Menu más alto





Estás en: Inicio / El Blog de la BC / Quant valia una capa de seda a la Barcelona de 1655?


Right menu

Archivo

Lu Ma Mi Ju Vi Do
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29      

Etiquetas



Quant valia una capa de seda a la Barcelona de 1655?

Costava 11 sous i ho sabem perquè ara fa uns mesos va entrar a les nostres col·leccions de Reserva un testimoni interessant per a la història econòmica del s. XVII a Catalunya. Aquest exemplar destaca per la seva completesa: en primer lloc, perquè a la BC ja n’hi havia un d’igual a la Col·lecció de Fullets Bonsoms amb només 4 pàgines, i en segon lloc, perquè recull preus de tots els àmbits menestrals, entre ells, els sastres.

 

 

El text del F.Bon. 22054, escrit íntegrament en català, presenta la relació de preus i salaris vigents, publicats per ordre de Joan Josep d’Àustria, lloctinent de Catalunya entre 1653 i 1656, a causa de l’alteració  de preus de totes les coses produïda al Principat de Catalunya i als comtats de Rosselló i Cerdanya i, en particular, a la ciutat de Barcelona, després que fou reduïda a la obediència de Sa Majestat (suposem que es refereix a la fi de la guerra dels Segadors, després de quinze mesos d’assetjament de la ciutat).

A través d’una reial crida a la ciutat de Barcelona, amb la ja coneguda fórmula “Ara ojats” (tal i com començaven els bans i altres disposicions de l’autoritat de l’època), es comunica que es  taxen i tarifen els preus de moltes mercaderies per moderar l’excés que tenien.

Segons s’explica als preliminars, l’objectiu era controlar delictes i evitar fraus (com amagar mercaderies), tot establint penes pecuniàries i corporals (per exemple, el pagament de 500 florins i la pèrdua consegüent de les mercaderies que no es venien adequadament), amb la intenció de prevenir altres danys majors que poguessin afectar el benestar social de la població (obres pies i de caritat, educació dels fills, etc.) i vetllar pels diferents estaments de la ciutat: no només es volia beneficiar als venedors, amb un cert marge de reformar o augmentar la taxa, en el cas que es pogués justificar, sinó també garantir la qualitat als compradors, per la qual cosa s’exposaven els preus a les botigues i es marcaven senyals de procedència a les peces. Vegeu un exemple de cartell informatiu:

 

Top.: F.Bon. 2512

 

No sabem exactament amb quina periodicitat sortien les tarifes de preus. De vegades s’exposa el motiu en les primeres línies del títol. A la BC tenim diversos exemplars d’aquesta tipologia documental amb certes variants en l’estructura i la forma.

Per exemple, al 1653 es va publicar una tarifa “per cobdícia dels venedors” ja que “l’excés havia arribat a tal estat que ja no s’abastien les hisendes dels homes per a poder sustentar-se...”. Calia regular els preus amb moderació, tal i com s’observa en “les Repúbliques ben governades” (F.Bon. 2441).

Altres tarifes fan referència a la durada de vigència de tres anys: “Tarifa del corrent trienni, any M.DC.LXXVII”.

Habitualment la que es publica anul·la l’anterior, tal i com s’esmenta al títol d’aquesta edició de 1692: “revocant y abolint totes les tarifes fins assi fetes de les coses devall escrites

Segons l’eminent bibliòfil Marià Aguiló, aquestes tarifes acostumaven a estar impreses juntament amb les Ordinacions o els Capítols de Cort. Però també trobem tarifes amb portada pròpia on l’estructura varia una mica. N’hi ha que es limiten a un sol àmbit, com les teles, la moneda, els criats, els pagesos o les medecines, i altres fan referència a aranzels (per a les mercaderies que entren al Principat) o impostos (dret de la bolla, lleuda).

En tot cas, prèviament al llistat de preus, hi havia unes instruccions per fer complir les tarifes i avisar dels riscos que corrien els possibles infractors. A l’hora d’exemplificar alguns abusos, vegeu aquesta al·legació de la confraria de perxers, velers i velluters contra unes dones que venien productes sense permís ni control de preus a Barcelona als voltants del 1636.

A partir de la p. 4 de la Tarifa que ens ocupa, trobem la llista pròpiament dita dels preus:

 

 

Com podrem comprovar més endavant, els preus estan classificats pel tipus d’estament artesanal, sense cap ordre aparent, i dins de cada apartat, a la columna esquerra es descriu el tipus de producte o bé el treball que s’ofereix, i a la columna dreta hi ha les quantitats numèriques en lliures, sous i diners mitjançant els símbols de l’època. Cal recordar que una lliura eren 20 sous i un sou eren 12 diners.

