Us imagineu la feinada de copiar una edició sencera del Quixot? I per torna, il·lustrar-lo amb dibuixos mecanografiats? Doncs això és el que va fer l’artista Montserrat Alberich i Escardívol (Barcelona, 1912-1973), treballant dotze hores diàries amb la seva màquina d’escriure Underwood, durant mig any.

Montserrat Alberich, mecanògrafa, va estudiar comerç a l’Acadèmia Cots de Barcelona. De ben joveneta ja es va dedicar a realitzar il·lustracions a màquina, tècnica que va desenvolupar amb gran mestria. Es tractava bàsicament de combinar la lletra «m» en minúscula, el punt i el punt i coma. Amb una màquina d’escriure de carro més ample de l’habitual - la seva tenia 180 espais -  i gairebé una vintena de cintes de colors variats - que li enviaven des d’Anglaterra - , pitjava les tecles amb menor o major intensitat i així creava ombres i perspectives amb un resultat que, a banda dels gustos individuals, té un mèrit innegable i un valor extraordinari. Molts dels seus dibuixos reproduïen fidelment pintures antigues o fotografies.

L’artista mecanògrafa va exposar en galeries de Barcelona i va guanyar diversos premis: destaquem una versió del Quixot presentada a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, i exposada al Palau de les Arts Gràfiques; i una reproducció mecanogràfica del quadre «Duchess of Devonshire» que li va fer guanyar el concurs internacional de mecanografia artística de la Haia de 1932. També va ser reconeguda amb la medalla d’or del govern francès.

Entre els seus treballs excel·leix el Quixot amb il·lustracions dactilogràfiques o cromotípies que actualment es conserva a la BC: es tracta del mecanoscrit amb la signatura topogràfica Ms. 1984. És una còpia mecanografiada de l’edició de Salvat de 1916  que va enriquir amb làmines d’escenes de l’obra. Consta de dos volums: el primer comprèn les dues parts del Quixot, amb il·lustracions de la novel·la dins el text i motius florals al final de cada capítol. Està enquadernat amb vellut blau i cantoneres metàl·liques, i està resguardat en un estoig de fusta. Resulta difícil de traginar entre dues persones, ja que té gairebé 700 fulls i unes dimensions (60 x 40 cm) i pes considerables. El segon volum conté únicament 26 làmines soltes, a diverses tintes, també mecanografiades.

Es coneix un exemplar fragmentari d’un altre Quixot il·lustrat per Alberich l’any 1939, dedicat per l’autora a Arturo E. Xalambrí, i conservat a la biblioteca universitària de la Universidad de Montevideo.

Per poder-nos fer una idea de com era això de dibuixar a màquina, el NODO del 19 de març de 1945 s’obre amb un breu reportatge sobre l’artista. Als dos primers minuts podreu veure, entre d’altres treballs, l’exemplar del Quixot amb il·lustracions dactilogràfiques que acabaria a la BC.

La revista Life^[1] va dedicar un article a la Montserrat Escardívol (s’omet el primer cognom) i el seu art titulat «Speaking of pictures», on s’explica que els jocs de lletres i signes de puntuació eren disposats amb tanta habilitat que no calia retocar-los amb llapis o pinzell. També s’esmenta que alguns barcelonins adinerats es delien pels seus dibuixos i que es venien a preus considerables.

A banda dels dibuixos que es conserven de ben segur en col·leccions particulars, al Museu d’Història de Barcelona es pot consultar un dibuix de la façana de la catedral de Barcelona.

Seguint el rastre del Quixot, a la revista Destino podem llegir:

«La eme minúscula y el punto son los pinceles de la mecanógrafopintora». «Cuando la conocí me mostró un Quijote mecanografiado completamente: texto, ilustraciones, viñetas e iniciales. Era su obra maestra. De América le ofrecían 300.000 pesetas por el libro. La señorita Alberich se lo pensaba... Me gustaría saber si se hizo la operación»^[2]

La Biblioteca de Catalunya va comprar l’obra mestra d’Alberich l’any 1966 per 50.000 pessetes i va ser registrat el 28 de març de 1967.

Sembla ser que en aquell moment no es va trobar oportú d’integrar-lo a la col·lecció cervantina de la BC, tot i que se li va reconèixer «indiscutible mérito y calidad», com s’observa a la carta que el director de la Biblioteca Central - en aquella època, Felip Mateu i Llopis - li envia com a resposta a una instància de l’artista:

La il·lustració feta a màquina es va començar a practicar vint anys després que la mecanografia formés part del món comercial i els negocis. D’entrada, l’art mecanografiat imitava dibuixos i també servia per vorejar els textos senzills, per embellir la correspondència i els anuncis. El primer llibre que explica el procés d’embellir un text amb mecanografia ornamental data del 1890: How to become expert in typewriting, de Mrs. Arthur J. Barnes. Segons els historiadors de la mecanografia, la secretària anglesa Flora Stacey fou qui va produir el primer exemple d’art mecanografiat, amb un dibuix de papallona fet amb la tecla del guionet, el claudàtor, la barra, la lletra «o» i l’asterisc, i emmarcat en una sanefa ornamental. Amb la seva papallona, publicada a la revista Pitman’s Phonetic Journal del 15 d’octubre de 1898, Stacey va ser considerada la primera artista mecanògrafa d’èxit.

Quan la Montserrat va començar a estudiar a l’Acadèmia Cots, segurament va conèixer la moda del dibuix mecanografiat i els artistes especialitzats en aquest camp, i s’hi exercità fins a esdevenir-ne una veritable especialista. Les seves habilitats van ser premiades per la famosa casa nord-americana Underwood que li va regalar “la última [máquina] que acaba de producir que tiene 310 espacios, pero le han añadido unos signos especiales para que Montserrat pueda trabajar con mas comodidad.^[3]”. Amb els ulls d’ara ens podrà agradar més o menys, però és indubtable que Alberich va ser una artista de la màquina d’escriure, i va crear les imatges realistes més complexes en el gènere de la pintura simulada.

Lourdes Martín
Manuscrits

REFERÈNCIES

[1] Life, (20 July 1953), p. 10-12

[2]  Destino, núm. 1188 (14 mayo 1960), p. 49

[3]  Destino, núm. 1027 (13 abril 1957), p. 27.

BIBLIOGRAFIA

- Nicolau, M. del Carme. «Montserrat Alberich» A: La dona catalana: revista de modes i de la llar. Barcelona. Num. 502 (17 de maig 1935)

- Sackner, Marvin A. The art of typewriting: with over 570 illustrations. London: Thames & Hudson, 2015.

- Sedó Peris-Mencheta, Juan. “Un bello ejemplar mecanografiado del “Quijote”. A: Crónica cervantina, 35 (enero-febrero 1936), p. 695-698. I també a: Ilustración Católica. La   Hormiga de Oro, 17, (23 abril 1936), p. 390-391

- Entrada dedicada a Montserrat Alberich a la Viquipedia [consulta: 15 de febrer 2023]