 KHz, l’atenuació començaria en la freqüència errònia (6800 Hz) i seria incorrecta en totes les altres freqüències.

† Es recomana atenuació amb la intenció d'aconseguir un so més natural. El contingut exagerat d’altes freqüències es deu probablement als pics de ressonància dels micròfons i no pas a les característiques d'enregistrament.

 ⁷ S’entén com a còpia plana la sortida sense equalitzar d’una agulla sensible a la velocitat.

 ⁸ Vegeu la Taula 2, secció 5.3, nota 5 per a les definicions de "Punt de transició de baixes freqüències" i "Punt d’atenuació d’altes freqüències".

⁹ Font: Heinz O. Graumann: “Schallplatten-und Ihre Schneidkennlinien Entzerrung”, (Característiques de d’enregistrament i equalització dels discs gramofònics) Funkschau 1958/Heft 15/705-707. El quadre no inclou totes les corbes utilitzades, i altres fonts fiables varien una mica en la descripció d'algunes corbes. La recerca en aquesta àrea està en curs, i el lector podria comparar-ho amb altres investigacions, com Powell i Stehle 1993, Copeland 2008. (Capítol 6), etc.

____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 5.2