3.7 Metadades administratives. Metadades de preservació

3.7.1 La informació descrita en aquesta secció fa referència a la categoria de metadades administratives. Aquestes metadades reiteren (o dupliquen) la informació recollida a la capçalera del fitxer de dades d'àudio i codifiquen la informació operativa necessària. Mitjançant la lectura de la capçalera i l'associació de l'extensió del fitxer a un cert tipus de programari, tot sistema informàtic pot reconèixer el fitxer i utilitzar-lo conseqüentment. No obstant això, atès que les extensions de fitxers són en el millor dels casos indicadors ambigus de la funcionalitat del fitxer en qüestió, caldrà també referenciar la informació de capçalera i d'extensió en un fitxer a part amb l'objectiu de facilitar la gestió i el futur accés al fitxer. Els camps descriptius d'informació explícita, incloent tipus i versions, poden ser obtinguts automàticament a partir de les capçaleres del fitxer i usats per omplir els camps del sistema de gestió de metadades. Si avui dia o en el futur un sistema operatiu no inclogués la capacitat de reproduir, posem per cas, un fitxer amb extensió *.wav o de llegir una instància en *.xml, el programari en qüestió seria en definitiva incapaç de reconèixer l'extensió del fitxer i no hi podria accedir o determinar-ne el tipus. Gràcies al fet d'explicitar aquesta informació en un registre propi de metadades, possibilitem a futurs usuaris l'ús d'aquestes metadades de preservació com a clau d'accés a les dades d'informació. L'AES (Audio Engineering Society) desenvolupa en el marc de AES-X098B l'estàndard AES57 «Estàndard per metadades d'àudio - estructures d'objectes d'àudio per a preservació i restauració» per codificar aquesta aspiració.

3.7.2 Tot i que encara estan en desenvolupament, ja hi ha registres de formats que seran útils en el procés de categoritzar i validar formats de fitxers com a tasca prèvia a l'ingrés de dades. Cal esmentar PRONOM, un registre tècnic en xarxa mantingut pel TNA (The National Archives, Regne Unit) que inclou formats de fitxers i que es pot emprar conjuntament amb una altra eina del TNA anomenada DROID (Digital Record Object Identification) capaç de realitzar la identificació automatitzada de diversos formats de fitxers i de generar les conseqüents metadades. La Harvard University  als Estats Units proposa les eines GDFR (Global Digital Format Registry) i JHOVE (JSTOR/Harvard Object Validation Environment) per a la identificació, validació i caracterització d'objectes digitals, amb serveis comparables a favor de la compilació de metadades de preservació. En qualsevol cas, la recopilació d'informació precisa sobre el format dels fitxers és clau per a una preservació reeixida a llarg termini.

3.7.3 El més important és que tots els aspectes de la preservació i transferència dels fitxers d'àudio, inclosos tots els paràmetres tècnics s’avaluïn i conservin curosament. Això inclou totes les mesures subsegüents dutes a terme per salvaguardar el document d'àudio en el curs de la seva vida. Encara que gran part de les metadades a què ens referim aquí es poden generar posteriorment, els registres de la creació del fitxer d'àudio digital i dels canvis potencials que pugui patir el seu contingut s’han de crear en el mateix moment en què l’esdeveniment es produeix. Les metadades històriques tenen com a funció rastrejar la integritat de l'objecte d'àudio. En el cas d'emprar el format BWF (Broadcast Wave File) les metadades es poden registrar al fragment (o chunk) BEXT de la capçalera del mateix fitxer d'àudio, a manera d'historial de la codificació. Aquesta informació és part vital de les recomanacions que PREMIS fa sobre metadades de preservació. L'experiència ens mostra que els ordinadors són capaços de produir copioses quantitats de dades tècniques a partir del procés de digitalització. Sovint convindrà destil·lar aquestes dades per sintetitzar les metadades dignes de preservació. Hi ha propostes de categories d'elements en aquest sentit com és el cas d'AudioMD ((http://www.loc.gov/rr/mopic/avprot/audioMD_v8.xsd), un esquema estès desenvolupat per la Library of Congress (EUA), o bé l’AES audioObject XML schema, proposta que en el moment de la redacció d'aquest capítol es trobava en revisió com a estàndard.

3.7.4 En el procés de digitalització de col·leccions heretades, els esquemes poden ser útils no només per a descriure el fitxer digital sinó també l’original físic. En el moment de generar les metadades descriptives d'un objecte cal evitar tota ambigüitat possible: cal descriure l'obra, la seva manifestació original i les seves subsegüents versions digitals sense defugir la necessitat de distingir clarament què es descriu en cada instància. PREMIS distingeix en diversos components la seqüència de canvis associant-los amb esdeveniments  i  vinculant al llarg del temps les metadades que en resulten.



____________________________

<--anterior     Sumari    següent-->

                    CAP. 3