Menu más alto

3.11 Necessitats futures de desenvolupament

3.11.1 Malgrat el camí recorregut fins ara, la gestió de metadades segueix essent una ciència immadura. Aquest capítol espera haver mostrat com un cert nombre de pedres angulars (diccionaris de dades, esquemes, ontologies, codificacions) ja han estat erigides per a facilitar als investigadors l'accessibilitat al contingut audiovisual, així com l'ambició de la nostra professió des de fa molt temps de salvaguardar la seva persistència. Per a aconseguir un progrés més ràpid serà necessari establir un marc comú entre els sectors públic i comercial, així com entre les diferents categories d'arxius audiovisuals, cadascun dels quals s'ha mantingut ocupat ideant les seves pròpies eines i estàndards.

3.11.2 S'ha assolit un cert grau d'èxit amb la recollida automàtica de metadades a partir dels recursos. Cal fer més, tenint en compte que els actuals processos manuals no permeten una bona escalabilitat. La producció de metadades no sembla sostenible si no es redueixen costos en el procés. «No hauríem d'afegir cost i complexitat, que és el que acostuma a passar quan el desenvolupament es basa en múltiples canals consensuats que responen als imperatius de només una part de l'entorn del servei» (Dempsey, 2005).

3.11.3 El problema de la conciliació entre bases de dades, és a dir, la capacitat d'un sistema per a entendre que certs ítems són semànticament idèntics tot i que es puguin representar de maneres diferents, continua essent una qüestió oberta. S'està investigant en aquest sentit, tot i que la solució global sembla quedar encara lluny. La qüestió és significativa per a la gestió de la persistència en el model OAIS, com el següent exemple ens demostra. L'expressió semàntica que ens indica que Wolfgang Amadeus Mozart és el compositor de la major part del Requiem (K.626) es representa de manera totalment diferent en el model conceptual FRBR (Functional Requirements for Bibliographic Records) comparat amb una llista simple de termes de DCMI (Dublin Core). Així, en el DCMI "compositor" és un afinament de "contribuïdor" i "Mozart" és la seva propietat. En el FBRB, en canvi, "compositor" és una relació entre una persona física i una obra artística. L'ús de vocabularis controlats és una manera d'assegurar que W.A. Mozart representa la mateixa persona que Mozart.

_____________________________

<--anterior     Sumari     següent-->

                    CAP. 3