En aquesta època trobem productors que també són comerciants: els mateixos menestrals es dedicaven a l’elaboració, reparació i venda de productes. Destaca el treball del drap, la llana, la pell i els metalls però també l’alimentació, la casa, el vestit i el calçat.

 

 

Cada pàgina és una font inesgotable per a l’estudi del cost de la vida i de l’estructura social del s. XVII però també del vocabulari, la història tèxtil i de la indumentària (sastres, sombrerers, guanters, sabaters, espardenyers, tapiners), dels diferents materials emprats (fusta, filampua, aram, rajola Valenciana, lli d’Alexandria, paper de Gènova), i els seus pesos i mesures, dels oficis (alguns ja desapareguts com els bastaixos) i de l’alimentació.

La presència de la dona es fa palesa en tan sols quatre oficis: sous de les minyones, majordomes, bugaderes o jornaleres i dones de fer mocades. Curiosament les minyones cobraven en funció de l’edat que tenien: fins a 13 anys, de 13 a 16 anys i de més de 16, si saben pastar, cuinar i ensabonar o no.

En el cas dels homes, el salari varia segons l’estat de mestre, fadrí i aprenent de l’ofici. Per exemple: jornals de fadrins de sastres, corders, ferrers i hortolans.

Com a curiositat, podem esmentar les dades dels llibreters, amb els preus establerts per a algunes obres  cultes (Terenci, Virgili, Ciceró), populars (Pelegrí, Magalona, Partinobles), d’estudi (Torrelles, Cató, Erasme, Vives) o religioses (salms, doctrina, vesprals); per que fa als enquadernadors, s’estableix el preu segons el format del volum, i als estampers, veiem que el preu varia en funció del tipus de lletra que s’imprimeix.

Alguns oficis criden especialment l’atenció com els mestres de minyons, que cobraven al mes segons el nivell d’assoliment de l’estudiant (saber llegir, escriure i fer comptes) o bé els acompanyadors, que durant un any podien acompanyar amb vestit negre, capa, barret i espasa.

Quan és necessari, s’afegeixen advertiments per aclarir com s’han considerat els preus, amb especificacions dels productes o de les feines. De vegades, no hi ha preus, només una explicació (en el cas dels forners, pallers i descarregadors de mar).

 

 

Per a facilitar la recerca dels preus, trobem un “Index dels estaments continguts en la present tarifa” que inclou 114 entrades i així podem recuperar alfabèticament els estaments, no els productes o serveis (com sí passa en altres tarifes).

A la fi de la llista, signen l’autoritat reial (Don Ioan) i altres funcionaris (Mir, Galba i Vallgornera, Romeu de Ferrer, Iacobus Salamo) amb el lloc pertinent per al segell oficial. A continuació, es donen els detalls del ban pels carrers de Barcelona:

 “Fonch feta y publicada la present publica crida per los llochs acostumats de Barcelona, ab thenor y veu de dos trompetes, per mi Ioan Ratera corredor y trompeta Real, vuy als 26 de desembre, any de la Nativitat del Senyor 1655”.

Per acabar, es fixa el preu del propi document: “Està tatxada la present Tarifa en set sous y sis diners”

 

Alícia Morant
Reserva Impresa i Col·leccions Especials

 

BIBLIOGRAFIA

Aguiló, Marià. Catálogo de obres en llengua catalana impreses desde 1474 hasta 1860. Barcelona: Curial, 1977.

Bridgewater Mateu, Pol i Miquel Milian, Laura. El gremi i confraria de Sant Miquel dels revenedors de Barcelona entre els segles XVI i XVII (1590-1620): política, economia i societat. Barcelona: Antic Gremi de Revenedors, 2022.

Ettinghausen, Henry. Notícies del segle XVII: la premsa a Barcelona entre 1612 i 1628. [Barcelona]: Arxiu Municipal de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, [2000].

Comentarios

Interessant i original

Enhorabona Alícia per aquest apunt tan carregat d'informació i de dades, que descobreix una tipologia documental poc coneguda i molt valuosa per a la recerca.

Molt més que preus

Magnífic article, que ens acosta a la vida quotidiana de la Catalunya del s. XVII d'una manera senzilla i rigorosa alhora. Enhorabona!

Molt interessant

Un post molt interessant tant per la temàtica com pel contingut. Està explicat amb detall i ofereix dades d'interès per a qualsevol historiador modernista.
Gràcies!